11 d'octubre de 2023, divendres: Sant Joan XXIII

DIVENDRES DE LA SETMANA XXVII / II

Lectura primera Ga 3,7-14

És per la fe que tots els pobles

són beneïts amb Abraham, el creient

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, sapiau que els fills d'Abraham, ho són per la fe. L'Escriptura preveia que Déu faria justos per la fe els qui no són jueus; per això anuncià a Abraham la bona notíca que per ell «serien beneïts tots els pobles». I és per la fe, que són beneïts amb Abraham, el creient. Perquè als qui confien en les obres de la Llei, els amenaça una maledicció, ja que l'Escriptura diu: «Maleït el qui no observe tot el que hi ha escrit en esta Llei». Ara bé, per la Llei ningú no és just davant de Déu, perquè, segons l'Escriptura, «viurà el qui és just per la fe», en canvi la Llei no és qüestió de fe, sinó de complir-la, ja que, segons l'Escriptura, «viurà el qui la complix».

Crist, per a rescatar-nos d'aquella maledicció de la Llei, va acceptar per nosaltres una maledicció, tal com diu l'Escriptura: «Maleït el qui està penjat en un patíbul». Així la benedicció d'Abraham, destinada a tots els pobles, s'ha complit per Jesucrist, i hem rebut per la fe l'Esperit que Déu havia promés.

Salm responsorial 110,1-2.3-4.5-6 (R.: 5b)

De tot cor alabe el Senyor,

amb els justos davant de tot el poble.

Les obres del Senyor són grans,

qui les contempla les estima.

R. El Senyor recorda sempre la seua aliança.

O bé:

Al·leluia.

La seua gesta és gloriosa i esplèndida,

la seua bondat durarà sempre.

Ha fet prodigis memorables:

el Senyor és compassiu i benigne. R.

Recordant sempre la seua aliança,

donà un aliment als qui el veneren.

Demostrà la força del seu braç,

repartint al seu poble la terra dels natius. R.

Al·leluia Jo 12,31b.32

Ara el príncep d'este món serà expulsat, diu el Senyor;

i jo, quan seré elevat sobre la terra,

atrauré tota la gent cap a mi.

Evangeli Lc 11,15-26

Si jo expulse els dimonis pel poder de Déu,

és que el Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, després que Jesús va haver expulsat un dimoni, alguns de la gent deien: «Este expulsa els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis».

D'altres, per a posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.

Jesús, coneixent els seus pensaments, els va dir:

«Tot regne dividit en faccions queda desolat, i s'afona casa sobre casa. Igualment, si el Regne de Satanàs s'ha dividit en faccions, ¿com podrà durar?..., ja que dieu que jo expulse els dimonis pel poder de Beelzebul. Si jo expulse els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres fills, ¿amb quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo expulse els dimonis amb el dit de Déu, és que el Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres.

Mentres un guerrer valent i ben armat guarda el seu palau, els seus béns estan segurs. Però, si l'ataca i el derrota un altre de més valent, li lleva tot l'armament en què confiava i després repartix el seu botí.

Qui no va a favor meu, va en contra; i qui no arreplega amb mi, escampa.

L'esperit maligne, quan ix d'un home, vaga pels llocs ressecs, buscant repòs. Veent que no en troba, es diu a si mateix: "Me'n tornaré a ma casa, d'on m'expulsaren". Quan hi arriba, la troba ordenada i agranada. Després se'n va a buscar uns altres set esperits pitjors que ell, entren en aquell home i allí es queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que al principi».

* * * * *

Sant Joan XXIII, papa

Sant Joan XXIII, papa

Sant Joan XXIII, papa, la vida i l'activitat del qual van estar plenes d'una humanitat singular i es va esforçar a manifestar la caritat cristiana cap a tots, treballant per la unió fraterna dels pobles. Sol·lícit per l'eficàcia pastoral de l'Església de Crist en tota la terra, va convocar el Concili Ecumènic Vaticà II (1963). Canonitzat el 27 d'abril de 2014.

• J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2013)
• J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2014)

Sant Joan XXIII, papa (mem. ll.), cotitular d'una església parroquial d'Alcoi.

• Textos propis per a la missa i per a la litúrgia de les hores.

Santa Soledat Torres Acosta, verge

Santa Maria Soledat (Manuela) Torres Acosta va demostrar des de la seua joventut gran sol·licitud cap als malalts pobres, als quals va atendre amb total abnegació, especialment en fundar la Congregació de les Serventes de Maria, Ministres dels Malalts. Va morir a Madrid en 1887. (mem. ll.)

• J.M. Bausset: Santa Soledat Torres Acosta (2015)

A Carcaixent, segon dia del Solemne Tridu en honor de Sant Bonifaci, màrtir

A Navarrés, festa del Crist

A Pilar de la Horadada, vespra de la festa a la Mare de Déu del Pilar

Festa a Benillup, Los Montesinos, Ludiente i Vallibona

Aniversari del naiximent de François Mauriac (1885)

• François Mauriac: Molt més pròxims com més allunyats de l'Església (1962)

Aniversari de l'obertura del concili Vaticà II (1963)

Santoral

Commemoració de sant Felip, u dels set diaques elegits pels apòstols, que va convertir els samaritans a la fe en Crist, va batejar l'eunuc de Candace, que era la reina dels etíops, i va evangelitzar totes les ciutats per les quals passava fins a arribar a Cesarea de Palestina, actual Israel, on, segons la tradició, va descansar en el Senyor. (s. I)

Sants Tarac, Probe i Andrònic, màrtirs, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, van perdre la vida per confessar a Crist. († Anazarb, lloc de Cilícia, hui Turquia, c. 304)

Commemoració dels sants Nicasi, Quirí, Scubícol i Piència, màrtirs. († A la regió de Vexin, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, s. inc.)

Sant Santí, bisbe, que, segons es creu, va ser el primer a predicar l'Evangeli en esta ciutat. († Verdun, també a la Gàl·lia, s. IV)

Commemoració de sant Sàrmata, abat a la regió de la Tebaida, a Egipte, que, sent deixeble de sant Antoni, va rebre la mort a les mans dels sarraïns. († 357)

Sant Fermí, bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va ensenyar al seu poble el camí de la veritat. († Usés, lloc de la Gàl·lia Narbonense, actual França, c. 552)

Sant Cànic d'Irlanda, abat del monestir d'Achadh Bhó, hui Aghaboe, un dels molts que va fundar. († regió d'Ossory, a Hibèrnia, hui Irlanda, 599)

Mort de sant Anastasi, prevere, subdelegat de l'Església Romana i company en la confessió de la fe catòlica i en el desterrament de sant Màxim el Confessor, que va entregar el seu esperit a Déu mentre pronunciava en la celebració de la santa Sinaxi: «El sant per als sants». († Prop de la fortalesa de Schemaris, hui Tzager, a les muntanyes georgianes del Caucas, 666)

Sant Gumar, que sent militar, però devot de Déu, amb els seus béns va construir un oratori, on a la seua mort va ser enterrat. († Lier, lloc de Brabant, actual França, c. 775)

Sant Brunó, bisbe, que, sent germà de l'emperador Otó I, va rebre conjuntament el govern de Lotaríngia i la funció episcopal, i va dur a terme la seua missió sacerdotal amb gran fidelitat, mostrant alhora la seua gran magnanimitat com a príncep. († Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germania, hui Alemanya, 965)

Sant Gaudenci o Radzim, bisbe, germà segons la carn i segons l'esperit, de sant Adalbert, bisbe de Praga, company fidel seu en els treballs, testimoni del seu martiri i cocaptiu també en els empresonaments patits. († Gniezno, ciutat de Polònia, c. 1011)

Commemoració de sant Meinhard de Holstein, bisbe, que, sent monjo a Germània, ja ancià va decidir dirigir-se a Livònia per a evangelitzar eixe poble. Allí va construir l'església d'Üxkül, de la qual va ser ordenat bisbe, i va posar així els fonaments de la fe cristiana en aquella regió. († Riga, a Letònia, al costat de la mar Bàltica, 1196)

Beat Jaume d'Ulm Griesinger, religiós de l'Orde de Predicadors, el qual, encara que analfabet, era molt bon pintor de vidrieres, i va donar exemple de constant treball i oració. († Bolonya, població d'Emília-Romanya, a Itàlia, 1491)

Mort de sant Alexandre Sauli, que va ser primer bisbe d'Aleria, a l'illa de Còrsega, i després de Pavia, i va formar part de la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau, on va treballar amb gran caritat en favor dels pobres. († Calosso d'Asti, a la regió també italiana del Piemont, 1592)

Sant Pere Le Tuy, prevere i màrtir, que per la seua fe en Crist, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. († Hanoi, població de Tonquín, hui Vietnam, 1833)

Beat Àngel Ramos Velázquez, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir. († Barcelona, 1936)