13 d'octubre de 2024, diumenge XXVIII

DIUMENGE XXVIII / Cicle B


Lectura primera Sa 7,7-11

Comparada amb la saviesa, tinc la riquesa per no res

Lectura del llibre de la Saviesa

Vaig pregar a Déu, i ell em donà la prudència; vaig invocar-lo i em vingué l'Esperit de saviesa. La vaig preferir a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no res. Ni tan sols la compare a les pedres més precioses, perquè tot l'or del món, al seu costat, no val ni un gra d'arena, i la plata no val més que el fang. L'aprecie més que la salut i que la bellesa, i vullc que siga la meua llum, perquè la seua claror no s'apaga mai. Amb ella m'han vingut tots els béns, ja que duia les mans plenes de riqueses incomptables.

Salm responsorial 89,12-13.14-15.16-17 (R.: 14)

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per a adquirir la saviesa del cor.
Torneu, Senyor, ¿a què espereu?
Tingueu pietat dels vostres servents.

R. Que el vostre amor ens ómpliga cada matí, Senyor,
i ho celebrarem amb goig cada dia.

Que el vostre amor ens òmpliga cada matí,
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Doneu-nos tants dies d'alegria
com ens n'heu donat d'aflicció;
tants anys de joia, com n'hem vist de penes. R.

Que els vostres servents vegen la vostra obra,
i els seus fills, la vostra glòria.
Que la bondat del Senyor, el nostre Déu,
baixe a nosaltres i done fermesa
a l'obra de les nostres mans. R.

Lectura segona He 4,12-13

La paraula de Déu discernix les intencions i els pensaments del cor

Lectura de la carta als cristians hebreus

La paraula de Déu és viva i eficaç, més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos; i discernix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no veja clarament; tot és nu i descobert davant dels ulls d'aquell a qui hem de donar comptes.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mc 10,17-30

Ves, ven tot el que tens, i seguix-me

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, quan Jesús es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà als seus peus i li preguntà: «Mestre bo, ¿què he de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li respongué: ¿Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja coneixes els manaments: «No mates, no cometes adulteri, no robes, no declares en fals contra ningú, no estafes, honra ton pare i ta mare». Ell li replicà: «Tot això ja ho he complit des de jove». Jesús el mirà amb afecte i li digué: «Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel. Després vine i seguix-me». Esta resposta de Jesús el va contrariar i se n'anà tot trist, perquè tenia molta béns.
Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «¡Que difícil és per als qui són rics entrar en el Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir estes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els va insistir: «Fills meus, ¡que difícil és entrar en el Regne de Déu! És més fàcil que un camell passe pel cos d'una agulla, que no que un ric entre en el Regne de Déu». Ells quedaren encara més desconcertats i deien entre ells: «Si és així, ¿qui es pot salvar?». Jesús els mirà i els va dir: «Humanament, és impossible, però no per a Déu, perquè per a Déu tot és possible».
Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot i vos hem seguit. Jesús va declarar: «Vos ho dic de veres: tot aquell per mi i per l'Evangeli ha deixat casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, obtindrà, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna».

«¿Què he de fer per a posseir la vida eterna?». Deixar que el Senyor vaja davant i ens acompanye amb la seua gràcia. Preferir la saviesa a les riqueses i les inclinacions d'este món, sabent que davant del Senyor, el que coneix les intencions del cor, hem de rendir comptes. La mirada de Jesús és més important que les seues paraules, perquè abans li havia parlat com un mestre que l'ensenyava; ara simplement l'estima. A l'amor només se li pot respondre amb amor; per això, este home se'n va trist, perquè no pot respondre a este amor a causa de les seues moltes riqueses a les quals no vol renunciar.
* * * * *

Festa de Sant Francesc de Pàola a Carcaixent

Festa de la Mare de Déu de la Soledat a Nules


Aniversari del miracle del Sol a Fàtima (1917)

Aniversari de la mort de monsenyor Pau Barrachina Estevan, bisbe d'Oriola-Alacant (2008)


Martirologi Romà


Commemoració de sant Teòfil, bisbe d'Antioquia de Síria, actual Turquia, home molt erudit, que va ocupar esta seu com a sisé successor de sant Pere i va compondre un llibre per a defensar la fe ortodoxa contra l'heretge Marció. (s. II)

Va viure en el segle II. Va ser un filòsof molt apreciat i reconegut per la seua cultura. Un dia va arribar a les seues mans un exemplar de la Bíblia i immediatament va sorgir en ell un viu desig d'atacar-la i ridiculitzar-la. Per això es va dedicar a llegir-la detingudament buscant-hi els punts febles. Però en anar passant les pàgines, la gràcia de Déu va anar operant la conversió del seu cor. Al final de la lectura s'havia convertit en un admirador i defensor del llibre sagrat. Amb el temps va ser elegit bisbe d'Antioquia, una de les ciutats més importants del món antic, i va escriure una Apologia en tres volums. [font]

A Còrdova, a la província hispànica de Bètica, sants Faust, Genar i Marcial, màrtirs, que adornen la ciutat com tres corones. (s. III/IV)

A Tessalònica, a Macedònia, a Grècia actualment, sant Florenci, màrtir, que, segons la tradició, després de diversos turments va morir cremat viu. (c. s. III)

A Kobern, al costat del Mosel·la, al territori de Trèveris, Alemanya en l'actualitat, sant Lubenci, prevere(s. IV)

A Sanremo, a la costa lígur, a l'actual Itàlia, sant Ròmul, bisbe de Gènova, que, ple de fervor apostòlica, va morir durant una visita pastoral. (s. V)

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Venanci, abat, el qual, havent-se casat en la seua joventut, en visitar la basílica de sant Martí es va commoure davant la vida dels monjos i, amb el permís de la seua esposa, es va ajuntar a ells per a viure per a Crist. (s. V)

A Salagnac, al territori de Llemotges, a Aquitània, també a la França actual, sant Leobó, eremita(s. inc.)

A l'illa de Iona, a Escòcia, sepultura de sant Comgà, abat, que va arribar a esta regió procedent d'Hibèrnia, juntament amb la seua germana santa Kentigerna, els fills d'esta i alguns missioners. (s. VIII)

A Augsburg, ciutat de Baviera, a Germània, actual Alemanya, sant Simbert, bisbe, que abans va ser abat de Murbach. (c. 807)

A Saint-Cierges, a la regió d'Alvèrnia, a la Gàl·lia, hui França, sant Guerau d'Orlhac [Guiral o Grau], que, sent comte d'Orlhac [Aurillac], va ser un exemple per als altres prínceps per haver viscut com a monjo amb hàbit secular, procurant el bé de les regions que tenia encomanades. (909)

Prop de Subiaco, a la regió del Laci, a Itàlia, santa Quelidona o Celidona, verge, que, com diu la tradició, durant cinquanta-dos anys va portar una vida solitària i austera, dedicada únicament a Déu. (1152)

Beata Magdalena Panattieri
A la localitat de Trino, a Monferrato, també a Itàlia, beata Magdalena Panattieri, verge, germana de Penitència de Sant Doménec. (1503)

Beat Pere-Adrià Toulorge (1757- Coutances. França 1793). Sacerdot profés dels Canonges Regulars Premonstratencs, assassinat per odi a la fe durant la Revolució francesa, després d'haver exercit el ministeri sacerdotal clandestinament.

Beat Lluís Brisson (1817- Aube, França 1908). Religiós, sacerdot fundador dels Oblats i de les oblates de Sant Francesc de Sales.

Beat valencià Antoni (Lluís Maria) Ayet i Canós, carmelita, màrtir(memòria a Vila-real). (Vila-real 1886 - Barcelona 1936)

Beat Joan Fornasini (1915- San Martino di Caprara, Itàlia 1944). Sacerdot diocesà, rector. Fou assassinat por un soldat nazi alemany de la SS per odi a la fe.

Al lloc de Balazar, prop de Braga, a Portugal, beata Alexandrina Maria da Costa, que, en intentar fugir de qui la perseguia amb mala intenció, va quedar impossibilitada en tots els seus membres; i en la contemplació de l'Eucaristia, la manera d'oferir al Senyor tots els seus dolors per amor a Déu i als germans més necessitats. (1955)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

14 de novembre de 2024, dijous XXXII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXII / II Lectura primera Flm 7-20 Recobra'l, no ja com a esclau, sinó com un germà estimat Lectura de la carta de...

entrades populars