1 de febrer de 2025, dissabte III

DISSABTE DE LA SETMANA III / I

Lectura primera He 11,1-2.8-19

Esperava aquella ciutat que té a Déu mateix com a arquitecte i constructor

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conéixer realitats que no veem. L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. 

Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se'n va anar a la terra que havia de posseir en herència. Abraham va eixir sense saber a on anava. Gràcies a la fe, residí com a estranger en la terra promesa, vivint en tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada, que té a Déu mateix com a arquitecte i constructor. 

Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, obtingué la capacitat de fundar un llinatge, a pesar de la seua edat avançada; i és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. Per això d'un sol home, Abraham, que ja estava a les portes de la mort, en va nàixer una descendència tan immensa com les estreles del cel i com els grans d'arena de la vora de la mar.

Tots estos moriren en la fe, sense haver alcançat allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters en la terra. Els qui parlen així indiquen clarament que busquen una pàtria. I si s'hagueren referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els faltava l'avinentesa de tornar-hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, una pàtria celestial. Per això Déu no s'avergonyia d'anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una ciutat. 

Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el destinatari de la promesa. Déu havia dit d'ell: Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'esta veritat.

Salm responsorial Lc 1,69-70.71-73a.73b-75 (R.: 68)

El Senyor ha suscitat un salvador poderós

en la casa de David, el seu servent,

com ho havia anunciat, de temps antic,

per boca dels seus sants profetes.

R. Beneït siga el Senyor, Déu d'Israel.

Ha visitat el seu poble.

És la salvació que ens deslliura dels enemics,

i de les mans dels qui ens volen mal,

per a fer manifest l'amor

als nostres pares,

i el record de l'aliança santa,

que jurà al nostre pare Abraham. R.

Prometent concedir-nos que, sense por,

lliures dels enemics, li donem culte

amb santedat i justícia tots els nostres dies. R.

Al·leluia Jo 3,16

Déu estima tant el món,

que ha donat el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna. 

 

Evangeli Mc 4,35-41

¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, a poqueta nit, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra vora».

Deixaren la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques.

De colp s'alçà un temporal de vent tan fort que les ones es precipitaven dins de la barca i s'anava omplint. Jesús estava en popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no veieu que ens afonem?»

Jesús es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua: «¡Silenci! ¡Calla!».

El vent va amainar i va seguir una gran bonança. Després els va dir: «¿Per què sou tan poregosos? ¿Encara no teniu fe?»

Ells, plens de gran temor, es preguntaven l'un a l'altre: «¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?»

• La paraula del dia: febrer (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de febrer

1. A Frígia, a l'actual Turquia, commemoració de sant Trifó, màrtir. (s. inc.)

2. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Sever, bisbe. (d. 342)

3. A Augusta Tricastina, a la Gàl·lia Vienense, a França, sant Pau, bisbe, que va donar posteriorment el seu actual nom a la ciutat, Saint-Paul-Trois-Châteaux. (s. IV)

4. A Kildare, lloc d'Irlanda, santa Brígida, abadessa, que va fundar un dels primers monestirs de l'illa i, segons es conta, va continuar el treball d'evangelització iniciat per sant Patrici. (c. 525)

Brígida és la santa nacional irlandesa, patrona de l'illa després de sant Patrici, i el seu culte es va propagar per Escòcia, Anglaterra i Gal·les. Va ser batejada per un deixeble de sant Patrici, a setze anys va entrar en religió i més tard va fundar el convent de Kildare, al comtat de Leinster, del qual va ser abadessa (se suposa que esta va ser la primera comunitat religiosa femenina que hi va haver a Irlanda). Sembla que va morir l'any 523 dC. 

5. A Augusta Pretòria, actualment Aosta, als Alps de Graies italians, sant Urs, prevere. (a. s. IX)

6. A Lo Puèi de Velai [Puy-en-Velay], lloc d'Aquitània, a la França actual, sant Agripà, bisbe i màrtir, el qual, de retorn a Roma, a la seua arribada a esta regió va ser assassinat per uns idòlatres. (s. VII)

7. A Metz, ciutat d'Austràsia, també a l'actual França, el sant rei Sigebert III, que va fundar els monestirs d'Stavelot i Malmedy, així com molts altres, i es va distingir per la seua liberalitat a fer almoines a les esglésies i als pobres. (656)

8. A la vila de Ciruelos, a la regió de Castella la Nova, sant Ramon, abat de Fitero, fundador de l'Orde de Calatrava, sota la regla del Cister, i insigne defensor del cristianisme. (c. 1160)

9. A Saint-Malo, a la Bretanya Menor, hui França, sant Joan, bisbe, home de gran austeritat i justícia, que va traslladar la seua seu episcopal des d'Aleth a eixa ciutat. Sant Bernat el va alabar com a bisbe pobre, amic dels pobres i amant de la pobresa. (1163)

10. A París, també a França, beat Reginald d'Orleans, prevere, qui, de pas per Roma, commogut per la predicació de sant Doménec, va entrar en l'Orde de Predicadors, on va atraure molts amb l'exemple de les seues virtuts i el fervor de la seua paraula. (1220)

11. Prop de Castelfiorentino, a la regió italiana de Toscana, santa Viridiana, verge, que va viure reclosa des de la joventut fins a l'ancianitat. (1236/1242)

12. A Piglio, lloc de la regió del Laci, a Itàlia, beat Andreu, de la família dels comtes de Segni, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, renunciant a altes dignitats, va preferir servir a Crist en la humilitat i simplicitat. (1302)

13. A Dublín, a Irlanda, beats màrtirs Conor O'Devany, bisbe de Down and Connor, de l'Orde dels Germans Menors, i Patrici O'Loughran, prevere, penjats tots dos per ser catòlics, sota el regnat de Jaume I. (1612)

14. A Londres, a Anglaterra, sant Enric Morse, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, capturat en diverses ocasions i exiliat dos vegades, va ser empresonat de nou, en temps del rei Carles I, per ser sacerdot, i, després d'haver celebrat la Missa en la presó, va entregar la seua ànima a Déu, penjat a Tyburn. (1645)

15. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, passió de les beates Maria Anna Vaillot i les seues quaranta-sis companyes*, que van rebre la corona del martiri durant la Revolució Francesa. (1794).

Estos són els noms: Otília Baurngarten, religiosa; Joana Gruget, Lluïsa Rallier de la Tertinilre, Magdalena Perrotin, Maria Anna Pichery i Simona Chauvigné, viudes; Francesca Pagis, Joana Fouchard, Margarida Riviére, Maria Cassin, Maria Fausseuse, Maria Galard, Maria Gasnier, Maria Joana Chauvigné, Maria Lenée, Maria Leroy Brevet, Maria Rouault, Petrina Phélippeaux, Renata Cailleau, Renata Martin i Victòria Bauduceau, esposes; Joana, Magdalena i Petrina Sailland d'Espinatz, germanes; Gabriela, Petrina i Susanna Androuin, germanes; Maria i Renata Grillard, germanes; Anna Francesca de Villencuye, Anna Hamard, Carla Davy, Caterina Cottanceau, Francesca Bellanger, Francesca Bonneau, Francesca Michau, Jacoba Monnier, Joana Bourigault, Lluïsa Amata Déan de Luigné, Magdalena Blond, Maria Leroy, Petrina Besson, Petrina Ledoyen, Petrina Grille, Renata Valin i Rosa Quenion.

16. A la ciutat de Seül, a Corea, sants màrtirs Pablo Hong Yông-ju, catequista, Joan Yi mun-u, que s'ocupava dels pobres i enterrava els cossos dels màrtirs, i Bàrbara Ch'oe Yong-i, la qual seguint els exemples dels seus pares i espòs morts pel nom de Crist, va ser decapitada igual que els altres. (1840)

17. A Torí, a Itàlia, beata Joana Francesca de la Visitació (Anna) Michelotti, verge, que va fundar l'Institut de Germanetes del Sagrat Cor, per a servir el Senyor cuidant desinteressadament els malalts pobres. (1888)

18. A la ciutat de Cúcuta, a Colòmbia, beat Lluís Variara, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que va dedicar tota la seua activitat en favor dels leprosos i va fundar la Congregació de Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. (1923)

19. Beats Mateu Casals, Teòfil Casajús, Ferran Saperas i 106 companys claretians (En diferents poblacions d'Espanya 1936). Tots membres de la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu; màrtirs a Espanya entre 1936 i 1937.

20. Beat Tshimangadzo Samuel Benedict Daswa (1946- Mbahe, Sud-àfrica 1990). Laic, pare de família i màrtir, assassinat perquè la seua fe catòlica li impedia implicar-se en res que tinguera a veure amb bruixeria.

31 de gener de 2025, divendres III: Sant Joan Bosco

DIVENDRES DE LA SETMANA III / I

Lectura primera He 10,32-39

Vau aguantar moltes lluites. No perdau esta valentia

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, recordeu els vostres primers temps, quan havíeu acabat de rebre la llum de la fe i ja vau aguantar durs i penosos combats: uns vau ser insultats i maltractats públicament, d'altres vos vau fer solidaris dels qui patien tot això. Compartíreu les penes dels empresonats i, quan vos confiscaven els béns, ho véieu amb goig, sabent que teniu altres béns millors, que duren per sempre. Ara, per tant, no perdau esta valentia, ja que vos espera una gran recompensa. 

Heu de ser molt constants per a complir la voluntat de Déu i alcançar la promesa. Perquè «d'ací a un instant, només un instant, vindrà el qui ha de vindre, no tardarà; el just viurà per la fe», però «si es fa arrere, no em complauré en ell». I nosaltres, germans, no som dels qui es fan arrere i es perden, sinó dels qui creuen i se salven.

Salm responsorial 36,3-4.5-6.23-24.39-40 (R.: 39a)

Confia en el Senyor i fes el bé,

habita la terra i guarda fidelitat;

el Senyor, la teua delícia,

omplirà l'anhel del teu cor.

R. És el Senyor qui salva els justs.

Encomana al Senyor els teus camins;

confia en ell, deixa'l fer:

farà brillar el teu dret com la llum,

la teua raó, com a ple migdia. R.

El Senyor guia els passos de l'home,

es complau en els seus camins;

si entropessa, no caurà,

perquè el Senyor li dona la mà. R.

És el Senyor qui salva els justs,

els empara en dies de perill.

El Senyor els ajuda i els deslliura,

els rescata dels malvats i els salva,

perquè confien en ell. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare,

Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills

els misteris del Regne.

Evangeli Mc 4,26-34

Un home sembra el gra i, mentres dorm, la llavor creix sense que ell sàpia com

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, Jesús deia a la gent: 

«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra en la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix sense que ell sàpia com. La terra, a soles, dona fruit: primer els brots, després les espigues i finalment el blat granat dins de les espigues. I, quan el gra ja està a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega». 

Deia també: 

«¿A què podem comparar el Regne de Déu? ¿Quina paràbola li aniria bé? És com un gra de mostassa, que és la més menuda de totes les llavors de la terra, però, quan l'han sembrada, es posa a créixer i arriba a fer-se més gran que totes les plantes de l'hort, amb unes rames tan grans que les aus del cel poden fer niu en la seua ombra». 

Jesús els anunciava la Paraula amb moltes paràboles paregudes, adaptant-se a la seua capacitat d'entendre. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

 

Per a meditar

Sant Jeroni (Catena aurea).

La llavor és la paraula divina, la terra el cor humà, i el son de l'home la mort del Salvador. La llavor creix dia i nit, perquè després del son de Crist en el sepulcre va germinar més i més en la fe el nombre dels creients, tant en la prosperitat com en l'adversitat, i es va desenvolupar amb les obres.

* * * * *

Dia de l'Arbre

Sant Joan Bosco, prevere (mem. ob).

Memòria de sant Joan Bosco, prevere, el qual, després d'una infantesa dura, va ser ordenat sacerdot, i a la ciutat de Torí es va dedicar amb totes les seues forces a la formació dels adolescents. Va fundar la Societat Salesiana i, amb l'ajuda de santa Maria Dominga Mazzarello, l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, per a ensenyar oficis a la joventut i instruir-los en la vida cristiana. Ple de virtuts i mèrits, va volar al cel, en este dia, a la mateixa ciutat de Torí, a Itàlia. (1888)

• J.M. Bausset: Sant Joan Bosco (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de gener

2. A Corint, a la província romana d'Acaia, hui Grècia, sants màrtirs Victorí, Víctor, Nicèfor, Claudi, Diodor, Serapió i Papies, que en temps de l'emperador Deci van consumar el seu martiri després d'innombrables suplicis. (c. 250)

3. Commemoració de sant Metrà, màrtir a Alexandria d'Egipte, que en temps del mateix emperador Deci, per negar-se a proferir paraules impies, com li exigien els pagans, primer va ser cruelment turmentat i després, conduït fora de la ciutat, lapidat fins a la mort. (c. 249)

4. També a la mateixa ciutat d'Alexandria, sants màrtirs Cir i Joan, els quals, després de molts turments, van ser decapitats per confessar a Crist. (s. IV)

5. A Mòdena, localitat de la regió hui italiana d'Emília-Romanya, sant Geminià, bisbe, que va conduir la seua Església de l'error dels arrians a la fe ortodoxa. (s. IV)

6. A Pèrsia, actual Iraq, passió de sant Abraham, bisbe d'Arbelas, que en temps de Sapor, rei dels perses, va ser decapitat per negar-se a adorar el sol. (345)

7. A la ciutat de Novara, en la regió actualment italiana de Ligúria, sant Juli, prevere. (s. IV inc.).

8. A Roma, commemoració de santa Marcel·la, viuda, que, com recorda sant Jeroni, abandonà les seues riqueses i dignitats i es va ennoblir amb la pobresa i la humilitat. (410)

9. A Ferns, a Irlanda, sant Maedoc o Aidan, bisbe, que va ser el fundador del monestir d'este lloc i es va distingir per la seua austeritat. (c. 626)

10. Al territori de Coutances, a Nèustria, ara França, sant Wald o Gaud, bisbe d'Évreux. (s. VII)

11. A Viktorsberg, prop de Rankwéil, a Baviera meridional, hui Àustria, sant Eusebi, el qual, nascut a Irlanda, es va fer pelegrí per Crist i després va ser monjo a l'abadia de Sant Gal [Sankt Gallen]; acabà els seus dies com a eremita. (884)

12. A Roma, beata Lluïsa Albertoni, que va educar cristianament els seus fills i, en morir el seu espòs, després d'entrar en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc, va prestar ajuda als necessitats, fins a tal punt que, de ser rica, va arribar a la pobresa total. (1533)

13. A Nàpols, ciutat de la regió de Campània, a Itàlia, sant Francesc Xavier Maria Bianchi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau, qui, dotat de carismes místics, va convertir a molts a una vida conforme a la gràcia de l'Evangeli. (1815)

14. Beata Maria Cristina de Savoia (1812- Nàpols, Itàlia 1836). Reina consort de les Dues Sicílies, que es va destacar per les seues virtuts, obres de pietat i pràctiques religioses.

15. A Corea, sants màrtirs Agustí Pak Chong-won, catequista, juntament amb cinc companys*, tots els quals, per mantindre fidelment la professió de la seua fe cristiana, després de patir diversos turments van ser degollats, i així glorificaren a Déu (1840)

Els noms són: sants Pere Hong Pyong-ju, catequista; Maria Yi In-dog, verge; Magdalena Son So-byog, Àgueda Yi Kyong-i i Àgueda Kwon Chin-i.

16. Beata Candelera de Sant Josep Castillo Ramírez (1863- Caracas, Veneçuela 1940). Religiosa. Fundadora de les Germanes Carmelites de la Mare Candelera.

30 de gener de 2025, dijous III

DIJOUS DE LA SETMANA III / I

Lectura primera He 10,19-25

Mantingam ferma l'esperança que ens dona la fe que professem.

Estigam atents els uns als altres per a animar-nos a l'amor fratern

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, gràcies a la sang de Jesús podem entrar confiadament al santuari. Ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu que passa a través de la cortina d'accés, que és la seua carn. Tenim un gran sacerdot al front de la casa de Déu. Per tant, presentem-nos amb cor sincer i plenitud de fe, ja que el nostre cos ha estat rentat amb una aigua pura, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantingam ferma l'esperança que ens dona la fe que professem: Déu complix fidelment les seues promeses. Vetlem els uns pels altres per a animar-nos a l'amor fratern i a les bones obres. No deixem d'assistir a les reunions, com alguns han pres per costum. Exhortem-nos els uns als altres, més ara, que veem que s'acosta el darrer dia.

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: cf. 6)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,

el món i tots els qui l'habiten.

Li ha posat els fonaments en els mars,

l'ha assentat en les aigües abismals.

R. Eixe és el poble que vos busca,

que ve a la vostra presència, Senyor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

¿Qui pot estar en el seu temple sant?

El qui té el cor net i les mans innocents,

que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,

li farà justícia el Déu que salva.

Eixe és el poble que vos busca,

que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Al·leluia Salm 118,105

La vostra paraua és llum dels meus passos,

és la claror que m'il·lumina el camí.

Evangeli Mc 4,21-25

Quan porten un cresol, és per a posar-lo en un lloc alt.

Déu vos farà la mesura que vosaltres haureu fet.

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué a la gent: «¿És que algú porta un cresol per a amagar-lo baix d'una mesura o baix del llit? ¿No és per a posar-lo en un lloc alt? No hi ha res amagat que no s'haja de descobrir, ni res secret que no s'haja de conéixer. Qui tinga orelles per a sentir, que ho senta». 

I els deia també: «Estigueu atents a açò que sentiu. Déu vos farà la mesura que vosaltres haureu fet, i encara n'afegirà. Perquè al qui té, se li donarà encara més, però al qui no té, li llevaran fins i tot allò que li queda».

 

* * * * *

Dia Escolar per la No-violència i la Pau.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Intel·ligència artificial i pau (2024)
• Papa Francesc: Missatge per a la 58 Jornada Mundial de la Pau (2025)

Aniversari del traspàs de Dominique Pire, dominic, Premi Nobel de la Pau de 1958 (Lovaina 1969)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de gener

1. A Jerusalem, sant Maties, bisbe, que va descansar en pau després de suportar molts sofriments per la causa de Crist. (s. II)

2. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, actual Turquia, sant Barsimeu, bisbe, que en temps de l'emperador Deci va ser assotat per la seua fe en Crist, i després, acabada la persecució i alliberat de la presó, va dedicar la resta de la seua vida a governar amb total entrega l'Església a ell encomanada. (s. III)

3. A Roma, commemoració de santa Martina, a qui el papa Donus va dedicar una basílica al seu nom al fòrum romà. (677)

4. A l'abadia de Chelles, al territori de París, a França, santa Batilde [o Batilda], reina, que va fundar un cenobi sota la Regla de sant Benet, a l'estil de l'abadia de Luxeuil, i, a la mort del seu espòs, Clodoveu II, va governar el regne dels francs. Quan va assumir el seu fill el poder, es va retirar a la citada abadia, i va viure fins a la seua mort sota l'observança de la Regla. (680)

5. A l'abadia de Maubeuge, al territori de Nèustria, també a l'actual França, santa Aldegunda, abadessa, en temps del rei Dagobert. (c. 684)

6. A la ciutat de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Armentari, bisbe, que va col·locar solemnement a la basílica de Sant Pere in Cælo Aureo el cos de sant Agustí, traslladat pel rei Liutprand. (d. 731)

7. Passió de sant Teòfil, anomenat el "Jove", màrtir, que, sent almirall d'una flota cristiana, va ser capturat a Xipre i conduït a la presència de Harun, califa suprem dels sarraïns. Atés que ni les amenaces ni les promeses van poder fer-lo apostatar de Crist, va ser ferit de mort amb l'espasa. (792)

8. A la ciutat de Burgos, a Castella la Vella, sant Lesmes (o Adelelm), abat, que va convertir en monestir la capella de Sant Joan i l'hospital de pobres contigu. (1097)

9. A Dublín, a Irlanda, trànsit del beat Francesc Taylor, màrtir, que, sent pare de família, va passar set anys en la presó a causa de la seua fe catòlica i, després de suportar tribulacions en la seua ancianitat, va acabar el seu martiri sota el regnat de Jaume I. (1584)

10. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, santa Jacinta Mariscotti, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, qui, després de perdre quinze anys entregada a plaers vans, va abraçar amb fervor la conversió i va promoure confraternitats per a assistir els ancians i per a fomentar el culte a l'Eucaristia. (1640)

11. A Torí, ciutat del Piemont, també a Itàlia, beat Sebastià Valfré, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que amb la seua entrega desinteressada va ajudar pobres, malalts i empresonats, i va conduir-ne molts cap a Crist amb la seua amistat i la seua exímia caritat. (1710)

12. A Seül, a Corea, sant Pau Ho Hyob, màrtir, que, sent soldat, va ser tancat a la presó per confessar-se cristià i, sotmés a turment, van arribar a cedir les seues forces, fent l'efecte de retractar-se, però penedit i recuperat, ell mateix es va presentar davant del jutge confirmant la seua fe en Crist, per la qual cosa, empresonat de nou, després de llarg temps va morir a conseqüència del maltractament rebut. (1840)

13. A Tonquín, actual Vietnam, sant Tomàs Khuong, prevere i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Tu Duc va confessar amb gran força d'ànim ser cristià. Va ser empresonat i, finalment, de genolls davant de la Creu, el van matar a destralades. (1860)

14. Beat Bronisław Markiewicz (Pruchnik, Galitzia,1842- Miejsce Piastowe, Polònia 1912) Sacerdot polonés, fundador dels Pares i de les Germanes de Sant Miquel Arcàngel.

15. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, sant David Galván, prevere i màrtir, que durant la persecució mexicana, per defensar la santedat del matrimoni, va obtindre la corona del martiri en ser afusellat sense judici previ pels soldats. (1915)

16. A Malonne, població de Bèlgica, sant Mucià Maria (Lluís) Viaux, dels Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar tota la seua vida, amb constància i generositat, a la formació dels jóvens. (1917)

17. Al monestir de sant Benet de Maredsous, també a Bèlgica, beat Columba (Josep) Marmion, el qual, nascut a Irlanda i ordenat sacerdot, va arribar a ser abat d'aquell monestir benedictí, on es va distingir com a pare del cenobi, guia d'ànimes en el camí de la santedat, així com per la seua riquesa en doctrina espiritual i eloqüència. (1923)

• J.M. Bausset: El beat Columba Marmion, abat de Maredsous (2015)

18. A Torrent (l'Horta), beata valenciana Carme Garcia Moyon, màrtir, mestra de la doctrina cristiana, cooperadora laica amigoniana (memòria a Sogorb i Torrent). (1937)

19. A la ciutat de Gdeszyn, a Polònia, beat Segimon Pisarski, prevere i màrtir, que en temps de guerra, per no renunciar a la seua fe davant dels perseguidors, va ser afusellat al costat de la parròquia del lloc. (1943)

20. Beata Maria Bolognesi (1924- Rovigo, Itàlia 1980). Laica, mística, que va oferir els seus sofriments físics i espirituals per a la salvació del proïsme donant exemple d'una extraordinària acceptació i confiança en els designis de Déu.

29 de gener de 2025, dimecres III: Sant Valer

DIMECRES DE LA SETMANA III / I

Lectura primera He 10,11-18

Jesucrist ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats

Lectura de la carta als cristians hebreus

Tot sacerdot celebra cada dia i oferix moltes vegades els mateixos sacrificis, que no poden llevar mai els pecats. Però Jesucrist, després d'oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, «s'ha assentat per sempre a la dreta de Déu», i mentrestant «espera que faça dels seus enemics la banqueta dels seus peus». Amb una única ofrena, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats.

En dona testimoni l'Esperit Sant que diu: «L'aliança que jo pactaré amb ells després d'aquells dies serà esta, diu el Senyor: Posaré la meua llei en els seus cors, l'escriuré en el seu interior». I afegix: «No em recordaré dels seus pecats ni de les seues culpes». Ara bé; quan s'han perdonat els pecats, ja no cal presentar més ofrenes pel pecat.

Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)

Digué el Senyor al meu Senyor:

«Posa't a la meua dreta,

i espera que faça dels enemics

la banqueta dels teus peus».

R. Eres sacerdot per sempre

segons l'orde de Melquisedec.

Que el Senyor estenga lluny des de Sió

el poder del teu ceptre.

Impera enmig dels enemics. R.

«Eres príncep des del dia que vas nàixer,

tens la glòria sagrada des del si de la mare;

abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.

El Senyor ho ha jurat i no se'n desdiu:

«Eres sacerdot per sempre,

segons l'orde de Melquisedec». R.

Al·leluia

La llavor és la paraula de Déu,

el sembrador és Crist;

el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mc 4,1-20

Un sembrador va eixir a sembrar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús es va posar de nou a ensenyar vora el llac. Es va reunir tanta gent entorn d'ell que va haver de pujar a una barca. Es va acomodar en la barca, dins del llac, i la gent es va quedar en terra vora l'aigua.

Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. I en el seu ensenyament, els deia:

«Escolteu: Un sembrador va eixir a sembrar. Mentres sembrava, una part de la llavor va caure al llarg del camí; vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra. En un no res va germinar, ja que la terra era poc fonda; però, quan va eixir el sol, va recremar la planta i la va assecar, perquè no tenia raïls. Una part va caure entre els cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Una part, finalment, va caure en terra bona, on va pujar i va créixer fins que va donar fruit, i arribà a donar el trenta, el seixanta i el cent per u». I afegia: «Qui tinga orelles per a escoltar, que ho escolte».

Quan Jesús es va quedar a soles, els qui estaven amb ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles.

Ell els va dir: «Déu vos confia a vosaltres el misteri del seu Regne; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, per tal que miren, però no hi vegen; escolten, però no entenguen, no fora cas que es convertiren i foren perdonats».

I afegí: «Si no enteneu esta paràbola, ¿com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la paraula. La llavor sembrada al llarg del camí vol dir aquells que han escoltat, però al moment ve Satanàs per a endur-se la paraula sembrada en ells. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la paraula  a penes l'escolten, però no arrela en ells, són inconstants: en el moment que la paraula els porta dificultats o persecucions, són vençuts a l'instant. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells altres que han escoltat la paraula, però les preocupacions d'este món, la seducció de les riqueses i les altres passions ofeguen la paraula i no donen fruit. Finalment, la llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que escolten la paraula, l'accepten i donen fruit; arriben a donar el trenta, el seixanta i el cent per u».

MEMÒRIES

Sant Valer, bisbe

Sant Valer [o Valeri], bisbe, cotitular de l'església parroquial de Russafa (mem. ob. a la diòcesi de València).

Bisbe de Saragossa, va firmar les actes del concili d'Elvira que es va reunir un dels primers anys del segle IV. La llegenda l'unix al diaca sant Vicent. Diuen que va morir a Anet (França) l'any 315, desterrat per causa de la fe. Les seues relíquies són venerades a Roda d'Isàbena. És patró de Saragossa.

Lectura primera 1C 4, 1-5

Sal 88

Evangeli Mt 5, 1-12a

Feliços els pobres en l'esperit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,

es va assentar i els deixebles se li acostaren.

I prenent la paraula, els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit:

d'ells és el Regne del cel.

Feliços els qui ploren:

Déu els consolarà.

Feliços els humils:

ells posseiran la terra.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

ells seran assaciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor:

ells voran a Déu.

Feliços els qui treballen per la pau:

Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

d'ells és el Regne del cel.

Feliços vosaltres quan, per causa meua,

vos ofendran, vos perseguiran i escamparan

contra vosaltres tota classe de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa, perquè 

la vostra recompensa és gran en el cel.

 

Beat Manuel Domingo i Sol (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

• F. Garcia Monforte: Beat Manuel Domingo i Sol.

Festa del Jesuset del Miracle a Alcoi.

• J.M. Bausset: L'Infant Jesús del Miracle (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de gener

1. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, hui Turquia, sants màrtirs Sarbeli, prevere, i Bebaia, la seua germana, els quals, batejats pel sant bisbe Barsimeu, van patir el martiri per la seua fe en Crist. (c. 250)

2. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, sants màrtirs Papies i Maur, soldats. (c. s. III).

3. A la ciutat de Perusa, a la regió hui italiana de l'Úmbria, sant Constanci, bisbe. (c. s. III)

4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Juventí i Maximí, màrtirs, que van rebre la palma del martiri en temps de l'emperador Julià l'Apòstata. (363)

5. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Valeri, segon bisbe que va governar esta seu (s. III ex.)

6. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Afraates, anacoreta, el qual, nascut i format entre els perses, va seguir les petjades dels mags i es va convertir al Senyor a Betlem. Es va retirar a Edessa, on va viure en una caseta fora de les muralles, i, més tard, amb la seua predicació i els seus escrits va defendre la fe catòlica contra els arrians. (c. 378)

7. A la Bretanya Menor, hui França, sant Gildas, anomenat el "Savi", abat, que va escriure sobre la ruïna de Bretanya, deplorant les calamitats del seu poble i increpant la maldat de prínceps i clergues. Va fundar l'abadia de Rhuys, al costat de la mar, i va morir a l'illa d'Houat. (570)

8. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment també França, sant Sulpici Sever, bisbe, de família de senadors de les Gàl·lies, la saviesa de les quals, ministeri pastoral i obstinació a restaurar la disciplina va enaltir sant Gregori de Tours. (591)

9. A Florència, ciutat de la regió de Toscana, a Itàlia, beata Vilana delle Botti, mare de família, la qual, després d'abandonar la vida mundana que portava, va vestir l'hàbit de les Germanes de l'Orde de Penitència de Sant Doménec i es va distingir per la seua assídua meditació de Crist crucificat, per la seua austeritat de vida i per sol·licitar almoina als carrers en favor dels pobres. (1361)

10. A la ciutat de Bialystok, a Polònia, beata Bolesława Maria Lament, verge, qui, en un difícil període de canvis polítics, va fundar la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família, per a fomentar la unió dels cristians, ajudar els marginats i educar cristianament les jóvens. (1946)

28 de gener de 2025, dimarts III: Sant Tomàs d'Aquino

DIMARTS DE LA SETMANA III / I

Lectura primera He 10,1-10

Vinc a fer la vostra voluntat

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, els sacrificis que prescrivia la Llei de Moisès eren tan sols una ombra d'este culte renovat, i no la realitat mateixa. Cada any havien d'oferir de nou unes víctimes semblants, que mai no acabaven de santificar els qui s'acostaven a Déu. De fet, si hagueren estat purificats d'una vegada per sempre i ja no hagueren tingut consciència de ser pecadors, ¿no haurien deixat d'oferir-les? Però aquelles víctimes tornaven a recordar-los cada any que eren pecadors, ja que és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faça desaparéixer els pecats.

Per això Crist diu a Déu quan entra al món:

«No voleu sacrificis ni oblacions, però m'heu format un cos; no exigiu holocaustos ni expiacions. Per això vos dic: Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat (com està escrit de mi en el llibre)».

Primer ha dit: «Vós no voleu sacrificis, ni oblacions, ni holocaustos, ni expiacions», encara que totes eixes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei.

Però després afig: «Vinc a fer la vostra voluntat». Suprimix, per tant, tot el que diu primer per a establir el que diu després. A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir la voluntat de Déu.

Salm responsorial 39,2 i 4ab.7-8a.10.11 (R.: 8a i 9a)

Tenia esperança ferma en el Senyor,

i ara ell m'ha buscat.

M'inspira un càntic nou,

un himne al nostre Déu.

R. Ací em teniu, Déu meu,

vullc fer la vostra voluntat.

M'heu dit a cau d'orella

que no voleu sacrificis ni ofrenes,

que no cal holocaust ni víctima;

per això vos dic: «Ací em teniu». R.

Anuncie la vostra justícia

en la gran assemblea;

no em mossegue els llavis;

vós bé que ho sabeu, Senyor. R.

No he guardat la vostra justícia

dins del meu cor;

he contat la vostra lleialtat i la vostra salvació;

no he amagat el vostre amor ni la vostra amistat

a la gran assemblea. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 3,31-35

El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà,

la meua germana i ma mare

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, arriba la mare de Jesús amb els seus germans i, des de fora, envien a buscar-lo.

La gent que estava a l'entorn d'ell li diu: «La vostra mare, els vostres germans i les vostres germanes estan ací fora, que vos busquen».

Ell els respon: «¿Qui són ma mare i els meus germans?» I, mirant els qui es trobaven a l'entorn d'ell, diu: «Estos són ma mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà, la meua germana i ma mare».

* * * * *

Sant Tomàs d'Aquino

Sant Tomàs d'Aquino, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.).

Memòria de sant Tomàs d'Aquino, prevere de l'Orde de Predicadors i doctor de l'Església, que, dotat de gran intel·ligència, amb els seus discursos i escrits va comunicar als altres una extraordinària saviesa. Cridat a participar en l'II Concili Ecumènic de Lió pel papa beat Gregori X, va morir durant el viatge, al monestir de Fossanova, a la regió italiana del Laci, el dia 7 de març, data en la qual, anys més tard, es van traslladar les seues restes a la ciutat de Tolosa, a França. (1274)


• J.M. Bausset: Sant Tomàs d'Aquino (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de gener

Sant Joan de Réome

2. Al monestir de Réome, al territori de Langres, a Nèustria, hui França, sant Joan, prevere, home totalment entregat a Déu, que va presidir una comunitat monàstica segons la Regla de sant Macari. (c. 554)

3. Commemoració de sant Jaume, eremita a Palestina, que es va amagar llarg temps en una tomba per a portar vida penitent. (s. VI)

4. A Conca, a la regió de Castella la Nova, sant Julià, bisbe, que va ser el segon pastor d'esta ciutat, una vegada recuperada de mans dels musulmans. Egregi pel seu estil de vida, es va distingir per repartir entre els pobres els béns de l'Església i treballar amb les seues mans per a obtindre el manteniment diari. (c. 1207)

5. Al monestir de Sant Frediano, prop de Pisa, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Aiutamicristo, religiós de l'Orde dels Camaldulencs. (1224)

6. Al lloc de Plévin, a la Bretanya Menor, a França, beat Julià Maunoir, prevere de la Companyia de Jesús, que per espai de quaranta-dos anys es va entregar a les missions populars per tots els llocs i llogarets del territori. (1683)

7. A la ciutat de Maokou, a la província de Guizhou, a la Xina, sants Àgueda Lin Zhao, verge, Jeroni Lu Tingmei i Llorenç Wang Bing, màrtirs, que, sent catequistes, en temps de l'emperador Wenzongxian van ser denunciats com a cristians i finalment decapitats. (1858)

8. A la ciutat de Daijiazhuang, a la província de Shandong, al sud de la Xina, sant Josep Freinademetz, prevere de la Societat del Verb Diví, que va treballar incansablement en l'evangelització d'aquella regió. (1908)

9. A Picassent, beata valenciana Maria Lluïsa Montesinos Orduña, verge seglar i màrtir (memòria a Planes). (1937)

10. Al camp de concentració de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió de Sibèria, a Rússia, beata Olímpia (Olga) Bidà, verge i màrtir, de la Congregació de les Germanes de Sant Josep, que, per amor a Crist, durant la persecució antireligiosa va suportar tota classe de proves. (1952)