15 de gener de 2025, dimecres I

Lectura primera He 2,14-18

Calia que es fera en tot semblant als germans per a ser compassiu

Lectura de la carta als cristians hebreus

Els fills d'una família són d'una mateixa sang. Per això Jesús s'ha emparentat amb nosaltres per a poder destituir amb la seua mort el diable, que tenia domini sobre la mort; i ens ha fet lliures, ja que, sotmesos com estàvem al temor de la mort, érem esclaus tota la vida. 
Noteu que ell no ha vingut per a ajudar els àngels, sinó als descendents d'Abraham. Per això calia que es fera en tot semblant als germans, i així poguera ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant de Déu per a expiar els pecats del poble. 
Perquè, després que ell mateix ha passat la prova del sofriment, pot confortar els qui ara l'estan passant.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 8a)

Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,
proclameu entre els pobles les seues gestes.
Canteu-li al so de les cítares,
mediteu tots els seus prodigis.

R. El Senyor recorda sempre l'aliança.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.
Busqueu el Senyor i el seu poder,
busqueu sempre la seua presència. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
ell, el Senyor, és el nostre Déu,
que governa tota la terra. R.

Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per a mil generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.


Evangeli Mc 1,29-39

Jesús va curar molts malalts de diverses malalties


Lectura de l'evangeli segons sant Marc


En aquell temps, Jesús, eixint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.

La sogra de Simó estava en el llit amb febra, i de seguida li ho digueren a Jesús. Ell se li va acostar i, agarrant-la de la mà, la va fer alçar. Li desaparegué la febra i es va posar a servir-los.

A poqueta nit, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tot el poble s'havia reunit davant de la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va expulsar molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, es va alçar, se n'anà a un lloc solitari i es quedà pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren: «Tota la gent està buscant-vos».

Ell els digué: «Anem a uns altres llocs, als pobles veïns, a predicar també allí, que per això he vingut».

I anà per tot Galilea, predicant en les sinagogues i expulsant els dimonis.


* * * * *

Aniversari del naiximent de Martí Luter King (1929)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de gener

1. A la ciutat d'Anagni, a la regió italiana del Laci, santa Secundina, verge i màrtir(s. inc.)

2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Joan Calibita, de qui es conta que durant un temps va viure en un racó de la casa paterna, i després en una barraca (kalyba), completament donat a la contemplació, passant desapercebut fins i tot davant dels seus pares, que després de la seua mort només el van reconéixer per un exemplar de l'Evangeli, adornat en or, que ells mateixos li havien regalat. (s. V)

Santa Ida

3. A l'abadia de Cluain Chreadhail [Killeedy], a Hibèrnia, actual Irlanda, santa Ita [o Ida], verge i fundadora d'este mateix cenobi. (570)

4. A la ciutat de Rieti, a la Savina, hui la regió italiana del Laci, commemoració de sant Probe, bisbe, elogiat pel papa sant Gregori el Gran(c. 570)

5. A Glanfeuil, al costat del riu Loira, al territori d'Angers, a la Gàl·lia, hui França, sant Maur [o Maure o Mur]abat. (s. VI/VII)

6. A la regió de Rodés, també a la Gàl·lia, santa Tarsícia, verge i màrtir. (s. VI/VII)

7. Al llogaret d'Hamme, a Brabant, actual Holanda, sant Ablebert o Emebert, bisbe de Cambrai. (c. 645)

8. A la ciutat de Chartres, al territori de Nèustria, actualment hui França, sant Malard, bisbe(c. 650)

9. A Val di Non, a l'actual regió italiana de Trentino, sant Romedi, anacoreta, qui, després d'entregar a l'Església tots els seus béns, va portar vida penitent al lloc que encara porta el seu nom. (c. s. VIII)

10. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, mort de sant Bonet, bisbe de Clarmont. Era prefecte de Marsella en el moment de ser elevat a l'episcopat per a ocupar el lloc del seu germà sant Avit, però deu anys més tard va renunciar a la seu, es va retirar a l'abadia de Manhluec [Manglieu] i, després de peregrinar a Roma; al retorn va morir a Lió. (c. 710)

11. A Armo, prop de Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Arseni, eremita, cèlebre pel seu esperit d'oració i per la seua austeritat. (904)

12. A Saint-Gilles-les-Boucheries, a la regió de Provença, a l'actual França, beat Pere de Castellnou, prevere i màrtir, que, havent ingressat a l'abadia cistercenca de Fontfreda, va ser encarregat pel papa Innocenci III perquè anunciara en aquella regió la pau i instruïra sobre la verdadera fe, però va morir ferit per una llança d'alguns heretges. (1208)

13. A Città della Pieve, a l'Úmbria, a Itàlia, beat Jaume, anomenat "l'Almoiner", que es va mostrar bon advocat de pobres i oprimits. (c. s. XIII)

14. Al territori de Gualdo Tadino, també a l'Úmbria, beat Àngel, eremita(1325)

15. A la ciutat de Fu'an, a la província de Fujian, a la Xina, sant Francesc Fernández de Capillas, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual va anunciar el nom de Crist primer a les Illes Filipines i després a Fujian, on durant la persecució sota els tàrtars va ser empresonat per llarg temps i finalment decapitat. (1648)

16. Al llogaret de Steyl, a Holanda, sant Arnold Janssen, prevere, qui, per a difondre la fe en les missions, va fundar la Societat del Verb Diví(1909)

17. A Berlín, a Alemanya, beat Nicolau Gross, pare de família i màrtir, que, dedicat a les qüestions socials, es va enfrontar amb un règim contrari a la dignitat humana i a la religió. Per no voler actuar en contra dels preceptes de Déu, va ser empresonat i penjat, i va obtindre, així, la seua participació en la victòria de Crist. (1945)

18. Beats Valentí Palència Marquina i companys* (Suances, Cantàbria, Espanya, 1937). Sacerdot diocesà, director, capellà i professor del «Patronat de Sant Josep per a l'ensenyament i educació de xiquets pobres», i quatre dels xics del col·legi assassinats per odi a la fe.

* Donat Rodríguez Garcia, Germà García Garcia, Zacaries Cuesta Campo, Emili Huidobro Corrales.

14 de gener de 2025, dimarts: Sant Joan de Ribera

DIMARTS DE LA SETMANA I / I


Lectura primera He 2,5-12

Convenia que aquell qui ens havia de guiar a la salvació
fora consagrat pels patiments

Lectura de la carta als cristians hebreus

Déu no va sotmetre al domini dels àngels el món renovat de què ara parlem. En un lloc de les Escriptures algú en dona testimoni amb estes paraules: 
 
«¿Què és l'home, per a que vos en recordeu? 
¿Què és un mortal, per a que el tingueu present? 
L'heu fet un poc inferior als àngels, 
l'heu coronat de glòria i dignitat; 
tot ho heu sotmés als seus peus». 
 
Si Déu ho ha sotmés tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. Però ara encara no veem que tot li estiga sotmés.
Hem vist que Jesús, abaixat, fou fet un poc inferior als àngels, però, ara, després de la passió i la mort, el veem coronat de glòria i dignitat; perquè Déu, que ens ama, va voler que morira per tots. 
Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell que els havia de guiar a la salvació fora consagrat pels patiments. 
Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare i, per això, no s'avergonyix d'anomenar-los germans, i diu: «Anunciaré el vostre nom als meus germans, vos alabaré enmig del poble reunit».

Salm responsorial 8,2ab i 5.6-7a.7b-9 (R.: cf. 7)

Senyor, sobirà nostre,
¡que gloriós és el vostre nom per tota la terra!
Jo dic: ¿Què és l'home, per a que vos en recordeu?
¿Què és un mortal, per a que el tingueu present?

R. Heu fet el vostre Fill
rei de les coses creades.

L'heu fet un poc inferior als àngels,
l'heu coronat de glòria i dignitat,
l'heu fet rei de les coses creades. R.

Tot ho heu sotmés als seus peus:
ramats de bous i d'ovelles,
també els animals salvatges,
les aus del cel i els peixos de la mar,
que fan camins per la mar. R.

Al·leluia 1Te 2,13

Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat:
paraula de Déu, i no paraula humana.

Evangeli Mc 1,21b-28

Jesús ensenyava amb autoritat

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

A Cafarnaüm Jesús va entrar el dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'admirava de la seua doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit impur que es posà a cridar: «¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres: el Sant de Déu».
Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla, i ix d'este home».
En eixe moment l'esperit impur el sacsejà violentament, llançà un gran crit i s'en va eixir. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: «¿Què és tot açò? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot dona órdens als esperits impurs, i l'obeïxen».
La seua fama s'estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.

* * * * *

SANT JOAN DE RIBERA

Festa a la diòcesi de València
Memòria ob. a la diòcesi de Sogorb-Castelló

Sant Joan de Ribera
Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València
El Col·legi del Patriarca celebra la festa del seu fundador

    Fill del duc d’Alcalá, nasqué a Sevilla (1532). Després de doctorar-se a Salamanca s’ordena de prevere (1557), i porta una vida de pregària i austeritat. Nomenat bisbe de Badajoz quan encara no tenia trenta anys, envià missioners per tots els pobles de la diòcesi. Ja als trenta-sis anys fou nomenat arquebisbe de València (1569), on desplegà una gran activitat pastoral: promogué la formació dels preveres, potencià la devoció a l’Eucaristia, visità la diòcesi múltiples vegades i no deixà de ser auster.

    És el fundador del famós col·legi del Corpus Christi a València. Els darrers anys de la seua vida fou també virrei de València i, davant del problema dels falsos conversos, propugnà l’expulsió dels moriscos. El Greco pintà el seu rostre en la figura de Sant Agustí en el quadre de l'“Entierro del Señor de Orgaz”. Morí l’any 1611 i fou canonitzat el 12 de juny de 1960.
Lectures pròpies:

Lectura primera Ez 34, 11-16
 
Jo mateix faré pasturar les meues ovelles

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor Déu: 
«Jo mateix buscaré les meues ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les arreplegaré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia de núvols i boira. Les faré eixir d'entre els pobles, les reuniré de tots els països, les faré vindre a la seua terra i les faré pasturar en les muntanyes d'Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. Les conduiré als millors pasturatges i tindran la mallada en les muntanyes més altes d'Israel. Allà, en aquelles muntanyes, reposaran en un bon corral, i trobaran pastures abundants.
Jo mateix faré pasturar les meues ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l'oracle del Senyor Déu. Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, curaré la malalta, guardaré les grosses i robustes, les pasturaré totes amb justícia».

 Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor:
no em falta res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em porta al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna les forces.
Em guia per camins segurs,
per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,
no em falta res.

Ni quan passe per una vall fosca,
no tinc gens de por.
Vos esteu al meu costat:
la vostra vara i el vostre bastó
em donen confiança. R.

Vos pareu una taula davant de mi
enfront dels enemics;
m'heu ungit el cap amb perfums,
i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
en la casa del Senyor. R.

 Evangeli Jo 15,9-17

Ningú té un amor més gran
que el qui dona la vida pels seus amics

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor.
Vos he dit açò per a que la meua alegria siga també la vostra, i la vostra alegria siga completa.
Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit de mon Pare. 
No sou vosaltres, els qui m'heu elegit; soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per totes parts i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell vos ho donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres». 

* * * * *

Aniversari de la mort de Lewis Carroll (1898)

Aniversari de la mort del bisbe valencià Antoni Vilaplana i Molina (2010)



MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de gener

1. Commemoració de sant Potit, màrtir, que, després de patir turments a la ciutat de Sàrdica, a l'antiga província romana de Dàcia, hui Bulgària, va aconseguir finalment el martiri en ser executat per l'espasa. (s. inc.)

2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Gliceri, diaca i màrtir. (s. inc.)

3. A la ciutat de Nola, a la regió italiana de Campània, sant Fèlix, prevere, el qual, segons conta sant Paulí, mentres creixia la persecució va ser empresonat i sotmés a cruels turments. Restablida la pau, va poder reintegrar-se als seus i va viure en la pobresa, fins a una venerable ancianitat, com a invicte confessor de la fe. (s. III/IV)

4. Commemoració dels sants monjos que a Raití i a la muntanya del Sinaí, llocs de l'actual Egipte, van ser martiritzats per la seua fe en Crist. (c. s. IV)

5. A la regió dels Ibers, hui Geòrgia, a l'altre costat de la mar Negra, santa Ninó [o Nina], qui, sent cristiana, va ser portada a aquell país, on per la seua vida santa va suscitar la reverència i admiració de tots, fins al punt d'abraçar la fe cristiana la mateixa reina, el fill de la qual va ser curat amb les seues oracions, i també el rei i tot el poble. (s. IV)

6. Al comtat de Gavaldà, actual França, sant Fermí, bisbe(s. V)

7. A Clarmont, a Aquitània, també a la França actual, sant Eufrasi, bisbe, l'hospitalitat del qual alaba sant Gregori de Tours(515/516)

8. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sepultura de sant Daci, bisbe, que en la controvèrsia dels Tres Capítols va defensar els criteris del papa Vigili, a qui va acompanyar a Constantinoble, on va morir. (552)

9. A la ciutat d'Écija, a la província romana de Bètica, actualment a Andalusia, sant Fulgenci, bisbe, germà dels sants LeandreIsidor i Florentina. El seu germà Isidor li va dedicar el seu tractat Dels oficis eclesiàstics(c. 632)

10. En Tagliacozzo, a la regió italiana dels Abruços, beat Odó [o Ot] de Novara, prevere de l'Orde dels Cartoixans. (c. 1200)

11. A la ciutat d'Udine, a la regió hui italiana de Venècia, beat Odoric Mattiuzzi de Pordenone, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va viatjar per les regions dels tàrtars, dels indis i dels xinesos fins a la principal ciutat de la Xina anomenada Kambalik. En totes eixes regions va convertir a molts a la fe de Crist amb la predicació de l'Evangeli. (1331)

12. Al bosc d'Aralvaimozhi, a l'Índia, Sant Llàtzer (Devasahayam) Pillai, laic, pare de família i màrtir, per haver-se convertit al cristinisme (1752)

13. A Batàvia, lloc de Surinam, beat Pere Donders, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar amb caritat desbordant a atendre tant els cossos com a les ànimes dels leprosos. (1887)

14. Beata Alfonsa Clerici (1860- Vercelli, Itàlia 1930). Verge, religiosa de la Congregació de les Germanes de la Preciosíssima Sang de Monza, que va desenvolupar el seu apostolat com a mestra de jóvens.

13 de gener de 2025, dilluns I

Comença el temps ordinari


43. A més dels temps que tenen un caràcter propi, queden 33 o 34 setmanes en el curs de l'any, en les quals no se celebra cap aspecte peculiar del misteri de Crist; sinó més aviat es recorda el mateix misteri de Crist en la seua plenitud, principalment cada diumenge. Este període de temps rep el nom de temps ordinari.

44. El temps ordinari comença el dilluns que seguix al diumenge posterior al 6 de gener i s'estén fins al dimarts abans de Quaresma, inclusivament; de nou comença el dilluns després del diumenge de Pentecosta i acaba abans de les primeres Vespres del diumenge I d'Advent.

Normes universals sobre l'any litúrgic i sobre el calendari (21-març-1969).


DILLUNS DE LA SETMANA I / I


Lectura primera He 1,1-6

Déu ens ha parlat en la persona del Fill

Comença la carta als cristians hebreus

En diverses ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però, ara, en estos dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplandor de la glòria de Déu i imatge del seu mateix ser, i que sosté l'univers amb el poder de la seua paraula, acabada l'obra de purificació dels pecats s'ha posat en les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseïx en herència. Perquè, ¿a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Eres el meu Fill, hui t'he engendrat»? ¿I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que l'adoren tots els àngels de Déu».

Salm responsorial 96,1 i 2b.6 i 7c.9 (R.: cf. 7c)

El Senyor és rei. La terra ho celebra,
se n'alegren totes les illes.
Dret i justícia sostenen el seu tron.

R. Tots els àngels
es prosternen davant de Déu.

El cel proclama la seua justícia,
i tots els pobles contemplen la seua glòria.
Tots els àngels es prosternen davant d'ell. R.

Perquè vós sou el Senyor,
l'Altíssim sobre tota la terra,
excels per damunt de tots els déus. R.

Al·leluia Mc 1,15

El regne de Déu està prop,
diu el Senyor:
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Després que Joan fou empresonat, Jesús va anar a Galilea a predicar la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu està prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».
Passant vora el llac de Galilea, va vore a Simó i el seu germà Andreu, que estaven tirant les xàrcies a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu darrere de mi, i vos faré pescadors d'hòmens». Immediatament deixaren les xàrcies i el van seguir.
Poc més enllà va vore a Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que estaven en la barca repassant les xàrcies. Els va cridar immediatament, i ells deixaren son pare Zebedeu en la barca amb els jornalers, i se n'anaren darrere de Jesús.


* * * * * 

Sant Hilari, bisbe (mem. ll.).

Sant Hilari
    Sant Hilari, bisbe i doctor de l'Església, que va ser elevat a la seu de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, en temps de l'emperador Constanci, el qual havia abraçat l'heretgia arriana. Va lluitar intrèpidament en favor de la fe nicena sobre la Trinitat i de la divinitat de Crist, i va ser desterrat per esta raó a Frígia durant quatre anys. Va compondre els celebèrrims comentaris als Salms i a l'evangeli de sant Mateu. (367)


Aniversari de l'ordenació episcopal d'Esteve Escudero i Torres, bisbe auxiliar emèrit de València (2001).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de gener

2. A Belgrad, ciutat de Mèsia, a l'actual Sèrbia, sants màrtirs Hermili i Estratònic, els qui, en temps de l'emperador Licini, van ser precipitats en el riu Danubi després de patir cruels turments. (c. 310)

3. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Agrici, bisbe, que va transformar en església el palau que li va regalar santa Elena(c. 330)

4. A la ciutat de Reims, també a la Gàl·lia Bèlgica, actualment França, mort de sant Remigi [o Remí], bisbe, que, després d'haver iniciat al rei Clodoveu en la font baptismal i en els sagraments de la fe, va convertir al cristianisme a tot el poble franc. Al cap de més de seixanta anys en l'episcopat, va morir, cèlebre per la seua vida repleta de santedat. (c. 530)

5. A Glasgow, a Escòcia, sant Kentigern, bisbe i abat, que va establir en aquell lloc la seua seu, i de qui es conta que va reunir una gran comunitat de monjos, per a imitar la vida de la primitiva Església. (603/612)

6. A la ciutat de Capitòlies, a Batanea, hui Síria, sant Pere, prevere i màrtir, que acusat davant Walid, príncep dels sarraïns, de predicar en públic la fe en Crist, va consumar el seu martiri clavat en una creu, després que se li amputaren la llengua, les mans i els peus. (713)

7. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Gumesind, prevere, i Servodeu, monjo, els quals, reconeixent-se com a cristians davant dels prínceps i jutges sarraïns, van perdre la vida per la fe en Crist. (852)

8. Al monestir d’Ilbenstad, a Alemanya, sant Godofred [o Godofreu o Jofré], que, sent comte de Cappenberg, va desitjar portar una vida més perfecta, per això va convertir el seu castell en monestir i, havent pres l'hàbit canonical, es va lliurar a servir pobres i malalts. (1127)

9. Prop d’Huy, a la regió de Lieja, a Bèlgica, santa Jutta o Ivet, la qual, havent quedat viuda, es va dedicar a curar leprosos i es va recloure més tard en una cel·la pròxima a ells. (1228)

10. A Milà, a la regió italiana de Llombardia, beata Verònica Negroni de Binasco, verge, que va entrar al monestir de santa Marta, on se seguia la Regla de sant Agustí, i allí es va dedicar profundament a la contemplació. (1497)

11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, actual Vietnam, sants màrtirs Doménec Phạm Trọng  (An) KhảmLluc (Cai) Thìn, el seu fill, i Josep Pham Trong (Cai) Tà, tots els quals, en temps de l'emperador Tu Duc, van preferir els turments i la mort abans que xafar la Creu. (1859)

12. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, beat Emili Szramek, prevere i màrtir, que, oriünd de Polònia, en temps de guerra, va ser deportat a este lloc per defensar la fe en Crist, i allí va morir després d'haver estat turmentat de diverses maneres. (1942)

13. Beat Francesc Maria Greco (1857- Acri, Itàlia 1931). Sacerdot diocesà, rector i arxipreste, amb gran zel apostòlic, fundador de la Congregació de les Germanes Petites Obreres dels Sagrats Cors.

12 de gener de 2025, diumenge: Baptisme del Senyor

L’home de hui se sent més gran i poderós

del que segurament és en realitat;

es resistix a reconéixer que és un ser xicotet

perquè ho considera una humiliació;

en definitiva, s’adora tant a si mateix

que ha perdut la capacitat d’adorar a Déu.


(Enric Benavent, arquebisbe de València)


Diumenge després del dia 6 de gener

BAPTISME DEL SENYOR / Cicle C

Festa


Lectura primera Is 40,1-5.9-11

Es revelarà la glòria del Senyor
i la voran tots alhora

Lectura del llibre del profeta Isaïes

«Consoleu, consoleu el meu poble»,
diu el vostre Déu.
«Parleu amorosament a Jerusalem,
crideu i digueu-li
que s'ha complit el seu servici,
que ha sigut perdonada la seua culpa:
ha rebut de mans del Senyor
doble pena per tots els seus pecats».
Escolteu una veu que crida:
«Obriu en el desert una ruta al Senyor,
aplaneu en l'estepa un camí per al nostre Déu.
S'alçaran les valls
i s'abaixaran les muntanyes i els tossals,
els camins sinuosos s'adreçaran
i els terrenys escabrosos s'aplanaran.
Es revelarà la glòria del Senyor
i la voran tots alhora.
La boca del Senyor ho ha dit».

¡Puja a una muntanya ben alta,
tu que anuncies a Sió la bona nova!
¡Tu que portes bones noves a Jerusalem,
alça ben fort el teu crit,
alça'l ben fort, no tingues por!
Digues a les viles de Judà:
«¡Ací teniu el vostre Déu!
El Senyor Déu arriba amb poder,
el seu braç domina tota cosa,
l'acompanya el fruit de la seua victòria,
el precedixen els trofeus;
vetla com un pastor pel ramat,
el reunix amb el seu braç,
porta al si els corders,
acompanya les ovelles que crien».

Salm responsorial 103:1b-3a.3b-4.24-25.27-28.29-30 (R.: 1)

Senyor, Déu meu, que gran que sou!
Aneu vestit d'esplendor i de majestat,
vos rodeja la llum com un mantell.
Heu estès el cel com una vela,
vos heu fet un palau damunt de les aigües.

R. Beneïx el Senyor, ànima meua,
Senyor, Déu meu, que gran que sou.

Els núvols vos servixen de carrossa
i avanceu sobre les ales dels vents.
Els vents vos servixen de missatgers,
el foc i les flames executen les vostres órdens. R.

Que variades són, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra està plena de les vostres criatures.
Mireu el mar, immens per totes bandes,
són incomptables els animals que el fan bollir,
des dels més menuts fins als més grans. R.

Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l'aliment al seu temps:
els el doneu, i ells l'arrepleguen:
obriu la mà i mengen a la gana. R.

Però si deixeu de mirar-los, s'espanten;
si els retireu l'alé, expiren
i tornen a la pols d'a on van eixir.
Quan envieu el vostre alé, renaix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.

Lectura segona Tt 2,11-14;3,4-7

El Senyor ens salva amb un bany d'aigua regenerador
i amb el poder renovador de l'Esperit Sant

Lectura de la carta de sant Pau a Titus

Benvolgut: s'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els hòmens, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per a viure en este món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentres esperem que es complixca feliçment la nostra esperança, que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per a rescatar-nos de l'esclavitud de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
Quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als hòmens, no l'han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seua bondat que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha abocat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justs per la seua gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.

Al·leluia Cf. Lc 3,16

Joan digué:
Ve el qui és més fort que jo.
Ell vos batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.

Evangeli Lc 3,15-16.21-22

Jesús fou batejat; mentres pregava, s'obrí el cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la gent que vivia en l'expectació sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tots: «Jo vos batege només amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, tan fort que no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies. Ell vos batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc».
Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentres pregava, s'obrí el cel i baixà cap a ell l'Esperit Sant en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel: «Eres el meu Fill, el meu amat; en tu m'he complagut». 
 
El profeta Isaïes va anunciar la vinguda d'un Messies que implantaria la justícia en tota la terra, però no amb la força, sinó amb la humilitat i el servici. Esta justícia i esta pau anunciada es complixen en Jesucrist, el Fill amat i predilecte de Déu que seguix un camí d'humilitat i entrega total. El primer esdeveniment de la vida pública de Jesús que il·lumina qui és ell realment és el del baptisme en el riu Jordà per Joan el Baptiste. És ara quan es manifestarà la llum que els mags d'Orient havien trobat en el portal de Betlem. Jesús és el Fill amat que mitjançant el baptisme ens fa fills d'adopció a través de l'Esperit Sant.
ACABA EL TEMPS DE NADAL

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de gener

1. A Cesarea de Mauritània, hui Algèria, sant Arcadi, màrtir, que es va ocultar en temps de persecució, però en ser detingut en el seu lloc un familiar seu, es va presentar espontàniament al jutge i, per negar-se a sacrificar als déus, va sofrir turments dolorosos fins a consumar el seu martiri. (c. 304)

2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sants màrtirs Tigri, prevere, i Eutropi, lector, als quals, en temps de l'emperador Arcadi, se'ls va acusar falsament d'haver incendiat l'església principal i el palau senatorial com a reacció al desterrament del bisbe sant Joan Crisòstom, per la qual cosa van ser sotmesos al martiri baix Optat, prefecte de la ciutat, partidari del culte als falsos déus i contrari a la religió cristiana. (406)

3. A Arle [Arlés], ciutat de la Provença, a la Gàl·lia, hui França, santa Cesària, abadessa, germana del bisbe sant Cesari, qui, per a ella i per a les seues germanes, va escriure una Regla destinada a santes vèrgens. (c. 529)

4. A Grenoble, a Burgúndia, també a l'actual França, sant Ferriol, bisbe i màrtir, que va ser assassinat a colps per un sicari, mentres predicava a la multitud. (c. 659)

5. A Wearmouth, a Northúmbria, actualment Anglaterra, sant Benet Biscop, abat, que en les cinc peregrinacions que va fer a Roma va portar amb ell mestres i molts llibres perquè els monjos reunits en la clausura del monestir, sota la Regla de sant Benet, progressaren en la ciència de l'amor de Crist, en bé de l'Església. (c. 690)

6. Al monestir de Rievall, també a Northúmbria, sant Elred, abat, el qual, educat en la cort del rei d'Escòcia, va ingressar en l'Orde Cistercenc. Va ser mestre eximi de la vida monàstica i va promoure constantment i suaument, amb el seu exemple i els seus escrits, la vida espiritual i l'amistat en Crist. (c. 1166)

7. A la ciutat de Lleó, a Espanya, sant Martí de la Santa Creu, prevere i canonge regular, que va ser home expert en Sagrada Escriptura. (1203)

8. A Palerm, a l'illa de Sicília, sant Bernat de Corleone, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, admirable per la seua caritat i eximi per la seua penitència. (1667)

9. A Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, santa Margarida Bourgeoys, verge, que amb gran voluntat va reconfortar els colons i els soldats, i va treballar assíduament per a assegurar la formació cristiana de les jóvens, fundant per això la Congregació de la Mare de Déu(1700)

10. A Avrillé, prop d'Angers, a França, beat Antoni Fournier, màrtir, que, artesà d'ofici, va ser afusellat durant la Revolució Francesa per la seua fidelitat a l'Església. (1794)

11. A la ciutat de Caen, també a França, beat Pere Francesc Jamet, prevere, que es va distingir per la seua ajuda a les religioses Germanes del Bon Salvador i pel seu treball per la restitució de la pau en l'Església, després d'un temps d'inestabilitat. (1845)

12. A Viareggio, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Antoni Maria Pucci, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, el qual, rector durant quasi cinquanta anys, es va dedicar sobretot a atendre els xiquets pobres i malalts. (1892)

13. Al lloc anomenat Tomhom, prop de la ciutat de Bangkok, a Tailàndia, beat Nicolau Bunkerd Kitbamrung, prevere i màrtir, predicador eximi de l'Evangeli, que va ser empresonat en temps de persecució contra l'Església i, a causa de la tisi, que va contraure ajudant els malalts, va morir de manera exemplar. (1944)

entrada destacada

15 de gener de 2025, dimecres I

Lectura primera He 2,14-18 Calia que es fera en tot semblant als germans per a ser compassiu Lectura de la carta als cristians hebreus Els f...

entrades populars