13 de juny de 2025, divendres X: Sant Antoni de Pàdua

DIVENDRES DE LA SETMANA X DURANT L'ANY / I

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern, 

que donàreu al vostre poble 

a sant Antoni de Pàdua com a predicador insigne 

i intercessor en les contingències humanes; 

feu que amb la seua ajuda 

i, seguint les seues ensenyances de vida cristiana, 

experimentem el vostre suport en totes les adversitats.

Lectura primera 2C 4,7-15

Aquell que ressuscità a Jesús

també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús

i ens portarà a la seua presència juntament amb vosaltres

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,

Portem este tresor en gerres d'obra, per a que quede ben clar que eixe poder altíssim ve de Déu, i no de nosaltres.

Ens veem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense eixida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no destruïts.

Sempre portem en el nostre cos els senyals de la mort de Jesús, per tal que també en el nostre cos es manifeste la seua vida.

I per això a nosaltres, mentres vivim, ens porten contínuament a la mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal. D'esta manera, la mort actua en nosaltres i la vida en vosaltres.

L'Escriptura diu: «He cregut, i per això he parlat». 

Nosaltres, per tant, sabent que tenim el mateix Esperit de la fe, també creiem, i per això parlem; i sabem que aquell que ressuscità a Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús, i ens portarà a la seua presència juntament amb vosaltres.

Tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que siga desbordant l'acció de gràcies feta a la seua glòria.

Salm responsorial 115,10-11.15-16.17-18 (R.: 17a)

Crec de tot el cor, encara que he dit:

«¡Que desgraciat que soc!»,

encara que he dit, quan m'he vist perdut:

«¡Tots els hòmens enganyen!».

R. Oferiré una víctima

d'acció de gràcies.

O bé:

Al·leluia.

Al Senyor li dol

la mort dels seus fidels.

Senyor, soc el vostre servent,

servent vostre, fill de la vostra serventa.

Vós em trencàreu les cadenes. R.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies,

invocant el nom del Senyor.

Compliré les meues promeses,

en presència de tot del poble. R.

Al·leluia Fl 2,15d.16a

Vosaltres que porteu la paraula de vida

resplandiu com estrelles en un cel de nit.

Evangeli Mt 5,27-32

El qui mira una dona amb mal desig

ja ha comés adulteri

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Ja sabeu que està manat: "No cometes adulteri". Però jo vos dic: El qui mira una dona amb mal desig, ja ha comés adulteri en el seu cor. 

Per això, si l'ull dret et fa caure en pecat, arranca-te'l i tira'l lluny de tu; val més que es perda un dels teus membres, i que no siga tirat a l'infern tot el teu cos. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i tira-la lluny de tu; val més que es perda un dels teus membres, i que no siga tirat a l'infern tot el teu cos.

També està manat: "Si algú deixa la seua dona, que li done un acta de repudi". Però jo vos dic: Tot el qui repudia la seua dona, tret del cas d'una unió il·legal, la posa en perill d'adulteri, i el qui es casa amb la repudiada, comet adulteri». 

 

* * * * *

 Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.)

Va nàixer a Lisboa (1195) i, vivint encara sant Francesc, entrà a l'orde dels frares menors. després d'uns anys de vida eremítica a Forli, fou enviat a predicar per Itàlia i pel Nord de França. Va morir a trenta-sis anys a Pàdua, amb fama de miracler popular. [font: MCL, p. 1251]

• J.M. Bausset: Sant Antoni de Pàdua (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de juny

Memòria de sant Antoni, prevere i doctor de l'Església, que, nascut a Portugal, primer va ser canonge regular i després va entrar en l'Orde recentment fundat dels Germans Menors, per a propagar la fe entre els pobles d'Àfrica, però es va dedicar a predicar per Itàlia i França, on va atraure molts a la verdadera fe. Va escriure sermons notables per la seua doctrina i estil, i per mandat de sant Francesc va ensenyar teologia als germans, fins que a Pàdua va descansar en el Senyor. (1231)

2. A Roma, en la setena milla de la via Ardeatina, santa Felícula, màrtir. (90)

3. A Alexandria d'Egipte, beat Aquil·leu, bisbe, insigne per la seua erudició, la seua fe i la seua vida i costums. (312)

4. A Nicòsia, a Xipre, sant Trifili, bisbe, que va defensar amb fermesa la fe de Nicea i, com afirma sant Jeroni, va ser l'orador més eloqüent del seu temps, i gran comentarista del Càntic dels Càntics. (370)

5. A la regió italiana dels Abruços, sant Ceteu o Pelegrí, bisbe d'Amiternum, el qual, en envair els llombards el territori, falsament acusat d'haver traït la ciutat, va ser condemnat a mort i ofegat en el riu. (c. 600)

6. A Alexandria d'Egipte, sant Eulogi, bisbe, cèlebre per la seua doctrina, al qual el papa sant Gregori el Gran va escriure diverses cartes, dient d'ell: «No està lluny de mi el que està unit a mi». (c. 607)

7. Prop de Llemotges, a Aquitània, actual França, sant Salmodi, eremita. (s. VII)

8. A la regió de Lió, a la Gàl·lia, també França, sant Ragnebert [o Rambert], màrtir, el qual, d'origen noble i adornat de virtuts, es va fer odiós a Ebroí, mestre de palau, qui el va enviar al desterrament i finalment el va fer assassinar. (680)

9. A la vall de Larbost, als Pirineus francesos, sant Aventí, eremita i màrtir, mort, segons la tradició, a mans dels mahometans. (s. VIII)

10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Fàndila, prevere i monjo, que en la persecució desencadenada pels sarraïns, en temps de l'emir Muhammad I, va ser decapitat per la seua fe en Crist. (853)

11. Al monestir de Claravall, a Borgonya, actualment França, beat Gerard, monjo, germà de sant Bernat, que, doctrinalment preparat, va demostrar una especial prudència i encertat criteri en el camp de l'espiritualitat. (1138)

12. A Hue, a Annam, hui Vietnam, sants Agustí Phan Viet Huy i Nicolau Bui Viet The, màrtirs, els quals, portats primer per la por, van profanar la Creu, però penedits immediatament, van sol·licitar de l'emperador Minh Mang ser jutjats de nou com a cristians, i van ser ferits mortalment i llançats a la mar, encara vius, des d'una nau. (1839)

13. Al llogaret de Naumowicze, pròxima a Grodno, a Polònia, beata Marianna Biernacka, mare de família i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, es va oferir espontàniament als soldats en lloc de la seua nora encinta i, afusellada immediatament, va rebre la gloriosa palma del martiri. (1943)

14. Beat Francesc Mottola (1901- Tropea, Itàlia 1969). Sacerdot diocesà, canonge, fundador de l'Institut Secular dels Oblats del Sagrat Cor.