Per exemple, un sacerdot que personalment porta una creu pesada a causa del seu ministeri, i, no obstant això, cada dia va al despatx i tracta de fer el seu treball tan bé com siga possible, amb amor i amb fe, eixe sacerdot participa i contribuïx a la fecunditat de l'Església. I igual un pare o una mare de família, que a casa viu una situació difícil —un fill que dona preocupacions, un pare malalt— i porta avant el seu treball amb fermesa: eixe home i eixa dona són fecunds amb la fecunditat de Maria i de l'Església.
SANT BERNABEU, APÒSTOL
Memòria
La lectura primera d'esta memòria és pròpia.
L'evangeli és el de la fèria corresponent.
Oració col·lecta
Oh Déu, que volguéreu que sant Bernabeu,
ple de fe i de l’Esperit Sant,
fora elegit per a la conversió dels pagans;
feu que l’Evangeli de Crist,
que ell predicà amb valentia,
siga proclamat per totes parts d’obra i de paraula.
Lectura primera Fets 11,21b-26;13,1-3
Era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, a Antioquia, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, es va posar molt content, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor.Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer visqueren en aquella comunitat i instruïren molta gent. Va ser a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.En la comunitat d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres, com ara Bernabé, Simeó dit el Negre, Lluci de Cirene, Manaén, que s'havia criat amb el tetrarca Herodes, i Saule.Un dia que celebraven un acte de culte al Senyor amb dejuni, l'Esperit Sant els va parlar: «Separeu-me a Bernabé i a Saule per a dedicar-los a l'obra a què els cride».Després del dejuni i de la pregària, els imposaren les mans i els despediren.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)
Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos.
R. El Senyor ha revelat la seua victòriai els pobles contemplen la salvació.
El Senyor ha revelat la seua victòriai els pobles contemplen la salvació.L'ha mogut la misericòrdiai la fidelitat a la casa d'Israel. R.
D'un cap a l'altre de la terra,tots han vist la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor per tota la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R.
Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i clarins. R.
Feu que aprenga, Senyor, les vostres sendes,que camine en la vostra veritat.
No vinc a abolir, sinó a donar plenitud Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«No vos penseu que he vingut a abolir els llibres de la Llei i dels Profetes. No he vingut a abolir, sinó a donar plenitud.Vos ho assegure: mentres duren el cel i la terra, no passarà per alt ni una lletra, ni una coma dels llibres de la Llei. Tot es complirà.Per tant, aquell que deixe de complir u dels manaments més menuts, i ensenye als altres a fer igual, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complixca, i els ensenye a complir, serà tingut per gran en el Regne del cel».
Santoral
Sant Bernabeu o Bernabé, apòstol (mem. ob.)
Levita originari de Xipre, Bernabé tingué un paper important en la primera comunitat cristiana de Jerusalem i d'Antioquia. Diverses missions l'associaren als apòstols. Acompanyà sant Pau en els principis de la seua predicació, prengué part en el concili de Jerusalem (Ga 2, 9). Després se separà de Pau per a unir-se al seu cosí Joan Marc i anar a Xipre (Fets 15, 36). Es diu que el 488 el seu cos fou descobert a Salamina. [Font: MCL, p. 1244]
2. A Nàpols, a la regió hui italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que per la seua fidelitat a la fe de Nicea va ser desterrat per l'emperador Constanci, on va morir consumit per les tribulacions. (s. IV)
3. A Bremen, a Saxònia, actualment Alemanya, sant Rembert, bisbe d'Hamburg i Bremen, fidel deixeble i successor de sant Òscar, que va continuar el seu ministeri per terres de Dinamarca i Suècia, i en temps de les incursions dels normands es va preocupar de redimir els captius. (888)
4. A Magúncia, lloc de Francònia, de nou a l'actual Alemanya, beat Bardó, bisbe, el qual, sent abat del monestir de Hersfeld, va ser elevat a l'orde episcopal i va treballar amb summa sol·licitud pastoral per a bé de la seua església. (1051)
5. Al monestir de la Chambre, prop de Brussel·les, a Brabant, hui Bèlgica, santa Alícia o Aleida, verge, de l'Orde Cistercenc, que havent emmalaltit de lepra a vint-i-dos anys, es va veure obligada a viure marginada, i cap al final de la seua vida, perduda fins i tot la vista, ni un sol membre del seu cos va quedar sa, excepte la seua llengua per a cantar les lloances de Déu. (1250)
6. A Treviso, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Paris, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, que va ser director espiritual de religioses durant setanta-set anys, i va morir a l'edat de cent huit anys. (1267)
7. A Gniezno, lloc de Polònia, beata Iolanda [o Iolant], abadessa, la qual, a la mort del seu espòs, el duc Boleslau el Piadós, va abandonar tots els béns temporals i, juntament amb la seua filla, va professar la vida monàstica en l'Orde de les Clarisses. (1298)
8. A Saluzzo, a la regió del Piemont, a la Itàlia actual, beat Esteve Bandelli, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi en la predicació i el sagrament de la Confessió. (1450)
9. A Salamanca, a Espanya, sant Joan de Sahagún González de Castrillo, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, amb la seua santedat de vida i els seus col·loquis constants, va aconseguir la concòrdia de les faccions existents entre els ciutadans. (1479)
10. A Tortosa, a Espanya, santa Rosa Francesca Maria dels Dolors (Maria Rosa) Molas i Vallvé, verge, que va transformar una associació de piadoses dones en la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Consolació, per a assistir a les persones afligides. (1876)
11. A Roma, santa Paula Frassinetti, verge, qui, enmig de grans dificultats, va fundar la Congregació de Germanes de Santa Dorotea, per a la formació cristiana de les jóvens. Es va distingir per la seua fortalesa d'ànim, per la seua gran delicadesa en obrar i per l'energia amb què va dirigir el seu Institut. (1882)
12. A Ragusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, beata Maria Schininà, verge, que va triar una vida senzilla i humil, dedicada a curar malalts, abandonats i pobres, i va instituir les Germanes del Sagrat Cor, per a prestar ajuda a tot gènere de misèria. (1910)
13. Al llogaret de Kara-Kenpru, prop de Diyarbakir, a Turquia, beat Ignasi Maloyan, bisbe de Mardin, a Armènia, i màrtir durant el genocidi dels cristians perpetrat en aquella regió pels perseguidors de la fe. Havent refusat abraçar cap altra religió, després de consagrar el pa per a la refecció espiritual dels seus companys de captivitat, va ser afusellat juntament amb un ingent nombre de cristians, escampant la seua sang per a l'obtenció del fruit de la pau eterna. (1915)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada