23 de juny de 2025, dilluns XII

DILLUNS XII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Senyor, feu que reverenciem i estimem sempre el vostre nom, 

ja que no deixeu mai de la vostra mà 

aquells en qui ha arrelat sòlidament el vostre amor.

Lectura primera Gn 12,1-9

Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va dir a Abram:

«Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de bendició. Beneiré els qui et beneïxquen, però els qui et maleïxquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».

Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit, i Lot se'n va anar amb ell. Quan Abram va eixir d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram va prendre la seua esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i va eixir d'allà per anar al país de Canaan.

Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a la carrasca de Moré. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li va dir:

«Donaré este país a la teua descendència».

I en aquell mateix lloc Abram va dedicar un altar al Senyor que se li havia aparegut. D'allà se'n va anar a la Muntanya, i va plantar la tenda a l'orient de Betel, entre la ciutat de Betel, a l'oest, i la d'Ai, a l'est. Entre les dos ciutats va dedicar un altar al Senyor i allí va invocar el seu nom. Després va anar avançant cap al Nègueb.

Salm responsorial 32,12-13.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

El Senyor mira des del cel

i veu cada fill d'Adam.

R. Feliç el poble que el Senyor

s'ha triat com a heretat.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxili i escut.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vos. R.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i actua,

i discernix les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Mt 7,1-5 [pdf + meditació]

Lleva't primer la biga del teu ull

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«No jutgeu, i no sereu jutjats. Perquè tal com jutgeu sereu jutjats, i tal com mesureu, sereu mesurats. ¿Per què veus l'estella en l'ull del teu germà i no notes la biga que tens en el teu ull? ¿Com li pots dir: «Germà, deixa'm, que et llevaré l'estella de l'ull», mentres tens la biga en el teu? Hipòcrita, lleva't primer la biga del teu ull, i després t'hi voràs per a poder llevar l'estella de l'ull del teu germà». 

 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de juny

1. Commemoració de molts sants màrtirs de Nicomèdia, a l'actual Turquia, que en temps de l'emperador Dioclecià, refugiats per muntanyes i coves, amb ànim seré van acceptar el martiri pel nom de Crist. (303)

2. Al monestir d'Ely, a Anglaterra oriental, santa Ediltrude o Eteldreda, abadessa, que, filla de reis i així mateix reina de Northúmbria, després d'haver rebutjat per dos vegades el matrimoni, va rebre el vel monacal de mans de sant Wilfrid al monestir que ella mateixa havia fundat, on va dirigir maternalment les seues monges amb els seus exemples i consells. (679)

3. A Gwened [Vannes}, a la Bretanya Menor, actualment França, sant Bili, bisbe i màrtir, que va ser assassinat pels normands durant el saqueig d'eixa ciutat. (c. 914)

4. A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Lanfranc, bisbe, home de pau, que va patir molt per fomentar la reconciliació i la concòrdia en la seua comunitat. (1194)

5. A Onhaye, a Hainaut, a l'actual Bèlgica, sant Valeri, prevere, que va ser mort a colps de rem, mentre travessava el riu Mosa, per un prevere a qui recriminava els seus mals costums. (1199)

6. A Oignies, també a Hainaut, però a França ara, beata Maria, que, dotada de dons místics, amb el permís del seu espòs es va recloure en una cel·la, i després va iniciar i va reglamentar l'institut anomenat de les "Beguines". (1213)

7. A l'erm de Valmanente, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Jaume de Pesaro, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1496)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Tomàs Garnet, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, ordenat al Col·legi dels Anglesos de Valladolid, a Espanya, en tornar a Anglaterra va ser empresonat dos vegades i, finalment, en temps del rei Jaume I, ajusticiat a Tyburn. (1608)

9. A Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Cafasso, prevere, que es va dedicar a la formació espiritual i cultural dels futurs clergues, i a reconciliar amb Déu als presos empresonats i als condemnats a mort. (1860)

10. A Alatri, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Rafaela (Santina) Cimati, verge, de la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, que va portar una vida humil i oculta, i va mostrar constantment la seua caritat atenent els malalts, especialment els pobres. (1945)