26 de juny de 2025, dijous XII

DIJOUS XII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu, que per un designi inescrutable 

voleu que l’Església s’associe a la passió del vostre Fill; 

concediu als fidels que patixen persecució pel vostre nom 

l’esperit de paciència i de caritat, 

per a que siguen testimonis fidels i verídics de la vostra paraula.

Lectura primera Gn 16,1-12.15-16

Agar donà un fill a Abram i Abram li posà el nom d'Ismael

Lectura del llibre del Gènesi

Sarai, l'esposa d'Abram, no li havia donat cap fill. Sarai tenia una esclava egípcia que es deia Agar. Per això li va dir a Abram:

Mira, el Senyor m'ha privat de descendència. Pren la meua esclava, i potser gràcies a ella podré tindre algun fill.

Abram acceptà la proposta. Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li va donar com a esposa a Agar, la seua esclava egípcia. Abram va unir-se amb ella i Agar quedà encinta. Però, quan ella va saber que esperava un fill, ja no va respectar més la seua ama. Sarai va protestar davant del seu marit: 

«Tu n'eres responsable: jo vaig posar la meua esclava als teus braços i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. ¡Que el Senyor siga jutge entre tu i jo!». 

Abram li va respondre: 

«L'esclava és ben teua. Fes-li el que et semble bé». 

I Sarai la va maltractar de tal manera que va haver de fugir.

L'àngel del Senyor la va trobar en el desert, vora un pou d'aigua que hi ha en el camí de Xur, i li preguntà: 

«Agar, esclava de Sarai, ¿d'on vens i a on vas?» 

Ella respongué: 

«Fuig de la meua ama, Sarai». 

L'àngel del Senyor li va manar: 

«Torna a la teua ama i obeïx-la». 

I afegí encara l'àngel del Senyor: 

«La teua descendència serà tan gran que no podrà comptar-la ningú». 

Digué també: 

«Tindràs un fill i li posaràs el nom d'Ismael, perquè el Senyor ha escoltat les teues penes. Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tots i tots lluitaran contra ell, viurà a part de tots els seus parents». 

Agar va donar un fill a Abram i Abram li posà el nom d'Ismael. En aquell moment Abram tenia huitanta-sis anys.

Salm responsorial 105,1-2.3-4a.4b-5 (R.: 1a)

Enaltiu el Senyor: Que bo és,

perdura eternament el seu amor.

¿Qui pot contar les proeses del Senyor

i proclamar les seues alabances?

R. Enaltiu el Senyor: Que bo és!

O bé:

Al·leluia.

Feliços els qui observen la llei

i obren sempre amb justícia.

Per l'amor que teniu al vostre poble,

recordeu-vos de nosaltres, Senyor. R.

Visiteu-nos, veniu a salvar-nos;

que pugam vore feliços els elegits,

que ens alegrem amb el vostre poble

i ens gloriem amb la vostra heretat. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima

farà cas de les meues paraules;

el meu pare l'estimarà,

i vindrem a viure en ell.

Evangeli Mt 7,21-29

Una casa construïda sobre roca,

i una altra damunt de l'arena

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «No tot el qui em diu "Senyor, Senyor" entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i expulsàvem dimonis i féiem molts miracles?" Però jo els diré clarament: "No vos he conegut mai. ¡Aparteu-vos de mi, vosaltres que obreu el mal!"

Per això, tot el qui escolta estes paraules meues i les posa en pràctica, se sembla a un home sensat que va construir sa casa sobre roca. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va afonar, perquè tenia els fonaments sobre la roca.

En canvi, tot aquell que escolta estes paraules meues i no les posa en pràctica, se sembla a un home insensat que va construir sa casa damunt de l'arena. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, la casa s'afonà: la seua ruïna fou completa».

Quan Jesús acabà de dir estes paraules, la gent quedà molt admirada de la seua doctrina, perquè no ensenyava com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de juny

Sant Pelai (o Pelagi), màrtir, que a Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, a tretze anys, per voler conservar la seua fe en Crist i la seua castedat davant dels costums deshonestos d'Abd-ar-Rahman III, califa dels musulmans, va consumar el seu gloriós martiri en ser esbocinat amb tenalles. (925)

• J.M. Bausset: Sant Pelai (2015)

2. A Roma, commemoració dels sants Joan i Pau, als quals es va dedicar una basílica al mont Celi, al Clivo di Scauro, en les propietats del senador Pammaqui. (s. IV)

3. A Trento, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Vigili, bisbe, que, havent rebut de sant Ambròs de Milà les insígnies de la seua comesa i una instrucció pastoral, es va esforçar per consolidar a la seua regió la tasca d'evangelització i per a extirpar a fons el que quedava d'idolatria. S'assegura que va consumar el seu martiri pel nom de Crist, colpejat a mort per hòmens cruels. (405)

4. A Nola, Lloc de la regió també italiana de Campània, sant Deodat, bisbe, successor de sant Paulí. (405)

5. Al territori de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, actual França, sant Maixent [o Majenci], abat, insigne per la seua virtut. (c. 515)

6. A Tessalònica, a la regió de Macedònia, hui Grècia, sant David, eremita, que va passar quasi huitanta anys reclòs en una xicoteta cel·la, fora dels murs de la ciutat. (c. 540)

7. Prop de Valenciennes, a Austràsia, actualment França, sants Salvi, bisbe, i el seu deixeble, que van arribar a esta regió procedents d'Alvèrnia, i van ser assassinats baix Winegard, senyor del lloc. (s. VIII)

8. A Gubbio, lloc de l'Úmbria, actual regió d'Itàlia, sant Radulf, bisbe, que es va dedicar sense descans a la predicació i va distribuir amb gran prodigalitat entre els pobres tot allò que va poder sostraure de les seues expenses domèstiques. (1064)

9. A Belley, a Savoia, actual França, sant Antelm, bisbe, monjo de la Gran Cartoixa, que va restaurar els edificis destruïts per una gran nevada. Elegit després prior, va convocar el capítol general, i designat més tard bisbe, es va distingir per la seua aplicació ferma i decidida en la correcció dels clergues i en la reforma dels costums. (1177)

10. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, també a França, beat Ramon Petiniaud de Jourgnac, prevere i màrtir, ardiaca de Llemotges, que en temps de la Revolució Francesa, per ser sacerdot, va ser empresonat en condicions atroces i, víctima de les malalties, va consumar el seu martiri. (1794)

11. A Cambrai, de nou a França, beates Magdalena Fontaine, Francesca Lanel, Teresa Fantou i Joana Gérard, verges i màrtirs, de la Companyia de Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, que durant la Revolució Francesa van ser condemnades a mort i conduïdes al suplici coronades a manera de burla amb el rosari. (1794)

12. Al territori de Qianshengzhuang, prop de la ciutat de Liushuitao, a la província de Hebei, a la Xina, sant Josep Maria Taishun, màrtir, el qual, sent metge i catequista, malgrat que durant la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan tots els membres de la seua família van renegar de la fe, ell va preferir donar testimoniatge de Crist escampant la seua sang. (1900)

13. Als voltants de Guadalajara, en l'estat de Jalisco, a Mèxic, sant Josep Maria Robles, prevere i màrtir, que, durant la persecució contra l'Església en temps de la Revolució Mexicana, va ser penjat d'un arbre. (1927)

14. A Treviso, a Itàlia, beat Andreu Jacint Longhin, bisbe, que, en les dificultats de la guerra, va acudir generós a les necessitats dels pròfugs i captius, i enmig de l'agitació del seu temps, amb singular sol·licitud va defendre els drets dels obrers, dels agricultors i de tots els necessitats. (1936)

15. En els boscos de Birok, prop d'Stradch, a la regió de Lviv, a Ucraïna, beats Nicolau Konrad, prevere, i Vladímir Pryjma, que, sota un règim contrari a Déu, van donar testimoniatge de l'esperança en la resurrecció de Crist, sense cap temor a la mort. (1941)

16. Al llogaret de Sykhiv, també a la regió de Lviv, a Ucraïna, beat Andreu Iscak, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució va ser afusellat per la seua fe en Crist. (1941)

17. Beat Jaume Ghazir Haddad (Beirut, Líban 1875-1954). Sacerdot caputxí. Fundador de les Germanes Franciscanes de la Santa Creu.

18. A Roma, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere, fundador de l'Opus Dei i de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. (1975)