8 de juny de 2025, diumenge de Pentecosta

Missa de la vigília

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

Solemnitat de Pentecosta

Missa del dia

Dia de Pentecosta, en el qual acaben els sagrats cinquanta dies de la Pasqua i es commemoren, juntament amb l'efusió de l'Esperit Sant sobre els deixebles a Jerusalem, els orígens de l'Església i l'inici de la missió apostòlica a totes les tribus, llengües, pobles i nacions (elog. del Martirologi Romà).

• Veni, Sancte Spiritus (seqüència del dia de Pentecosta)
• Veni, Creator Spiritus (Ràban Maur, s. IX)
• Invocació de l'Esperit Sant (Concili IV de Toledo, 633)
• Paraula del dia: Pentecosta (AVL)
• Sant Ignasi de Loiola: Eixir de mi mateix (pregària)
• Sant Ignasi de Loiola: Identificació amb Jesús (pregària)
• Avel·lí Florsi Bonet: Pentecosta, llengua i Església (2018)
• Avel·lí Flors i Bonet: Sant Agustí i Pentecosta (2009-2010)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: L'Església al servei de l'Esperit (2025, juny 4)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Pentecosta: el fruit de l'Esperit (2024, maig 15)

MISSA DEL DIA / Cicle C

Lectura primera Fets 2,1-11

Tots quedaren plens de l'Esperit Sant

i començaren a parlar

Lectura dels Fets dels Apòstols

Durant la celebració de la festa de Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de repent, se sentí vindre del cel un so com si es girara un vent molt fort, i omplí tota la casa on estaven. Llavors se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cada u d'ells. Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions de la terra.

Quan es va sentir aquell so, la gent hi va acudir i va quedar desconcertada, perquè cada u els sentia parlar en la seua pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien:

«¿No són galileus, tots eixos que parlen? Per tant, ¿com és que cada u de nosaltres els sentim parlar en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i d'Àsia, de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia, tocant Cirene; hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres llengües».

Salm responsorial 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)

Beneïx el Senyor, ànima meua.

Senyor, Déu meu, ¡que gran que sou!.

Que variades que són, Senyor, les vostres obres,

la terra està plena de les vostres criatures.

R. Envieu el vostre alé, Senyor,

i renoveu la vida sobre la terra.

O bé:

Al·leluia.

Si els retireu l'alé, expiren

i tornen a la pols d'on van eixir.

Quan envieu el vostre alé, renaix la creació,

i renoveu la vida sobre la terra. R.

Glòria al Senyor per sempre.

Que s'alegre el Senyor de la seua obra,

que li siga agradable el meu poema,

i jo m'alegraré en el Senyor. R.

 Lectura segona 1C 12,3b-7,12-13

Tots nosaltres hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, ningú pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l'Esperit Sant.

Els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribuïx és un. Són diversos els servicis, però és un el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d'un sol Déu que els fa valent-se de cada u de nosaltres.

Les manifestacions de l'Esperit distribuïdes a cada u són en bé de tots.

Perquè Crist és com el cos humà: és un, encara que tinga molts membres, ja que tots els membres, encara que siguen molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem begut d'un sol Esperit.

Seqüència: Veni, Sancte Spiritus 

Al·leluia

Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels

i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 20,19-23

Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo. Rebeu l'Esperit Sant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». Després alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts».

Lectures alternatives per a l'any C actual:

Lectura segona Rm 8,8-17

Tots els qui viuen portats per l'Esperit de Déu

són els fills de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, els qui viuen segons la carn no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons la carn sinó segons l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tinguera l'Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos haja de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l'Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar a Jesús d'entre els morts, també aquell que va ressuscitar a Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres.

Germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéreu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

Tots els qui viuen portats per l'Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que vos faça viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!». Així l'Esperit s'unix al nostre esperit per a donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per a arribar a ser glorificats amb ell.

Seqüència: Veni, Sancte Spiritus 

Al·leluia

Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels

i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 14,15-16.23b-26

L'Esperit Sant vos ensenyarà tot el que vos he dit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré al Pare, que vos donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, per a que es quede amb vosaltres per sempre.

Qui m'estima guardarà la meua paraula; mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell. Qui no m'estima no guarda les meues paraules, que no són meues, sinó del Pare que m'ha enviat. Vos he dit tot açò mentres he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, vos ho ensenyarà tot i vos recordarà tot el que vos he dit». 

 

A. El temps de Pasqua culmina amb l'enviament de l'Esperit Sant que ve sobre Maria i els apòstols en el cenacle, i d'esta manera la festa jueva de Pentecosta es convertix en la festa de la nova aliança de Déu amb el seu poble, no escrita en pedres sinó en els cors per l'Esperit Sant. Va ser una experiència de foc i de vent, un foc d'amor i un vent de fortalesa i missió. Els batejats en Jesús formem un sol cos espiritual, i sabem que Jesús no ens deixa sols, sinó que ens envia sempre l'Esperit Sant, font de pau i d'alegria, on podem trobar el perdó i la gràcia.

B. En Pentecosta, cinquanta dies després de la Pasqua, celebraven els israelites l'Aliança del Sinaí, escrita en les taules de pedra que Déu va entregar a Moisés, i per la qual van ser constituïts en poble de Déu. Estant reunits tots els deixebles aquell dia, als cinquanta de la resurrecció de Crist, va vindre sobre ells l'Esperit Sant, la llei de la Nova Aliança, escrita no ja en taules de pedra sinó en el cor de cada creient. En este dia van començar a ser el nou poble de Déu, l'Església, obert a tothom com s'expressa en el do de llengües que van rebre (cf. primera lectura i prefaci). Ja abans, Jesús ressuscitat havia donat l'Esperit Sant als apòstols perquè pogueren perdonar els pecats. L'Esperit continua venint a nosaltres pel baptisme i ens unix així a tots formant un sol cos en Crist.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió. 

• Tres minuts amb les lectures del diumenge (Deme Orte)
• Missa d'À Punt: Pregària de lloança i petició de l'Esperit.
• Missa d'À Punt: Pentecosta (Ignacio Iglesias, SJ)


Acaba el Temps Pasqual

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

* * * * *

Sant Eutropi, bisbe de València

• Sant Eutropi (Els papers de Santa Maria de Nassiu, 2019)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 8 de juny

1. A la població d'Ais de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Maximí, a qui s'atribuïx l'inici del cristianisme en esta ciutat. (s. I inc.)

2. A Rouen, també a la Gàl·lia, sant Godard [o Gildard] , bisbe. (514)

 3. A Soissons, de nou a la Gàl·lia, sant Medard, bisbe de Sant Quintí, que va traslladar la seua seu d'esta ciutat a la de Noyon, des de la qual va treballar per a convertir el poble del paganisme a la verdadera doctrina de Crist. (560)

4. A Fano, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Fortunat, bisbe, que es va ocupar de la redempció de captius. (s. VI)

5. A Metz, a la regió d'Austràsia, a la Gàl·lia, França actualment, sant Clodulf, bisbe, fill de sant Arnulf i conseller reial. (c. 660)

6. A York, a Anglaterra, sant Guillem FitzHerbert, bisbe, home amable i benigne, que, deposat injustament de la seua seu, es va retirar entre els monjos de Winchester, i després de ser restituït en les seues funcions, va perdonar els enemics i va afavorir la pau entre tot el poble. (1154)

7. A Londres, de nou a Anglaterra, beat Joan Davy, diaca de la Cartoixa d'esta ciutat i màrtir, que baix Enric VIII, per la seua fidelitat a l'Església catòlica i al Romà Pontífex, va ser empresonat, sotmés a tortures cruels i va morir finalment de fam. (1537)

8. A Ambiatibes, a Madagascar, beat Jaume Berthieu, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que tant en la pau com en la guerra va treballar incansable en favor de l'Evangeli, i després de ser expulsat fins a tres vegades de les missions, va ser empresonat i convidat vanament a l'apostasia, i finalment fou mort pels qui odiaven la fe. (1896)

9. A Porto, a Portugal, beata Maria del Cor Diví de Jesús Droste zu Vischering, de la Congregació de Germanes de la Caritat del Bon Pastor, que va promoure amb tenacitat la devoció al Sagrat Cor de Jesús. (1899)

10. Al llogaret de Kuzhikkattussery, de l'estat de Kerala, a l'Índia, santa Maria Teresa Chiramel Mankidiyan, verge, que, insigne per la seua vida eremítica enmig d'una austera penitència, va buscar a Crist en els més pobres i abandonats i va fundar la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família. (1926) Canonitzada en 2019.

11. Beat István (Esteve) Sándor (1914- Budapest, Hongria 1953). Religiós salesià, màrtir, assassinat per odi a la fe durant el règim comunista.

12. A Càller, a l'illa de Sardenya, a Itàlia, beat Nicolau (Joan) Medda de Gesturi, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual, sempre preparat per a atendre els pobres, amb l'exemple de la seua virtut i de la seua benignitat va incitar a molts a l'amor cap als més necessitats. (1958)