12 de juny de 2025, dijous: Jesucrist, Gran Sacerdot per Sempre

Dijous després de Pentecosta

JESUCRIST, GRAN SACERDOT PER SEMPRE

Festa

 Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, festa litúrgica que va impulsar l’arquebisbe de València Garcia Lahiguera.

Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec, en qui el Pare s'ha complagut des de tota l'eternitat, mediador entre Déu i la humanitat, que, per a complir la voluntat del Pare, es va oferir a si mateix en l'altar de la creu una vegada per sempre com a víctima de salvació en favor de tot el món. En instituir el sacrifici de l'eterna aliança, tria amb amor de germà hòmens d'este poble per a que, en repetir-lo constantment a l'Església, es renove l'abundància de la gràcia divina amb la qual naixerà el cel nou i la terra nova, i es realitzarà fins als confins de la terra allò que l'ull no va vore ni l'oïda va sentir ni l'home pot pensar. [elog. del Martirologi Romà]

Lectures de la festa:

Oració col·lecta

Oh Déu, que per la vostra glòria i la salvació dels hòmens, 

heu constituït el vostre Fill gran sacerdot per sempre; 

concediu als qui heu elegit per al servici de l’Església 

que siguen fidels al ministeri que els heu confiat.

Lectura primera Is 6, 1-4.8

Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers

Lectura del llibre d'Isaïes

L'any de la mort del rei Ozies, vaig vore el Senyor assentat en un tron molt elevat. La vora del seu mantell omplia el temple. L'assistien, drets, uns serafins. Cada u tenia sis ales: dos per a cobrir-se la cara, dos per a cobrir-se els peus i dos per a volar. Cridaven l'un a l'altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra està plena de la seua glòria». Aquell crit feia tremolar els muntants de les portes i l'edifici s'omplia de fum.

Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «¿A qui enviaré? ¿Qui anirà per nosaltres?» Jo li vaig respondre: «Ací estic: envieu-me a mi».

O bé:

Lectura primera He 2,10-18

El que santifica i els santificats procedixen tots del mateix

Lectura de la carta als cristians hebreus

Salm responsorial 22 (R.: 8a i 9a)

Em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs

per amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,

no em falta res.

Vós pareu una taula davant de mi

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor 

m'acompanyen tota la vida, 

i viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Al·leluia

Evangeli Jo 17, 1-2.9.14-26

Per ells jo mateix em santifique, per a que ells també siguen santificats en la veritat

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va dir:

«Pare, ha arribat l'hora. Glorifiqueu el vostre Fill, per tal que el vostre Fill vos glorifique amb l'autoritat que li heu donat sobre tota la humanitat, per a que done vida eterna a tots els qui li heu confiat.

Jo pregue per ells: no pregue pel món, sinó per aquells que vós m'heu confiat, perquè són vostres. 

Els he confiat la vostra paraula, i ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc ho soc. No vos demane que els tragueu del món, sinó que els guardeu del Maligne. No són del món, com jo tampoc ho soc. Santifiqueu-los en la veritat, que és la vostra paraula. Jo els he enviat al món com vós m'heu enviat a mi al món; i per ells jo mateix em santifique, per a que ells també siguen santificats en la veritat. 

Pare sant, no pregue només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seua paraula. Que tots siguen u, com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós. Que també ells estiguen en nosaltres, per tal que el món crega que vós m'heu enviat. Jo els he donat la glòria que vós m'heu donat, per a que siguen u, com nosaltres som u. Que jo estiga en ells i vós en mi, que es perfeccionen en la unitat. Així el món sabrà que vós m'enviàreu i que els estimeu com m'estimeu a mi. Pare, vós me'ls heu donat; vullc que estiguen amb mi on jo estic, i contemplen la meua glòria, la que em donàreu per haver-me amat ja abans de la creació el món. Pare bo, el món no vos ha conegut, però jo vos he conegut, i ells saben que vós m'enviàreu. Jo els he fet conéixer el vostre nom i ho continuaré fent, per a que l'amor que em teniu estiga en ells, i en ells estiga jo».

* * * * *

Santa Maria Rosa Molas i Vallvé, verge

• Cercapou: Santa Maria Rosa Molas.

Sant Onofre, anacoreta, patró de l'Alcúdia de Crespins, d'Algemesí i de Quart de Poblet.

• J.M. Bausset: Sant Onofre (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 12 de juny

1. A Lorium, en la dotzena milla de la via Aurèlia, sant Basilides, màrtir. (s. inc.)

2. A Egipte, sant Onofre [o Nofre], anacoreta, que en el vast desert va portar vida religiosa per espai de seixanta anys. (400)

3. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó III, papa, qui va coronar com a emperador romà el rei dels francs, Carlemany, i es va distingir per la defensa de la recta fe i de la dignitat divina del Fill de Déu (816).

4. A Utrecht, a la regió de Güeldes [Gelderland], a Lotaríngia, hui Holanda, sant Odulf, prevere, que va evangelitzar el poble de Frísia. (c. 855)

5. A Suècia, sant Èsquil, bisbe i màrtir, el qual, nascut a Anglaterra, va ser ordenat bisbe per sant Sigfrid, el seu mestre, i no va estalviar cap esforç a anunciar a Crist entre els pagans de la província de Södermanland, pels quals va morir lapidat. (1080)

6. A Cortona, a la Toscana, regió d'Itàlia actualment, beat Guiu, prevere, que va ser deixeble de sant Francesc i va portar una vida de dejunis, pobresa i humilitat. (1245)

7. Prop d'Ocre, a la regió també italiana dels Abruços, beat Plàcid, abat, qui primer eremita en una cova, va reunir després nombrosos deixebles seus al monestir del Sant Esperit. (1248)

8. A Città di Castello, a l'Úmbria, de nou a Itàlia, beata Flòrida (Lucrècia Elena) Cevoli, verge de l'Orde de les Clarisses, la qual, encara que afectada per diverses malalties, va complir amb sol·licitud totes les funcions que se li van encomanar. (1767)

9. A Verona, al territori de Venècia, també a la Itàlia actual, sant Gaspar Bertoni, prevere, que va fundar la Congregació dels Estigmes de Nostre Senyor Jesucrist, perquè els seus membres foren missioners al servici dels bisbes. (1843)

10. A Capranica, en la rodalia de Viterbo, de nou a Itàlia, beat Llorenç Maria de Sant Francesc Xavier Salvi, prevere de la Congregació de la Passió, que va difondre la devoció al Jesuset. (1856)

11. A Riobamba, a la República de l'Equador, beata Mercé Maria de Jesús Molina, verge, que va fundar una comunitat religiosa per a atendre i formar xiquetes òrfenes i pobres, i també per a acollir dones caigudes, a fi d'ajudar-les a renovar la seua vida de gràcia. (1883)

12. A Ragusa, ciutat de Sicília, a Itàlia, beata Maria Càndida de l'Eucaristia Barba, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, que va donar testimoniatge d'una perfecta observança de la vida consagrada i de la regla, i va procurar amb obstinació l'edificació de nous monestirs. (1949)