25 de juny de 2025, dimecres XII

DIMECRES XII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu, vós heu volgut que la vostra Església

fora sagrament de salvació per a tots els pobles; 

desvetleu els nostres cors, 

per a que l’obra salvadora de Crist 

persevere fins al final dels segles, 

i feu que els vostres fidels se senten cridats i urgits a treballar 

en la salvació de tota la humanitat, 

a fi que totes les races i nacions 

formen una sola família i un sol poble per a vós.

Lectura primera Gn 15,1-12.17-18

Abram va creure en Déu i Déu li ho comptà com a justícia;

Déu va fer una aliança amb ell  

 

Lectura del llibre del Gènesi 

 

En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seua paraula a Abram en una visió i li va dir: «No tingues por, Abram: jo soc el teu protector. La teua recompensa serà molt gran». 

Abram li va respondre: «Senyor, Déu meu, ¿què em donareu? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de casa haurà de ser Elièzer de Damasc». Abram va afegir: «No m'heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser u dels meus servidors». 

Aleshores el Senyor li va fer sentir la seua paraula i li va dir: «No serà este el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu». Després el Senyor el va fer eixir fora de la tenda i li digué: «Mira el cel i compta les estreles, si és que les pots comptar»; i afegí: «així serà la teua descendència». Abram cregué en el Senyor i el Senyor li ho comptà com a justícia. Després li digué: «Jo soc el Senyor, que t'he fet eixir d'Ur de Caldea per a donar-te este país en possessió». Abram preguntà: «Senyor, ¿com puc saber que l'he de posseir?». Ell respongué: «Porta'm una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí». Abram li'ls va dur, els partí per la mitat i posà cada mitat enfront de l'altra, però no va partir els ocells. Uns voltors volien abatre's sobre els cossos morts, però Abram els aüixava. 

Quan el sol estava a punt de pondre's, Abram caigué en un son profund i s'apoderà d'ell un gran terror, com una foscor. 

Després de la posta del sol, quan ja s'havia fet fosc, un forn fumejant, una antorxa encesa, va passar entre els animals partits. 

Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram dient: 

«Done este país a la teua descendència, 

des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates».

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 8a)

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,

feu conéixer entre els pobles les seues gestes.

Canteu-li al so de les cítares,

feu l'elogi dels seus prodigis. 

 

R. El Senyor recorda sempre l'aliança. 

 

Glorieu-vos del seu nom sagrat, 

alegreu-vos els qui busqueu el Senyor. 

Busqueu en el Senyor, penseu en el seu poder, 

busqueu sempre la seua presència. R. 

 

Fills d'Abraham, el seu servent, 

fills de Jacob, el seu elegit, 

ell és el Senyor, el nostre Déu, 

que governa tota la terra. R. 

 

Recorda sempre l'aliança, 

la promesa feta per a mil generacions, 

l'aliança pactada amb Abraham, 

el jurament fet a Isaac. R.

Al·leluia Jo 15,4a.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres,

diu el Senyor:

Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Mt 7,15-20

Els coneixereu pels seus fruits

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Guardeu-vos dels falsos profetes, els que se vos acosten amb pell d'ovella, però per dins són llops rapaços. Els coneixereu pels seus fruits.

¿És que es cullen raïms dels albarzers, o figues dels cards? Els arbres bons donen fruits bons i els arbres roïns, els donen roïns. Un arbre bo no dona fruits roïnts, i un de roín, no en dona de bons. I ja sabeu que quan un arbre no dona bons fruits, el tallen i el tiren al foc. Per això vos dic que els coneixereu pels seus fruits».

* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de juny

1. A Torí, a la regió hui italiana de Ligúria, sant Màxim, primer bisbe d'esta seu, qui amb la seua paterna paraula va cridar al poble pagà a la fe de Crist, i amb sòlida doctrina el va conduir al premi de la salvació eterna. (c. 408-423)

• J.M. Bausset: Sant Màxim de Torí (2015)

2. Commemoració de sant Pròsper d'Aquitània, qui, versat en filosofia i en lletres, va portar amb la seua esposa una vida íntegra i modesta, i havent abraçat la vida monàstica a Marsella, va defendre enèrgicament contra els pelagians la doctrina de sant Agustí sobre la gràcia divina i el do de la perseverança; després assumí a Roma el servici de secretari del papa sant Lleó I el Gran. (c. 463)

Pròsper (390-465) va prosperar en la seua Aquitània natal empassant-se tota la doctrina sobre la gràcia i en va quedar fascinat: Déu ens té comptats tots els cabells i no ens deixarà mai, sempre està al nostra costat. Al traslladar-se a Marsella va comprovar la gran difusió del pelagianisme: “La gràcia? Quina gràcia divina? Tot depén de la nostra voluntat personal”.

I aleshores va treballar perquè sacerdots, monjos i bisbes, abandonaren el pelagianisme, ell que no era més que un laic. La seua activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I, que el va nomenar secretari personal. Des de Roma sant Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir, obrint-se a la gràcia divina. [font]

3. A Reggio, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, sant Pròsper, bisbe. (s. V/VI)

4. A Maurienne, a Savoia, hui França, santa Tigris, verge, que amb gran zel va propagar en este lloc allí el culte a sant Joan, el Precursor. (s. VI)

5. A Roosmarkei, a Escòcia, sant Moloc o Luan, bisbe. (c. 592)

6. A Jaca, a la Hispània Tarraconense, santa Oròsia, verge i màrtir. (c. 714)

7. A Egmond, al territori de Frísia, a l'actual Holanda, sant Adalbert, diaca i abat, que va ajudar sant Willibrord en l'evangelització d'aquells llocs. (s. VIII inc.)

8. A la Bretanya Menor, hui França, sant Salomó, màrtir, que, mentres va ser rei, va instituir seus episcopals, va ampliar els monestirs i va mantindre la justícia, però en ser apartat del seu càrrec, va ser encegat i mort a l'església pels seus adversaris. (874)

9. A Goleto, prop de Nusco, a l'actual regió italiana de Campània, sant Guillem, abat, el qual, nascut a Vercelli, es va fer pelegrí i pobre per amor de Crist, i, aconsellat per sant Joan de Matera, va fundar el monestir de Montevergine, en el qual va reunir uns monjos als quals va impartir una profunda doctrina espiritual, i també altres diversos monestirs, tant masculins com femenins, en diverses regions de la Itàlia meridional. (1142)

10. A la Cartoixa de Le Reposoir, a Savoia, a l'actual França, beat Joan, anomenat «Hispà», monjo, que va escriure els estatuts per a les monges de la Cartoixa. (1160)

11. A la ciutat de Marienwerder, a la Prússia polonesa, beata Dorotea de Montau, que, en quedar viuda, va viure reclosa en una cel·la al costat de la catedral, entregada a l'oració contínua i a la penitència. (1394)

12. A Laval, a França, beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda en la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantindre's fidel als vots religiosos de l'Església. (1794)

13. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Henares, bisbe de l'Orde de Predicadors, i Francesc Do Minh Chieu, màrtirs, el primer dels quals va propagar la fe cristiana durant quaranta-nou anys, i el segon va cooperar amb ell com a catequista. Tots dos van ser decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)