6 de juny de 2025, divendres VII de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Lectura primera Fets 25, 13b-21

Aquell Jesús mort, Pau afirma que viu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el rei Agripa i Bernice arribaren a Cesarea per a saludar a Festus. I com que havien d'estar allí alguns dies, Festus va referir al rei el cas de Pau, dient-li:

«Tinc ací un home que el meu predecessor Fèlix va deixar en la presó. Quan vaig anar a Jerusalem, els grans sacerdots i els notables dels jueus presentaren càrrecs contra ell i em demanaren que el condemnara. Jo els vaig respondre que no és costum dels romans condemnar a ningú sense que es puga defendre d'allò que l'inculpen cara a cara amb els acusadors.

De manera que ells vingueren amb mi ací a Cesarea, i jo, sense dilacions, l'endemà mateix, m'assente al tribunal i faig comparéixer l'acusat. Els acusadors l'acorralaren, però no presentaren contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo em pensava, sinó que es tractava senzillament de controvèrsies sobre la seua religió, sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que viu. 

Jo, que realment no sabia què dir en coses com estes, li vaig preguntar si volia anar a Jerusalem per a continuar el juí allí, però Pau va reclamar que el seu cas fora reservat a la decisió de l'autoritat imperial i, per consegüent, he ordenat que siga custodiat fins que puga enviar-lo al Cèsar».

Salm responsorial 102,1-2.11-12.19-20ab (R.: 19a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor té el tron en el cel.

O bé: 

 

Al·leluia.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra,

aparta de nosaltres les nostres culpes

com l'Orient està apartat de l'Occident. R.

El Senyor té el tron en el cel,

el seu regnat s'estén per tot el món.

Beneïu-lo, àngels del Senyor,

grans portadors de les seues órdens. R.

Al·leluia Jo 14,26

L'Esperit Sant vos farà recordar

tot el que vos he dit i vos ho farà entendre.

Evangeli Jo 21,15-19

Pastura els meus corders. Pastura les meues ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Jesús es va aparéixer als deixebles vora el mar de Tiberíades. 

Quan ja havien almorzat, preguntà a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes més que estos?» Ell li va contestar: «Sí, Senyor; ja sabeu que vos estime». Jesús li diu: «Pastura els meus corders». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja sabeu que vos estime». Jesús li diu: «Pastura les meues ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?» A Pere li va saber mal que Jesús li preguntara per tercera vegada si l'estimava i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja sabeu que vos estime». Li diu Jesús: «Pastura les meues ovelles. T'ho dic de veres: si, de jove, et cenyies tu mateix el cinturó i anaves a on volies, quan seràs vell, allargaràs els braços i un altre et cenyirà per a portar-te a on no vols». Jesús li deia açò per a indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'estes paraules, Jesús va afegir: «Seguix-me».

* * * * *

Sant Norbert, bisbe (mem. ll.)

Aniversari de la mort del valencià Joan Hervàs i Benet, bisbe de Ciudad Real (1982).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 6 de juny

Sant Norbert, bisbe, home de costums austers i donat enterament a la unió amb Déu i a la predicació de l'Evangeli, que va instituir prop de Laon, a França, l'Orde Premonstratenc de Canonges Regulars, i després, designat bisbe de Magdeburg, a Saxònia, es va mostrar pastor eximi en la renovació de la vida cristiana i en la difusió de la fe entre les poblacions veïnes. (1134)

Norbert va viure una vida lleugera, fins que un dia en alta mar va patir una tempesta tan forta que el va moure a la conversió. Esdevingut prevere, es va lliurar de ple a la predicació. Va reformar els clergues premonstratencs (Opraem, 1120), del convent dels quals van brollar nou monestirs. Va ser bisbe de Magdeburg, on va morir (1134). És d'ell la frase: «He constatat que la felicitat més gran és donar-se a Déu». [font]

 2. A Roma, a la segona milla de la via Aurèlia, sants Artemi i Paulina, màrtirs. (302)

3. A Scete [Uadi el Natrum], a Egipte, sant Bessarió, anacoreta, que per l'amor de Déu va ser mendicant i pelegrí. (s. IV)

4. A Grenoble, a Burgúndia, hui França, sant Ceraci, bisbe, que va expressar paraules de gratitud al papa sant Lleó I per haver escrit a Flavià, i va preservar el seu ramat del contagi de l'heretgia. (c. 452)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Eustorgi II, bisbe, que conegut per la seua pietat, justícia i altres virtuts pròpies d'un pastor, va edificar un cèlebre baptisteri. (518)

6. A Hibèrnia, actualment Irlanda, sant Jarlat, bisbe. (550)

7. A les muntanyes del Jura, a França, sant Claudi, a qui es considera com a bisbe i abat del monestir de Condat. (c. 703)

8. Al territori de Bolonya, a la regió ara italiana d'Emília-Romanya, trànsit de sant Alexandre, bisbe de Fiesole, que, al seu retorn de la ciutat de Pavia, on havia anat per a reclamar davant del rei dels longobards els béns de la seua església retinguts per usurpadors, estos el van ofegar llançant-lo a un riu. (823)

9. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Hilarió, prevere i abat del monestir anomenat de Dalmaci, que per defendre el culte de les sagrades imatges va haver de suportar presó, assots i l'exili. (845)

10. A les illes Òrcades, pròximes a la costa d'Escòcia, sant Colomà, bisbe. (c. 1010)

11. En el monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Falcó, abat. (1146)

12. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Gilbert, abat de l'Orde Premonstratenc, que, després d'haver viscut com a eremita, va fundar el monestir i l'hospital de Neuffontaines. (1152)

13. A Udine, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beat Bertran, bisbe d'Aquileia i màrtir, que va treballar en la formació del seu clero, va alimentar amb els seus béns els pobres en temps d'escassetat, va defensar amb tenacitat els drets de l'Església i, ja nonagenari, va ser víctima d'uns sicaris. (1350)

14. A Ortona, a l'actual regió italiana dels Abruços, beat Llorenç de Mascoli de Villamagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre pel seu zel a predicar la paraula de Déu. (1535)

15. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Greenwood, màrtir, monjo de la cartoixa d'esta ciutat, que en temps d'Enric VIII, per la seua tenaç fidelitat a l'Església catòlica, va consumar el seu martiri amb la presó, la fam i la malaltia. (1537)

16. A Saint-Chamond, al territori de Lió, a França, sant Marcel·lí Champagnat, prevere de la Societat de Maria, que va fundar l'Institut de Germans Maristes de l'Ensenyança, per a la formació cristiana dels xiquets. (1840)

• J.M. Bausset: Sant Marcel·lí Champagnat (2015).

17. A la ciutat de Luong My, a Tonquín, sants màrtirs Pere Dung i PereThuan, pescadors, i Vicent Duong, agricultor, que en temps de l'emperador Tu Duc, per negar-se a xafar la Creu van ser condemnats a la foguera. (1862)

18. A Ciutat de Mèxic, trànsit de sant Rafael Guizar Valencia, bisbe de Veracruz, a Mèxic, que durant el temps de persecució, tant clandestinament com en el desterrament, va exercir amb coratge el seu ministeri episcopal. (1938) (Canonitzat el 15 d'octubre de 2006).

19. A Sachsenhausen, a Alemanya, beat Innocenci Guz, prevere, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, el qual, durant l'ocupació militar de Polònia, la seua pàtria, per un règim contrari a la religió i a la humanitat, va ser assassinat pels guàrdies del camp de concentració a causa de la seua fe en Crist. (1940)

20. Beata Maria Laura (Teresina Elsa) Mainetti (1939 - Chiavenna, Sondrio, Itàlia 2000), superiora de la comunitat religiosa de les Filles de la Creu en l'Institut Maria Immaculada de Chiavenna, màrtir, va ser assassinada en un ritu satànic.