DILLUNS XIII DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lecta
Oh Déu, que consagràreu els inicis de l’Església de Romaamb la sang d’una multitud de màrtirs;feu que la fortalesa invencible d’esta lluita per la feens confirme en la nostra opció cristianai ens faça participar del goig d’esta victòria.
Lectura primera Gn 18,16-33
¿Fareu desaparèixer tant el just com el culpable?Lectura del llibre del GènesiAquells hòmens s'alçaren i se n'anaren de la carrrasca de Mambré cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per a dir-los adeu. El Senyor es deia:«¿Per què he d'amagar a Abraham el que pense fer? Abraham s'ha de convertir en un poble gran i nombrós, i tots els pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se; l'he triat per a que mane als seus fills i a tots els descendents que no s'aparten dels meus camins i siguen justs i bondadosos; i així jo compliré a favor d'ell totes les meues promeses».I el Senyor digué:
«El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu el seu pecat. Hi baixaré a vore si les seues obres corresponen al clam que m'arriba. Siga el que siga, ho sabré».Els dos hòmens que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d'ell. En eixe moment Abraham s'acostà i digué:«¿De veres que fareu desaparéixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justs. ¿De veres que els fareu desaparéixer? ¿No perdonareu la població per amor dels cinquanta justs que hi ha? ¡Mai de la vida no fareu una cosa així! ¿Exterminareu el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguen tractats igual? ¡Mai de la vida! Vós, que jutgeu tota la terra, ¿deixareu de fer justícia?»El Senyor respongué:«Si trobara dins de Sodoma cinquanta justs, per amor d'ells perdonaria tota la ciutat».Abraham insistí:«Encara gose parlar al Senyor, jo que soc només pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justs en faltaren cinc. Per eixos cinc que falten ¿destruiríeu tota la ciutat?»El Senyor li va dir:«No la destruiria si hi trobara quaranta-cinc justs».Abraham li tornà a parlar:«Suposem que només n'hi haguera quaranta».El Senyor respongué:«No ho faria, per consideració a eixos quaranta».Abraham continuà:«Que el meu Senyor no s'enfade si insistixc: Suposem que només n'hi haguera trenta».El Senyor respongué:«No ho faria, per consideració a eixos trenta».Abraham insistí:«Encara gose parlar al meu Senyor. Suposem que només n'hi haguera vint».El Senyor contestà:«No la destruiria, per consideració a eixos vint».Abraham insistí de nou:«Que el meu Senyor no s'enfade si insistixc per última vegada: Suposem que només n'hi haguera deu».Ell respongué:«No la destruiria, per consideració a eixos deu».Quan el Senyor va acabar de parlar, se'n va anar, i Abraham va tornar al lloc on vivia.
Salm responsorial 102,1-2.3-4.8-9.10-11 (R.: 8a)
Beneïx el Senyor, ànima meua,i tot el meu cor el seu sant nom.Beneïx el Senyor, ànima meua,no t'oblides mai dels seus favors.R. El Senyor és compassiu i benigne.Ell et perdona les culpesi et cura totes les malalties;rescata de la mort la teua vidai et corona d'amor entranyable. R.El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, ric en l'amor.No sempre acusa,ni guarda rancor sense fi. R.No ens castiga els pecats com mereixem,no ens paga com deuria les nostres culpes.El seu amor als fidels és tan immenscom la distància del cel a la terra. R.
Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, hui, els vostres cors;escolteu la veu de Déu.
Evangeli Mt 8,18-22
Seguix-me᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús, veent que hi havia molta gent al seu voltant, donà orde d'eixir cap a l'altra vora del llac; però abans se li va acostar un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, vos seguiré aneu a on aneu». Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus del cel, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». Un dels deixebles li digué: «Senyor, deixeu-me primer que vaja al soterrar de mon pare». Jesús li replicà: «Seguix-me, i deixa que els morts soterren els seus morts».
* * * * *
Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana
L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]
Venerable Cèsar Baronio, cardenal
Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 30 de juny
Sants Protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l'Urbs, per orde de l'emperador Neró uns van ser assassinats després de cruels turments, uns altres, coberts amb pells de feres, entregats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminaren la foscor. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies del martiri que l'Església Romana va presentar al Senyor. (s. I)
2. A Alexandria, d'Egipte, sant Basílides, que en temps de l'emperador Septimi Sever, en conduir a la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns hòmens, rebent com a premi, en primer lloc, la gràcia de convertir-se a Crist i després, després d'un breu combat, arribar a ser també màrtir gloriós. (c. 202)
Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.
Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]
4. En Cenomanum, actualment Le Mans, a la regió també francesa de Nèustria, sant Bertran, bisbe, pastor de pau, atent a les necessitats dels pobres i dels monjos. (623)
5. A Salzburg, ciutat de la regió de Baviera, a l'actual Àustria, santa Erentruda, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, la predicació del qual va sostindre amb oracions i obres. (718)
6. A Sajanega, a la província de Vicenza, a Itàlia, sant Teobald, prevere i eremita, que havent nascut en la família dels comtes de Champagne, nobles de França, juntament amb el seu amic Gualteri [o Guàlter o Galter] va renunciar a les riqueses i als honors, i per Crist va abraçar la soledat i la pobresa. (1066)
7. A Nitra, ciutat de l'actual Eslovàquia, als monts Carpats, mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, reformant els costums i donant ell mateix exemple de virtut. Va propagar ferventment la fe cristiana a Croàcia, que havia sigut incorporada al regne hongarés, establint la seu episcopal de Zagreb. Va morir quan es disposava a una guerra amb Bohèmia i va ser enterrat a Varadino, a Transsilvània. (1095)
8. A Bamberg, a la regió de Francònia, hui Alemanya, sant Otó, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel al poble dels pomeranis. (1139)
9. A Osnabrück, a Saxònia, també en l'actual Alemanya, sant Adolf, bisbe, que va acollir al monestir d'Altenkamp els costums cistercencs. (1224)
10. A Londres, a Anglaterra, beat Felip Powell, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I el van detindre a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, va ser condemnat al martiri a Tyburn. (1646)
11. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Genar [o Gener o Giner o Genari] Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar activament a ajudar a tota classe de necessitats. (1744)
12. A la ciutat de Hai Duong, a Tonquín, hui Vietnam, sant Vicent Do Ien, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser decapitat pels qui odiaven la fe cristiana. (1838)
13. Al territori de Chendum, prop de Jaohe, a la província xinesa d'Hebei, sants Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, sent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan, van donar un gloriós testimoniatge. El primer, portat a un temple pagà, per negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menor crueltat. (1900)
14. A Lviv, a Ucraïna, commemoració del beat Zenon [o Zenó] Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu, va aconseguir la palma gloriosa en un dia no precisat. (1941)
15. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà, beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que, per haver-se dedicat a exercir clandestinament en la seua pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va patir molt per part dels enemics de la fe i va morir en l'exili, associat al sacrifici de Crist. (1973)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada