DILLUNS XIII DEL TEMPS ORDINARI / I
Oh Déu, que consagràreu els inicis de l’Església de Romaamb la sang d’una multitud de màrtirs;feu que la fortalesa invencible d’esta lluita per la feens confirme en la nostra opció cristianai ens faça participar del goig d’esta victòria.
¿Fareu desaparèixer tant el just com el culpable?Lectura del llibre del GènesiAquells hòmens s'alçaren i se n'anaren de la carrrasca de Mambré cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per a dir-los adeu. El Senyor es deia:«¿Per què he d'amagar a Abraham el que pense fer? Abraham s'ha de convertir en un poble gran i nombrós, i tots els pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se; l'he triat per a que mane als seus fills i a tots els descendents que no s'aparten dels meus camins i siguen justs i bondadosos; i així jo compliré a favor d'ell totes les meues promeses».I el Senyor digué:
«El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu el seu pecat. Hi baixaré a vore si les seues obres corresponen al clam que m'arriba. Siga el que siga, ho sabré».Els dos hòmens que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d'ell. En eixe moment Abraham s'acostà i digué:«¿De veres que fareu desaparéixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justs. ¿De veres que els fareu desaparéixer? ¿No perdonareu la població per amor dels cinquanta justs que hi ha? ¡Mai de la vida no fareu una cosa així! ¿Exterminareu el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguen tractats igual? ¡Mai de la vida! Vós, que jutgeu tota la terra, ¿deixareu de fer justícia?»El Senyor respongué:«Si trobara dins de Sodoma cinquanta justs, per amor d'ells perdonaria tota la ciutat».Abraham insistí:«Encara gose parlar al Senyor, jo que soc només pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justs en faltaren cinc. Per eixos cinc que falten ¿destruiríeu tota la ciutat?»El Senyor li va dir:«No la destruiria si hi trobara quaranta-cinc justs».Abraham li tornà a parlar:«Suposem que només n'hi haguera quaranta».El Senyor respongué:«No ho faria, per consideració a eixos quaranta».Abraham continuà:«Que el meu Senyor no s'enfade si insistixc: Suposem que només n'hi haguera trenta».El Senyor respongué:«No ho faria, per consideració a eixos trenta».Abraham insistí:«Encara gose parlar al meu Senyor. Suposem que només n'hi haguera vint».El Senyor contestà:«No la destruiria, per consideració a eixos vint».Abraham insistí de nou:«Que el meu Senyor no s'enfade si insistixc per última vegada: Suposem que només n'hi haguera deu».Ell respongué:«No la destruiria, per consideració a eixos deu».Quan el Senyor va acabar de parlar, se'n va anar, i Abraham va tornar al lloc on vivia.
Beneïx el Senyor, ànima meua,i tot el meu cor el seu sant nom.Beneïx el Senyor, ànima meua,no t'oblides mai dels seus favors.R. El Senyor és compassiu i benigne.Ell et perdona les culpesi et cura totes les malalties;rescata de la mort la teua vidai et corona d'amor entranyable. R.El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, ric en l'amor.No sempre acusa,ni guarda rancor sense fi. R.No ens castiga els pecats com mereixem,no ens paga com deuria les nostres culpes.El seu amor als fidels és tan immenscom la distància del cel a la terra. R.
No enduriu, hui, els vostres cors;escolteu la veu de Déu.
Seguix-me᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús, veent que hi havia molta gent al seu voltant, donà orde d'eixir cap a l'altra vora del llac; però abans se li va acostar un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, vos seguiré aneu a on aneu». Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus del cel, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». Un dels deixebles li digué: «Senyor, deixeu-me primer que vaja al soterrar de mon pare». Jesús li replicà: «Seguix-me, i deixa que els morts soterren els seus morts».
* * * * *
Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana
L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]
Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.
Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada