DIJOUS DE LA SETMANA VII DE PASQUA
Oració col·lecta
Senyor, que el màrtir sant Bonifaci siga el nostre protectora fi que mantingam fermamenti manifestem amb les obresla fe que ell va predicar i confirmar amb la sang.
Lectura primera Fets 22,30;23,6-11
També a Roma hauràs de donar testimoni de mi
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, volent aclarir l'acusació dels jueus contra Pau, el comandant va manar que el deslligaren i va ordenar que es reuniren els grans sacerdots i tot el sanedrí. Va fer baixar a Pau i el va presentar davant d'ells.Pau, que sabia que uns eren saduceus i uns altres fariseus, va cridar de cara al sanedrí: «Germans, jo soc fariseu, fill de fariseus, i em jutgeu per l'esperança en la resurrecció dels morts».Estes soles paraules originaren una discussió entre fariseus i saduceus, i l'assemblea es va dividir: perquè els saduceus no accepten la resurrecció, ni els àngels ni els esperits; en canvi, els fariseus creuen en les tres coses. Hi hagué, per tant, una gran escama. Uns mestres de la Llei del grup dels fariseus es posaren drets i protestaren: «No trobem res a dir contra este home; qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel!».La discussió era tan acalorada que el comandant va tindre por que Pau acabara destrossat allí; per això va manar que la tropa baixara a traure'l i se l'enduguera al quarter.La nit següent el Senyor se li va aparéixer i li va dir: «Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma».
Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 1)
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,no hi ha felicitat en mi sense vós».Senyor, heretat meua i calze meu,vós m'heu triat la possessió.
R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.
O bé:
Al·leluia.
Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.També de nit instruïx el meu cor.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, no cauré mai. R.
El meu cor s'alegra i exulta el meu pit,també el meu cos reposa confiat:no m'abandonareu entre els morts,ni deixareu caure el vostre amic en la fossa. R.
M'ensenyareu el camí que du a la vida:en la vostra presència, alegria plena;al vostre costat, delícies per sempre. R.
Al·leluia Jo 17,21
«Que tots siguen u;com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós,per tal que el món crega que vós m'heu enviat», diu el Senyor.
Evangeli Jo 17,20-26
Que es perfeccionen en la unitat
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient:«Pare sant, no pregue només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seua paraula. Que tots siguen u, com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós. Que també ells estiguen en nosaltres, per tal que el món crega que vós m'heu enviat. Jo els he donat la glòria que vós m'heu donat, per a que siguen u, com nosaltres som u. Que jo estiga en ells i vós en mi, que es perfeccionen en la unitat. Així el món sabrà que vós m'enviàreu i que els estimeu com m'estimeu a mi.Pare, vós me'ls heu donat; vullc que estiguen amb mi on jo estic, i contemplen la meua glòria, la que em donàreu per haver-me amat ja abans de la creació del món.Pare bo, el món no vos ha conegut, però jo vos he conegut, i ells saben que vós m'enviàreu. Jo els he fet conéixer el vostre nom i ho continuaré fent, per a que l'amor que em teniu estiga en ells, i en ells estiga jo».
També a Roma hauràs de donar testimoni de mi
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, volent aclarir l'acusació dels jueus contra Pau, el comandant va manar que el deslligaren i va ordenar que es reuniren els grans sacerdots i tot el sanedrí. Va fer baixar a Pau i el va presentar davant d'ells.
Pau, que sabia que uns eren saduceus i uns altres fariseus, va cridar de cara al sanedrí: «Germans, jo soc fariseu, fill de fariseus, i em jutgeu per l'esperança en la resurrecció dels morts».
Estes soles paraules originaren una discussió entre fariseus i saduceus, i l'assemblea es va dividir: perquè els saduceus no accepten la resurrecció, ni els àngels ni els esperits; en canvi, els fariseus creuen en les tres coses. Hi hagué, per tant, una gran escama. Uns mestres de la Llei del grup dels fariseus es posaren drets i protestaren: «No trobem res a dir contra este home; qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel!».
La discussió era tan acalorada que el comandant va tindre por que Pau acabara destrossat allí; per això va manar que la tropa baixara a traure'l i se l'enduguera al quarter.
La nit següent el Senyor se li va aparéixer i li va dir: «Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma».
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.
Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,
no hi ha felicitat en mi sense vós».
Senyor, heretat meua i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.
R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.
O bé:
Al·leluia.
Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.
També de nit instruïx el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, no cauré mai. R.
El meu cor s'alegra i exulta el meu pit,
també el meu cos reposa confiat:
no m'abandonareu entre els morts,
ni deixareu caure el vostre amic en la fossa. R.
M'ensenyareu el camí que du a la vida:
en la vostra presència, alegria plena;
al vostre costat, delícies per sempre. R.
«Que tots siguen u;
com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós,
per tal que el món crega que vós m'heu enviat», diu el Senyor.
Que es perfeccionen en la unitat
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient:
«Pare sant, no pregue només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seua paraula. Que tots siguen u, com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós. Que també ells estiguen en nosaltres, per tal que el món crega que vós m'heu enviat.
Jo els he donat la glòria que vós m'heu donat, per a que siguen u, com nosaltres som u. Que jo estiga en ells i vós en mi, que es perfeccionen en la unitat. Així el món sabrà que vós m'enviàreu i que els estimeu com m'estimeu a mi.
Pare, vós me'ls heu donat; vullc que estiguen amb mi on jo estic, i contemplen la meua glòria, la que em donàreu per haver-me amat ja abans de la creació del món.
Pare bo, el món no vos ha conegut, però jo vos he conegut, i ells saben que vós m'enviàreu. Jo els he fet conéixer el vostre nom i ho continuaré fent, per a que l'amor que em teniu estiga en ells, i en ells estiga jo».
Meditació amb el papa Francesc
Papa Francesc: Vespres amb sacerdots, consagrats i seminaristes a l'Havana (20 de setembre de 2005)
És freqüent confondre unitat amb uniformitat; amb un fer, sentir i dir tots el mateix. Això no és unitat, això és homogeneïtat. Això és matar la vida de l'Esperit, és matar els carismes que Ell ha distribuït per al bé del seu Poble. La unitat es veu amenaçada cada vegada que volem fer els altres a la nostra imatge i semblança. Per això la unitat és un do, no és una cosa que es puga imposar a la força o per decret. M'alegra vore-vos ací, hòmens i dones de diferents èpoques, contextos, biografies, units per l'oració en comú. Demanem-li a Déu que faça créixer en nosaltres el desig de proximitat. Que puguem ser proïsmes, estar prop, amb les nostres diferències, manies, estils, però prop. Amb les nostres discussions, baralles, parlant de cara i no per darrere. Que siguem pastors proïsmes al nostre poble, que ens deixem qüestionar, interrogar per la nostra gent. Els conflictes, les discussions en l'Església són esperables i, fins i tot m'anime a dir, necessàries. Signe que l'Església està viva i l'Esperit continua actuant, la continua dinamitzant. ¡Ai d'eixes comunitats on no hi ha un sí o un no! Són com eixos matrimonis on ja no discutixen perquè s'ha perdut l'interés, s'ha perdut l'amor.
* * * * *Sant Bonifaci, bisbe i màrtir (mem. ob.).
- J.M. Bausset: Sant Bonifaci (2015)
Dia Mundial del Medi Ambient
Sant Bonifaci, bisbe i màrtir (mem. ob.).
- J.M. Bausset: Sant Bonifaci (2015)
Dia Mundial del Medi Ambient
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 5 de juny
Memòria de sant Bonifaci, bisbe i màrtir. Monjo a Anglaterra amb el nom de Winfrid pel baptisme, en arribar a Roma el papa sant Gregori II el va ordenar bisbe i va canviar el seu nom de pila pel de Bonifaci; el va enviar després a Germania per a anunciar la fe de Crist a aquells pobles, on va aconseguir guanyar per a la religió cristiana a molta gent. Va regir la seu de Magúncia i, cap al final de la seua vida, en visitar els frisons a Dokkum, a l'actual Holanda, va consumar el seu martiri en ser assassinat per uns pagans. (754)
2. A Egipte, sants Marcià, Nicandre, Apol·loni i companys, màrtirs, dels qui es conta que, per haver confessat la fe cristiana, després de diversos turments van ser aparedats, i van quedar exposats al sol ardent fins a morir extenuats de calor, set i fam. (s. III)
3. A Tir, a Fenícia, hui Líban, sant Doroteu, bisbe, que ja com a simple prevere va patir molt sota l'emperador Dioclecià, i en temps de l'emperador Julià, amb més de cent set anys, va honrar la seua ancianitat amb el martiri, que va consumar a Tràcia. (s. IV)
4. A Clarmont, a Aquitània, actualment França, sant Il·lidi, bisbe, que criat per l'emperador a Trèveris per a que alliberara la seua filla d'un esperit immund, al retorn del viatge va morir en el Senyor. (384)
5. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Eutiqui, bisbe, insigne per la seua vida d'oració i el seu amor a Déu i a la soledat. (539)
6. A Dokkum, a Frísia, hui Holanda, sants Eobà, bisbe, Adelari i nou companys*, que, juntament amb sant Bonifaci, van culminar gloriosament la seua vida amb el martiri. (754)
* Els seus noms: Vintrung i Gualteri, preveres; Amund, Sevibald i Bosa, diaques; Vacar. Gundecar, Elur i Atevulf, monjos.
7. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, beat Sanç, màrtir, el qual, oriünd d'Albi, lloc de la Gàl·lia, encara adolescent va ser fet captiu i educat en el palau real sarraí, però en la persecució suscitada pels musulmans no va dubtar a assumir el martiri per la seua fe en Crist. (851)
8. Prop d'Assergi, a la regió italiana dels Abruços, sant Franc, eremita, que es va construir una xicoteta cel·la en una cova entre roques abruptes, on va portar una vida d'austeritat i senzillesa. (s. XII)
9. A Ciano, prop de Milet, a Calàbria, de nou a Itàlia, sant Pere Spanò, eremita, insigne per la seua pobresa i esperit de compunció. (s. XII)
10. A Hanoi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Lluc Vu Bá Loan, prevere i màrtir, decapitat en temps de l'emperador Minh Mang per la seua fe en Crist. (1840)
11. A la ciutat de Tang Gia, també a Tonquín, sants Doménec Toai i Doménec Huyen, màrtirs, que, sent pares de família i pescadors, sota l'emperador Tu Duc van consumar el seu martiri en ser cremats vius després dels turments patits en la presó, on exhortaven als companys a mantindre la fe. (1862)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada