7 de juny de 2025, dissabte VII de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Missa del matí

Oració col·lecta

Déu omnipotent, 

concediu-nos conservar sempre, 

en la nostra manera de viure, 

l’alegria de la Pasqua que acabem de celebrar.

Lectura primera Fets 28,16-20.30-31

Va passar dos anys sencers a Roma, i anunciava el Regne de Déu

Lectura dels Fets dels Apòstols

Una vegada a Roma, permeteren a Pau que visquera en una casa particular, amb un soldat que el guardava. Al cap de tres dies va convocar els jueus principals i, quan estigueren reunits, els va dir: 

«Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra els costums dels pares, vaig ser detingut a Jerusalem i entregat als romans. Estos m'interrogaren i volien deixar-me en llibertat, perquè no havien trobat en mi cap motiu de condemna a mort; però els jueus s'hi van oposar i, per això, i no perquè jo tinga res de què acusar els del meu poble, m'he vist obligat a apel·lar al Cèsar. Per este motiu he volgut vore-vos i enraonar, perquè la causa de dur estes cadenes no és altra que l'esperança d'Israel».

I va passar dos anys sencers en la casa que havia llogat, a on rebia tots els qui acudien a vore'l, i amb tota llibertat, sense cap trava, anunciava el Regne de Déu i els ensenyava sobre Jesucrist, el Senyor.

Salm responsorial 10,4.5 i 7 (R.: cf. 7b)

El Senyor viu al seu sant temple,

el Senyor té el tron en el cel;

els seus ulls aguaiten,

les seues pupil·les vigilen l'home.

R. Els bons vos voran cara a cara, Senyor.

O bé: 

 

Al·leluia.

El Senyor vigila els innocents i els culpables,

i abomina els qui volen violències;

el Senyor, que és just, estima la justícia,

els bons el voran cara a cara. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Vos enviaré l'Esperit de la veritat,

diu el Senyor;

ell vos guiarà cap a la veritat plena.

Evangeli Jo 21,20-25

Este és el deixeble que ho ha escrit,

i sabem que el seu testimoni és veraç

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Pere es va girar i va vore que els seguia també el deixeble predilecte de Jesús. Era aquell que en el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia d'entregar. Pere, en vore'l, va preguntar a Jesús: «Senyor, i ell, què?» Jesús li respongué: «Si jo vullc que es quede ací fins que jo torne, a tu, què? Tu seguix-me».

Entre els germans va córrer la veu que aquell deixeble no moriria; però Jesús no li havia dit que no moriria, sinó: «Si jo vullc que es quede ací fins que jo torne, a tu, què?» 

Este és el deixeble que dona testimoni de estos fets i qui els ha escrit; i sabem que el seu testimoni és veraç. 

Jesús va fer moltes altres coses, però si s'escriviren una per una, crec que els llibres que podrien escriure no cabrien en el món. 

 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de juny

1. A Hibèrnia, hui Irlanda, sant Colman, bisbe i abat del monestir de Dromore, fundat per ell mateix, que és recordat a la regió de Down per la seua propagació de la fe de Crist. (s. VI)

2. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Pere, prevere, Valabons, diaca, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies, monjos, degollats tots ells per la seua fe en Crist durant la persecució desencadenada pels musulmans. (851)

3. A Newminster, al territori de Northumberland, a Anglaterra, sant Robert, abat de l'Orde Cistercenc, el qual, amant de la pobresa i de la vida d'oració, juntament amb dotze monjos va instaurar este cenobi, que al seu torn va ser origen d'altres tres comunitats de monjos. (1157)

4. A Anvers, ciutat de Brabant, a la Bèlgica actual, beata Anna de Sant Bertomeu, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, la qual, deixebla de santa Teresa de Jesús i dotada de gràcies místiques, va difondre i va consolidar el seu Orde a França. (1626)

5. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, trànsit de sant Antoni Maria Gianelli, bisbe de Bobbio, fundador de la Congregació de Filles de Maria Santíssima de l'Hort, que es va distingir per la seua atenció als pobres i a la salvació de les ànimes i que, amb el seu exemple i dedicació, va promoure la santedat entre el clero. (1846)

6. A París, a França, beata Maria Teresa de Soubiran La Louvière, verge, que per a major glòria de Déu va fundar la Societat Filles de Maria Auxiliadora, de la qual va ser després allunyada, per a passar la resta de la seua vida en profunda humilitat. (1889)

Quan va complir els vint anys, anhelava ardentment fer-se monja carmelita. El seu director espiritual, tanmateix, la va orientar per camins diferents. No contenta amb la idea que li havia inculcat el sacerdot, i portada per l'autèntic Esperit de Déu, va fundar la congregació de Santa Maria de Beguinage que, l'any 1863, es va convertir en la de Maria Auxiliadora, entregada i dedicada a l'educació dels xics i xiques pobres i als malalts. L'Institut va rebre l'aprovació del Papa el 1869.

Però quan una falsa viuda va entrar en la congregació i va fer la professió religiosa, tot va canviar. Era una dona amb molta ambició. Al poc temps la van nomenar superiora general. Des d'este mateix instant, tots els seus esforços es van abocar a desprestigiar la fundadora davant de les altres germanes. I no va aturar-se fins que la va expulsar de la institució.

Finalment, va poder entrar en una casa de París, Nostra Senyora de la Caritat. Va fer la seua professió i va viure-hi feliç durant quinze anys. [font]