22 de juny de 2025, diumenge: Corpus Christi

SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST

Cicle C

Custòdia processional de València
(Foto: M. Guallart)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Solemnitat de Corpus Christi (2025, juny 15)

Solemnitat dels Santíssims Cos i Sang de Crist, qui, amb estos aliments sagrats, oferix el remei de la immortalitat i la garantia de la Resurrecció.

La institució medieval d'esta solemnitat conegué certes dificultats: semblava que dedicar una festa a l'eucaristia menystenia no sols el caràcter eucarístic de cada missa, sinó sobretot el memorial de la institució i la celebració del Dijous Sant. Convé, doncs, que esta festa no eclipse en l'esperit dels fidels ni el Dijous Sant ni la natura eucarística de cada missa. Això s'aconseguirà fent ressaltar el lligam de l'eucaristia amb el misteri pasqual. El cos de Crist que adorem és el mateix que en la creu s'ha lliurat per nosaltres.

El Corpus Christi, que en els inicis era una festa orientada a reparar les irreverències i els mancaments comesos contra l'eucaristia, prengué aviat un caràcter triomfal. Al segle XIII, per imitació del Dijous Sant, ja es començà a organitzar la processó amb el Santíssim com a símbol de la glorificació apoteòsica de Crist. [font: MCL]

Processó: Com a celebració peculiar d'esta solemnitat està la processó, nascuda de la pietat de l'Església: en ella el poble cristià, portant l'Eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendix públic testimoni de fe i pietat cap al Santíssim Sagrament.

• Adoro te devote.
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2017)
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2015)
• J.M. Bausset: 750 anys del Corpus (2014)
• Eugénic: El capellà de les Roques (1914)
• Paraules del dia: murta; processó, moma, corpus (AVL)

Lectures del dia:

Lectura primera Gn 14,18-20

Portà pa i vi

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Era sacerdot del Déu Altíssim, i beneí Abram dient: 

«Beneït sigues, Abram, pel Déu Altíssim, 

creador del cel i de la terra.

Beneït siga el Déu Altíssim, 

que t'ha posat a les mans els enemics». 

I Abram li donà el delme de tot el botí.

Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)

El Senyor va dir al meu Senyor:

«Posa't a la meua dreta,

i espera que pose els enemics

davall dels teus peus».

R. «Eres sacerdot per sempre,

segons l'orde de Melquisedec».

Que el Senyor estengui lluny des de Sió

el poder del teu ceptre.

Impera enmig dels enemics. R.

«Eres príncep des del dia que vas nàixer,

tens la glòria sagrada des del si de la mare,

abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.

El Senyor ho ha jurat i no se'n desdiu:

«Eres sacerdot per sempre,

segons l'orde de Melquisedec». R.

Lectura segona 1C 11,23-26

Cada vegada que en mengeu i en beveu,

anuncieu la mort del Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,

Esta tradició que jo he rebut i que vos he transmés a vosaltres, ve del Senyor: Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Açò és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu açò, que és el meu memorial».

Igualment, després de sopar, prengué el calze i digué: «Este calze és la nova aliança en la meua sang. Cada vegada que en begueu, feu açò, que és el meu memorial».

Per això, cada vegada que mengeu este pa i beveu este calze anuncieu la mort del Senyor fins que ell torne. 

 

Seqüència (opcional): Lauda, Sion, Salvatorem

Al·leluia Jo 6,51

Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;

qui menja este pa, viurà per sempre.

Evangeli Lc 9,11b-17

Tots en menjaren tant com en volgueren

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, els Dotze anaren a dir-li: «Digueu adeu la gent, i que vagen als pobles i als masos del voltant per a trobar allotjament i menjar. Ací estem en un lloc despoblat». Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres a comprar menjar per tota eixa multitud?». Hi havia, en efecte, uns cinc mil hòmens. I Jesús digué als deixebles: «Feu que s'acomoden en grups de cinquanta». Ells ho feren així, i tots s'acomodaren. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles, i ells els servien a la gent. Tots en menjeren tant com en volgueren. Després arreplegaren dotze paneres dels trossos de pa que havien sobrat. 

 

La festa de hui se centra en l'adoració de l'eucaristia en la qual Crist és present verdaderament, realment i substancialment. Una presència que es prolonga fora de la missa en el sagrari. 

L'oració col·lecta de la missa de hui subratlla la connexió de l'eucaristia amb la Passió de Crist, de la qual és memorial. La pau i la unitat de l'Església estan en el fons de l'oració sobre les ofrenes. En l'oració després de la comunió se subratlla la dimensió escatològica de la comunió, «signe del banquet del regne» que ens omplirà del goig de la divinitat.

La litúrgia de la Paraula ens presenta el sacrifici de Melquisedec, anticipació del de la missa (1 lect.). El sal. resp. ens recordarà a Crist com a únic i etern sacerdot de la Nova Aliança. En la 2 lect. se'ns recorda que l'eucaristia és el memorial de la mort del Senyor. I l'evangeli ens narra la multiplicació dels pans, signe profètic del banquet messiànic que és la comunió eucarística.

Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.  

Xavier Serra: Tres minuts amb les lectures del diumenge. 

Missa d'ÀPunt: Himne a Crist Salvador (Sant Simeó el Nou Teòleg)

Missa d'À Punt: Pa (J. M. Rodríguez SJ)

Missa d'À Punt: Cos i Sang (Oracions d'intempèrie)

Dia de la Caritat

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 22 de juny

Sant Paulí, bisbe, que, rebut el baptisme a Bordeus, va renunciar a la dignitat consular i, de noble i ric, es va fer pobre i humil per Crist. Havent-se traslladat a Nola, a Itàlia, prop del sepulcre de sant Fèlix, prevere, per a seguir l'exemple de la seua conducta, va practicar una forma de vida ascètica amb la seua dona i els seus companys. Ordenat bisbe, es va distingir per la seua erudició i santedat, per acollir els pelegrins i per ajudar els desvalguts. (431)

Sant Joan Fisher, bisbe, i sant Tomàs More, màrtirs, que, per haver-se oposat al rei Enric VIII en la controvèrsia sobre el seu matrimoni i sobre la primacia del Romà Pontífex, van ser empresonats a la Torre de Londres, a Anglaterra. Joan Fisher, bisbe de Rochester, home conegut per la seua erudició i per la dignitat de la seua vida, per mandat del rei va ser decapitat este dia enfront de la presó, i Tomàs More, pare de família de vida integèrrima i president del consell real, per mantindre's fidel a l'Església catòlica va morir el dia 6 de juliol, i així es va unir al martiri del bisbe. (1535)

3. A Roma, commemoració de sant Flavi Clement, màrtir, a qui l'emperador Domicià, amb el qual havia compartit el consolat, va condemnar sota l'acusació d'ateisme, encara que realment va ser per la seua fe en Crist. (96)

4. A Verulamium, a Gran Bretanya, hui Anglaterra, sant Albà, màrtir, que, segons narra la tradició, encara no batejat es va entregar ocupant el lloc d'un clergue que va acollir a sa casa, i de qui havia rebut instrucció en la fe cristiana, canviant els seus vestits pels d'ell, motiu pel qual, després de ser assotat i torturat, va ser finalment decapitat. (c. 287)

5. A Caerleon, a Gal·les, sants Juli i Aaron, màrtirs, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, van consumar la seua passió després de sant Albà, al mateix temps que altres nombrosos cristians que, torturats de diverses formes i cruelment executats, van acabar el seu combat entrant gojosament a la ciutat celeste. (s. IV inc.)

6. A Dolikha de Síria, a la Turquia actual, sant Eusebi, bisbe de Samòsata, que en temps de l'emperador arrià Constanci, vestit de militar, visitava d'incògnit les esglésies de Déu per a confirmar-les en la fe catòlica. Posteriorment, va ser bandejat a Tràcia per l'emperador Valent, però, recuperada la pau de l'Església, va tornar de l'exili i va tornar a recórrer les comunitats, fins que va morir màrtir ferit al cap per una teula que des d'una altura li va llançar una dona arriana. (379)

7. Commemoració de sant Nicetes [o Niceti], bisbe de Remesiana, a Dàcia, actual Romania, a qui alaba sant Paulí de Nola en un dels seus poemes per haver pacificat els bàrbars en ensenyar-los l'Evangeli, per convéncer-los de viure units en pau i per haver obtingut que gent inculta i malvada aprenguera a cantar a Crist amb un cor romà. (c. 414)

8. A Roma, al Laterà, beat Innocenci V, papa, el qual, pertanyent primer a l'Orde de Predicadors, va ensenyar teologia a París i va ocupar, a pesar seu, la seu episcopal de Lió. Juntament amb sant Bonaventura, va preparar el II Concili Ecumènic de Lió, per a tractar de la unió entre llatins i grecs. Elevat a la càtedra de sant Pere, va exercir el seu magisteri per breu temps, a penes sense poder manifestar-se a l'Església Romana. (1276)

9. Beata Maria Ainés Teresa del Santíssim Sagrament (Manuela de Jesús Arias Espinosa), (1904- Roma 1981). Mare fundadora de les Congregacions de Missioneres Clarisses del Santíssim Sagrament i dels Missioners de Crist per a l'Església Universal.