15 de juny de 2025, diumenge: Santíssima Trinitat

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Cicle C

Durant la seua vida, Jesucrist ens va parlar del seu Pare; ens el va fer conéixer i estimar, i ens en comunicà la vida, aquella vida que és l'amor mutu que ells es tenen en l'Esperit. La consideració d'esta vida trinitària, participant-se als hòmens, és el que cal accentuar; és el que fa la litúrgia, al marge de les nocions abstractes que formulen el misteri.

La festa de hui, instituïda no sense resistències, perquè alguns objectaren la inutilitat d'establir una festa en honor de la Trinitat quan tota la litúrgia li era dedicada, accentua més la noció d'unitat de les persones divines que la irrupció d'estes mateixes persones en la història. Amb tot, es presenta com un càntic d'acció de gràcies després de la commemoració del misteri redemptor finalitzada el dia de la Pentecosta. [Font: MCL, adaptat, p. 652]

Lectures de la solemnitat:

Lectura primera Pr 8,22-31

La saviesa havia nascut abans que la terra existira

Lectura del llibre dels Proverbis

Açò diu la Saviesa de Déu: 

«El Senyor em posseïa al començament, 

abans de les seues obres, des de sempre. 

Em va formar a l’inici del temps,

des de l’origen, des del primer moment de la terra. 

Em va engendrar quan els oceans no existien 

ni brollaven les fonts d’aigua viva.  

 

Abans que s’assentaren les muntanyes, 

abans dels tossals, ja m’havia engendrat, 

quan encara no havia fet l’amplària de la terra, 

el primer grapat de fang dels continents. 

Jo existia quan desplegava la volta del cel 

i marcava un horitzó a l’oceà; 

quan dalt penjava els núvols 

i contenia les aigües abismals; 

quan imposava un límit a la mar 

que les aigües no han de traspassar, 

i quan senyalava els fonaments de la terra. 

Jo estava al seu costat com un mestre d’obres 

i feia les seues delícies cada dia, 

jugant davant d’ell sense parar. 

Jugava per la terra que ell havia creat, 

i m’era deliciosa la companyia dels hòmens».

Salm responsorial 8,4-5.6-7.8-9 (R.: 2a)

Quan mire el cel que han creat les vostres mans,

la lluna i les estreles que li heu posat,

jo dic: ¿Què és l'home, per a que vos en recordeu?

¿Què és un mortal, per a que el tingueu present?

R. Senyor, sobirà nostre, 

¡que gloriós és el vostre nom per tota la terra!

L'heu fet un poc inferior als àngels,

l'heu coronat de glòria i dignitat,

l'heu fet rei de les coses que creades,

tot ho heu sotmés als seus peus. R.

Ramats de bous i d'ovelles,

també els animals salvatges,

les aus del cel i els peixos de la mar,

que fan camins per la mar. R.

Lectura segona Rm 5,1-5

Estem en pau amb Déu, gràcies a Crist,

per l'amor que l'Esperit Sant ha abocat en els nostres cors

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

Ara que ja som justs, per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. Per ell, en virtut de la fe, tenim accés a esta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, mentres esperem la glòria de Déu. Encara més: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. I l’esperança no defrauda, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amor.

Al·leluia Cf. Ap 1,8

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant,

a Déu que és, que era i que ha de vindre.

Evangeli Jo 16,12-15

Tot allò que és del Pare és meu;

l'Esperit Sant ho prendrà de mi i vos ho anunciarà

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: 

«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara no podeu aguantar-ne tantes. Quan vinga ell, l'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena. Ell no parlarà pel seu compte: dirà tot allò que senta dir i vos anunciarà les coses futures. Ell em glorificarà, perquè allò que vos anunciarà, ho prendrà de mi. Tot allò que és del Pare és meu; per això he dit que allò que vos anunciarà, ho prendrà de mi».

La Bíblia narra el misteri de l'amor de Déu, un amor que és comunió d'amor i vida, i que es manifesta a través de les tres divines persones. La saviesa de Déu des del principi és imatge del Verb, nascut del Pare abans de tots els segles. I este Verb, o Paraula de Déu que actua, es fa home, i és Jesucrist, el nostre germà major que ens porta fins a Déu a través de l'amor abocat en els nostres cors, l'Esperit Sant. Este Esperit que ens guia procedix del Pare i del Fill i és igualment Déu, i a través de la fe i de la vida sacramental ens introduïx en la comunió d'amor que és la Trinitat divina.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Himne a la Santa Trinitat (Laudes)
• Missa d'À Punt: Vos adorem, Trinitat Santa (Aian Ferguson)

Dia Pro Orantibus

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Pregar amb fe, viure amb esperança (2025, juny 11)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada de la Vida Contemplativa (2024, maig 22)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Generar esperança (2023, maig 31)
• J.M. Bausset: La bellesa cura (i atrau) (2020)

* * * * *

Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament 

• Cercapou: Santa Maria Micaela

Sant Guiu [o Vit o Vitus] de Lucània, màrtir

A Lucània (Itàlia meridional), deposició de sant Guiu, la "Passio" del qual el fa morir a Roma. Durant l'edat mitjana fruí d'un culte extraordinari. És invocat contra les malalties nervioses. (Font: MCL, p. 1256)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 de juny

Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament Desmaisières, verge, fundadora de l'Institut d'Adoratrius del Santíssim Sagrament i de la Caritat, que a València, amb tenacitat i inflamada en el desig de guanyar ànimes per a Déu, va consagrar la seua vida a fer tornar al bon camí a les jóvens esgarriades i a les meretrius.

 2. Commemoració de sant Amós, profeta, que sent pastor de Tecoa, i cuidador de sicòmors, va ser enviat per Déu als fills d'Israel per a reafirmar la seua justícia i santedat contra les abominacions. (s. X aC)

3. A Silistra, a Mèsia, hui Bulgària, sant Esiqui, soldat, que va ser detingut juntament amb sant Juli, i després d'ell va obtindre, sota el prefecte Màxim, la corona del martiri. (302)

4. A l'antiga regió italiana de Lucània, sant Guiu [o Vit o Vitus], màrtir. (s. inc.)

5. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Abraham, monjo, el qual, nascut a la vora del riu Eufrates, es va dirigir a Egipte a visitar els eremites, però, detingut pels pagans, va estar empresonat durant cinc anys. Més tard, viatjant a la Gàl·lia, es va establir entre els arverns i es va retirar al monestir de Saint-Cyr, on va morir ja molt ancià. (480)

6. A Saint-Crespin, a Hainaut, de nou a la França actual, sant Landelí, abat, que, convertit per sant Autbert d'una vida de lladrocini a l'exercici de la virtut, va fundar l'abadia de Lobbes i, seguidament, la de Saint-Crespin, on va acabar piadosament els seus dies. (c. 686)

7. A Séez, lloc de Nèustria, també a França, sant Lotari, bisbe, que, deposat de les seues funcions, s'afirma que va esperar el seu final vivint com a ermità. (756)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Benilda [o Benilde], màrtir, que, ja anciana, va trobar la mort en la persecució desencadenada pels sarraïns. (853)

9. A Montjoux, al Valais, hui França, sant Bernat de Menthon, prevere, que, canonge i ardiaca d'Aosta, durant molts anys va habitar als cims dels Alps, on va construir un famós monestir i, per a acollir els viatgers, també dos refugis, que porten encara el seu nom. (1081)

10. A Ratzeburg, a la regió d'Alsàcia, a Germània, actual Alemanya, sant Isfrid, bisbe, qui mantenint l'observança de vida dels canonges premonstratencs, va treballar en la conversió dels vends. (1204)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Scryven, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII va ser empresonat per la seua fidelitat a l'Església catòlica, va aconseguir la corona del martiri en morir de fam a la presó. (1537)

12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Pere Snow, prevere, i Rodolf Grimston, els quals, regnant Isabel I, van ser condemnats a mort, i van pujar junts al patíbul, el primer per ser sacerdot i el segon, per haver intentat alliberar-lo. (1598)

13. A Pibrac, a la regió francesa de Tolosa, santa Germana Cosin, verge, que, filla de pares desconeguts, des de xiqueta va ser sotmesa a una vida servil malgrat les seues malalties, però tot ho va aguantar amb ànim decidit i rostre rialler, fins a morir amb només vint-i-dos anys. (1601)

14. A Bèrgam, ciutat d'Itàlia, sant Lluís Maria Palazzolo, prevere, que va fundar la Congregació de Germanetes dels Pobres i la de Germans de la Sagrada Família. (1886)

15. Prop de la ciutat de Liushuitao, al territori de Qiansheng-zhuang, a la província xinesa de Hebei, santa Bàrbara Cui Lianzhi, màrtir, que havent presenciat la mort del seu fill, de nit va escapar per a salvar-se, però detinguda pels enemics dels cristians, va ser sotmesa a cruels tortures fins que va morir. (1900)

16. Beata Albertina Berkenbrock (São Luís, el Brasil, 1919-1931). Laica, verge i màrtir. Assassinada a dotze anys per oposar-se a una violència sexual.

17. Beat Clement Vismara (1897- Mong Ping, Myanmar 1988). Prevere del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, que pel seu treball apostòlic i social en favor del poble birmà va meréixer ser anomenat "Patriarca de Birmània".