3 de juny de 2025, dimarts VII de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, vós heu volgut que la sang dels màrtirs

fora llavor de cristians;

feu que el camp de la vostra Església,

regat amb la sang de sant Carles Luanga 

i els seus companys de martiri,

vos done una collita rica i abundant.

Lectura primera Fets 20,17-27

Vullc acabar el camí encetat 

i la missió que em va confiar Jesús, el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau, des de Milet, va enviar a buscar els preveres de la comunitat d'Efes. Quan arribaren, els va dir: 

«Ja sabeu com m'he portat entre vosaltres des del dia que vaig posar els peus a Àsia: he servit el Senyor amb tota humilitat, i amb llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. Sabeu que no he deixat de dir-vos res que vos poguera ser útil: he predicat i ensenyat, en públic i casa per casa, insistint tant a jueus com a grecs que es convertiren a Déu i cregueren en el nostre Senyor Jesús.

I ara me'n vaig a Jerusalem, impulsat per l'Esperit, sense saber què em passarà allí. Només sé que l'Esperit Sant, en cada ciutat, m'assegura que m'esperen cadenes i conflictes. Però no done cap valor a la meua vida, sempre que puga acabar el camí encetat i la missió que em va confiar Jesús, el Senyor: donar testimoni de l'evangeli de la gràcia de Déu.

I ara sé que ningú de vosaltres, entre els quals he proclamat el Regne, em tornarà a vore; per això hui declare que, si algú de vosaltres es perd, jo no en soc responsable, ja que no he deixat d'anunciar-vos, del tot, el designi de Déu».

Salm responsorial 67,10-11.20-21 (R.: 33a)

Senyor, escampàreu una pluja generosa

per a refer els vostres camps esgotats;

allí vau albergar la vostra família.

allí vau consolar el pobre,

per la vostra bondat, Déu nostre.

R. Canteu a Déu, regnes de la terra.

O bé:

Al·leluia.

Beneït siga el Senyor dia a dia;

Déu ens porta, ell ens salva.

El nostre Déu és un Déu que salva;

són del Senyor les portes de la mort. R.

Al·leluia Jo 14,16

Jo pregaré el Pare, i vos donarà un altre Defensor,

per a que es quede amb vosaltres per sempre.

Evangeli Jo 17,1-11a

Pare, glorifiqueu el vostre Fill

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va dir: 

«Pare, ha arribat l'hora. Glorifiqueu el vostre Fill, per tal que el vostre Fill vos glorifique amb l'autoritat que li heu donat sobre tota la humanitat, per a que done vida eterna a tots els qui li heu confiat. I la vida eterna és que vos coneguen a vós, l'únic Déu verdader, i al vostre enviat, Jesucrist. 

Jo ja vos he glorificat ací en la terra duent a terme l'obra que m'havíeu encomanat. Ara, Pare, doneu-me a mi, al vostre costat, aquella glòria que ja tenia amb vós abans que el món existira.

He fet conéixer el vostre nom als qui vau traure del món per a donar-me'ls; eren vostres, i vós me'ls donàreu, i ara guarden la vostra paraula. Ara saben que totes les coses que m'heu donat m'han vingut de vós perquè, quan jo els he confiat les paraules que vós m'havíeu donat, ells les han acollides i han reconegut verdaderament que jo vaig eixir de vós, i han cregut que vós m'heu enviat. 

Jo pregue per ells: no pregue pel món, sinó per aquells que vós m'heu confiat, perquè són vostres; i totes les meues coses són vostres, i les vostres són meues. En ells s'ha manifestat la meua glòria. Jo no em quede més en el món, però ells sí que es queden en el món, mentres que jo vaig cap a vós». 

 

* * * * *

Sants Carles Luanga i companys, màrtirs (mem. ob.)

Memòria dels sants Carles Luanga i dotze companys*, tots ells d'edats compreses entre els catorze i els trenta anys, pertanyents a la cort de jóvens nobles o al cos de guàrdia del rei Mwanga, que com a neòfits o seguidors de la fe catòlica, per no cedir als desitjos impurs del monarca, van morir al pujol Namugongo, a Uganda, degollats o cremats vius. (1886)

Estos són els seus noms: Mbaya Tuzinde, Bru Seronuma, Jaume Buzabaliao, Kizito, Ambròs Kibuka, Mgagga, Gyavira, Aquil·les Kiwanuka, Adolf Ludigo Mkasa, Mukasa Kiriwanvu, Anatoli Kiriggwajjo i Lluc Banabakintu.

Foren canonitzats el 22 d'octubre de 1964 per sant Pau VI -en la primera visita apostòlica d'un Papa a l'Àfrica. Són fruit de la presència missionera dels Pares Blancs a Uganda que, un poc després, hagueren d'abandonar el país per la seua oposició a la venda d'esclaus. Amb els catòlics també patiren persecució i martiri alguns anglicans. Sant Carles Luanga és considerat patró de la joventut africana.

El 3 de juny de 1901 va nàixer a Gandia la beata Josepa Monrabal.

• J.M. Bausset: La beata Josefa Monrabal (2015)

El 3 de juny de 1963 va morir a Roma sant Joan XXIII, papa.

• J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2017)

El 3 de juny de 2012 va morir a l'Alcúdia (Ribera Alta) Josep Lluís Bausset i Císcar, professor de Química i activista cívic.

• J.M. Bausset: «Josep Lluís Bausset Císcar, un maulet del País Valencià» (2021)
• Raül Castanyer: Josep Lluís Bausset i Císcar.
• J.M. Bausset: Josep Lluís Bausset, un maulet del País Valencià (2013)
• Francesc Viadel: Josep Lluís Bausset Císcar, mestre de valencianistes (2012)

Dia Mundial de la Bicicleta

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 3 de juny

2. A Cartago, hui Tunísia, sant Cecili, prevere, que va convertir a la fe en Crist a sant Cebrià. (s. III)

3. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Hilari, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat, i en el temps de la qual els gots van difondre l'heretgia arriana. (s. IV)

Santa Clotilde

4. A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a la França actual, santa Clotilde, reina, les oracions de la qual van induir el seu espòs, Clodoveu, rei dels francs, a abraçar la fe cristiana, i en enviduar es va retirar a la basílica de Sant Martí, on va desitjar no ser considerada com a reina sinó com a serventa de Déu. (545)

5. A Meung-sur-Loire, al territori d'Orleans, també a la Gàl·lia, sant Lifard, prevere, que en este lloc va portar vida solitària. (550)

6. A Anagni, a la regió italiana de Campània, santa Oliva, verge. (s. VI/VII)

7. A Glendalough, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Coemgen (o Kevin), abat, que va fundar este monestir on van viure molts monjos, dels quals va ser pare i guia. (622)

8. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Genís, bisbe de Clermont, que va rebre sepultura a l'església de l'abadia de Manglieu que ell mateix havia fundat amb l'hospici annex. (c. 650)

9. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia, sant Isaac, màrtir, que, sent monjo, en temps de la dominació musulmana, portat per un impuls no humà sinó diví, va eixir del monestir de Tábanos per a presentar-se davant del jutge sarraí i parlar-li sobre la verdadera religió, raó per la qual va ser decapitat. (851)

10. A la ciutat de Lucca, a Toscana, regió de l'actual Itàlia, sant Daví, que, armeni de naiximent, va vendre tots els seus béns per a ser pelegrí per Crist, visitant els Sants Llocs i els sepulcres dels apòstols, fins que, havent emmalaltit, va descansar en el Senyor. (1051)

11. Al llogaret d'Altkirch, a la regió de Basilea, actualment Suïssa, entre el poble dels helvecis, sant Morand, monjo, oriünd de Renània, que de prevere va peregrinar a Compostel·la i, en tornar, es va fer monjo a Cluny; després va fundar el monestir on va acabar la seua intensa vida. (c. 1115)

12. A Spello, lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Andreu Caccioli, que, primer prevere agregat a l'Orde dels Germans Menors, va rebre l'hàbit de l'Orde de mans de sant Francesc, que el va assistir en el seu llit de mort. (1254)

13. Al cenobi de Santa Maria de Cardossa, a Lucània, també a l'actual Itàlia, sant Con, monjo, que, mitjançant la pràctica monàstica i la innocència de vida va arribar en breu temps, amb l'ajuda de Déu, a la culminació de totes les virtuts. (s. XIII)

14. A York, a Anglaterra, beat Francesc Ingleby, prevere i màrtir, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, que sota la reina Isabel I, per exercir el sacerdoci en la seua pàtria, va ser condemnat a mort. (1580)

15. A Jerez, a la regió espanyola d'Andalusia, sant Joan Grande, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, insigne per la seua dedicació als captius, abandonats i marginats, qui, cuidant dels empestats durant una epidèmia, va morir en haver-se contagiat. (1600)

• J.M. Bausset: Sant Joan Grande (2015)

16. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Carles Renat Collas du Bignon, prevere de la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici i màrtir, rector del Seminari Menor de Bourges, que durant la Revolució Francesa, pel fet de ser sacerdot, va ser empresonat en una nau presó, on va morir a conseqüència de la malaltia que allí va contraure. (1794)

17. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Dong, màrtir, pare de família, que va preferir patir cruels tortures abans que xafar la Creu, i va aconseguir que en el seu front s'escriguera «verdadera religió» en lloc de «falsa religió», com es pretenia, per la qual cosa va perir decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

18. A la localitat de Bellegra, als voltants de Roma, beat Diego (Josep) Oddi, religiós de l'Orde dels Germans Menors, eximi per la seua vida d'oració i la seua senzillesa. (1919)