DIVENDRES XI DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lecta
Oh Déu, que heu enviat el vostre Fillcom a llum verdadera del món,infoneu-nos l’Esperit que ell ens prometé,per a que sembre contínuamentla llavor de la veritat en els cors dels hòmensi els faça obedients a la fe;així tots, engendrats pel baptisme a una vida nova,seran dignes de formar part del vostre poble.
Lectura primera 2C 11,18.21b-30
A més de tot això,m'ha tingut cada dia en tensió la preocupacióper totes les comunitats de creientsLectura de la segona carta de sant Pau als cristians de CorintGermans,
Ja que molts presumixen de títols humans, jo també presumiré. Vos parle sense trellat: M'atrevixc a afirmar tot allò que ells afirmen. Ells són hebreus? També ho soc jo. Són israelites? També jo. Fills d'Abraham? També jo. Són servidors del Crist? Declare fora de mi que jo ho soc més encara.He passat més treballs, més presons, he rebut molts més colps i ferides, sovint m'he trobat a les portes de la mort.Cinc vegades els jueus m'han assotat amb els trenta-nou assots, tres vegades m'han bastonejat, una vegada m'han apedregat, tres he naufragat i he passat tota una nit i tot un dia a la deriva en alta mar. Sovint he hagut de fer llargues caminades, he passat perills de rius i de lladres, insídies de la gent del meu llinatge i de la que no ho és; perills a la ciutat, en llocs despoblats, en el mar, perills de part dels falsos germans; cansat, rendit, sense dormir, passant fam i set, quedant-me sovint sense menjar, patint fred, sense roba per a abrigar-me.I a més de tot això m'ha tingut cada dia en tensió la preocupació per totes les comunitats de creients. Quan algú es debilita, jo també em sent dèbil. Quan fan caure algú, a mi em ve la febra.
Però si he de presumir, vullc presumir de les meues debilitats.
Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7 (R.: cf. 18b)
Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre en els llavis la seua alabança.La meua ànima es gloria en el Senyor;se n'alegraran els humils quan ho senten.R. El Senyor trau els justsde tots els perills.Proclameu amb mi la gloria el Senyor,exalcem junts el seu nom.He demanat al Senyor i m'ha escoltat,m'ha alliberat de l''ansia que tenia. R.Mireu-lo i quedareu radiants,no haureu d'amagar la cara de vergonya.El pobre clama, el Senyor escolta,i el salva de tots els perills. R.
Al·leluia Mt 5,3
Feliços els pobres en l'esperit:d'ells és el Regne del cel.
Evangeli Mt 6,19-23
On està el teu tresor, allí està també el teu cor᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «No acumuleu riqueses ací en la terra; perquè en la terra les coses s'arnen i es rovellen, i els lladres entren en les cases i roben. Val més que reuniu tresors en el cel, on no s'arnen ni es rovellen, i on els lladres no entren a robar-los. Perquè on està el teu tresor, allí està també el teu cor.
La llum del cos és l'ull: si el teu ull és clar, tot el teu cos quedarà il·luminat, però si és tèrbol, tot el teu cos quedarà en la foscor. Si la llum que hi ha en tu és foscor, ¡que gran serà la foscor!»
* * * * *
Una vida de pel·lícula, la d’esta mare de família. A l’irlandesa Margarida Bermingham l’havien casada a quinze anys amb Bartomeu Ball amb qui tindrà vint fills, si bé només en sobreviuran cinc. Potser per això, quan va quedar viuda (1568) va obrir una escola en sa casa per a xiquets catòlics, rebent alumnes de tot el país.
I també acollia sacerdots catòlics, en aquell ambient protestant de persecució. El fet trist és que un fill seu la va denunciar i fou engarjolada al Castell de Dublín, on s’hi passà tres llargs anys. Va morir en un dia indeterminat de 1584. Fou beatificada el 27 de setembre de 1992, amb d’altres 28 màrtirs.
MARTIROLOGI ROMÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada