DILLUNS DE LA SETMANA I D'ADVENT
Lectura primera Is 4,2-6
El rebrot del Senyor omplirà de bellesa els redimitsLectura del llibre d'Isaïes
Aquell dia, el rebrot del Senyor creixerà amb esplendor i glòria, i el fruit que la terra donarà omplirà d'honor i de bellesa els redimits d'Israel. A tots els qui quedaran a Sió i a Jerusalem, inscrits per a la vida a Jerusalem, els diran sants. Quan el Senyor haurà llavat la immundícia de les filles de Sió i haurà netejat la sang escampada enmig de Jerusalem, amb un vent ardent de justícia, crearà el Senyor damunt de tota la muntanya de Sió, damunt dels qui allí s'hauran reunit, un núvol de fum durant el dia, i una flama resplandent durant la nit. La seua glòria ho cobrirà tot com un dosser, i serà com una tenda, que fa ombra en dies de calor i protegix i resguarda durant el temporal.
Salm responsorial 121,1-2.3-4a.4b-5.6-7.8-9 (R.: cf. 1)
Quina alegria quan em van dir:«Anem a la casa del Senyor».Ja han arribat els nostres peusa la teua porta, Jerusalem.R. Anem amb alegria a la casa del Senyor.Jerusalem, ciutat ben construïda,conjunt harmoniós;allà pugen les tribus,les tribus del Senyor. R.A complir l'aliança d'Israel,a alabar el nom del Senyor.Allí estan els tribunals de justícia,els tribunals del palau de David. R.Desitgeu la pau a Jerusalem:«Que visquen segurs els qui t'estimen,que siga inviolable la pau dels teus murs,la quietud de les teues torres». R.Per amor dels meus germans i amics,deixeu-me dir: «Que hi haja pau dins de tu».Per la casa del Senyor, el nostre Déu,et desitge la felicitat. R.
Al·leluia Cf. Salm 79,4
Senyor, Déu nostre, renoveu-nos;que ens il·lumine la vostra mirada.
Evangeli Mt 8,5-11
Molts venen d'orient i d'occident al Regne del cel᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús entrà en Cafarnaüm. Se li va acostar un centurió i li va suplicar: «Senyor, el meu criat està gitat en casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Aniré a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor, jo no soc digne que entreu en ma casa; només que digueu una paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo soc un subordinat i també tinc soldats a les meues ordes, i si a un li dic que vaja, va, si a un altre li dic que vinga, ve, i si al meu criat li mane que faça una cosa, la fa».
Jesús es quedà admirat de sentir-ho, i digué als qui el seguien: «Vos dic amb tota veritat que no he trobat a Israel ningú que tinguera tanta fe. I vos assegure que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel».
Sant Carles de Foucauld
- J.M. Bausset: Carles de Foucauld (2015).
L'espiritualitat de Natzaret
Papa Francesc: Discurs, 3 d'octubre de 2015.
Carles de Foucauld va intuir, potser com pocs, l'abast de l'espiritualitat que emana de Natzaret. Este gran explorador va abandonar molt prompte la carrera militar fascinat pel misteri de la Sagrada Família, per la relació quotidiana de Jesús amb els seus pares i els seus veïns, pel treball silenciós, per l'oració humil. Contemplant la Família de Natzaret, el germà Carles es va adonar de l'esterilitat de l'afany per les riqueses i el poder; amb l'apostolat de la bondat es va fer tot per a tots; atret per la vida eremítica, va entendre que no es creix en l'amor de Déu evitant la servitud de les relacions humanes, perquè estimant els altres és com s'aprén a estimar a Déu; inclinant-se al proïsme és com ens elevem cap a Déu. A través de la proximitat fraterna i solidària als més pobres i abandonats va entendre que, al capdavall, són precisament ells els que ens evangelitzen, i ens ajuden a créixer en humanitat.
Martirologi Romà
1. Commemoració de sant Nahum, profeta, que va predicar a Déu com el que governa l'esdevenir dels temps i jutja amb justícia els pobles.
2. A Milà, a la Transpadània, a l'actual Itàlia, sant Castricià, bisbe. (s. III)
3. A Peiteu [Poitiers], població d'Aquitània, hui França, santa Florència, verge, que, convertida al Déu verdader pel bisbe sant Hilari durant el seu desterrament a Àsia, el va seguir en tornar a la seua terra. (s. IV)
4. A Frejús, a la regió de Provença, també a França, sant Lleonci, bisbe, que va afavorir la vida monàstica de sant Honorat a l'illa de Lerins, i a qui sant Joan Cassià, el seu amic, li va dedicar les deu primeres Col·lacions. (c. 433)
5. A Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, de nou a França, sant Domnol, bisbe, que abans havia sigut abat del monestir de Sant Llorenç de París, i que va resplandir per la força dels seus miracles. (581)
6. A Verdun, d'Austràsia, igualment a França, sant Ageric, bisbe, que va edificar esglésies i baptisteris, i, havent convertit la seua església en asil de pròfugs, va haver de patir molt per part del rei Teodoric. (588)
7. A Noyon, lloc de Nèustria, així mateix a França, sant Eloi [o Eligi], bisbe, que sent orfebre i conseller del rei Dagobert va edificar monestirs i va construir monuments als sants amb gran art i elegància, i més tard va ser elevat a les seus de Noyon i Tournai, on es va dedicar amb gran zel al treball apostòlic. (660)
Va nàixer vora l'any 590 a Chaptelat, prop de Llemotges. Els seus pares pertanyien a una família anglorromana establida a les Gàl·lies. Encara era un xiquet quan va entrar d'aprenent en una orfebreria de Llemotges. De seguida van vore tots que havia nascut per a ser orfebre. Per consell del seu mestre se'n va anar a París, on va conéixer el tresorer del rei Clotari II, que buscava un orfebre que fera al rei un tron tal com ell mateix l'havia dissenyat. El tresorer va lliurar a Eloi una gran quantitat d'or i pedres precioses, perquè el tron fora molt ric i artístic i l'artesà no haguera de limitar-se per falta de materials. Eloi va fer dos trons amb el material que li havien confiat, i el rei va quedar-ne tan satisfet de la seua faena que va arribar a nomenar-lo conseller seu. A més de bon orfebre i honrat, Eloi tenia una ànima gran i misericordiosa per als pobres. Tot el que guanyava ho repartia entre ells, i fins i tot arribava a passar gana. Era tan gran la fama de bona persona que tenia, que en morir el bisbe tothom va insistir perquè s'ocupara ell dels destins de la diòcesi. Va acceptar-ho, però només amb la condició de seguir tots els passos de la carrera sacerdotal. Des de la seua nova funció de bisbe va continuar fent el bé a tothom. Va morir l'1 de desembre de l'any 660, de febre alta. [font]
8. A Cotignola, lloc d'Emília-Romanya, regió actualment italiana, beat Antoni Bonfadini, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, predicant la Paraula de Déu, durant llarg temps va recórrer diverses regions d'Itàlia i llocs de Terra Santa. (1482)
9. A Colchester, a Anglaterra, beat Joan Beche, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, sent abat del monestir de Sant Joan, per mantindre la fidelitat al Romà Pontífex va ser acusat de crim de traïció i condemnat a la pena capital pel rei Enric VIII, per la qual cosa acabà en el patíbul. (1539)
 |
| Sant Edmund Campion |
Amb ell també van patir els mateixos suplicis sant Rodolf i sant Alexandre, este últim admés amb mèrit en la Companyia de Jesús, quan estava ja en la presó. (1581)
11. A York, igualment a Anglaterra, beat Ricard Langley, màrtir, que sota el regnat de la mateixa Isabel I va ser condemnat a la pena capital i penjat, per haver allotjat sacerdots. (1586)
12. Sant Carles de Foucauld (Algèria 1858-1916), Sacerdot, assassinat en una emboscada a Algèria.
13. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Casimir Sykulski, prevere i màrtir, que durant la guerra, per mantindre amb fortalesa la fe davant dels perseguidors de l'Església, va ser afusellat. (1941)
14. A Dire Daua, a Etiòpia, beata Liduina (Elisa Àngela) Meneguzzi, verge de l'Institut de San Francesc de Sales, que, com espill d'humilitat i caritat cristiana, va mostrar la misericòrdia de Déu entre els pobres, malalts i captius. (1941)
15. A Isiro, de la República Democràtica del Congo, beata Clementina Anuarite Nengapeta, verge de la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família i màrtir, que en la persecució que va esclatar durant la guerra civil va ser capturada juntament amb altres religioses, a les quals va exhortar que vetlaren i pregaren, i en resistir-se amb gran força a la maldestra passió del capità dels soldats, este, enfurit, la va matar a causa de Crist, el seu Espòs. (1964)
16. Beata Maria Rosa Pellesi (Sassuolo, Itàlia 1917-1972). Verge, religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de Crist.
