29 de novembre de 2025, dissabte XXXIV

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIV DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu, que escollíreu com a Mare del Salvador

la benaurada Verge Maria, 

excelsa entre els menuts i els pobres; 

concediu-nos que, seguint el seu exemple, 

vos complagam amb una fe sincera 

i posem en vós tota esperança de salvació.

Lectura primera Dn 7,15-27

La reialesa i la sobirania

serà donada al poble dels sants de l'Altíssim

Lectura de la profecia de Daniel

A mi, Daniel, tot això em va commoure, les visions que havien passat davant dels meus ulls m'alarmaren. Per això em vaig acostar a u dels assistents i li vaig demanar que m'aclarira tot el que acabava de vore. Ell em va dir: «Estes quatre bèsties monstruoses són quatre imperis que eixiran de la terra. Després els sants de l'Altíssim rebran la reialesa i la posseiran per sempre més».

També vaig voler saber més sobre la quarta bèstia, tan diferent de totes les altres i tan terrible, que tenia dents d'acer i sarpes de bronze, devorava i triturava, i amb les potes xafava les sobres. Volia saber també què eren les deu banyes que la bèstia tenia en el cap, i l'altra banya que li va nàixer, per què en van caure tres per a deixar-li lloc, per què tenia ulls i una boca que parlava amb arrogància i semblava fer-se més gran que les altres.

En la visió havia vist que aquella banya feia la guerra als sants i els vencia, fins que havia vingut el vell venerable, havia sentenciat a favor dels sants de l'Altíssim i en aquell moment havien pres possessió del regne.

Ell em va dir: «La quarta bèstia serà un quart imperi que hi haurà en la terra, diferent de tots els altres. Devorarà tota la terra, la xafarà i la trossejarà.

Les deu banyes signifiquen que en este regne se succeiran deu reis. Després d'ells, en vindrà un, diferent dels altres, que derrocarà tres reis. Proferirà paraules contra l'Altíssim i maltractarà els sants. Pretendrà canviar els temps sagrats i la Llei, i els sants de l'Altíssim quedaran en mans d'ell un temps, dos temps i la mitat d'un temps.

Després el tribunal el jutjarà, el privarà de la sobirania i el farà destruir i desaparéixer definitivament. Aleshores la reialesa, la sobirania i la grandesa de tots els regnes que hi ha davall del cel serà donada al poble dels sants de l'Altíssim. El seu regne serà etern, i tots els sobirans els reconeixeran i l'obeiran».

Salm responsorial Dn 3,82.83.84.85.87.86

Beneïu el Senyor, hòmens i dones.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïx-lo, poble d'Israel.

R. Canta-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, sacerdots del Senyor.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, servents del Senyor.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, sants i humils de cor.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Ànimes i esperits del justs, beneïu-lo.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Al·leluia Lc 21,36

Vetleu i pregueu en tot moment

per a presentar-vos sense temor

davant del Fill de l'home. 

Evangeli Lc 21,34-36

Vetleu i demaneu poder escapar-vos

de tot açò que ha de passar

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:  

«Aneu a espai: que l'excés de menjar i beure i les preocupacions de la vida no fatiguen el vostre cor, i que aquell dia no vos caiga damunt de repent, perquè caurà com un llaç damunt de tots els habitants de la terra. 

Vetleu, per tant, i pregueu en tot moment demanant poder escapar-vos de tot açò que ha de passar, i presentar-vos davant del Fill de l'home». 

 

* * * * *

Aniversari del naiximent del venerable Joan Baptiste Bertran (Atzeneta del Maestrat, 1530)

• Atzeneta del Maestrat

Martirologi Romà

1. A Roma, al cementeri de Trasó, a la via Salària Nova, sant Saturní [o Sadurní] de Cartago, màrtir, qui, segons referix el papa sant Damas, sota l'emperador Deci, per confessar a Crist, primer va ser turmentat en el poltre a la seua mateixa pàtria, i, després, extradit a Roma, després de superar altres atroços turments, va convertir a la fe el tirà Gracià, i finalment va aconseguir la corona del martiri en ser decapitat. (257)

2. A Tolosa, a la Gàl·lia Narbonesa, actual França, commemoració de sant Saturní [o Sadurní o Serni], bisbe i màrtir, que, segons la tradició, en temps del mateix Deci va ser detingut pels pagans al Capitoli d'esta ciutat i arrossegat per les escales des de l'alt de l'edifici, fins que, destrossats el cap i el cos, va entregar la seua ànima a Crist. (c. 250)

3. A Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia, sant Filomé, màrtir, que en la persecució sota l'emperador Aurelià, i sent prefecte Fèlix, després de tirar-lo al foc li van foradar mans, peus i cap amb claus, i així va consumar el seu martiri, segons es referix. (s. III)

4. A Todi, ciutat d'Úmbria, santa Il·luminada, verge. (320)

5. A Batnes, a la regió d'Osroene, a Mesopotàmia, Turquia actualment, sant Jacob, bisbe, que va il·lustrar amb la seua fe puríssima esta Església per mitjà dels seus sermons, homilies i traduccions, i és reconegut pels sirians com a doctor i columna de l'Església, juntament amb sant Efrem. (521)

6. A Deventer, a Frísia, actual Holanda, translació de sant Radbod, bisbe d'Utrech, pastor docte i prudent, que va morir visitant els llauradors. (918)

7. A York, a Anglaterra, beat Eduard Burden, prevere i màrtir, que, havent estudiat al Col·legi dels Anglesos a Reims, ja ordenat prevere, per tornar als dominis de la reina Isabel I va ser condemnat al patíbul davant d'una turba enfurida. (1588)

8. A la mateixa ciutat, huit anys més tard, beats Jordi Errington, Guillem Gibson i Guillem Knight, màrtirs i sacerdots, que, vigilats com a proscrits pel mer fet de ser preveres, van ser martiritzats cruelment. (1596)

9. A l'illa de Sumatra anomenada Aceh, a l'actual Indonèsia, beats màrtirs Dionís de la Nativitat (Pere) Berthelot, prevere, i Redempt de la Creu (Tomàs) Rodríguez, religiosos de l'Orde dels Carmelites Descalços, als qui els mahometans van sotmetre a esclavitud i, finalment, van portar arran de mar, per a acabar assagetant-los i decapitant-los. (1638)

10. A Lucèria [actual Lucera], a la regió italiana de la Pulla, sant Francesc Antoni Fasani, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, home d'exquisida doctrina, summament fonamentat en l'escola de la predicació i de la penitència, el qual va servir fins a tal punt els pobres i necessitats, que mai va dubtar a despullar-se fins i tot dels seus vestits per a cobrir el captaire, oferint a tots ajuda cristiana. (1742)

11. Al Saler, prop de València, beat valencià Alfred Simón Colomina, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. (1936)

12. Beata Maria Magdalena de l'Encarnació (Roma 1770-1824). Religiosa i fundadora de les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament.