DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIV DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lecta
Déu omnipotent i misericordiós,mireu benignament la nostra aflicció,alleugeriu la pena dels vostres fillsi confirmeu-nos en la fe,per a que no dubtem de la vostra providència de Pare.
Lectura primera Dn 7,2-14
Vaig vore vindre enmig dels núvols del cel com un fill d'homeLectura de la profecia de Daniel
Jo, Daniel, de nit he tingut esta visió:
Els quatre vents del cel avalotaven la mar immensa,
i del mar eixien quatre bèsties monstruoses,
cada una diferent de les altres.
La primera semblava un lleó amb ales d'àguila.
Vaig vore que li arrancaven les ales,
la feien alçar de terra,
la feien posar dreta
com un home sobre els dos peus
i li donaven un cor humà.
La va seguir una altra bèstia semblant a un os.
S'aguantava sobre un sol costat,
tenia entre les dents tres costelles
i li digueren: «Ves, farta't de carn».
Després d'esta, en va eixir una semblant a un lleopard,
amb quatre ales a l'esquena.
Tenia quatre caps,
i li van donar la sobirania.Després d'ella, mirant aquella visió de nit
vaig vore eixir una quarta bèstia,
terrible, espantosa, fortíssima.
Tenia unes dents enormes d'acer.
Devorava i triturava,
i amb les potes xafava les sobres.
Era diferent de totes les anteriors.
Tenia deu banyes,
però mentres jo me les mirava,
en vaig vore nàixer una de menuda,
que en va arrancar tres de les altres.
Esta nova banya tenia ulls humans,
i una boca que parlava amb arrogància.
Jo continuava mirant,
quan posaren uns trons
on es va assentar un Vell venerable.
El seu vestit era blanc com la neu
i els seus cabells, com llana blanquíssima.
El seu tron era de flames
i les rodes de la carrossa, de foc ardent.
Davant d'ell naixia
i corria un riu de foc.
Els seus servidors eren mil milers,
els seus assistents, deu mil miríades.
El tribunal s'assentài foren oberts els llibres.
Sentint els crits arrogants de la banya,
jo aguaitava la bèstia,
i vaig vore com la mataven
i trossejaven la seua carronya
i la tiraven al foc.
Les altres bèsties van ser privades del seu poder,
però els van concedir encara un cert temps de vida.
Mirant encara la visió de nit,
vaig vore enmig dels núvols del cel
que venia com un Fill d'home;
es va acostar al Vell venerable,
el presentaren davant d'ell
i li van donar el poder, la glòria i el regne,
i tots els pobles, tribus i llengües
li faran honors.
El seu poder és etern,
no passarà mai,
el seu regne no decaurà.
Salm responsorial Dn 3,75-81
Beneïu el Senyor, muntanyes i tossals.R. Canteu-li lloances per sempre.Vegetació de la terra, beneïx-lo.R. Canteu-li lloances per sempre.Beneïu, fonts, el Senyor.R. Canteu-li lloances per sempre.Beneïu-lo, rius i mars.R. Canteu-li lloances per sempre.Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins.R. Canteu-li lloances per sempre.Beneïu-lo, tots els ocells.R. Canteu-li lloances per sempre.Beneïu el Senyor, feres i ramats.R. Canteu-li lloances per sempre.
Al·leluia Lc 21,28
Alceu el cap ben alt,perquè molt prompte sereu alliberats.
Evangeli Lc 21,29-33
Quan voreu tot això, sapiau que el Regne de Déu està prop᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:
«Mireu la figuera i els altres arbres: quan ja comencen a brotar, els observeu i ja sabeu que s'acosta l'estiu. Igualment, quan vosaltres voreu que passen estes coses, sapiau que el Regne de Déu està prop. Vos dic amb tota veritat que no passarà esta generació sense que s'haja complit tot. El cel i la terra passaran, però les meues paraules no passaran».
* * * * *
Aniversari de la defunció de monsenyor Ramon Arnau i Garcia (Quart de Poblet 2008)
- Gaspar Navarro: Ramon Arnau i Garcia.
Reflexió del papa Francesc sobre el consumisme
Papa Francesc: Audiència general, 5 de juny de 2013.
Esta cultura del rebuig ens ha fet insensibles també al malbaratament i al desaprofitament d'aliments, cosa encara més deplorable quan en qualsevol lloc del món, lamentablement, moltes persones i famílies patixen fam i malnutrició. En un altre temps els nostres avis cuidaven molt que no es tirara gens de menjar sobrant. El consumisme ens ha induït a acostumar-nos a les superfluïtats i al desaprofitament quotidià d'aliment, al qual a vegades ja no som capaços de donar el valor just, que va més enllà dels mers paràmetres econòmics. ¡Però recordem bé que l'aliment que es rebutja és com si es robara de la taula del pobre, de qui té gana! Convide a tots a reflexionar sobre el problema de la pèrdua i del desaprofitament de l'aliment a fi d'identificar vies i maneres que, afrontant seriosament tal problemàtica, siguen vehicle de solidaritat i de compartició amb els més necessitats.
Martirologi Romà
1. A Sebaste [o Sivas], a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Irenarc, màrtir, que exercint de botxí es va convertir a Crist motivat per la constància de les dones cristianes, i sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Màxim, va morir decapitat. (s. IV)
2. Al regne vàndal d'Àfrica, a l'actual territori de Líbia i Tunísia, commemoració dels sants màrtirs Papinià, bisbe de Vita, i Mansuet, bisbe d'Urusi, que, en la persecució desencadenada pels vàndals, durant el regnat de l'arrià Genseric, per defensar la fe catòlica van ser cremats en tot el seu cos amb planxes de ferro incandescents, i així van consumar la seua gloriosa agonia. En eixe mateix temps, altres sants bisbes van ser primer exiliats, i després van coronar la carrera de la seua vida amb la confessió de la fe: Urbà de Girba, Crescent de Bizacena, Hebetdeu de Teudali, Eustasi de Sufes, Cresconi d'Oea, Vicis de Sabrata i Fèlix d'Adrumetum, i més avant, baix Hunneric, fill de Genseric, Hortolà de Bennefa i Florencià de Midila. (s. V)
3. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Esteve el Jove, monjo i màrtir, que, en temps de l'emperador Constantí Coprònim, per donar culte a les imatges sagrades va ser turmentat amb suplicis variats, i va confirmar la veritat catòlica amb l'escampament de la seua sang. (764)
4. Prop de Rossano, a Calàbria, actual Itàlia, santa Teodora, abadessa, deixebla de sant Nil el Jove, mestra en la vida monàstica. (980)
5. A Nàpols, a Campània, també a Itàlia, sepultura de sant Jaume Picé o de la Marca, prevere de l'Orde dels Germans Menors, esclarit per la seua predicació i austeritat de vida. (1476)
6. A York, a Anglaterra, beat Jaume Thomson, prevere i màrtir, que, durant el regnat d'Isabel I, condemnat a la pena capital per haver reconciliat a molts amb l'Església catòlica, va patir els suplicis del patíbul. (1582)
7. Al territori de Khám Duong, a Annam, hui Vietnam, sant Andreu Tran Van Trông, màrtir, que empresonat i turmentat atroçment per negar-se a xafar la Creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. (1835)
8. A Paracuellos del Jarama, prop de Madrid, beats Joan Jesús (Marià) Adradas Gonzalo, prevere i catorze companys, màrtirs i religiosos de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. (1936)
Entre ells el valencià Guillem (Vicent) Llop Gayà (memòria a Vila-real)*
*Els altres són: beats Clement Díaz Sahagún, Llàtzer (Joan Maria) Múgica Goiburu, Martinià (Antoni) Meléndez Sánchez, Pere Maria Alcalde Negredo, Julià Plazaola Artola, Hilari (Antoni) Delgado Vílchez, religiosos professos; Pere d'Alcántara Bernalte Calzado, Joan Alcalde y Alcalde, Isidor Martínez Izquierdo, Àngel Sastre Corporales, novicis; Josep Mora Velasco, prevere i postulant; Josep Ruiz Cuesta, postulant; i Eduard Bautista Jiménez.
9. Al Picador de Paterna, beat valencià Lluís Campos Górriz, advocat, màrtir, que va culminar amb el seu gloriós martiri una vida fervorosament entregada a l'apostolat i a la caritat. (1936) (memòria a València)
10. Beat Francesc Esteban Lacal i 21 companys* de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, i el valencià Càndid Castán San José, laic, pare de família (mem. a Benifaio) (Madrid 1936). Assassinats per odi a la fe durant l'última guerra civil.
*Els noms són: Vicent Blanco Guadilla, Josep Vega Riaño, Joan Antoni Pérez Mayo, Gregori Escobar García, sacerdots; Just Gil Pardo, diaca; Manuel Gutiérrez Martín, subdiaca; Cecili Vega Domínguez, Publi Rodríguez Moslares, Joan Pere Cotillo Fernández, Francesc Polvorines Gómez, Josep Guerra Andrés, Just González Lorente, Servilià Riaño Herrero, Daniel Gómez Lucas, Just Fernández González, Pasqual Aláez Medina, Clement Rodríguez Tejerina, Àngel Francesc Bocos Hernando, Marcel·lí Sánchez Fernández, Eleuteri Prado Villarroel, religiosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada