27 de novembre de 2025, dijous XXXIV: Beat Ramon Llull

DIJOUS DE LA SETMANA XXXIV / I

Oració col·lecta

Oh Déu, refugi en les dificultats, 

força en la malaltia, 

consol en les llàgrimes; 

perdoneu el vostre poble 

i feu que, purificat pel sofriment, 

respire gràcies a la vostra misericòrdia.

Lectura primera Dn 6,12-28

Déu ha enviat el seu àngel,

que ha tingut tancada la boca dels lleons

Lectura de la profecia de Daniel

En aquell temps, els enemics de Daniel l'espiaven i el trobaren pregant i suplicant el seu Déu. Tot seguit es presentaren al rei Darius i li digueren: «No havíeu donat un decret prohibint, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons, que ningú, durant trenta dies, pregara a cap déu i a cap home, fora de vós?» El rei els respongué: «És cert. He donat este decret que, segons la llei dels medes i perses, és irrevocable». I li digueren: «Per tant, Daniel, u dels deportats de Judà, no fa cap cas de vós ni dels vostres decrets, i prega al seu Déu tres vegades al dia». El rei, en sentir-ho, es va entristir molt i buscava la manera de salvar a Daniel; fins a la posta de sol s'esforçà per alliberar-lo, però aquells hòmens miraren de parlar amb el rei i li digueren: «Sapiau, oh rei, que, segons la llei dels medes i perses, tot decret promulgat pel rei és irrevocable». Finalment el rei va ordenar que portaren a Daniel i el tiraren a la fossa dels lleons. El rei li digué: «El Déu que tu veneres cada dia et salvarà». Després feu tancar l'entrada amb una pedra i la va precintar amb el seu anell i els dels seus magnats, per a que ningú no poguera fer res per a canviar la sort de Daniel.

El rei se'n va tornar al palau i passà la nit en dejú. Va perdre la son i no va permetre que ningú li fera companyia. Es va alçar a punta de dia, va anar de pressa a la fossa dels lleons, va cridar a Daniel i li va preguntar amb veu adolorida: «Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu veneres cada dia t'ha pogut salvar dels lleons?» Daniel li respongué: «¡Vixca el rei per sempre! El meu Déu ha enviat el seu àngel, que ha tingut tancada la boca dels lleons i no m'han fet cap mal. Davant d'ell jo no era culpable, i contra vós no havia faltat tampoc en res». El rei se n'alegrà moltíssim i ordenà que tragueren a Daniel de la fossa. No tenia ni una sola ferida, perquè havia confiat en el seu Déu. Després el rei va ordenar que portaren els hòmens que havien acusat a Daniel i els tiraren a la fossa dels lleons amb les seues dones i els seus fills. No havien tocat a terra, que ja els lleons els clavaren les arpes i els trituraren els ossos.

En acabant, el rei Darius va enviar esta carta a la gent de tots els pobles, tribus i llengües que habiten per tota la terra: «Vos desitge molta pau. He decretat que en tots els dominis del meu regne tot el món respecte i venere el Déu de Daniel, que és el Déu viu, el Déu etern. El seu imperi no decaurà, la seua sobirania no tindrà fi. Salva i allibera, obra senyals i prodigis en el cel i en la terra, i ha salvat a Daniel de les arpes dels lleons».

Salm responsorial Dn 3,68-74

Beneïu el Senyor, aiguaneu i rosada.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, gel i fred.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, neus i geleres.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, nit i dia.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, llum i tenebres.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, núvols i rellamps.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Que la terra beneïxca el Senyor,

que li cante lloances per sempre.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Al·leluia Lc 21,28

Alceu el cap ben alt

perquè molt prompte sereu alliberats.

Evangeli Lc 21,20-28

Els pagans xafaran Jerusalem

fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Quan voreu que les legions rodegen Jerusalem, sapiau que s'acosta la seua destrucció. En aquella hora, els qui es troben a Judea, que fuigguen a les muntanyes; els qui es troben dins de la ciutat, que l'abandonen; i els qui es troben en el camp, que no entren en la ciutat, perquè este és el dia de la venjança, quan es complirà tot allò que diu l'Escriptura. Ai de les dones que estan esperant un fill o criant-lo, perquè aquells dies caurà damunt de la terra una gran calamitat, una gran indignació de Déu contra este poble; uns moriran a tall d'espasa, d'altres seran portats captius a totes les nacions, i els pagans xafaran Jerusalem fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit.

També hi haurà prodigis en el sol, la lluna i les estreles, i en la terra la gent viurà amb angoixa, alarmada per l’estrèpit de la mar i de les ones; i la gent flaquejarà de por i d’ansietat per les coses que cauran sobre el món, perquè tots els poders del cel tremolaran. Aquell dia voran vindre el Fill de l’home en un núvol amb gran poder i glòria. Quan açò comence a passar, poseu-vos drets i alceu el cap, perquè s’acosta el vostre alliberament».

* * * * *

Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.

Beat Ramon Llull (se celebra als bisbats balears).

Beat Ramon Llull

El beat Ramon Llull (1232-1316), nascut a Mallorca, casat i amb fills, pot considerar-se un insigne avançat del gran floriment de la mística cristiana que posteriorment es va manifestar en terres hispàniques. La seua vida i la seua activitat van estar marcades per una profunda experiència d’unió amb Déu i un gran anhel d’evangelització mitjançant el mètode del raonament i del diàleg, principalment amb l’islam. Filòsof, teòleg, místic i poeta —va escriure més de 250 obres—, Llull va ser un geni autodidacte i indubtable forjador del català literari.

Es va fer terciari franciscà i va recórrer Europa, Àsia i Àfrica per a convertir infidels. Allí va trobar el martiri.

• J.M. Bausset: Beat Ramon Llull (2015)
• J.M. Bausset: El beat Ramon Llull reuneix els bisbes valencians, catalans i mallorquins (2016)

Dia del Mestre.

Martirologi Romà

1. A la vora del riu Cea, a la regió hispànica de Lleó, sants Facund i Primitiu, màrtirs. (s. IV)

2. A Grumento, lloc de l'antiga regió de Lucània, a l'actual Itàlia, sant Laveri, màrtir. (s. IV)

3. A Aquileia, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Valerià, bisbe, que enfront dels arrians, va defendre la fe ortodoxa a Il·líria, i va reunir clergues i laics per a viure en comunitat. (388)

4. A Pèrsia, sant Jaume, per sobrenom "Intercís", màrtir, que en temps de l'emperador Teodosi el Jove va renegar de Crist per a congraciar-se amb el rei Iasdigerd, però en ser asprament représ per la seua mare i la seua esposa, es va penedir i, intrèpidament, va confessar ser cristià davant de Varam, fill i successor del sobirà de Pèrsia, qui, irat, va pronunciar contra ell sentència de mort, ordenant que l'esbocinaren membre a membre i finalment decapitaren. (421)

5. Prop de Riés [Riez], a Provença, actualment França, sant Màxim, abat del monestir de Lerins, successor de sant Honorat, fundador d'eixe cenobi i, després bisbe de l'Església de Riés. (469)

6. Al territori de Blois, també a França, sant Eusici, ermità, que va construir la seua estreta cel·la al peu de la muntanya de Caro. (542)

7. A Carpentràs, a la regió de Provença, de nou a França, sant Sifred, bisbe. (540)

8. A Noyon, localitat de la Gàl·lia, igualment a l'actual França, sant Acari, bisbe, que sent monjo a Luxeuil, va ser elegit per a l'Església de Noyon i de Tournai, i es va dedicar totalment a evangelitzar els pobles d'aquelles regions del nord. (640)

9. A Magúncia, a la regió de Renània, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, santa Bilhildis, verge, que va fundar un cenobi a on va morir santament. (710)

10. A Escòcia, sant Fergust, bisbe, que, segons la tradició, va exercir el seu ministeri entre el poble dels pictes. (c. 721)

11. A la regió de Baviera meridional, actual Àustria, sant Virgili, bisbe, home doctíssim nascut a Irlanda, que amb el suport del rei Pipí, es va posar al capdavant de l'Església de Salzburg, on va construir la catedral en honor de sant Rupert i es va dedicar gojosament i feliçment a propagar la fe entre els carintis. (784)

12. Al lloc anomenat Beauvoir-sur-mer, a la costa de França, a la regió de Nantes, a la Bretanya Menor, sant Gulstà, monjo, que sent jove, es va evadir de les mans dels pirates i va ser acollit per sant Fèlix, eremita llavors. Es va fer famós al monestir de Rhuys perquè, malgrat ser analfabet, recitava de memòria el saltiri, així com pels seus afanys en favor dels navegants. (c. 1040)

13. A L'Àquila, a la regió dels vestins, a Itàlia, beat Bernardí de Fossa (Joan) Amici, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar la fe catòlica en moltes regions d'Itàlia. (1503)

                                                      

14. A Nagasaki, del Japó, beats Tomàs Koteda Kiuni i els seus deu companys, màrtirs*, que, per ordre del governador Gonzuku, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1619)

*Els noms són: beats Bertomeu Seki, Antoni Kimura, Joan Iwanaga, Aleix Nakamura, Lleó Nakanishi, Miquel Takeshita, Maties Kozasa, Romà Matsuoka Miota, Maties Nakano Miota i Joan Motoyama.

15. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munich, a Alemanya, beat Bronislau Kostowski, màrtir, que, traslladat allí durant l'ocupació militar de Polònia en temps de guerra, cruelment obtingué la palma del martiri. (1940)