25 de novembre de 2025, dimarts XXXIV: Santa Caterina d'Alexandria

DIMARTS DE LA SETMANA XXXIV DEL TEMPS ORDINARI / I

Santa Caterina d'Alexandria


Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern, vós heu donat al vostre poble
la verge i màrtir invicta santa Caterina;
concediu-nos, per la seua intercessió,
ser enfortits en la fe i la constància
i treballar sense flaquejar per la unitat de l’Església.

Lectura primera Dn 2,31-45

Déu implantarà un regne que no serà mai destruït
i farà desaparéixer tots estos regnes

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, Daniel va dir a Nabucodonosor: «Vós, oh rei, heu tingut una visió. Teníeu, dreta davant de vós, una estàtua enorme i brillant, que imposava respecte. El seu cap era d'or fi; el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze; les cames, de ferro, i els peus, part de ferro i part de fang. Mentres estàveu mirant, se separà de la muntanya una roca, sense que ningú l'haguera tallada, tocà els peus de ferro i fang de l'estàtua, i es van fer a miques. En un instant quedaren fets a trossos ferro i fang, bronze, plata i or; es tornaren com la palla de l'era, i el vent se'ls va endur sense deixar-ne rastre. Però la roca que havia tocat l'estàtua es va convertir en una gran muntanya que omplia tota la terra.
Açò era el somni. Ara diré al rei què significa. Vós, oh rei, sou rei de reis. El Déu del cel vos ha donat la reialesa, amb tota l'autoritat, el poder i la glòria que li pertoca. Per totes parts ha posat a les vostres mans els humans, les bèsties salvatges i els ocells, i vos ha fet el seu sobirà. Vós sou el cap d'or. Després seguirà un altre regne inferior al vostre, i un tercer regne, de bronze, que dominarà tota la terra. El quart regne serà dur com el ferro: destrossarà i trencarà tota la terra, tal com el ferro ho destrossa i ho trenca tot. Heu vist que els peus i els dits dels peus eren part de fang i part de ferro: és que aquell regne serà dividit, i només en part serà fort com el ferro. En part serà fort i en part serà dèbil. Es lligaran en matrimoni, però tal com el ferro no s'amalgama amb el fang, tampoc la seua unió serà sòlida. Heu vist després com una roca se separava de la muntanya, sense que ningú l'haguera tallada, i es feia a miques el ferro i el fang, el bronze, la plata i l'or. És que en temps d'estos reis el Déu del cel implantarà un regne que no serà mai destruït ni passarà mai en mans de cap altre poble; destruirà i farà desaparéixer tots estos regnes i ell durarà per sempre.
El gran Déu ha fet saber al rei què ha de succeir d'ara en avant. El somni és veritat i la seua interpretació és fiable».

Salm responsorial Dn 3, 57-61

Beneïu el Senyor, totes les criatures.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, àngels del Senyor.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu, cels, el Senyor.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, aigües de l'espai.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, forces del Senyor.
R. Canteu-li lloances per sempre.

Al·leluia Ap 2,10c

Sigues fidel fins a la mort,
diu el Senyor,
i et donaré la corona de la vida.

Evangeli Lc 21,5-11

No quedarà pedra sobre pedra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, alguns parlaven del temple i de com estava adornat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús va dir: «Açò que contempleu, vindrà un dia que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». 
I li preguntaren: «Mestre, ¿quan passarà això?, ¿i quin senyal anunciarà que està a punt de passar?» Jesús va respondre: «Aneu a espai, no vos deixeu enganyar, perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Soc jo", i també: "El temps s’acosta". No aneu darrere d'ells. 
I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no vos alarmeu, que això ha de passar primer, però el final no és imminent». I va afegir: «S'alçarà poble contra poble i regne contra regne, hi haurà grans terratrémols, i fams i pestes en tots els llocs, i hi hauran fets espantosos i grans senyals en el cel». 
 

Santa Caterina d'Alexandria


Obra de Josep Sanchis Cambra,
a partir d'un gravat de Facund
Larrosa Pellicer. 1a meitat del segle XIX
Santa Caterina d''Alexandria, verge i màrtir
, titular de les esglésies parroquials d'Alzira, el Fondó de Monòver, Jarafuel, Pavías, Teulada, Senija, Vilamarxant i cotitular de la de Domeño i una de València (mem. ll.).

Santa Caterina, màrtir, que, segons la tradició, va ser una verge d'Alexandria dotada tant d'agut enginy i saviesa com de fortalesa d'ànim. El seu cos es venera piadosament al cèlebre monestir del mont Sinaí, a l'actual Egipte. (s. inc.)

Va ser torturada amb la roda de punxes, però esta, en tocar el seu cos, es va trencar. Per això en les imatges de la santa apareix la roda. A la fi va morir decapitada. Uns àngels portaren el seu cos al mont Sinaí. És patrona dels filòsofs, dels carreters, moliners, ollers i de les xiques per casar. La seua devoció va ser molt popular en la baixa edat mitjana.

2. A Cesarea de Capadòcia, actualment a Turquia, sant Mercuri, màrtir. (250)

3. A Roma, commemoració de sant Moisés, prevere i màrtir, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, en ser martiritzat el papa sant Fabià, va cuidar, juntament amb el col·legi de preveres, dels germans a l'Església, i va determinar que havia d'atorgar-se la reconciliació als lapses que estigueren malalts i moribunds, als qui consolava sovint amb les cartes de sant Cebrià de Cartago durant el llarg temps que va estar retingut en la presó. Va ser coronat, finalment, amb un martiri gloriós i admirable. (251)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Pere, bisbe i màrtir, que, dotat de totes les virtuts, en ser decapitat per mandat de l'emperador Galeri Maximià, va ser l'última víctima de la gran persecució i com el segell dels màrtirs. Amb ell es commemoren tres bisbes egipcis, a saber, Hesiqui, Pacomi i Teodor, juntament amb molts altres que, també a Alexandria, van patir en la mateixa persecució i van pujar al cel per mitjà de cruel espasa. (305/311)

5. A Numídia, actual Algèria, sant Màrcul, bisbe, que, segons la tradició, va morir màrtir en temps de l'emperador Constant, espenyat des d'una roca per un tal Macari. (347)

6. A la regió d'Agen, a Aquitània, hui França, sant Maurí, màrtir, que, dedicat a l'evangelització de la gent del camp, va ser despietadament destrossat pels pagans, segons diuen les cròniques. (s. VI)

7. Al territori de Valença (Valence), a la Gàl·lia, també a l'actual França, beata Beatriu d'Ornacieux, verge de l'Orde cartoixà, insigne per l'amor a la Creu, que va viure i va morir amb pobresa extrema al monestir d'Eymeux, fundat per ella mateixa. (1303/1309)

8. A Reute, a la regió de Suàbia, a Germania, Alemanya en l'actualitat, beata Isabel Achler, per sobrenom "Bona", verge, que, vivint com a reclosa del Tercer Orde regular de Sant Francesc, va cultivar en grau admirable la humilitat, la pobresa i la mortificació corporal. (1420)

9. A Seül, a Corea, sant Pere Yi Ho-yong, màrtir, que, sent catequista, va ser fet presoner per uns sicaris, juntament amb la seua germana santa Àgueda Yi So-sa, i romangué ferm en la confessió de la fe, després de trencar-li tres vegades els ossos, el van mantindre quatre anys en la presó, on finalment va morir. Va ser el primer del gloriós esquadró de màrtirs d'aquell país. (1838)

10. A Puebla de Híjar, població pròxima a Terol, beat Jacint Ignasi Serrano López, de l'Orde de Predicadors i màrtir. Al costat d'ell es fa commemoració del beat màrtir Santiago Meseguer Burillo, prevere del mateix Orde, que per Crist va realitzar el seu gloriós combat a Barcelona, no se sap exactament en quina data. (1936)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

2 de desembre de 2025: dimarts II d'Advent

DIMARTS DE LA SETMANA I D'ADVENT Oració col·lecta Acolliu favorablement, Senyor, les nostres supliques i auxilieu-nos, perquè ens sentim...

entrades populars