26 de novembre de 2025, dimecres XXXIV

DIMECRES DE LA SETMANA XXXIV DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Desperteu, Senyor, la voluntat dels vostres fidels,

per a que la gràcia divina fructifique en ells,

i d’esta manera es facen mereixedors

d’uns dons encara més grans.

Lectura primera Dn 5,1-6.13-14.16-17.23-28

Va aparéixer una mà humana que amb els dits escrivia

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, el rei Baltasar va oferir un gran convit a un miler dels seus magnats, i davant d'ells va beure molt de vi. Enterbolit pel vi, va ordenar que portaren les copes d'or i de plata que el seu pare Nabucodonosor s'havia endut del temple de Jerusalem, per a beure-hi ell, els seus magnats, les seues dones i les seues concubines. Els portaren, per tant, brindaren amb ells, i alabaven els seus déus d'or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra.

En aquell moment va aparéixer una mà humana que, amb els dits, escrivia davant a la llum del canelobre, sobre l'algeps de la paret del palau reial. El rei veia perfectament la mà que escrivia. Blanc com la cera, es va torbar profundament i els genolls li tremolaven.

Al moment introduïren a Daniel davant del rei, i el rei li va dir: «¿Tu eres Daniel, u dels deportats que mon pare va fer vindre de Judà? He sentit dir que tu tens l'esperit dels déus i una intel·ligència plena de llum i d'una gran saviesa. He sentit dir també que coneixes la significació amagada de les coses i saps desxifrar els enigmes. Si eres capaç de llegir este escrit i interpretar-me'l, et faré posar un vestit de púrpura i una cadena d'or al coll, i seràs el tercer del meu regne».

Daniel li va respondre: «Quedeu-vos amb els vostres presents, doneu a altres les vostres recompenses. De totes maneres, jo llegiré al rei este escrit i l'interpretaré. Vós, oh rei, vos heu atrevit a posar-vos per damunt del Senyor del cel fent-vos portar les copes del seu temple. Vós, els vostres magnats, les vostres dones i les vostres concubines hi heu begut vi, i després, en lloc de glorificar el Déu verdader, que té en les seues mans la vostra vida i tot el que feu, heu alabat déus de plata i or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no veuen, ni senten, ni saben res. Per este motiu ell ha enviat la mà que ha escrit això. Els noms de la inscripció són noms de diners: "mina, sicle i mitja part de mina". La significació de cada nom és esta: "Mina" vol dir "comptar": és que Déu ha comptat els dies del vostre regnat i li ha posat fi; "sicle" vol dir "pesar": és que vos ha pesat en les balances i vos ha trobat mancat de pes; "mitja part de mina" és que el vostre regne ha sigut repartit entre els medes i els perses».

Salm responsorial Dn 3,62-67

Beneïu el Senyor, sol i lluna.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, estreles del cel.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, pluges i rosades.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, tots els vents.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, foc i calor.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, freds i gelades.

R. Canteu-li lloances per sempre.

Al·leluia Ap 2,10c

Sigues fidel fins a la mort,

diu el Senyor,

i et donaré la corona de la vida.

Evangeli Lc 21,12-19

Tots vos odiaran per causa del meu nom.

Però no es perdrà ni un sol cabell dels vostres caps

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Vos posaran les mans damunt, vos perseguiran, vos portaran a les sinagogues i a les presons, vos faran comparéixer davant de reis i governadors a causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu propòsit de no preparar-vos la defensa, perquè jo vos donaré una eloqüència i un coneiximent que no podrà resistir ni contradir cap dels vostres adversaris. Vos denunciaran també els pares, els germans, els parents i els amics, i en mataran alguns de vosaltres; tots vos odiaran per causa del meu nom, però no es perdrà ni un cabell del vostre cap. Amb el vostre aguant, salvareu la vida».

Bisbe Josep Pont i Gol

* * * * *

Aniversari del nomenament de Josep Pont i Gol com a arquebisbe de Tarragona (1970), aleshores bisbe de Sogorg-Castelló.

Martirologi Romà

1. Al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, a Roma, sant Sirici, papa, a qui alaba sant Ambrosi com a verdader mestre, ja que, conscient de la seua responsabilitat sobre tots els bisbes, els va donar a conéixer els documents dels Pares, i els va confirmar amb la seua autoritat apostòlica. (399)

2. A Adrianòpolis [actual Edirne], ciutat de Paflagònia, a l'actual Turquia, sant Alipi, diaca i estilita, que va morir quasi centenari. (s. IV)

3. A Constança, a la regió de Suàbia, a Germània, hui Alemanya, sant Conrad, bisbe, òptim pastor del seu ramat, el qual va fer generosa provisió dels seus béns en favor de l'Església i dels pobres. (975)

4. A Lacedemònia, al Peloponés, actualment Grècia, sant Nicó, monjo, que, després d'una vida cenobita i eremítica transcorreguda a Àsia, va treballar amb zel evangèlic per portar a la vida cristiana els habitants de l'illa de Creta, acabada d'alliberar del jou dels sarraïns, i després va recórrer Grècia predicant la penitència, fins que va morir al monestir d'Esparta, fundació seua. (998)

5. Als boscos pròxims a Fratta [Fratta Polesine], al territori de Rovigo, a l'actual Itàlia, passió de sant Bel·lí, bisbe de Pàdua i màrtir, defensor eximi de l'Església, que, cruelment malferit per uns sicaris, va morir a conseqüència de les lesions rebudes. (1151)

6. Al monestir de Sixt [Sixt-Fer-à-Cheval], de Canonges Regulars, a Savoia, hui França, beat Ponç de Faucigny, que va ser primer abat a Abondance i, renunciant al càrrec, va voler morir com un senzill religiós. (1179)

7. Al costat de Fabriano, al Picé, actual regió italiana de les Marques, sant Silvestre Guzzolini, abat, que, havent calat fins al fons la vanitat de totes les coses del món, a la vista de la sepultura oberta d'un amic mort poc abans, es va retirar a l'erm, on va canviar algunes vegades de lloc per a romandre més ocult als hòmens, i per fi, en un lloc apartat pròxim a Montefano, va traçar les bases de l'Orde de Monjos Silvestrins, sota la Regla de sant Benet. (1267)

8. A Ate o At [Apt], lloc de Provença, a França, beata Delfina, esposa de sant Ausiàs de Sabran, amb el qual va prometre guardar la castedat, i que, després de la mort del seu espòs, va romandre en la pobresa i en l'oració. (1358/1360)

9. A York, a Anglaterra, beats màrtirs Hug Taylor, prevere, i Marmaduco Bowes, que en temps de la reina Isabel I van ser portats al suplici del patíbul, acusats, el primer, jove encara, d'haver entrat a Anglaterra sent sacerdot, i el segon, en canvi, ja ancià per haver-lo ajudat. (1585)

10. A Bisignano, lloc de Calàbria, a Itàlia, beat Humil (Lluc Antoni) Pirozzo, religiós de l'Orde dels Germans Menors, famós pel seu esperit de profecia i èxtasis freqüents. (1637)

11. A Roma, al convent de Sant Bonaventura, al Palatí, sant Lleonard de Porto Maurizio, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, desbordant de zel per les persones, va emprar quasi tota la seua vida en la predicació, en la publicació de llibres de pietat i a donar més de tres-centes missions a l'Urbs, a l'illa de Còrsega i per tot Itàlia septentrional. (1751)

Fill d’un capità de marina, la família volia que el jove Paolo fora metge. Ell, però, estudià amb els jesuïtes a Roma, per acabar entrant amb els franciscans de l’estricta observança, on va prendre el nom de Lleonard (1697). Havia de ser enviat com a missioner a la Xina, però raons de salut ho van desaconsellar.

Des de Porto Mau­rizio va predicar per Florència i la Toscana, escampant la devoció al Santíssim Sagrament, el Sagrat Cor, la Immaculada Concepció i, sobretot, el Viacrucis, que el va fer molt popular entre el món catòlic: el va instal·lar en més de cinc-cents llocs, entre ells el Colosseu de Roma. Des­prés d’una darrera missió a Còrsega, per a posar fi al malestar social, polític i religiós que vivia l’illa, va morir a Roma. Canonitzat el 1867 per Pius IX. [font]

 

Beat Jaume Alberione 

12. A Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Tomàs Dinh Viét Du i Doménec Nguyen Van Xuyên, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que per decret de l'emperador Minh Mang van ser decapitats al mateix temps. (1839)

13. A Bassano [Bassano del Grappa], prop de Vicenza, a Itàlia, beata Gaietana Sterni, religiosa, que, havent enviduat sent encara jove, es va entregar al servici dels pobres, i va fundar l'Orde de Germanes de la Divina Voluntat, per a atendre els necessitosos i malalts. (1889)

14. A Roma, beat Jaume Alberione, prevere, que, sol·lícit per l'evangelització, es va dedicar completament a posar al servici de la societat els instruments de comunicació social per a promoure la veritat de Crist, i va instaurar, a més, la Pia Societat de Sant Pau. (1971)