13 de febrer de 2023, dilluns VI

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 4,1-15.25

Caín es llançà sobre Abel, el seu germà, i el matà

Lectura de llibre del Gènesi

Adam es va unir a Eva, la seua dona, que va dur al món a Caín. Ella deia: «He engendrat un xiquet, gràcies al Senyor». 

Més avant tingué a Abel, germà de Caín. Abel era pastor d'ovelles i Caín treballava la terra. En acabar les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena  dels fruits de la terra. Abel va oferir també al Senyor les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. 

El Senyor va acceptar favorablement a Abel i l'ofrena que li presentava, però no a Caín ni la seua ofrena. Caín es va disgustar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: «¿Per què estàs disgustat i no alces el cap? Obra com cal, i seràs acceptat. Si no, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l'has de dominar».

Caín digué a Abel, el seu germà: «Eixim al camp». Una vegada estigueren en el camp, Caín es llançà sobre el seu germà i el matà.

Després el Senyor va preguntar a Caín: «¿On està Abel, el teu germà?» Ell respongué: «No ho sé. ¿És que soc el guardià del meu germà?» El Senyor li replicà: «¿Què has fet, Caín? El clam de la sang del teu germà m'arriba de la terra. Des d'ara seràs maleït de la terra amerada amb la sang del teu germà, que les teues mans han escampat. Quan la treballaràs, ja no et donarà la seua riquesa. Aniràs pel món errant i fugitiu». 

Caín digué al Senyor: «El meu crim és insuportable. Des de hui m'expulseu de la terra fèrtil i m'hauré d'amagar de la vostra presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobe em matarà». 

El Senyor li respongué: «Això no! Si algú mata a Caín, serà venjat set vegades». I el Senyor el va marcar amb un senyal, per a que no el mataren els qui el trobarien.

La muller d'Adam tingué un altre fill, i li posà el nom de Set, perquè deia: «Déu m'ha concedit encara descendència en lloc d'Abel, que va ser mort per Caín».

Salm responsorial 49,1 i 8.16bc-17.20-21 (R.: 14a)

El Déu del déus, el Senyor, parla,

convoca la terra d'orient a occident.

«No condemne els teus sacrificis,

els teus holocaustos sempre presents».

R. Oferix a Déu com a sacrifici l'alabança.

«¿Per què em recites els manaments

i t'omplis la boca amb la meua aliança,

si tu odies els mandats,

i desdenyes les meues paraules?» R.

«T'assentes, malparles del teu germà,

deshonres el fill de ta mare.

¿He de callar, mentres fas tot això?

¿Penses que soc com tu?

T'acuse i t'ho retrac a la cara». R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Mc 8,11-13

¿Per què demana un senyal, la gent d'esta generació?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus començaren a discutir amb Jesús i li demanaven un senyal del cel, per a posar-lo a prova.

Ell sospirà profundament i digué: «¿Per què demana un senyal, la gent d'esta generació? Vos dic en veritat que a esta generació no se li donarà cap senyal».

I Jesús els deixà, s'embarcà una altra vegada i se'n va anar a l'altra vora del llac.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de febrer

1. A Atenes, ciutat de Grècia, sant Martinià, que havia abraçat la vida eremítica en un lloc pròxim a Cesarea de Palestina. (c. 398)

2. A Karden, prop del Mosa, al territori de Trèveris, actualment Alemanya, sant Càstor d'Aquitània, prevere i eremita. (s. IV)

3. A Todi, ciutat de la regió italiana d'Úmbria, sant Benigne, prevere i màrtir. (s. IV)

4. A Lió, a la Gàl·lia, actual França, sant Esteve, bisbe. (c. 515)

5. A Rieti, a la Savina, hui regió del Laci, a Itàlia, commemoració de sant Esteve, abat, home d'exímia paciència, com va testificar d'ell sant Gregori Magne, papa. (s. VI)

6. A Osnabrück, al territori de Saxònia, a Germània, hui Alemanya, sant Gosbert, bisbe dels suabis, que, havent estat expulsat pels pagans, va assumir el govern de la citada església d’Osnabrück. (874)

7. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Gimer, bisbe. (c. 931)

8. A Lodeva, també a la Gàl·lia Narbonesa, sant Fulcrà, bisbe, insigne per la seua misericòrdia cap als pobres i pel seu zel en el culte diví. (1006)

9. A Meaux, a la Gàl·lia, de nou l'actual França, sant Gilbert, bisbe. (1009)

10. Prop de Ptolemaida, hui Akko, a Palestina, trànsit del beat Jordà de Saxònia, prevere de l'Orde de Predicadors, successor i imitador de sant Doménec, que va treballar incansablement per a estendre l'Orde i va perir en un naufragi. (1237)

11. A Spoleto, a l'actual regió italiana d'Úmbria, beata Cristina (Agustina) Camozzi, la qual, mort el seu espòs, va cedir per un temps a la concupiscència de la carn, però recuperada de nou la fe, va triar una vida penitent i va ingressar en l'Orde Secular de Sant Agustí, on es va distingir pel seu lliurament incessant a la pregària i pel servici a malalts i pobres. (1458)

12. A Pàdua, a la regió de Venècia, a Itàlia, beata Eustòquia (Lucrècia) Bellini, verge de l'Orde de Sant Benet. (1469)

13. A la localitat de Dongjaochang, prop de la ciutat de Lezhi, a la província xinesa de Sichuan, sant Pau Liu Hanzuo, prevere i màrtir, estrangulat per ser cristià. (1818)

14. A Thi-Nghe, a Cotxinxina, actual Vietnam, sant Pau Le-Van-Loc, prevere i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va ser decapitat a la porta de la ciutat per confessar a Crist. (1858)

15. Beat Jaume Alfred Miller (1944- Huehuetenango, Guatemala 1982). Religiós dels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle i màrtir.