MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 22 de febrer
2. A Hieràpolis, al territori de Frígia, hui Turquia, sant Papies, bisbe, de qui es diu que va ser oïdor de Joan el Prevere i company de sant Policarp, i savi comentarista dels discursos del Senyor. (s. II)
3. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Pascasi, bisbe, cèlebre per la seua erudició i la santedat dels seus costums. (s. IV)
4. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Maximià, bisbe, que va complir amb fidelitat la seua funció episcopal i va lluitar contra els heretges de l'època en favor de la unitat de l'Església. (556)
Va ser consagrat bisbe pel papa Vigili l'any 546. Era molt estimat de l'emperador Justinià i de tota la seua cort per la seua pietat i per l'encert amb què dirigia els negocis de la seua Església. Es distingí molt particularment per la devoció a la Mare de Déu santíssima.
5. A Faenza, també a Emília-Romanya, mort de sant Pere Damià, la memòria del qual es va celebrar ahir. (1072)
6. A Longchamp, suburbi de París, a França, beata Isabel [o Elisabet], verge, que, sent germana del rei sant Lluís IX, va renunciar a matrimoni de reialesa, així com a preeminències mundanes, i va ser fundadora d'un monestir de Germanes Menors, amb les quals va servir a Déu en humilitat i pobresa. (1270)
7. A Cortona, lloc de Toscana, santa Margarida, que, profundament commoguda per la mort del seu amant, va esborrar els pecats de la seua joventut amb una salutífera penitència, ja que rebuda en el Tercer Orde regular de Sant Francesc, es va entregar a la contemplació de Déu i va ser afavorida amb carismes especials. (1297)
8. A la població de Sendai, al Japó, beat Diego Carvalho, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que després de suportar injúries, presons i fatigoses caminades realitzades en ple hivern, amb fe intrèpida va confessar a Crist, juntament amb els seus companys, en el suplici de l'aigua gelada. (1624)
9. A Florència, ciutat de Toscana, beata Maria de Jesús (Emília) d'Outremont, nascuda a Bèlgica i mare de quatre fills, la qual, en quedar viuda, i sense descurar els seus deures materns, va fundar i va regir la Societat de Germanes de Maria Reparadora confiant en l'auxili diví, i superades no poques malalties, en tornar a la seua pàtria va acabar la seua terrestre peregrinació i va descansar en el Senyor. (1878)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada