DIMECRES DE CENDRA
Amb la celebració de hui comencem la Quaresma, quaranta dies de preparació per a la renovació de les promeses baptismals per Pasqua de Resurrecció, mitjançant l'oració, l'almoina i el dejuni.
Enguany, la Quaresma comença el dia 22 de febrer, Dimecres de Cendra. Acaba el 6 d'abril, Dijous Sant, abans de la missa vespertina.
Després de l'Evangeli i l'homilia, es beneïx i imposa la cendra, feta dels rams d'olivera o d'altres arbres, beneïts l'any precedent.
Comencem hui el cicle pasqual, amb la Quaresma que ens prepara a celebrar la passió, mort i resurrecció del Senyor i que després es prolongarà cinquanta dies fins a Pentecosta. En la Quaresma ens preparem per a renovar les nostres promeses baptismals en la nit de la Vigília pasqual. Se'ns crida a refer el que hem desfet amb els nostres pecats, amb la pràctica de la penitència (oració, almoina i dejuni). Són uns dies per a convertir-nos al Senyor i celebrar de manera especial el sagrament de la reconciliació on, havent confessat els nostres pecats, en rebem l'absolució, i quedem així reconciliats amb l'Església i amb Déu.
- Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2023
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Un temps favorable per a la conversió (2023)
RECORDEU:
El temps de Quaresma és un temps penitencial; els divendres de Quaresma cal guardar l’abstinència de carn i no pot ser substituïda per cap altra pràctica piadosa; cal guardar dejuni i abstinència el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.
El dejuni consistix a fer només un àpat al dia, però es pot prendre algun aliment al matí i a la nit.
La llei d’abstinència obliga els qui han complit els catorze anys; la llei del dejuni, a tots els majors d’edat, fins als cinquanta-nou anys complits.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 22 de febrer
2. A Hieràpolis, al territori de Frígia, hui Turquia, sant Papies, bisbe, de qui es diu que va ser oïdor de Joan el Prevere i company de sant Policarp, i savi comentarista dels discursos del Senyor. (s. II)
3. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Pascasi, bisbe, cèlebre per la seua erudició i la santedat dels seus costums. (s. IV)
4. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Maximià, bisbe, que va complir amb fidelitat la seua funció episcopal i va lluitar contra els heretges de l'època en favor de la unitat de l'Església. (556)
Va ser consagrat bisbe pel papa Vigili l'any 546. Era molt estimat de l'emperador Justinià i de tota la seua cort per la seua pietat i per l'encert amb què dirigia els negocis de la seua Església. Es distingí molt particularment per la devoció a la Mare de Déu santíssima.
5. A Faenza, també a Emília-Romanya, mort de sant Pere Damià, la memòria del qual es va celebrar ahir. (1072)
6. A Longchamp, suburbi de París, a França, beata Isabel [o Elisabet], verge, que, sent germana del rei sant Lluís IX, va renunciar a matrimoni de reialesa, així com a preeminències mundanes, i va ser fundadora d'un monestir de Germanes Menors, amb les quals va servir a Déu en humilitat i pobresa. (1270)
7. A Cortona, lloc de Toscana, santa Margarida, que, profundament commoguda per la mort del seu amant, va esborrar els pecats de la seua joventut amb una salutífera penitència, ja que rebuda en el Tercer Orde regular de Sant Francesc, es va entregar a la contemplació de Déu i va ser afavorida amb carismes especials. (1297)
8. A la població de Sendai, al Japó, beat Diego Carvalho, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que després de suportar injúries, presons i fatigoses caminades realitzades en ple hivern, amb fe intrèpida va confessar a Crist, juntament amb els seus companys, en el suplici de l'aigua gelada. (1624)
9. A Florència, ciutat de Toscana, beata Maria de Jesús (Emília) d'Outremont, nascuda a Bèlgica i mare de quatre fills, la qual, en quedar viuda, i sense descurar els seus deures materns, va fundar i va regir la Societat de Germanes de Maria Reparadora confiant en l'auxili diví, i superades no poques malalties, en tornar a la seua pàtria va acabar la seua terrestre peregrinació i va descansar en el Senyor. (1878)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada