17 de febrer de 2023, divendres VI

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 11,1-9

Baixem a posar confusió en el seu llenguatge

Lectura de llibre del Gènesi

En tota la terra es parlava una sola llengua, amb les mateixes paraules. Venint de l'Orient, trobaren una plana al país de Senaar i la poblaren. Llavors parlaren entre ells de fer rajoles i coure-les al forn. Així començaren a fer servir rajoles en lloc de pedra, i betum en lloc de morter. Després digueren: «Construïm-nos una ciutat i una torre que arribe fins al cel; així farem famós el nostre nom i no ens dispersarem per tota la terra». El Senyor baixà per a vore la ciutat i la torre que es construïa, i va dir: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua, i esta és la primera obra que emprenen. Des d'ara no quedarà fora del seu abast qualsevol dels seus projectes. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge, i que ningú entenga els altres».

Així el Senyor els va dispersar per tota la terra des d'aquella regió, i abandonaren la construcció de la ciutat. Per això la ciutat porta el nom de Babel: allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d'allà el Senyor els va dispersar per tota la terra.

Salm responsorial 32,10-11.12-13.14-15 (R.: 12b)

El Senyor desfà els plans de les nacions,

desbarata els designis dels pobles;

però els plans del Senyor perduren,

els designis del seu cor, d'edat en edat.

R. Feliç el poble que el Senyor

s'ha triat com a heretat.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

El Senyor mira des del cel

i veu cada fill d'Adam. R.

Des de la casa on viu

observa cada habitant de la terra;

ell, que ha modelat tots els cors,

comprén totes les seues accions. R.

Al·leluia Jo 15,15b

A vosaltres vos he dit amics,

diu el Senyor;

perquè vos he fet saber tot allò

que he sentit del meu Pare.

Evangeli Mc 8,34-9,1 (pdf)

El qui perda la vida per mi i per l'evangeli, la salvarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús cridà la gent i els seus deixebles i els va dir: «Si algú vol vindre amb mi, que es negue ell mateix, que prenga la seua creu i m'acompanye. Qui vullga salvar la seua vida la perdrà, però el qui la perda per mi i per l'evangeli, la salvarà.

Un home que perd la vida, ¿què en traurà d'haver guanyat tot el món? ¿Què no donaria l'home per a rescatar la seua vida? Quan el Fill de l'home vindrà amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, s'avergonyirà dels qui s'hauran avergonyit de mi i de les meues paraules davant dels hòmens d'esta generació adúltera i pecadora». I afegia: «Vos ho dic de veres: Alguns dels qui ara es troben ací estaran encara en vida quan voran arribar amb poder el Regne de Déu».

MEDITACIÓ

Sant Joan Crisòstom, in Matthaeum, hom. 55, 2

Diu això perquè pot ocórrer que alguns dels qui patixen no seguixquen a Crist, cosa que passa quan no es patix per Ell. Seguix a Crist qui va darrere d'Ell i es conforma amb la seua mort, menyspreant els prínceps i les potestats, sota les quals pecava abans de la vinguda de Crist. «Perquè qui vullga salvar -diu- la seua vida, la perdrà, però el qui la perda», etc. Que és com si diguera: Vos mane açò per la meua misericòrdia cap a vosaltres, perquè el que no corregix el seu fill el perd, i el salva qui el corregix. És convenient, per tant, que estigam sempre preparats per a la mort, perquè, si el que hi està preparat és el millor soldat en les batalles materials, encara que no ha de poder ressuscitar, molt més ho serà el que hi estiga preparat en els combats espirituals, tenint tanta seguretat en què ha de ressuscitar i salvar-se en perdre la vida.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 17 de febrer

Els set sants Fundadors de l'Orde dels Servents de la Mare de Déu: Bonfill, Bertomeu, Joan, Benet, Gerardí, Ricover i Aleix, tots mercaders de Florència, a Itàlia, que es van retirar de comú acord a Montesenario per a servir la Santíssima Mare de Déu, i van fundar per a això un Orde sota la Regla de sant Agustí. Són commemorats en este dia, en el qual va morir, ja centenari, l'últim d'ells, Aleix. (1310)

2. A Amàsia, a la regió de l’Hel·lespont, actual Turquia, passió de sant Teodor, soldat, que sota l'emperador Maximià, per confessar que era cristià, va ser terriblement assotat, reclòs en la presó i finalment cremat viu. Sant Gregori de Nissa va cantar les lloances d'este sant, en un cèlebre elogi. (306)

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Bonós, bisbe, que, al costat de sant Hilari de Peiteu [Poitiers], va treballar amb zel i saviesa perquè a les regions de la Gàl·lia es mantinguera la integritat de la fe. (c. 373)

4. A Armènia, sant Mesrob, doctor dels armenis, que sent deixeble de sant Narset i escriba al palau reial, es va fer monjo. Va crear els signes de l'alfabet perquè el poble poguera ser instruït en les Sagrades Escriptures, va traduir a l'armeni els dos Testaments i va compondre himnes i càntics. (c. 440)

5. Al monestir de Clúain Ednech [Clonenagh], a Irlanda, sant Fintan, abat, fundador d'este cenobi i prestigiós per la seua austeritat. (c. 440)

6. Commemoració de sant Flavià, bisbe de Constantinoble, que per defensar la fe catòlica proclamada a Efes, va ser colpejat i calcigat pels partidaris de l'impiu Diòscor i, enviat a l'exili, va morir poc després. (449)

7. A Lindisfarne, població de Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Fian, bisbe i abat, cèlebre per la seua doctrina i pel seu zel en l'evangelització. (c. 656)

8. A Auchy-les-Moines, a la França actual, sepultura de sant Silví de Tolosa, bisbe. (s. VIII)

9. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió italiana de Campània, sant Constable, abat, que per la seua exímia mansuetud i caritat cap a tots, va meréixer ser anomenat justament "protector dels germans". (1124)

10. A la localitat de Ratzeburg, al territori d'Alsàcia, a Germània, sant Evermod, bisbe, el qual, deixeble de sant Norbert en l'Orde Premonstratenc, es va dedicar a evangelitzar el poble dels wendos. (1178)

11. A Pàdua, a la regió de Venècia, a l'actual Itàlia, beat Lluc Belludi, prevere de l'Orde dels Menors, deixeble i company de sant Antoni. (1286)

12. Beata Elisabet Sanna (1788- Roma 1857). Laica del Tercer Orde de Sant Francesc, mare de família, membre de la Unió de l'Apostolat Catòlic fundat per Sant Vicent Pallotti.

13. A Pyongyang, a Corea, sant Pere Yu Chong-nyul, màrtir, pare de família, que mentre estava llegint els textos sagrats als fidels que durant la nit es congregaven en el domicili del catequista, va ser capturat i, per la seua condició de cristià, assotat fins a la mort. (1866)

14. A Rzeszów, a Polònia, beat Antoni Lesczewicz, prevere de la Congregació de la Companyia de Maria i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, va ser lliurat a les flames pels perseguidors de l'Església a causa de la seua fe en Crist. (1943)