DIJOUS DESPRÉS DE CENDRA
Hui et toca escollir entre la benedicció i la malediccióLectura del llibre del DeuteronomiMoisès s'adreçà al poble i li digué: «Hui et toca escollir entre la vida i la mort, la felicitat i la desgràcia.Hui et mane que ames el Senyor, el teu Déu, que seguixques els seus camins i complixques els seus manaments, els seus preceptes, les seues prescripcions. Si ho fas així, viuràs i seràs fecund, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país on ara entraràs per a prendre'n possessió. Però si el teu cor s'allunya d'ell, si no l'obeïxes i et deixes portar a donar culte a altres déus i a adorar-los, hui vos faig saber que aneu de cert a la ruïna, que no viureu molts anys en la terra on ara, després de passar el Jordà, entrareu per a prendre'n possessió.El cel i la terra són testimonis que hui et toca escollir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Tu escull la vida i viuràs, tu i la teua descendència. Ama el Senyor, el teu Déu, obeïx-lo, sigues-li fidel, i en ell trobaràs la vida; ell allargarà els teus anys per a poder habitar en esta terra que el Senyor havia promés als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob».
Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,ni el veus pels camins dels pecadors,ni s'entaula amb els descreguts.Té el seu amor en la llei del Senyor,la medita nit i dia.R. Feliç aquell que confia en el Senyor.Serà com un arbre plantat vora l'aigua:dona fruit quan li arriba el temps,les fulles no li cauen mai,totes les seues obres acaben bé. R.Eixa no serà la sort dels injustos;seran com la palla que escampa el vent.El Senyor guarda els camins dels justos,i els dels culpables acaben mal. R.
Convertiu-vos, diu el Senyor,que el Regne del cel està prop.
Qui perda la vida per mi, la salvarà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:«El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà al tercer dia».I deia a tota la gent:«Si algú vol vindre amb mi, que es negue a ell mateix, que prenga cada dia la seua creu i em seguixca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi, la salvarà. ¿Què trau un home de guanyar tot el món si es perd o es fa mal a si mateix?»
Policarp va ser deixeble dels Apòstols i bisbe d'Esmirna, Va ser hoste d'Ignasi d'Antioquia. Va viatjar a Roma per tal de tractar la data de la Pasqua amb el papa Anicet. El 23 de febrer de l'any 155 va sofrir martiri en una foguera de l'estadi de la seua ciutat «per haver estat considerat digne de prendre part amb els màrtirs en el calze de Jesucrist». Tenia 86 anys. [Font]
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 23 de febrer
Memòria de sant Policarp, bisbe i màrtir, deixeble de sant Joan i l'últim dels testimonis dels esdeveniments apostòlics, que en temps dels emperadors Marc Antoní i Luci Aureli Còmode, quan comptava ja quasi noranta anys, va ser cremat viu a l'amfiteatre d'Esmirna d'Àsia, actual Turquia, en presència del procònsol i del poble, mentre donava gràcies a Déu Pare per haver-lo comptat entre els màrtirs i permés participar del calze de Crist. (c. 155)
2. A la regió de Sírmia, a Pannònia, hui Croàcia, sant Siré o Sineri, màrtir, d'ofici hortolà, que va ser denunciat per una dona a la qual havia retret la seua lascívia, i per haver declarat davant del jutge la seua condició de cristià i negar-se a sacrificar als déus, va ser decapitat. (c. 307)
3. A Wenlock, a Anglaterra, santa Milburga, verge, de la família reial de Mèrcia, que va ser abadessa d'este monestir. (c. 722)
4. A Magúncia, al territori de Francònia, a l'Alemanya actual, sant Willigis, bisbe, eximi pel seu zel pastoral. (1011)
5. A Stilo, lloc de la regió italiana de Calàbria, sant Joan, que va ser monjo segons els estatuts dels Pares orientals i va meréixer ser anomenat "Terestes" o "Segador", perquè, persona de summa caritat envers els pobres, tenia costum de prestar ajuda als segadors. (s. XI)
6. A França, en una nau presó ancorada enfront de la ciutat de Rochefort, beat Nicolau Tabouillot, prevere i màrtir, que era rector, i per raó del seu ministeri sacerdotal va ser detingut durant la Revolució Francesa i va acabar els seus dies en un hospital, consumit per la malaltia. (1795)
7. Beata Giovannina Franchi (1807, Como, Itàlia 1872). Fundadora de la Congregació de les Germanes Infermeres de la Mare de Déu Dolorosa.
8. A Bilbao, al País Basc, beata Rafaela de Ybarra i Arambarri de Vilallonga, que, sent mare de set fills i amb el consentiment del seu marit, va fer professió religiosa i va fundar la Congregació dels Sants Àngels Custodis, per a la protecció de les jóvens i per a ensenyar-los el camí dels preceptes del Senyor. (1900)
9. A Roma, santa Josefina (Judit Adelaida) Vannini, verge, que va fundar la Congregació de Filles de Sant Camil, per a servir als malalts. (1911) Canonitzada en 2019.
10. A Poznan, ciutat de Polònia, beat Lluís Mzyk, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim sectari, inhumà i hostil a la fe, va ser assassinat pels guàrdies de la ciutat, confessant a Crist fins a la mort. (1942)
11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Vicent Frelichowski, prevere, que durant la guerra, empresonat en diverses presons, mai va decaure en la fe ni en la seua missió pastoral. Atenent companys malalts, també ell va emmalaltir i, després de molts sofriments, va arribar a la possessió de la pau eterna. (1945)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada