Lectures de la missa:
Posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meua aliança amb la terraLectura de llibre del GènesiDéu va beneir Noé i els seus fills dient-los: «Siguau fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. Tots els animals de la terra, els ocells, les bèsties que es desplacen per terra i els peixos del mar vos respectaran i vos temeran, perquè els pose tots a les vostres mans. Podeu alimentar-vos de tot el que es mou i té vida, igual que dels vegetals. Però no mengeu la carn amb la sang que li dona la vida. Jo demanaré compte de la vostra sang, tant als animals com als hòmens. A cada u dels hòmens, li demanaré compte de la vida dels seus germans. El qui escampe sang humana ho pagarà amb la seua sang, perquè Déu ha fet l'home a la seua imatge. Vosaltres, sigau fecunds, multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la».Després Déu va dir a Noè i als seus fills: «Jo faig la meua aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els sers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han eixit de l'arca. Jo faig amb vosaltres esta aliança: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devaste la terra».Déu va afegir: «El signe d'aliança que faig amb vosaltres i amb tots els sers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és este: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meua aliança amb la terra».
Els estrangers donaran culte al nom del Senyor,els reis de tot el món veneraran la seua glòria.Quan el Senyor restaurarà Sió,hi apareixerà la seua glòria,escoltarà l'oració dels desvalguts,farà cas de les seues pregàries.R. Des de les altures del cel el Senyoraguaita la terra.Que quede escritper a les generacions que vindran,i el poble creat de nou alabarà el Senyor.El Senyor mira des de les altures del cel,des del seu lloc sagrat, aguaita la terra,per a escoltar el plor dels captius,per a alliberar els condemnats a mort. R.Els fills dels vostres servidors viuran segurs,els seus descendents es mantindranen la vostra presència.Anunciaran a Sió el nom del Senyor,la seua alabança a Jerusalem,quan s'hi ajunten pobles i regnesper a donar culte al Senyor. R.
Les vostres paraules, Senyor,són esperit i són vida,vós teniu paraules de vida eterna.
Vós sou el Messies... El Fill de l'home ha de patir molt᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n'anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «¿Qui diuen la gent, que soc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d'altres, que sou Elies, d'altres, que sou algun dels profetes». I els va preguntar: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies».Ell els prohibí severament que ho digueren a ningú. I començà a instruir-los dient: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, amonestà Pere davant dels deixebles i li digué: «¡Fuig d'ací, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els hòmens».
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de febrer
La santa de hui és la patrona del poble de Santillana de Mar. Sembla que de Santa Juliana en derivà santa Illana. Com sol passar, els primers cristians d’aquelles terres càntabres volien estar emparentats amb els primers testimonis de la fe. El relat tradicional del seu martiri, recull aspectes que ja trobem en altres màrtirs: jove bonica, de bona família senatorial, a les terres de la Campània (amb capital a Nàpols), que es fa cristiana, amb l’oposició dels pares, la passió del prefecte romà per ella, les amenaces de mort, la promesa de viure com una princesa si renuncia a la seua fe i finalment la seua execució. A Juliana, res no li satisfeia més que la seua fe. Al cor de la col·legiata de Santillana, la podeu admirar en una gran estàtua de pedra, al lloc on els reis de Castilla li feien les seues ofrenes, els guerrers s’hi agenollaven i els bisbes s’hi enterraven. (Font)
2. A Cesarea de Palestina, sants màrtirs Elies, Jeremies, Isaïes, Samuel i Daniel, cristians egipcis que, per haver servit els confessors condemnats a les mines, van ser capturats pel prefecte Firmilià, en temps de Galeri Maximià, i, després de durs turments, van perir decapitats. Després d'ells van ser martiritzats Pàmfil, prevere, Valent, diaca de Jerusalem, i Pau, oriünd de la ciutat de Iamnia, que havien romàs dos anys en la presó, així com Porfiri, serf de Pàmfil, a més de Seleuci, capadoci que ostentava un grau en la milícia, i Teòdul, ancià servidor del prefecte Firmilià. Finalment, el capadoci Julià, arribat com a pelegrí en aquell moment, va ser denunciat com a cristià per haver besat els cossos dels màrtirs i per orde del prefecte el van cremar a foc lent. (309)
3. Al regne de Pèrsia, a l'Iraq actual, sant Maruta, bisbe, que en establir-se la pau de l'Església va presidir el concili de Selèucia, va reparar les esglésies destruïdes durant la persecució sota el rei Sapor i va col·locar les relíquies dels màrtirs perses a la ciutat episcopal, Talgrit, la qual va rebre des d'aquella ocasió el nom de Martiròpolis. (a. 420)
4. A Borgo San Pietro, als Abruços italians, beata Filipa Mareri, verge, que, menyspreant les riqueses i el fast mundà, va abraçar la forma de vida de santa Clara, recentment establerta en aquella regió. (1236)
5. A Perusa, ciutat de l'Úmbria, també a Itàlia, commemoració del beat Nicolau Paglia, prevere de l'Orde de Predicadors, que va rebre de sant Doménec l'hàbit i la missió de predicar. (1256)
6. A Hiroshima, beat Francesc Tóyama Jintaró, noble samurai (1624)
7. Beat Marià Arciero (1707- Nàpols 1788). Sacerdot diocesà que va dedicar heroicament la seua vida a la missió pastoral encomanada.
8. A Torí, de nou a Itàlia, beat Josep Allamano, prevere, que, ple de fervor, per a propagar la fe cristiana va fundar les congregacions d'hòmens i de dones denominades Missioners i Missioneres de la Consolata. (1926)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada