- Papa Francesc: Missatge per a la XXXI Jornada Mundial del Malalt (2023)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Cuida d'ell. Jornada Mundial del Malalt (2023)
Lectures de la missa:
Déu va presentar la dona a l'home. Els dos formen una sola carnLectura de llibre del GènesiEl Senyor Déu digué: «No és bo que l'home estiga sol. Li faré qui l'ajude i l'acompanye». El Senyor Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a vore quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada u dels animals era el seu nom. L'home donà el nom a cada u dels animals domèstics i salvatges i a cada u dels ocells, però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i de fer-li companyia.Llavors el Senyor Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor Déu va fer-ne la dona, i la va presentar a l'home. L'home digué: «Esta sí que és os dels meus ossos i carn de la meua carn. El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home». Per això l'home deixa el pare i la mare per a unir-se a la seua dona, i, des d'aquell moment, els dos formen una sola carn. Els dos, l'home i la dona, anaven nus, sense avergonyir-se'n.
Feliç tu, fidel del Senyor,que vius seguint els seus camins.Menjaràs del fruit del teu treball,seràs feliç i tindràs sort.R. Feliços vosaltres, fidels del Senyor.La teua esposa com una vinya fecunda,en la intimitat de ta casa;els fills com plantons d'olivera,al voltant de la taula. R.Així són beneïts els fidels del Senyor.Que el Senyor et beneïxca des de Sió.Que tota la vidapugues vore prosperar a Jerusalem. R.
Davall de la taula,els gossets mengen les molles que els fills deixen caure᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús se'n va anar al territori de Tir. Va entrar a una casa i no volia que ningú ho sabera, però no va poder passar inadvertit.Va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda per un esperit maligne, i va anar corrents a llançar-se als seus peus. La dona, que no era jueva, sirofenícia d'origen, li pregava que traguera de la seua filla el dimoni.Jesús li va dir: «Deixa que mengen primer els fills: no estaria bé llevar-los el pa als fills per a tirar-lo als gossets». Ella li respon: «És veritat, Senyor, però també els gossets, davall de la taula, mengen les molles que els fills deixen caure». Jesús li diu: «Tens raó: ves, que el dimoni ja ha eixit de la teua filla».Ella se'n va anar a sa casa i va trobar la xiqueta en el llit; el dimoni l'havia deixada.
Aniversari del naiximent de la beata mare Ainés de Benigànim (1625)
- "Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs" (Beata Ainés de Benigànim)
- J.M. Bausset: La beata Agnés de Benigànim (2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 9 de febrer
 |
| Santa Apol·lònia |
2. També a la mateixa ciutat d'Alexandria, passió dels nombrosos sants màrtirs que, durant la celebració de l'Eucaristia a l'església van ser assassinats de diferents maneres pels arrians. (s. IV)
3. A Lamaleffa, a l'actual Algèria, commemoració dels sants Prim i Donat, diaques i màrtirs, que per defensar l'altar de l'església van morir en mans dels heretges. (c. 361)
4. En una muntanya pròxima a Apamea, a Síria, sant Maró, eremita, mort després d'una vida d'aspra penitència i intensa pietat. Es va fundar després, sobre el seu sepulcre un cèlebre monestir, entorn del qual va anar configurant-se la comunitat cristiana a la qual va donar nom. (c. 423)
5. Al monestir de Llandaf, a Càmbria, actual país de Gal·les, sant Teilo, bisbe i abat, els eximis esforços del qual pastorals són recordats per moltes esglésies de Càmbria, Cornualla i Armòrica. (560)
6. A Canosa, a la regió italiana de la Pulla, sant Sabí, bisbe, que va ser amic de sant Benet i llegat de la Seu Romana a Constantinoble, per a defendre la fe autèntica davant de l'heretgia monofisita. (c. 566)
7. A l'abadia de Hautmont, al costat del riu Sambre, a Hainaut, a la França actual, mort de sant Ansbert, el qual, després de ser abat de Fontenelle, va ocupar la seu episcopal de Rouen i va ser desterrat pel príncep Pipí. (c. 695)
8. A Baviera, a Alemanya, commemoració de sant Alt o Altó, abat, nascut a Irlanda, que va fundar en els boscos d'esta regió el monestir que després va portar el seu nom. (s. VIII)
9. A Nocera, a la regió italiana d'Úmbria, sant Reinald, bisbe, primer monjo camaldulenc a Fonte Avellana, i una vegada designat en el seu càrrec episcopal va mantindre els costums de la vida monàstica. (1222)
10. Beat Jaume Abbondo (1720- Tronzano Vercellese, a la regió de Piemont, Itàlia 1788). Sacerdot diocesà que va entregar la seua vida a Déu servint d'una manera admirable els fidels de la parròquia que li va ser encomanada.
11. Beata Anna Caterina Emmerick (Dülmen, Alemanya 1774-1824). Verge, religiosa agustina.
12. Beata Maria Teresa Bonzel, en el segle Regina Cristina Wilhelmine (1830- Olpe, Alemanya 1905). Fundadora de les Germanes Pobres Franciscanes de l'Adoració Perpètua. De l'Eucaristia treia la força per a dedicar-se als més pobres.
13. A Premià de Mar, prop de Barcelona, sant Miquel (Francesc Lluís) Febres Cordero, religiós dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant quaranta anys es va dedicar a l'educació a la ciutat de Cuenca, a l'Equador, i, traslladat a Espanya, es va distingir per la perfecta observança de la disciplina de la vida religiosa. (1910)
14. Beat Leopold d'Alpandeire (1864, Granada 1956). Conegut popularment com a Fra Leopold, germà llec de l'ordre dels Germans Menors Caputxins. La major part de la seua vida va ser frare caritatiu pels carrers de Granada, ciutat on era conegut per la seua generositat cap als necessitats i la seua disposició a oferir-los consell i comprensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada