7 de febrer de 2023, dimarts V

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 1,20-2,4a

Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres

Lectura de llibre del Gènesi

Déu digué: «Que les aigües produïxquen sers vius que hi naden, i animals alats que volen entre la terra i el firmament del cel». Déu creà els grans monstres marins, sers vius de tota classe que naden dins de l'aigua i tota classe d'animals alats. Déu ho veié, i era bo. Déu els beneí dient-los: «Sigau fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües de la mar, i que els animals alats es multipliquen en la terra». Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el dia que feia cinc.

Déu digué: «Que la terra produïxca sers vius de tota classe: bestioles i tota classe d'animals domèstics i feréstecs». I va ser així. Déu va fer tota classe d'animals feréstecs i domèstics i tota classe de cucs i bestioles. Déu ho veié, i era bo.

Déu digué també: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeta els peixos del mar, els ocells del cel, i les bèsties i totes les bestioles que es mouen per tota la terra». Déu va crear l'home a la seua imatge, el va crear a imatge de Déu; va crear l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: «Sigau fecunds, multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i tots els animals que es mouen per terra».

Déu digué encara: «Vos done totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor; seran el vostre aliment. I a tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que es mouen per terra, a tots els sers vius, els done l'herba verda com a aliment». I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el dia que feia sis.

Així quedaren acabats el cel i la terra amb tot el que hi ha. Déu acabà la seua obra el dia que feia set, i el dia que feia set va descansar de tota l'obra que havia fet. Déu beneí el dia que feia set i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia descansà de l'obra de la creació. Així foren els orígens del cel i de la terra, quan Déu els va crear.

Salm responsorial 8,4-5.6-7.8-9 (R.: 2a)

Quan mire el cel que han creat les vostres mans,

la lluna i les estreles que li heu posat,

Jo dic: ¿Què és l'home, per a que us en recordeu?,

¿Què és un mortal, per a que el tingues present?

R. Senyor, sobirà nostre,

¡què gloriós és el vostre nom per tota la terra!

L'heu fet un poc inferior als àngels,

l'heu coronat de glòria i dignitat,

l'heu fet rei de les coses creades,

tot ho heu sotmés als seus peus. R.

Ramats de bous i ovelles,

també els animals salvatges,

les aus del cel i els peixos de la mar,

que fan camins per la mar. R.

Al·leluia Salm 118,36a.29b

Déu meu, inclineu el meu cor a la vostra aliança,

doneu-me la vostra Llei.

Evangeli Mc 7,1-13

Vos desfeu dels manaments de Déu

en nom de la vostra tradició

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i notaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de llavar-se-les.

Els fariseus i, en general, tots els jueus, guarden la tradició dels ancians, i no es posen a menjar mai sense haver-se llavat les mans ritualment; i, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, pitxers, plats i també els divans on mengen.

Per això els fariseus i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «¿Per què els vostres deixebles no seguixen la tradició dels ancians, sinó que mengen amb les mans impures?»

Jesús els respongué: «Isaïes va profetitzar amb tota la raó de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Este poble m'honra amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. Em donen culte vanament, les doctrines que ensenyen són només preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per a guardar tradicions humanes».

I els deia encara: «¡Teniu molta habilitat per a desfer-vos dels manaments de Déu en nom de la vostra tradició! Moisés havia dit: "Honra el pare i la mare". I també: "Els qui maleïxen el pare o la mare seran condemnats a mort". Però vosaltres, quan algú diu al pare o a la mare: "Declare consagrats a Déu els béns amb què vos havia d'ajudar", ja li permeteu que no faça res a favor del pare o de la mare. Així, en nom de la tradició que vos transmeteu els uns als altres, lleveu tot el valor a la paraula de Déu. I de coses per l'estil, en feu moltes».

Aniversari del naiximent de sant Tomàs More (1478)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de febrer

1. A Nola, població de la regió italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que va regir l'Església d'esta ciutat en període de persecucions i, després d'una llarga vida, va descansar en pau. (s. III)

2. A Làmpsac [Lapseki], a la regió de l'Hel·lespont, a l'actual Turquia, sant Parteni, bisbe, que en temps de l'emperador Constantí va ser un eximi propagador de la fe amb la seua predicació i el seu exemple. (s. IV)

3. A les muntanyes del Sinaí, a Egipte, sant Moisés, que, després d'haver portat vida eremítica en el desert, a petició de Mavia, reina dels sarraïns, va ser ordenat bisbe i va aconseguir imposar la pau entre aquelles gents violentes i mantindre intacta la vida cristiana. (c. 389)

4. A Florència, ciutat del territori d'Etrúria, santa Juliana, viuda. (s. IV)

5. A Manfredonia, lloc de la regió de la Pulla, també a Itàlia, sant Llorenç, bisbe. (c. 545)

Tomba de Sant Ricard

6. A Lucca, a Toscana, de nou a Itàlia, sant Ricard, pare dels sants Willibald i Valpurga, el qual, peregrinant juntament amb els seus fills des d'Anglaterra a Roma, va morir durant el viatge. (c. 720)

Sant Ricard el Pelegrí. Nasqué a Wessex, Anglaterra. En la primavera de l'any 720 va anar en peregrinació a Roma i a Terra Santa amb els seus fills Willibald, Winebald i Valpurga, i amb el seu servici. Visitaren santuaris a França i es dirigien a Roma quan Ricard morí a Lucca, Itàlia, el mateix any. Allí va ser enterrat a l'església de San Frediano on està la seua tomba. Es registraren molts miracles. 

7. A Soterion, lloc de la Fòcida, a Grècia, sant Lluc el Jove, eremita. (955)

8. A Muccia, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Riceri, que va ser un dels primers i estimats deixebles de sant Francesc. (1236)

9. A Assís, localitat d'Úmbria, també a Itàlia, beat Antoni d'Stroncone, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1461)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Sherwood, màrtir, el qual, sent mercader de teixits, es va dirigir a Douai per a iniciar-se en el sacerdoci, però en tornar a Londres per a assistir al seu pare ancià i malalt, arrestat mentre passejava pel carrer, va ser conduït al suplici sota la reina Isabel I. (1578)

11. A Aubenàs, a la regió de Viviers, a França, beats màrtirs Jaume Salès, prevere, i Guillem Saultemouche, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús, que amb la seua predicació van consolidar la fe del poble. Temps després, en caure la ciutat en mans dels dissidents, un diumenge, i en presència de tota la població, van ser martiritzats. (1593)

12. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Gil (o Egidi) Maria de Sant Josep (Francesc) Pontillo, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que pels carrers de la ciutat diàriament demanava amb humilitat almoina al poble, donant a canvi paraules de consol. (1812)

13. A la ciutat de Changsha, a la província de Hunan, a la Xina, sant Joan de Triora (Francesc Maria) Lantrua, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, qui, després de prolongats turments patits en cruel presó, va perir estrangulat. (1816)

14. A París, a França, beata Rosalia (Joana Maria) Rendu, verge de les Filles de la Caritat, que va treballar incansablement en una vivenda dels suburbis més humils de la ciutat, disposada com a refugi per a necessitats, visitant, a més, els pobres a les seues cases. En temps de lluites civils va actuar a favor de la pau, i va convéncer a molts jóvens i a rics perquè es dedicaren a obres de caritat. (1856)

15. També a la mateixa ciutat de París, a França, beata Maria de la Providència (Eugènia) Smet, verge, fundadora de l'Institut de Germanes Auxiliadores de les Ànimes del Purgatori. (1871)

16. A Roma, beat Pius IX, papa, que va proclamar la veritat de Crist, a qui estava íntimament unit. Va instituir moltes seus episcopals, va promoure el culte de la santíssima Mare de Déu i va convocar el Concili Vaticà I. (1878)

17. Beata Anna Maria Adorni (1805- Parma 1893). Laica, mare de sis fills; després de quedar-se viuda, es consagra a Déu: fundadora de la Congregació de les Esclaves de Maria Immaculada i de l'Institut del Bon Pastor; dedicà heroicament la seua vida al servici de les dones empresonades, extraviades i òrfenes.

18. Beata Clara (Ludwika) Szczesna (1863- Cracòvia, Polònia 1916). Verge, cofundadora de la congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús.

19. A Pont de Molins, poble de la província de Girona, a Espanya, beats màrtirs Anselm Polanco, bisbe de Terol, i Felip Ripoll, prevere, que, menyspreant amenaces i promeses, van mantindre fermament la seua fidelitat a l'Església. (1939)

20. Prop de Cracòvia, a Polònia, beat Adalbert Nierychlewski, prevere de la Congregació de Sant Miquel i màrtir, el qual, per haver redactat un document defensant la dignitat humana i la religió sota l'ocupació de règim militar oposat a això, va ser deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on, després de cruels turments, va ser executat per la seua fe en Crist. (1942)

21. Al camp de concentració pròxim a la ciutat d'Angarsk, a la regió russa de Sibèria, beat Pere Verhun, prevere i màrtir, que en temps de persecució religiosa va aconseguir la vida eterna amb una mort fidel. (1957)