21 de febrer de 2023, dimarts VII

Darrer dia abans de la Quaresma:

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2023
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Un temps favorable per a la conversió (2023)

Lectures de la missa:

Lectura primera Sir 2,1-13; Sir grec 2,1-11

T'has posat en mans de tota classe de proves

Lectura de llibre de Jesús, fill de Sira

Fill meu, si has decidit ser un fidel de Déu,

t'has posat en mans de tota classe de proves.

Mantín-te en el teu propòsit, no l'abandones,

i aprendràs la saviesa en els camins de la vida.

Accepta tot allò que et vindrà,

sigues pacient en la malaltia i en la pobresa,

que l'or, el proven amb foc,

però Déu prova els escollits en el forn de la pobresa.

Fidels del Senyor, confieu en la seua bondat,

no us allunyeu d'ell, si no voleu caure.

Fidels del Senyor, espereu en els seus favors,

la seua salvació i la felicitat eterna.

Fidels del Senyor, creeu en ell,

i no perdreu la recompensa.

Fidels del Senyor, ameu-lo,

i ell il·luminarà els vostres cors.

Mireu la història passada i ho voreu:

¿Hi ha algú que haja confiat en el Senyor i s'haja vist defraudat?

¿Hi ha algú que haja esperat en ell i haja sigut abandonat,

que l'haja invocat i no haja sigut escoltat?

Perquè el Senyor és compassiu i benigne,

perdona els pecats i, a l'hora del perill,

salva els qui complixen la seua voluntat.

Salm responsorial 36,3-4.18-19.27-28ab.39-40 (R.: cf. 5)

Confia en el Senyor, fes el bé,

habita la terra i guarda fidelitat;

el Senyor, la teua delícia,

omplirà l'anhel del teu cor.

R. Encomana al Senyor els teus camins,

confia en ell, deixa'l fer.

El Senyor guarda els dies dels bons,

i la seua herència perdurarà.

No s'abrasiran en temps de sequera,

s'assaciaran en dies de fam. R.

Aparta't del mal i fes el bé,

i sempre tindràs una casa;

perquè el Senyor estima la justícia

i no abandona els seus amics. R.

És el Senyor qui salva els justos,

els protegix en dies de perill.

El Senyor els ajuda i els deslliura

els rescata dels malvats i els salva,

perquè confien en ell. R.

Al·leluia Ga 6,14

Déu me'n guarde de gloriar-me

en res que no siga la creu de nostre Senyor Jesucrist.

En ella, el món està crucificat per a mi i jo per al món.

Evangeli Mc 9,30-37

El Fill de l'home serà entregat...

Si algú vol ser el primer ha de ser el servidor de tots

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabera ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels hòmens, el mataran i, una vegada mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

Arribaren a Cafarnaüm. Una vegada a casa, els va preguntar: «¿Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores es va assentar, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer de tots i el servidor de tots». Després va fer vindre un xiquet, el posà al mig, el prengué en braços i els digué: «Qui acull un d'estos xiquets en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó a qui m'ha enviat».

***** 

Sant Pere Damià, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.).

Memòria de sant Pere Damià, cardenal bisbe d'Òstia i doctor de l'Església. Havent entrat en l'erm de Fonte Avellana, va promoure intrèpidament la vida religiosa, i en els temps difícils de la reforma de l'Església va treballar per tal que els monjos es dedicaren a la santedat de la contemplació, els clergues a la integritat de vida, i per tal que el poble cristià mantinguera la comunió amb la Seu Apostòlica. Va morir el dia 22 de febrer a la ciutat de Faenza, a la regió italiana d'Emília-Romanya. (1072)

• J.M. Bausset: Sant Pere Damià (2015)

Aniversari del naiximent de sant Joan Enric Newman, cardenal (1801)

Dia Internacional de la Llengua Materna

• Eficàcia de la predicació en valencià (Bonaventura Guerau, 1655)
• El valencià a la diòcesi de Sogorb-Castelló (Josep Maria Cases Deordal, bisbe, 1978)
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual, (Enric Dobón, San Pascual, 273 (1989, juliol-agost), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual (II) (Enric Dobón, San Pascual, 274 (1989, setembre-octubre), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• Per què en valencià? (mossén Jesús Miralles, 1990)
• La llengua forja la unitat d'una nació (Joan Pau II, 1993)
• El valencià en l'església: 1707-2007 (Vicent Canet i Llidó, Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 2007, núm. 18, p. 93-110).
• Normes de Castelló i Església valenciana (Òscar Pérez Silvestre, Saó, 323 (2007,desembre), pp. 32-33).
• Sant Agustí i Pentecosta (Avel·lí Flors, 2009-2010)
• El valencià en la litúrgia (Antoni Ferrando, 2010)
• Humans, llengües i cultura (Vicent Artur Moreno, 2018)
• La llengua com a memòria d'un poble (Abelard Saragossà, 2018)
• Pentecosta, llengua i Església (Avel·lí Flors, 2018)
• El procés de la llengua pels volts de la Nova Planta: la funció de l'Església (Vicent Pitarch i Almela, en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 43-50).
• L'Església de Castelló i la llengua pròpia (Avel·lí Flors i Bonet, en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 51-57).
• El valencià en el Seminari de Montcada (Joan Llopis, 2021)
• El Sínode Diocesà d'una Església que margina el valencià (J.M. Bausset, 2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de febrer

2. Commemoració de sant Eustaci, bisbe d'Antioquia, el qual, cèlebre per la seua doctrina, en temps de l'emperador arrià Constanci, va ser desterrat a Trajanòpolis, a Tràcia, actual Bulgària, a causa de la seua fe catòlica, i allí va descansar en el Senyor. (c. 338)

3. Al monestir de Moutier-Grandval, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Germà, abat, que en tractar de defensar pacíficament uns veïns del monestir davant de l'agressió d'uns assaltadors, va ser despullat per estos de les seues vestidures i llancejat fins a morir, juntament amb el monjo Randoald. (c. 667)

4. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Portmort, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser empresonat per ser sacerdot i després penjat prop de la catedral de Sant Pau, consumant així el seu martiri. (1592)

5. També a Londres, sant Robert Southwell, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant diversos anys va exercir el seu ministeri a la ciutat i el seu voltant, i va compondre himnes espirituals. Detingut per ser sacerdot, va ser cruelment torturat per orde de la mateixa reina Isabel I, i va acabar el seu martiri en ser penjat a Tyburn. (1595)

6. A Angers, població de França, beat Nadal [Noel] Pinot, prevere i màrtir, el qual, en temps de la Revolució Francesa, mentre es preparava per a celebrar Missa com a rector que era, va ser detingut i, revestit amb els ornaments litúrgics a manera de burla, el van portar al patíbul com a l'altar del sacrifici. (1794)

7. A Torí, ciutat de la regió italiana del Piemont, beata Maria Enriqueta (Anna Caterina) Dominici, de la Congregació de Germanes de Santa Anna i de la Providència, que va governar sàviament i va engrandir el seu Institut durant trenta anys, fins al dia de la seua mort. (1894)