Noé mirà, i va vore que la terra estava eixutaLectura de llibre del GènesiAl cap de quaranta dies, Noé obrí la finestra que havia fet en l'arca i deixà anar el corb, que eixia i tornava al moment, esperant que s'eixugara l'aigua en la terra. Després, per vore si l'aigua havia minvat, deixà anar el colom, que no va trobar on posar-se i va tornar a l'arca, perquè l'aigua encara cobria tota la terra. Noé tragué la mà, prengué el colom i l'entrà dins de l'arca. Esperà set dies més i el va soltar una altra vegada. A poqueta nit el colom tornà duent al bec una rama tendra d'olivera. Noé va comprendre que l'aigua ja havia minvat. Esperà encara set dies més i deixà anar una altra vegada el colom, que ja no tornà.L'any sis-cents u de la vida de Noé, el dia u del primer mes, l'aigua s'havia eixugat. Noé va apartar la coberta de l'arca per a mirar; i va vore que la terra estava eixuta.
Noé dedicà un altar al Senyor, va prendré animals i ocells de cada una de les espècies que es poden oferir en sacrifici i els va immolar sobre l'altar.
Amb l'aroma d'aquelles víctimes el Senyor es va aplacar, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels hòmens, perquè el cor humà està inclinat al mal des de menut. No tornaré a fer morir tots els vivents, com ara ho acabe de fer. Mentres durarà la terra, no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits».
¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Alçaré la copa de la salvació
i invocaré el seu nom.
R. Senyor, vos oferiréuna víctima d'acció de gràcies.Compliré les meues promesesen presència de tot del poble.Al Senyor li doldriala mort dels seus fidels. R.Compliré les meues promesesen presència de tot del poble.,en els atris de la casa del Senyor,en mig de tu, Jerusalem. R.
Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corper a que conegam a quina esperança ens ha cridat.
El cego estava curat, i ho veia tot clar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús i els deixebles arribaren a Betsaida. Allí li portaren un cego i li demanaven que el tocara. Jesús li donà la mà i se l'endugué fora del poble, li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: «¿Veus alguna cosa?» El cego mirà i li digué: «Veig persones: les veig com si foren arbres, però caminen». Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cego s'hi va vore clarament. Estava curat, i ho veia tot clar, fins i tot des de lluny. Després Jesús l'envià a sa casa dient-li que no posara els peus en el poble.
Beat Vicent Vilar (mem. ll. a la diòcesi de València).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 15 de febrer
1. Commemoració del beat Onèsim, que, sent esclau fugitiu, va ser acollit per Pau i, engendrat com a fill en la fe, va passar a estar vinculat a Crist, tal com l'apòstol va escriure al seu amo Filèmon. (s. I)
2. A Brescia, a la regió de Venècia, a Itàlia, sants Faustí i Jovita, màrtirs, que van rebre la corona victoriosa del martiri després de molts combats suportats per la fe de Crist. (s. inc.)
3. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants màrtirs Isici, prevere, Jòsip, diaca, Romà, Zòsim i Baral, i Agapea, verge. (s. IV)
4. A Clarmont, a Aquitània, hui França, santa Geòrgia, verge. (s. V/VI)
5. A Vaison-la-Romaine, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment també França, sant Quinidi, bisbe. (578)
6. A la vall d’Antrodoco, hui a la regió del Laci, a Itàlia, sant Sever, prevere, recordat pel papa sant Gregori el Gran. (s. VI)
7. A Càpua, ciutat de la regió també italiana de Campània, sant Decorós, bisbe. (d. 680)
8. A Palazzolo, lloc de la Toscana, de nou a Itàlia, sant Walfrid, abat, que després d'haver tingut cinc fills, va decidir, juntament amb la seua esposa, abraçar la vida monàstica. (c. 765)
 |
| Sant Sigfrid |
10. A Borgo San Sepolcro, a la Toscana, a l'actual Itàlia, beat Àngel Scarpetti, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (1306)
11. Beat Fra Frederic Bachstein i tretze companys* (Praga, 1611), pertanyents a l'Orde dels Frares Menors, assassinats per odi a la fe, per una turba formada per hussites, calvinistes i luterans.
*Els noms són: Fr. Joan Martínez, Fr. Bertomeu Dalmasoni, Fr. Simó (sacerdots); Fr. Jeroni dei Conti Arese (diaca); Fr. Gaspar Daverio (subdiaca); Fr. Cristòfol Zelt, Fr. Jan Didak, Fr. Emmanuel, Fr. Joan Bodeo (germans laics); Fr. Jaume i Fr. Clement (professos temporals); i Fr. Joan i Fr. Antoni (novicis).
12. A Paray-le-Monial, a la regió de Borgonya, a França, sant Claudi de La Columbière, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, sent home entregat a la pregària, amb els seus consells va dirigir a molts en el seu esforç per a estimar Déu. (1682)
13. Beat Miqueł Sopoćko (1888- Białystok 1975). Sacerdot catòlic polonés; professor de teologia pastoral de la Universitat Stefan Batory a Vilnius, Lituània. Confessor i director espiritual de santa Faustina Kowalska. Fundador de la Congregació de les Germanes de Jesús Misericordiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada