Noé mirà, i veié que la terra estava eixutaLectura de llibre del GènesiPassats quaranta dies, Noé obrí la finestra que havia fet en l'arca i deixà anar el corb, però el corb tornà al moment, esperant que s'eixugara l'aigua en la terra. Llavors, per vore si l'aigua havia minvat, deixà anar el colom, que no trobà cap lloc on reposar i se'n tornà a l'arca, perquè l'aigua encara cobria tota la terra. Noé tragué la mà, prengué el colom i l'entrà dins de l'arca. Esperà set dies més i el deixà anar una altra vegada. A poqueta nit el colom tornà duent al bec una fulla d'olivera acabada de collir. Noé va comprendre que l'aigua ja havia minvat. Esperà encara set dies més i deixà anar una altra vegada el colom, que ja no tornà.L'any sis-cents u de la vida de Noé, el dia u del primer mes, l'aigua s'havia eixugat. Noé va apartar la coberta de l'arca per a mirar; i veié que la terra estava eixuta.
Noé dedicà un altar al Senyor, immolà animals i ocells de totes les classes que es poden oferir en sacrifici, i els cremà sobre l'altar. Amb l'aroma d'aquelles víctimes el Senyor es va aplacar i decidí en el seu cor que mai més tornaria a maleir la terra per culpa dels hòmens, que des de menuts porten una inclinació mala en el seu cor. I digué: «No tornaré a fer morir a tots els vivents, com ara ho he fet. Mentres durarà la terra, no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits».
¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Invocant el seu nom,alçaré la copa per a celebrar la salvació.R. Senyor, vos oferiréuna víctima d'acció de gràcies.Compliré les meues promeses,ho faré davant del poble.Al Senyor li doldriala mort dels qui l'estimen. R.Compliré les meues promeses,ho faré davant del poble,als atris de la casa del Senyor,en mig de tu, Jerusalem. R.
Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corper a que conegam a quina esperança ens ha cridat.
El cego quedà bé del tot, i ho veia tot clar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús amb els seus deixebles anà a Betsaida. Allà li portaren un cego i li demanaven que el tocara. Jesús li donà la mà i se l'endugué fora del poble, li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntava: «¿Veus alguna cosa?» El cego mirà i li deia: «Veig hòmens que caminen; els veig com arbres». Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cego hi veié clarament. Quedà bé del tot, i ho veia tot clar, fins i tot des de lluny. Després Jesús l'envià a sa casa dient-li que no posara els peus al poble.
Beat Vicent Vilar (mem. ll. a la diòcesi de València).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 15 de febrer
1. Commemoració del beat Onèsim, que, sent esclau fugitiu, va ser acollit per Pau i, engendrat com a fill en la fe, va passar a estar vinculat a Crist, tal com l'apòstol va escriure al seu amo Filèmon. (s. I)
2. A Brescia, a la regió de Venècia, a Itàlia, sants Faustí i Jovita, màrtirs, que van rebre la corona victoriosa del martiri després de molts combats suportats per la fe de Crist. (s. inc.)
3. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants màrtirs Isici, prevere, Jòsip, diaca, Romà, Zòsim i Baral, i Agapea, verge. (s. IV)
4. A Clarmont, a Aquitània, hui França, santa Geòrgia, verge. (s. V/VI)
5. A Vaison-la-Romaine, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment també França, sant Quinidi, bisbe. (578)
6. A la vall d’Antrodoco, hui a la regió del Laci, a Itàlia, sant Sever, prevere, recordat pel papa sant Gregori el Gran. (s. VI)
7. A Càpua, ciutat de la regió també italiana de Campània, sant Decorós, bisbe. (d. 680)
8. A Palazzolo, lloc de la Toscana, de nou a Itàlia, sant Walfrid, abat, que després d'haver tingut cinc fills, va decidir, juntament amb la seua esposa, abraçar la vida monàstica. (c. 765)
 |
| Sant Sigfrid |
10. A Borgo San Sepolcro, a la Toscana, a l'actual Itàlia, beat Àngel Scarpetti, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (1306)
11. Beat Fra Frederic Bachstein i tretze companys* (Praga, 1611), pertanyents a l'Orde dels Frares Menors, assassinats per odi a la fe, per una turba formada per hussites, calvinistes i luterans.
*Els noms són: Fr. Joan Martínez, Fr. Bertomeu Dalmasoni, Fr. Simó (sacerdots); Fr. Jeroni dei Conti Arese (diaca); Fr. Gaspar Daverio (subdiaca); Fr. Cristòfol Zelt, Fr. Jan Didak, Fr. Emmanuel, Fr. Joan Bodeo (germans laics); Fr. Jaume i Fr. Clement (professos temporals); i Fr. Joan i Fr. Antoni (novicis).
12. A Paray-le-Monial, a la regió de Borgonya, a França, sant Claudi de La Columbière, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, sent home entregat a la pregària, amb els seus consells va dirigir a molts en el seu esforç per a estimar Déu. (1682)
13. Beat Miqueł Sopoćko (1888- Białystok 1975). Sacerdot catòlic polonés; professor de teologia pastoral de la Universitat Stefan Batory a Vilnius, Lituània. Confessor i director espiritual de santa Faustina Kowalska. Fundador de la Congregació de les Germanes de Jesús Misericordiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada