8 de febrer de 2023, dimecres V

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 2,4b-9.15-17

El Senyor Déu prengué l'home i el posà al jardí de l'Edén

Lectura de llibre del Gènesi

Quan el Senyor Déu va fer la terra i el cel no hi havia cap matoll, ni havia nascut l'herba, perquè el Senyor Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que poguera cultivar els camps; però de la terra brollava una font que regava tota l'extensió dels camps.

I el Senyor Déu va modelar l'home amb pols de la terra, li va bufar a la cara per a fer-li entrar un alé de vida, i es convertí en un ser animat.

Després el Senyor Déu plantà un jardí a l'Edén, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. El Senyor Déu va fer nàixer de la terra fèrtil tota classe d'arbres que fan goig de vore i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l'arbre de la vida i l'arbre del coneiximent del bé i del mal.

El Senyor Déu prengué l'home i el posà al jardí de l'Edén perquè el cultivara i el guardara. El Senyor Déu donà a l'home este manament: «Pots menjar tant com vullgues dels fruits de tots els arbres del jardí, però no menges el fruit de l'arbre del coneiximent del bé i del mal, perquè el dia que en menges, no t'escaparàs de la mort».

Salm responsorial 103,1-2a.27-28.29bc-30 (R.: 1a)

¡Beneïx el Senyor, ànima meua!

Senyor, Déu meu, què gran sou!.

Aneu vestit d'esplendor i majestat,

vos rodeja la llum com un mantell.

R. Beneïx el Senyor, ànima meua!

Tots esperen de la vostra mà

que els doneu l'aliment al seu temps;

els el doneu, i ells l'arrepleguen:

obriu la mà i mengen a la gana. R.

Si els retireu l'alè, expiren

i tornen a la pols d'on van eixir.

Quan envieu el vostre alè, renaix la creació,

i renoveu la vida sobre la terra. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Mc 7,14-23

Només allò que ix de l'home el fa impur

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va cridar la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra dins de l'home des de fora que el puga fer impur; només allò que ix de l'home el fa impur».

Quan Jesús va deixar la gent i va entrar en casa, els deixebles li preguntaren què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: «¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? No enteneu que tot allò que entra en l'home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos?» D'esta manera declarava purs tots els aliments. I afegia: «Només allò que ix de l'home el fa impur. De dins del cor de l'home ixen les intencions perverses que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, difamacions, arrogància, frivolitat. Totes estes maldats ixen de dins i fan impur l'home».

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

Santa Josefina Bakhita, verge (mem. ll.). 

Santa Josefina Bakhita, verge, nascuda a la regió de Darfur, a Sudan, que, sent encara xiqueta va ser raptada i venuda en diversos mercats africans d'esclaus, patint dura captivitat. En obtindre la llibertat, va abraçar la fe cristiana i va ingressar en l'Institut de les Filles de la Caritat (Canossianes), i va passar la resta de la seua vida a Schio, al territori italià de Vicenza, entregada a Crist i al servici del proïsme. (1947)

• J.M. Bausset: Santa Josefina Bakhita (2015)

Sant Jeroni Emiliani (mem. ll.).

 

Sant Jeroni Emiliani, que en la seua joventut es va deixar portar per la còlera i la luxúria, però després de ser empresonat pels seus enemics es va convertir a Déu, entregant-se a la cura dels més necessitats, especialment els òrfens i malalts. Juntament amb els companys que va aconseguir reunir, va donar inici a la Congregació anomenada dels Clergues Regulars de Somasca, i temps després, mentre atenia els malalts en eixa mateixa població de Somasca, prop de Bèrgam, a la regió italiana de Llombardia, va contraure la pesta i va morir piadosament. (1537) 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de febrer

3. A Alexandria d'Egipte, commemoració de santa Cointa o Quinta, màrtir, a qui els pagans, durant la persecució duta a terme sota l'emperador Deci, volien obligar a adorar els ídols, però ella ho va rebutjar fermament i, lligada de peus i mans, va ser arrossegada per carrers i places; així va patir un suplici horrible. (249)

4. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Juvenci o Evenci, bisbe, que va treballar intrèpidament en favor de l'Evangeli. (397)

5. Commemoració dels sants monjos màrtirs del monestir de Sant Dio, a Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, que van ser assassinats cruelment per defendre la fe catòlica, en ocasió de l'enviament de la carta del papa sant Fèlix III contra el patriarca Acaci. (c. 485)

6. A la Bretanya Menor, hui França, sant Jacut, abat, germà dels sants Guenolé i Guetenoc, que va construir prop de la mar l'abadia que després va portar el seu nom. (s. VI)

7. A Milà, a la regió Italiana de Llombardia, memòria de sant Honorat, bisbe, que, davant de l'imminent atac dels llombards, va posar fora de perill una bona part de la població traslladant-la a Gènova. (c. 570)

8. A Besançon, a Burgúndia, actualment França, sant Nicet, bisbe. (c. 610)

9. A Verdun, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Pau, bisbe, que, havent abraçat la vida monàstica, va ser després elevat a la seu episcopal d'esta ciutat, en la qual va promoure el culte diví i la vida regular dels canonges. (c. 647)

10. A Albano, lloc del Laci, a l'actual Itàlia, beat Pere, anomenat "Igni" per haver passat il·lés pel foc, que va ser monjo de Vallombrosa i més tard bisbe d'Albano, treballant sempre sense treva per a restaurar la disciplina eclesiàstica. (1089)

11. A Muret, a la regió aquitana de Llemotges, hui França, sant Esteve, abat i fundador de l'Orde de Grandmont, que va confiar als clergues la lloança divina i la contemplació, deixant l'administració dels assumptes temporals a la caritat dels germans llecs. (1124)

12. A Savigliano, localitat del Piemont, a Itàlia, beata Josefina Gabriela Bonino, verge, que va fundar una congregació religiosa sota la protecció de la Sagrada Família de Natzaret, per a educar els òrfens i assistir els malalts pobres. (1906)

13. Beata Esperança de Jesús (1893- Collevalenza, Perusa, Itàlia 1983). En el segle Maria Josepa Alhama Valera, espanyola. Fundadora de les Congregacions de les Serventes de l'Amor Misericordiós i dels Fills de l'Amor Misericordiós.