Lectura primera He 13,15-17.20-21
Que el Senyor de la pau, que ha fet pujar d'entre els mortsel gran pastor de les ovelles, vos perfeccione amb tota classe de béLectura de la carta als cristians hebreusGermans, oferim a Déu, per Jesucrist, una acció de gràcies perpètua, fruit dels llavis que alaben el seu nom. No us oblideu de fer el bé i de compartir amb els altres el que teniu: ofrenes com estes, sí que són agradables a Déu. Obeïu els qui vos presidixen i feu-los cas. Ells vetlen per vosaltres i n'hauran de donar compte; mireu que puguen fer-ho amb goig; si ho han de fer amb pena, no vos seria profitós.Acabe fent present el meu desig al Déu de la pau: Ell ha fet pujar d'entre els morts a Jesús, Senyor nostre, l'ha constituït el gran pastor de les ovelles i ha segellat amb la seua sang una aliança eterna; que ell vos perfeccione amb tota classe de bé per a que pugau complir la seua voluntat; que ell mateix, per Jesucrist, faça en nosaltres allò que li és plaent. A ell siga donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
Salm responsorial 22,1-3,4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor, no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos;em porta al repòs vora l'aigua,i allí em retorna.Em guia per camins segursper l'amor del seu nom.R. El Senyor és el meu pastor,no em falta res.Ni quan passe per una vall fosca,no tinc gens de por.Vós esteu al meu costat:la vostra vara i el vostre bastóem donen confiança. R.Davant de mi pareu una taula,enfront dels enemics;m'heu ungit el cap amb perfums,i la meua copa sobreïx. R.Tota la vida m'acompanyenla vostra bondat i el vostre amor.I viuré anys i més anysen la casa del Senyor. R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meues ovelles reconeixen la meua veu,diu el Senyor;també jo les reconec i elles em seguixen.
Evangeli Mc 6,30-34
Eren com ovelles sense pastor᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els va dir:«Veniu vosaltres a soles a un lloc despoblat i reposeu un poc».Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que no els deixava temps ni de menjar. Se n'anaren, per tant, a soles amb la barca cap a un lloc despoblat. Però molts els van vore quan se n'anaven i ho van saber; van córrer a peu de tots els pobles fins allà i arribaren primer que ells.Quan Jesús desembarcà, va vore una gran multitud i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 4 de febrer
 |
| Sant Ràban Maur, bisbe de Chartres |
2. A Perge, lloc de Pamfília, a l'actual Turquia, sants Papies, Diodor i Claudià, màrtirs. (s. III)
3. A Alexandria d'Egipte, passió dels sants màrtirs Fileas, bisbe de Thmuis, i Filorom, tribú militar, els quals, durant la persecució duta a terme sota l'emperador Dioclecià, no van cedir a les persuasions dels seus perents i amics perquè salvaren la seua vida, i van obtindre del Senyor la palma del martiri en ser decapitats. (s. IV)
4. A Pelúsion, també a Egipte, sant Isidor, prevere, home de profunda doctrina, que, menyspreant el món i les riqueses, va tractar d'imitar la vida de sant Joan Baptista en el desert, per la qual cosa va vestir l'hàbit monàstic. (c. 449)
5. A Châteaudun, prop de Chartres, a la Gàl·lia, hui França, trànsit de sant Aventí, bisbe, que havia ocupat l'esmentada seu de Chartres. (c. 511)
6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, també a l'actual França, sant Aventí, que va ser servidor de sant Llop, bisbe. (c. 537)
7. A Magúncia, ciutat de Francònia, a Alemanya, sant Ràban, cognomenat "Maur", bisbe, que, sent monjo de Fulda, va ser elevat a la seu de Magúncia. Docte en ciència i eloqüent en el parlar, mai va deixar de dur a terme tot el que poguera redundar a major glòria de Déu. (856)
- Veni, creator Spiritus (Cercapou)
8. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Nicolau Estudita, monjo, que exiliat repetides vegades per defensar el culte de les santes imatges, va acabar els seus dies com a abat del monestir d'Estúdion. (868)
9. A Sempringham, lloc d'Anglaterra, sant Gilbert, prevere, que va fundar, amb l'aprovació del papa Eugeni III, un Orde monàstic, en el qual va imposar una doble disciplina: la Regla de sant Benet per a les monges i la de sant Agustí per als clergues. (1189)
Fundador dels canonges regulars de Semprimgham (Anglaterra). Fruí de l'amistat de sant Tomàs Becket i de sant Bernat.
10. A Bourges, a Aquitània, actualment França, santa Joana de Valois, que, sent reina de França, en ser declarar-se nul el seu matrimoni amb Lluís XII, es va dedicar a servir a Déu. Va cultivar una especial pietat a la Santa Creu i va fundar l'Orde de la Santíssima Anunciació de Santa Maria. (1505)
11. A Durham, a Anglaterra, beat Joan Speed, màrtir, el qual, per haver auxiliat uns sacerdots, va aconseguir, durant el regnat d'Isabel I, la palma del martiri en ser decapitat. (1594)
12. A Amatrice, població dels Abruços italians, sant Josep de Leonessa, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, qui, a Constantinoble, va sostindre en la seua fe els cristians captius i va patir grans tribulacions per haver predicat l'Evangeli, fins i tot al mateix palau del Sultà. De retorn a la seua pàtria, es va distingir per atendre els pobres. (1612)
13. Beat Just Takayama Ukon (1552- Manila, Filipines 1615). Japonés, laic, pare de família, que va renunciar a la seua alta posició social i a les seues riqueses per amor a Crist i que a causa dels maltractaments que va patir en la seua pàtria, pels qui odiaven la seua fe, va morir en l'exili en 1615.
14. A Oriur, al regne de Maravà, a l'Índia, sant Joan de Brito, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després de convertir a molts a la fe, imitant la vida i la conducta dels ascetes d'aquelles regions, va acabar la seua vida amb un gloriós martiri. (1693)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada