Segon darrer dia abans de Quaresma
- Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2023
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Un temps favorable per a la conversió (2023)
Lectures de la missa:
Primer que tot va ser creada la saviesaComença el llibre de Jesús, fill de SiraTota saviesa ve de Déu, el Senyor,i es troba amb ell des de sempre.¿Qui pot comptar els grans d'arena de les platges,les gotes de la pluja o els dies de l'eternitat?¿Qui és capaç de mesurar l'altura del cel,l'amplària de la terra i la fondària de l'oceà?Però la saviesa de Déu encara és més vasta.Primer que tot va ser creada la saviesa,el coneiximent és anterior als temps més antics.¿A qui ha sigut revelat l'origen de la saviesa?¿Qui ha conegut les seues subtilitats?Només u, el més temible, Déu,que té el domini de tots els seus tresors.És ell qui l'ha creada,l'ha vista, l'ha mesuradai l'ha escampada sobre totes les seues obres,i sobre tots els vivents, amb generositat;l'ha brindada a tots aquells que l'amen.
El Senyor és rei, va vestit de majestat.El Senyor va vestit i cenyit de poder.R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.Manté ferm tot el món, incommovible.El vostre soli es manté des del principi,vós sou des de sempre. R.El vostre pacte és irrevocable;la santedat vos pertany, Senyor,al llarg de tots els temps. R.
Jesucrist, el nostre salvador,ha desposseït la mort del poder que teniai, amb la Bona Nova de l'evangeli,ha fet resplandir la llum de la vida.
Ja crec, Senyor, però ajudeu-me a creure mésLectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i, quan anava a reunir-se amb els deixebles, va vore una gentada al voltant d'ells i uns mestres de la Llei que discutien. Sorpresos de vore'l arribar, la gent va anar corrents a saludar-lo.
Jesús els preguntà: «¿Què discutíeu amb ells?» Un home d'entre la gent li respongué: «Mestre, vos he portat el meu fill, posseït d'un esperit que no parla. Quan se n'apodera, siga on siga, trau bromera per la boca, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als vostres deixebles que li'l tragueren, però no han pogut».Jesús exclamà: «¡Gent descreguda! ¿Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? ¿Fins quan vos hauré d'aguantar? Porteu-me el xiquet».
Li'l portaren i, només va vore a Jesús, l'esperit el sacsejà violentament, caigué a terra i es rebolcava traent bromera per la boca. Jesús va preguntar a son pare: «Des de quan li passa açò?» Ell li digué: «Des de molt menut, i sovint ha intentat matar-lo tirant-lo al foc o a l'aigua. ¡Compadiu-vos de nosaltres i ajudeu-nos si hi podeu fer alguna cosa!»
Jesús li contestà: «¿Dius que vos ajude si puc? Tot és possible als qui creuen». El pare del xiquet exclamà: «Ja crec, però ajudeu-me a creure més».Jesús, veent que hi acudia més gent, va reprendre l'esperit maligne amb estes paraules: «Esperit mut i sord, et mane que isques d'este xiquet i que no hi tornes més». L'esperit va eixir enmig de crits i de convulsions, i el xiquet quedà sense cap senyal de vida, tant que tots deien que era mort. Però Jesús li donà la mà, el va alçar i el xiquet es posà dret.
Un vegada a casa, els deixebles li preguntaven: «¿Com és que nosaltres no l'hem pogut traure?» Ell els digué: «Els esperits d'esta classe només els podreu traure amb la pregària».
*****
Aniversari del naiximent de l'escriptor Georges Bernanos (1888)
Dia Mundial de la Justícia Social
Papa Francesc: Fratelli tutti, 22.
En el món de hui persistixen nombroses formes d'injustícia, nodrides per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, rebutjar i fins i tot matar l'home. Mentre una part de la humanitat viu en l'opulència, una altra part veu la seua dignitat desconeguda, menyspreada o xafada i els seus drets fonamentals ignorats o violats». ¿Què diu això sobre la igualtat de drets fundada en la mateixa dignitat humana?
Papa Francesc: Fratelli tutti.
Oració al Creador
Senyor i Pare de la humanitat,
que has creat a tots els sers humans amb la mateixa dignitat,
infon en els nostres cors un esperit fraternal.
Inspira'ns un somni de reencontre, de diàleg, de justícia i de pau.
Impulsa'ns a crear societats més sanes
i un món més digne,sense fam, sense pobrea,sense violència, sense guerres.
Que el nostre cor s'òbriga
a tots els pobles i nacions de la terra,
per a reconéixer el bé i la belleaque vas sembrar en cada u,per a ajustar llaços d'unitat, de projectes comuns,d'esperances compartides. Amén.
Elogis del 20 de febrer
1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de sant Serapió, màrtir, que en temps de l'emperador Deci, va ser víctima d'atroços turments i, després de dislocar-li tots els membres, va acabar sent precipitat des de dalt de sa casa. (c. 248)
2. Commemoració de cinc sants màrtirs que van perir a la ciutat de Tir, a l'actual Líban, en temps de l'emperador Dioclecià, els quals, assotats primer i després exposats nus a les feres, van mostrar la seua ferma i inamovible constància a pesar de la seua joventut. Un d'ells, de tot just vint anys, pregava amb els braços estesos en forma de creu, i tots, finalment, van ser degollats. (303)
3. A Antioquia de Síria, hui Turquia, commemoració de sant Tiranió, bisbe de Tir i màrtir, que educat en la fe cristiana des de la seua edat més tendra, va aconseguir la corona de la glòria en ser estripat amb garfis de ferro, juntament amb el prevere Zenobi. (311)
4. A Tournai, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Eleuteri, bisbe. (c. 530)
5. Al cenobi de Saint-Truiden, al territori de Brabant, a Austràsia, també a l'actual Bèlgica, trànsit de sant Euqueri, bisbe d'Orleans, que desterrat per Carles Martel a causa de les calúmnies d'alguns envejosos, va trobar piadós refugi entre aquells monjos. (c. 738)
6. A Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sant Lleó, bisbe, que es va ocupar sobretot de la cura dels pobres. (c. 787)
7. A Ajustrel, lloc pròxim a Fàtima, a Portugal, santa Jacinta Marto, la qual, sent encara xiqueta de tendra edat, va acceptar amb tota paciència la greu malaltia que l'afligia i va demostrar sempre una gran devoció a la Santíssima Mare de Déu. (1920)
8. A Stutthof, prop de Gdynia, a Polònia, beata Júlia Rodzinska, verge de la Congregació de Germanes de Sant Doménec i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, va ser confinada en un camp de concentració, on, després d'haver contret una greu malaltia, va passar a la glòria. (1945)
Entre els milions de víctimes de l’Holocaust nazi hi ha nombrosos màrtirs cristians, especialment a Polònia. És el cas d’Estanislava Rodzinska nascuda al poble polonés de Nawojowa el 1899. Òrfena ben prompte de mare, és acollida per les religioses d’un convent de dominiques. El seu exemple de vida farà que entre a la congregació i hi professe canviant el seu nom. Es va dedicar a la docència en diverses escoles i orfenats.
El 1939, amb l’ocupació del país per les tropes soviètiques, les religioses van haver de deixar la docència, però la Júlia la continuà clandestinament en un orfenat de Vilna. Acusada d’ajudar la resistència, és enviada al camp de concentració de Stutthof (prop de Danzig). El seu bon esperit la va portar a ajudar les presoneres jueves, malaltes de tifus, fins que ella mateixa se’n va contagiar i va morir el 20 de febrer de 1945. El 9 de maig següent el camp fou alliberat. Durant el seu seté viatge apostòlic a Polònia el papa Joan Pau II la va beatificar el 3 de juny de 1999. (Font)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada