20 de febrer de 2023, dilluns VII

Segon darrer dia abans de Quaresma

Lectures de la missa:

Lectura primera Sir 1,1-10

Primer que tot va ser creada la saviesa

Comença el llibre de Jesús, fill de Sira

Tota saviesa ve de Déu, el Senyor,
i es troba amb ell des de sempre.
¿Qui pot comptar els grans d'arena de la mar,
les gotes de la pluja o els dies de l'eternitat?
¿Qui és capaç de mesurar l'alçària del cel,
l'amplària de la terra i la profunditat de l'oceà?
¿Qui ha escrutat la saviesa de Déu, que és anterior a tot?
Primer que tot va ser creada la saviesa,
la intel·ligència prudent existix des de l'eternitat.
La font de la saviesa és la paraula de Déu que està en el cel; 
els seus camins són els manaments eterns.
¿A qui ha sigut desvelat l'origen de la saviesa?
¿Qui ha conegut les seues subtilitats? 
¿A qui s'ha revelat la ciència de la saviesa? 
¿Qui ha comprés la seua profunda experiència?
Només u és savi, digne de veneració,
el que està assentat en el seu tron.
El Senyor és qui l'ha creada,
l'ha vista, l'ha mesurada
i l'ha escampada sobre totes les seues obres,
i sobre tots els vivents, amb generositat;
l'ha brindada a tots aquells que l'amen.

Salm responsorial 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a)

El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.

R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.

Manté ferm tot el món, incommovible.
El vostre soli es manté des del principi,
vós sou des de sempre. R.

La vostra ensenyança és veraç, Senyor;
la santedat adorna la vostra casa,
al llarg de tots els temps. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,
ha destruït la mort
i, amb l'Evangeli,
ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 9,14-29

Ja crec, Senyor, però ajudeu-me a creure més

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i, quan anava a reunir-se amb els deixebles, va vore una multitud a l'entorn i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. Sorpresos de vore'l arribar, la gent va anar corrents a saludar-lo. 
Jesús els preguntà: «¿Què discutíeu amb ells?» Un de la gent li respongué: «Mestre, vos he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. Quan se n'apodera, siga on siga, el tira per terra, i el xiquet trau bromera per la boca, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als vostres deixebles que l'expulsaren, però no han pogut».
Jesús exclamà: «¡Generació descreguda! ¿És que hauré d'estar sempre amb vosaltres? ¿És que vos hauré d'aguantar més encara? Porteu-me el xiquet». 
Li'l portaren i, només vore a Jesús, l'esperit el sacsejà violentament, caigué en terra i es rebolcava tirant bromera per la boca. Jesús va preguntar a son pare: «¿Des de quan li passa açò?» Ell li respongué: «Des de molt menut, i sovint ha intentat matar-lo tirant-lo al foc o a l'aigua. ¡Compadiu-vos de nosaltres i ajudeu-nos si hi podeu fer alguna cosa!» 
Jesús li contestà: «¿Dius que vos ajude si puc? Tot és possible per al qui creu». El pare del xiquet exclamà: «Crec, però ajudeu-me a tindre més fe».
Jesús, veent que acudia més gent, va reprendre l'esperit maligne amb estes paraules: «Esperit mut i sord, et mane que isques d'este xiquet i que no hi tornes més». L'esperit va eixir entre crits i convulsions, i el xiquet quedà sense cap senyal de vida, de manera que tots deien que estava mort. Però Jesús li donà la mà, el va alçar i el xiquet es posà dret. 
Una volta en casa, els deixebles li preguntaren: «¿Com és que nosaltres no l'hem pogut expulsar?» Ell els va respondre: «Esperits d'esta classe només es poden expulsar amb la pregària».

*****

Aniversari del naiximent de l'escriptor Georges Bernanos (1888)


Dia Mundial de la Justícia Social

Papa Francesc: Fratelli tutti, 22.

En el món de hui persistixen nombroses formes d'injustícia, nodrides per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, rebutjar i fins i tot matar l'home. Mentre una part de la humanitat viu en l'opulència, una altra part veu la seua dignitat desconeguda, menyspreada o xafada i els seus drets fonamentals ignorats o violats». ¿Què diu això sobre la igualtat de drets fundada en la mateixa dignitat humana?


Papa Francesc: Fratelli tutti.

Oració al Creador

Senyor i Pare de la humanitat,
que has creat a tots els sers humans amb la mateixa dignitat,
infon en els nostres cors un esperit fraternal.
Inspira'ns un somni de reencontre, de diàleg, de justícia i de pau.
Impulsa'ns a crear societats més sanes
i un món més digne,
sense fam, sense pobrea,
sense violència, sense guerres.

Que el nostre cor s'òbriga 
a tots els pobles i nacions de la terra,
per a reconéixer el bé i la bellea
que vas sembrar en cada u,
per a ajustar llaços d'unitat, de projectes comuns,
d'esperances compartides. Amén.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de sant Serapió, màrtir, que en temps de l'emperador Deci, va ser víctima d'atroços turments i, després de dislocar-li tots els membres, va acabar sent precipitat des de dalt de sa casa. (c. 248)

2. Commemoració de cinc sants màrtirs que van perir a la ciutat de Tir, a l'actual Líban, en temps de l'emperador Dioclecià, els quals, assotats primer i després exposats nus a les feres, van mostrar la seua ferma i inamovible constància a pesar de la seua joventut. Un d'ells, de tot just vint anys, pregava amb els braços estesos en forma de creu, i tots, finalment, van ser degollats. (303)

3. A Antioquia de Síria, hui Turquia, commemoració de sant Tiranió, bisbe de Tir i màrtir, que educat en la fe cristiana des de la seua edat més tendra, va aconseguir la corona de la glòria en ser estripat amb garfis de ferro, juntament amb el prevere Zenobi. (311)

4. A Tournai, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Eleuteri, bisbe. (c. 530)

5. Al cenobi de Saint-Truiden, al territori de Brabant, a Austràsia, també a l'actual Bèlgica, trànsit de sant Euqueri, bisbe d'Orleans, que desterrat per Carles Martel a causa de les calúmnies d'alguns envejosos, va trobar piadós refugi entre aquells monjos. (c. 738)

6. A Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sant Lleó, bisbe, que es va ocupar sobretot de la cura dels pobres. (c. 787)

7. A Ajustrel, lloc pròxim a Fàtima, a Portugal, santa Jacinta Marto, la qual, sent encara xiqueta de tendra edat, va acceptar amb tota paciència la greu malaltia que l'afligia i va demostrar sempre una gran devoció a la Santíssima Mare de Déu. (1920)

8. A Stutthof, prop de Gdynia, a Polònia, beata Júlia Rodzinska, verge de la Congregació de Germanes de Sant Doménec i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, va ser confinada en un camp de concentració, on, després d'haver contret una greu malaltia, va passar a la glòria. (1945)

Entre els milions de víctimes de l’Holocaust nazi hi ha nombrosos màrtirs cristians, especialment a Polònia. És el cas d’Estanislava Rodzinska nascuda al poble polonés de Nawojowa el 1899. Òrfena ben prompte de mare, és acollida per les religioses d’un convent de dominiques. El seu exemple de vida farà que entre a la congregació i hi professe canviant el seu nom. Es va dedicar a la docència en diverses escoles i orfenats.

El 1939, amb l’ocupació del país per les tropes soviètiques, les religioses van haver de deixar la docència, però la Júlia la continuà clandestinament en un orfenat de Vilna. Acusada d’ajudar la resistència, és enviada al camp de concentració de Stutthof (prop de Danzig). El seu bon esperit la va portar a ajudar les presoneres jueves, malaltes de tifus, fins que ella mateixa se’n va contagiar i va morir el 20 de febrer de 1945. El 9 de maig següent el camp fou alliberat. Durant el seu seté viatge apostòlic a Polònia el papa Joan Pau II la va beatificar el 3 de juny de 1999. (Font)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

6 d'abril de 2025, Diumenge V de Quaresma

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle C   Lectures del dia  (AVL) - Is 43, 16-21.  Faré una cosa nova, per a que el meu poble puga beure en l’este...

entrades populars