DISSABTE DESPRÉS DE CENDRA
Lectures de la missa:
La Quaresma: canviar de vida
Si satisfàs la fam dels indigents, s'omplirà de llum la teua foscorLectura del llibre d'IsaïesDiu el Senyor: «Si no intentes fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dones el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, s'omplirà de llum la teua foscor, i el teu crepuscle serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert assaciarà la teua fam; et farà fort i vigorós, seràs com un hort amerat d'aigua, com una font inacabable. Reconstruiràs les ruïnes antigues, edificaràs sobre els fonaments de les generacions passades, i et diran restaurador de muralles, reparador de cases derruïdes.Si els teus peus no violen el descans del dissabte, i no t'ocupes dels teus interessos el dia consagrat a mi, si tens el dissabte per un dia de delícies, un dia de gloria consagrat al Senyor, si observes el descans no anant de viatge, no procurant el teu interés ni tractant dels teus negocis, trobaràs les teues delícies en el Senyor, seran teues les muntanyes del país i t'alimentaràs de l'heretat del teu pare Jacob. La boca del Senyor és la qui et parla».
Escolteu, Senyor, escolteu i responeu-me,que soc un pobre desvalgut.Guardeu la meua vida, que soc un fidel vostre.Salveu el vostre servent que en vós confia.R. Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor,que m'encamine en la vostra veritat.Sou el meu Déu, compadiu-me, Senyor,que tot el dia clame a vós.Doneu este goig al vostre servent;a vós eleve la meua ànima. R.Vós, Senyor, sou indulgent i bo,ric en l'amor per a tot aquell que vos invoca.Senyor, escolteu la meua pregària,escolteu la meua súplica. R.
Diu el Senyor:«No em complau la mort del pecador,sinó que es convertixca i que vixca».
No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va eixir, va vore un publicà que es deia Leví, assentat al lloc on recaptava, i li va dir: «Vine amb mi». Ell ho deixà tot, s'alçà i se n'anà amb Jesús. Leví convidà molta gent a sa casa. Molts publicans i altra gent eren a taula amb Jesús i els deixebles. Els fariseus i els seus mestres de la Llei se'n queixaven als deixebles de Jesús i els deien: «¿Per què mengeu i beveu amb publicans i pecadors?» Jesús els va respondre: «El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors».
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 25 de febrer
1. A Perge, lloc de Pamfília, hui Turquia, passió de sant Néstor, bisbe de Maguidos i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Deci va ser condemnat pel prefecte de la província a morir en una creu, per a que patira la mateixa pena del Crucificat a qui confessava. (c. 250)
Sant Cesari de Nazianz |
Germà segon de sant Gregori Nazianzé, era metge a la cort imperial de Julià l'Apòstata. Salvat de la mort en ocasió d'un terratrèmol, va renunciar a la seua situació i dedicà la vida a Crist. Va morir l'any 369.
3. A Maubeuge, a la Gàl·lia Bèlgica, santa Adeltruda, verge i abadessa. (526)
4. Al monestir de Heidenheim, a Francònia, hui Alemanya, santa Valpurga, abadessa, els germans de la qual, els sants Bonifaci, Willibald i Winebald, la van convéncer perquè anara d'Anglaterra a Germania, on va regir aquell monestir, de doble comunitat de monges i monjos. (779)
5. A Agrigent, població de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Gerland, bisbe, que va organitzar la seua Església una vegada recuperada de mans dels sarraïns. (1100)
6. Al priorat d'Orsan, a la regió de Bourges, a Aquitània, actual França, trànsit del beat Robert d'Arbrissel, prevere, que predicant públicament la conversió dels costums, va reunir dones i hòmens al monestir doble de Fontevrault, sota el govern d'una abadessa. (1116)
7. A Lucca, ciutat de la regió italiana de Toscana, beat Avertà, pelegrí, religiós de l'Orde dels Carmelites. (c. 1386)
8. A Puebla de los Ángeles, a Mèxic, beat Sebastià Aparicio, que, sent pastor d'ovelles, es va traslladar d'Espanya a Mèxic, on va reunir amb el seu treball una notable fortuna amb la qual va ajudar els pobres, i després d'haver enviduat dos voltes, va ser rebut com a germà laic en l'Orde dels Germans Menors, en el qual va morir quasi centenari. (1600)
9. A Lauria, població de la regió italiana de la Basilicata, beat Doménec Lentini, prevere, que en el seu lloc d'origen, i fins a la seua mort, va exercir un ministeri fructuós i variat, fonamentat en una vida d'humilitat, oració i penitència. (1828)
10. Al poble de Mdina, a l'illa de Malta, beata Maria Adeodata (Maria Teresa) Pisani, verge de l'Orde de Sant Benet, qui, abadessa del monestir de Sant Pere, amb sàvia administració del seu temps, alhora que complia la seua pròpia missió, va mostrar gran interés pels pobres i abandonats, i va contribuir així al bé de la comunitat. (1855)
11. A la ciutat de Xilianxian, a la província xinesa de Guangxi, sant Llorenç Bai Xiaoman, màrtir, d'ofici artesà i neòfit, que va preferir ser assotat i degollat abans que negar a Crist. (1856)
12. Beat Ciríac Maria Sancha i Hervás (1833- Toledo 1909). Cardenal arquebisbe de Toledo. Fundador de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha; amb un zel d'ardent caritat es va fer tot per a tots. Va viure pobre i va morir pobríssim. Fou arquebisbe de València.
13. Al llogaret de Tequila, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Toribi Romo, prevere i màrtir, que a causa de la seua condició sacerdotal va ser assassinat durant la persecució religiosa. (1928)
14. Al costat del riu Beijiang, prop de Shaoguan, a la província xinesa de Guandong, sants màrtirs Lluís Versiglia, bisbe, i Calixt Caravario, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que van patir el martiri per haver donat assistència pastoral a les persones que els estaven confiades. (1930)
15. Beata Maria Ludovica de Angelis (Mar del Plata, l'Argentina 1880-1962). Verge, religiosa de les Filles de Nostra Senyora de la Misericòrdia.
16. Beata Rani Maria Vattalil, en el segle Mariam (1954- Camí a Indore, l'Índia 1995). Religiosa professa de la Congregació de les Germanes Clarisses Franciscanes; assassinada per odi a la fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada