DIJOUS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
Quaresma: penedir-se dels pecats
Desistiu de fer este mal al vostre pobleLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, el Senyor va dir a Moisés: «Ves, baixa a la plana: s'ha pervertit el teu poble, que tu has fet pujar de la terra d'Egipte. De seguida s'han desviat del camí que jo els havia indicat. S'han fabricat un vedell de metall fos i l'han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen: "Poble d'Israel, ací tens els teus déus, els que t'han fet eixir de la terra d'Egipte"».El Senyor va afegir: «Veig que este poble té el cap dur. Deixa'm que s'encenga contra ells la meua indignació i els extermine. Després faré de tu un gran poble».
Però Moisés calmava el Senyor, el seu Déu, dient: «Senyor, ¿per què s'encén la vostra fúria contra el vostre poble, que heu fet eixir de la terra d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? Els egipcis dirien: "Els va fer eixir amb mala intenció, per a fer-los morir per les muntanyes i fer-los desaparéixer de la terra". Calmeu la vostra ira, desistiu de fer este mal al vostre poble. Recordeu-vos d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els vostres servents; recordeu que els vau jurar per vós mateix i els diguéreu: "Multiplicaré la vostra descendència com les estreles del cel, donaré tot este país als vostres descendents i el posseiran per sempre"».
D'esta manera el Senyor es va desdir del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.
A l'Horeb van fer una imatge de vedell,adoraren un ídol de metall;canviaren a Déu, la seua glòria,per la figura d'un bou que menja herba.R. Per l'amor que teniu al vostre poble,recordeu-vos de nosaltres, Senyor.Van oblidar a Déu, que els havia salvat,que havia fet prodigis a Egipte,meravelles a la terra de Cam,obres admirables vora el Mar Roig. R.Ja parlava Déu d'exterminar-los,quan Moisés, el seu elegit,va gosar encarar-se al seu rigori el desdigué de destruir-los. R.
Déu ama tant el món,que ha donat el seu Fill únic;tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.
Qui vos acusa és Moisès, en qui teniu posada l'esperança᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als jueus:
«Si donara testimoni de mi mateix, el meu testimoni no tindria valor. Un altre dona testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor.
Quan enviàreu gent per a interrogar a Joan, ell va donar testimoni a favor de la veritat. No és que jo necessite cap testimoni humà; només ho dic perquè vullc que vos salveu. Joan era una flama encesa i resplandent, i vosaltres vos deixàreu entusiasmar un cert temps per la seua llum.Però jo tinc a favor meu un testimoni més gran que el de Joan: són les obres que el Pare m'ha encomanat que duga a terme. Estes obres que jo faig, sí que m'acrediten com a enviat del Pare. A més, el Pare, que m'ha enviat, dona testimoni a favor meu.
Vosaltres no heu sentit mai la seva veu, ni li heu vist mai la cara, ni deixeu que la seua paraula habite en vosaltres, perquè no voleu creure en aquell que ell ha enviat.
Vosaltres estudieu les Escriptures, perquè penseu que per elles tindreu la vida eterna, però les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu vindre a mi, encara que en mi trobaríeu la vida.
De glòria humana, no n'accepte. Però vos conec bé i sé que no porteu dins l'amor de Déu. Jo he vingut en nom de mon Pare, i no m'acolliu; en canvi, acolliu a qualsevol que vinga en nom propi. ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu glòria els uns dels altres, però no busqueu la glòria que ve del Déu únic?
No penseu que seré jo qui vos acusarà davant del Pare: qui vos acusa és Moisés, en qui teniu posada l'esperança. Si creguéreu a Moisés, em creuríeu a mi, perquè els seus escrits parlen de mi. Però si no creieu ni els escrits de Moisés, ¿com creureu les meues paraules?»
- Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).
Beat Agnus de Saragossa, bisbe i franciscà (m. 1260)
Serventa de Déu Zita de Borbó-Parma, emperadriu (1892-1989)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 14 de març
1. A Pidna, lloc de Macedònia, actualment a Albània, sant Alexandre, màrtir. (c. 390)
2. A Milà, ciutat de l'actual regió italiana de Ligúria, sant Llàtzer, bisbe. (s. V)
3. A Chartres, a la Gàl·lia, hui França, sant Leobí, bisbe. (c. 557)
Filla del comte Dietrich de Westfalia (895) fou educada per la seua àvia, l’abadessa de Herford. A catorze anys la casen amb Enric l’Ocellaire, futur rei d’Alemanya (919), amb qui tindrà cinc fills, entre ells l’emperador Otó I i (sant) Brunó el Gran. Molts dels béns que tenia els escapolia, dissimuladament, cap als pobres. Mort el seu home (936) -i després d’algunes trifulgues dinàstiques amb els seus propis fills, que aconseguí reconciliar-, es retirà al monestir de Nordhausen on portà una vida exemplar i on hi morí el dia 14 de març del 968. [font]
5. A la regió de Fulda, a Alemanya, santa Paulina, religiosa. (1107)
6. A Lieja, a la Lotaríngia, hui Bèlgica, beata Eva del Mont Corneli, reclosa al costat del cenobi de Sant Martí, que amb santa Juliana, priora del mateix cenobi, va treballar molt perquè el papa Urbà IV instituïra la festa del Cos de Crist. (1265)
7. A Palerm, a la regió de Sicília, a Itàlia, beat Jaume Cusmano, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents i Serventes dels Pobres, i es va destacar per la seua caritat cap als necessitats i malalts (1888)
8. Beata Maria Josefina de Jesús Crucificat (1894- Nàpols, Itàlia 1948). Religiosa carmelita descalça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada