2 de març de 2024, dissabte II de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: alçar-se i tornar al Pare

Lectura primera Mi 7,14-15.18-20

Tireu al fons del mar tots els nostres pecats

Lectura de la profecia de Miquees

Amb la vostra vara, Senyor,

pastureu el vostre poble, 

el ramat que és la vostra heretat,

que viu solitari en el bosc

entre camps fèrtils.

Que pasture a Basan i a Galaad

com en temps antics.

Mostreu-nos els vostres prodigis,

com el dia que ens vau traure d'Egipte. 

 

¿Qui és com vós, Déu nostre?

Vós perdoneu les culpes

i passeu per alt la infidelitat

de la resta de la vostra heretat:

no vos obstineu a castigar,

perquè estimeu la bondat.

Torneu a compadir-vos de nosaltres,

esclafeu les nostres culpes,

tireu al fons del mar tots els nostres pecats.

Sigueu fidel a Jacob,

bondadós amb Abraham,

tal com vau jurar als nostres pares

des dels primers temps.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes

i et cura totes les malalties;

rescata de la mort la teua vida

i t'engalana d'amor entranyable. R.

No sempre acusa,

ni guarda rancor sense fi;

no ens castiga els pecats com mereixem,

no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra,

aparta de nosaltres les nostres culpes, 

com l'Orient està separat de l'Occident. R.

Vers abans de l'evangeli Lc 15,18

Aniré a l'encontre de mon pare i li diré:

Pare, he pecat contra el cel i contra tu.

Evangeli Lc 15,1-3.11-32

Este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja amb ells».

Jesús els va proposar esta paràbola:

«Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove va dir al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els béns. 

Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre tot el que tenia, se'n va anar amb els diners a un país llunyà i, una vegada allí, va dilapidar la seua fortuna portant una vida dissoluta. 

Després d'haver-ho malgastat tot, vingué una gran fam a aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un habitant d'aquell país, que el va enviar als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'assaciar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú li'n donava. Va reflexionar i es va dir: "¡Quants jornalers de mon pare tenen pa de sobra, i ací jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré a l'encontre de mon pare i li diré: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no meresc que em diguen fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers'". I se'n va anar a buscar son pare.

Encara estava lluny, quan son pare el va vore i es va commoure, i va córrer a abraçar-lo i a besar-lo. El fill li va dir: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no meresc que em diguen fill teu". 

Però el pare va dir als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i mudeu-lo, poseu-li un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell gros i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè este fill meu, que ja el donava per mort, ha tornat a la vida; ja el donava per perdut i l'hem retrobat". I es posaren a celebrar-ho. 

Mentrestant el fill major tornava del camp. Quan s'acostava a casa va sentir músiques i balls i va cridar u dels criats per a preguntar-li què passava. Ell li va dir: "Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell gros". 

El fill major s'indignà i no volia entrar. Llavors va eixir el pare i li insistia. Però ell li va respondre: "He passat tants anys al teu servici, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m'has donat mai un cabrit per a fer festa amb els meus amics; i ara que torna este fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, fas matar el vedell gros".

El pare li va contestar: "Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida; ja el donàvem per perdut i l'hem retrobat"».

* * * * *

Aniversari de la mort de Joan Wesley, fundador del metodisme (Londres, 1791)

Paraula del dia: març (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de març

1. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Troadi, màrtir durant la persecució sota l'emperador Deci, i el combat del qual ha testificat sant Gregori Taumaturg. (c. 250)

2. A Lichfield, a Anglaterra, sant Ceada, bisbe, que va exercir en moments difícils el seu càrrec episcopal a les províncies de Mèrcia, Lindisfarne i del centre d'Anglaterra, exercint este ministeri amb gran perfecció de vida, segons els exemples dels antics pares. (672)

3. A Agira, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Lluc Casale de Nicòsia, monjo, cèlebre per la seua humilitat i altres virtuts. (s. IX)

4. A Praga, ciutat de Bohèmia, actualment Txèquia, santa Ainés, abadessa, filla del rei Ottokar, que després d'haver renunciat a núpcies reials i desitjosa de casar-se amb Jesucrist, va abraçar la Regla de santa Clara al monestir edificat per ella mateixa, on va voler observar la pobresa conforme a la Regla. (c. 1282)

Especialment el calendari franciscà celebra hui la memòria d’esta filla del rei Otokkar I de Bohèmia. Ainés havia nascut cap al 1202, i de ben joveneta estava destinada a un matrimoni de conveniència amb el fill de l’emperador Frederic II, fins que va descobrir l’esperit franciscà gràcies a Clara d’Assís, amb qui va mantenir correspondència.

Llavors, amb els seus recursos, va obrir a Praga, amb altres companyes un hospital per als pobres i un convent de clarisses, on va entrar l’any 1234 i del qual va acabar sent abadessa. Te­nia personalment cura dels pobres i els malalts, i alhora dedicava hores a la pregària i el silenci. En estos moments de recolliment, Ainés va experimentar diversos fenòmens místics. Va morir el dia 2 de març de 1282. Canonitzada per Joan Pau II en 1989. [font]

5. A Bruges, població de Flandes, hui Bèlgica, beat Carles el Bo, màrtir, que sent príncep de Dinamarca i després comte de Flandes, es va mostrar paladí de la justícia i defensor dels pobres, fins que va ser assassinat per uns soldats als quals insistia a una pau que ells rebutjaven. (1127)

6. A Sevilla, a Espanya, santa Àngela de la Creu Guerrero González, verge, fundadora de l'Institut de les Germanes de la Companyia de la Creu, que no es va reservar dret cap per a si, sinó que ho va deixar tot per als pobres, als qui acostumava a dir els seus "senyors", i els servia de veritat. (1932)

7. Beat Engelmar (Hubert) Unzeitig (1911- Dachau, Alemanya 1945). Alemany, sacerdot profés de la Congregació dels Missioners de Mariannhill, conegut com "l'àngel de Dachau", va ser assassinat per odi a la fe.