11 de març de 2024, dilluns IV de Quaresma

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Una mirada de fe davant una tragèdia (2024, març 6)

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: acollir la vida

Lectura primera Is 65,17-21

No s'hi sentira mai més cap plor ni cap crit de dolor

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:

«Crearé un cel nou i una terra nova.

Ningú no es recordarà del passat,

no tornarà a pensar-hi mai més.

Alegreu-vos i exulteu per sempre

per la meua nova creació;

crearé una Jerusalem joiosa

i el seu poble s'alegrarà.

També jo exultaré per Jerusalem

i m'alegraré pel meu poble.

No s'hi sentira mai més cap plor

ni cap crit de dolor.

Ja no hi haurà albats de dies,

ni adults que no arriben a la vellesa;

els més jóvens moriran a cent anys,

i tindran per maleït el qui no hi arribe.

Construiran cases i les habitaran,

plantaran vinyes i en menjaran els fruits».

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b (R.: 2a)

Amb quin goig vos exalce, Senyor.

M'heu tret de l'aigua quan m'ofegava,

i no heu permès que se n'alegren els enemics.

Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts;

quan ja m'afonava, m'heu tornat la vida.

R. Amb quin goig vos exalce, Senyor.

Canteu-li, fidels del Senyor,

alabeu el seu nom sant;

el seu rigor dura un instant,

el seu favor, tota la vida;

a la nit, tot eren plors,

al matí, cants de joia. R.

Escolteu, Senyor, apiadeu-vos de mi;

ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat els meus plors en danses;

Senyor, Déu meu, vos alabaré per sempre. R.

Vers abans de l'evangeli Am 5,14

Busqueu el bé i no el mal;

així trobareu la vida i el Senyor estarà amb vosaltres.

Evangeli Jo 4,43-54

Ves, que el teu fill viu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se'n va anar de Samaria cap a Galilea, encara que ell mateix havia afirmat que un profeta no és ben acollit en el seu poble. Esta vegada els galileus, que havien assistit també a les festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van acollir. 

Va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi. Allí hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt a Cafarnaüm. Quan va sentir que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, va anar a buscar-lo per a demanar-li que baixara a curar el seu fill, que estava a punt de morir. 

Jesús li va dir: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el funcionari li va insistir: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill». Jesús li va respondre: «Ves, que el teu fill viu». Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i va emprendre el camí de retorn. Mentres baixava a Cafarnaüm, els seus criats anaren a dir-li: «El teu fill viu!». Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor, i ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la vesprada, li va desaparéixer la febre». El pare va vore que era exactament l'hora en què Jesús li havia dit que el seu fill vivia. I cregueren en Jesús ell i tota la seua família. 

Jesús va fer este segon miracle quan va tornar de Judea a Galilea. 

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

* * * * *

► “Aigua de març, herba als sembrats”

► “Al març, herbes per totes parts”.

Santa Àurea o Òria de San Millán.

MARTIROLOGI ROMÀ 

Elogis de l'11 de març

1. A Esmirna d'Àsia, en l'actual Turquia, sant Pioni, prevere i màrtir, el qual, segons la tradició, va ser empresonat per haver fet una apologia de la fe cristiana davant del poble. Allí, a la presó, amb les seues exhortacions va animar molts germans a suportar el martiri i, després de patir diversos turments, per mitjà del foc va aconseguir la mort per Crist. (c. 250)

2. A Laodicea, a Síria, sants Tròfim i Tal, màrtirs, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, després de molts i cruels turments van obtindre la corona de la glòria. (s. IV)

3. A Escòcia, sant Constantí, rei, deixeble de sant Columba i màrtir. (s. VI)

4. A Jerusalem, sant Sofroni, bisbe, que va tindre com a mestre i amic a Joan Mosc, amb qui va visitar diversos llocs monàstics. Va ser elegit, a la mort de Modest, per a la seu de la Ciutat Santa, i en ella, quan va caure en mans dels sarraïns, va defendre valentament la fe i la seguretat del poble. (639)

Potser natural de Damasc (~550), després de conéixer diversos monestirs a Palestina, va fer estada al de Sant Teodosi (prop de Jerusalem). Però no s’hi quedà; després de recórrer Egipte, Antioquia, Alexandria i Roma fou nomenat bisbe de Jerusalem (633/634). Gràcies a la seua lluita contra la doctrina monoteleta (dues naturaleses, en Crist, la humana i la divina, però una única voluntat), el III Concili de Constantinoble (680-681) sancionà les dos voluntats en el Crist, i, si bé no pogué evitar que Jerusalem caiguera definitivament en mans dels musulmans (638), sí que negocià que la població cristiana i els santuaris foren respectats. Morí l’11 de març de l’any següent, havent exhortat els cristians a romandre ferms en la seua fe. Va deixar diverses obres escrites. [font]

5. A la regió d'Hainaut, a Nèustria, actualment França, sant Vindicià, bisbe de Cambrai i Arres, que va convidar el rei Teodoric III a expiar amb la penitència el crim que va cometre amb la mort de sant Leodegari. (c. 712)

6. A la ciutat de Milà, a Itàlia, sepultura de sant Benet, bisbe. (725)

7. Al monestir de Tallaght, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Oeng, de sobrenom "Cúldeu", monjo, que va compondre el catàleg dels sants d'aquell país. (c. 824)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Eulogi, prevere i màrtir, la memòria del qual a Espanya se celebra el 9 de gener.

9. Al lloc de Cupramontana, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Joan Baptista Righi de Fabriano, prevere de l'Orde dels Germans Menors. (1539)

10. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Atkinson, prevere i màrtir, que en temps del rei Jaume I va ser martiritzat per ser sacerdot. (1616)

11. A Clonnel, a Irlanda, beat Joan Kearney, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, condemnat a la pena capital a Anglaterra per exercir el sacerdoci, amb la fugida va evitar la sentència, però després, en tornar a la pàtria, sota el règim d'Oliver Cromwell va ser acusat novament de ser sacerdot i ajusticiat en la forca. (1653)

12. A la ciutat de Hung Yên, a Tonquín, actual Vietnam, sant Doménec Câm, prevere i màrtir, que durant molts anys, d'amagat i amb perill de la vida, va exercir el ministeri, però finalment, abraçant la creu del Senyor que amb fermesa havia rebutjat calcigar, va ser condemnat a mort per l'emperador Tu Duc. (1859)

13. Al lloc de Sai-Nam-Hte, a Corea, sants màrtirs Marc Chong Ui-bae, catequista, i Aleix U Se-yong, que a causa de la seua fe cristiana, van ser sotmesos pels seus mateixos familiars a insults i assots. (1866)