30 de març de 2024: Dissabte Sant

TRÍDUUM PASQUAL

Dissabte Sant de la sepultura del Senyor

L’Església s’està vora el sepulcre i medita sobre la Passió i Mort del Senyor i sobre el seu descens a l’infern. Hui tampoc hi ha missa.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Ecce homo, ecce Rex, ecce Deus (2024, març)
• Lectures bíbliques per al tríduum pasqual.
• Manual per a viure la Setmana Santa des de casa (Arquebisbat de València, 2020)
• Prosper Guéranger: Pregària al Crist del sepulcre (s. XIX)
• J.M. Bausset: Dissabte Sant (2015)

Durant el Dissabte Sant l'Església roman al costat del sepulcre del Senyor, meditant la seua Passió i Mort, el seu descens a l'infern, i s'absté absolutament del sacrifici de la Missa, quedant nu l'altar fins que, després de la solemne Vigília o expectació nocturna de la Resurrecció, s'inauguren els gojos de la Pasqua, amb l'exuberància de la qual començaran els cinquanta dies pasquals.

El Sant Sepulcre

* * * * *

Beat Joaquim de Fiore, monjo.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de març

1. A Asti, a la regió Transpadana, actualment Itàlia, sant Segon, màrtir. (s. inc)

2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a l'actual Grècia, sant Domní, màrtir. (s. IV)

3. A Senlis, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Règul, bisbe. (s. IV)

4. Commemoració de molts sants màrtirs, que a Constantinoble, l'actual Istanbul, a Turquia, en temps de l'emperador Constanci, per orde del bisbe arrià Macedoni, van ser desterrats o torturats amb tota classe de suplicis. (s. IV)

Sant Joan Clímac

5. A la muntanya del Sinaí, a Egipte, sant Joan, abat, que va compondre la cèlebre obra Escala del Paradís per a la instrucció dels monjos, en la qual assenyalava el camí del progrés espiritual a manera d'una ascensió per trenta esglaons cap a Déu, a causa de la qual cosa va rebre el sobrenom de "Clímac". (649)

• J.M. Bausset: Sant Joan Clímac (2015)

6. A Siracusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, sant Zòsim, bisbe, que, primer, va ser humil custodi del sepulcre de santa Llúcia, i després, abat del monestir d'esta població. (c. 600)

7. A Coventry, a Anglaterra, santa Osburga, primera abadessa del monestir d'este lloc. (c. 1018)

8. Prop d'Aquino, a la regió del Laci, a Itàlia, sant Clinus, abat del monestir de sant Pere della Foresta. (d. 1030)

9. A Aguilera, al regne de Castella, sant Pere de Valladolid Regalado, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, insigne per la seua humilitat i el rigor de la seua penitència, va construir dos cenobis, on només havien de viure dotze germans en total soledat. (1456)

10. A Vercelli, ciutat del Piemont, a Itàlia, beat Amadeu IX, duc de Savoia, que durant el seu govern va fomentar per tots els mitjans la pau, i amb la seua ajuda i zel va sostindre les causes dels pobres, les viudes i els òrfens. (1472)

11. Al llogaret de Su-Ryong, a Corea, sants màrtirs Antoni Daveluy, bisbe, Pere Aumaître, Martí Lluc Huin, preveres, Josep Chang Chu-gi, Tomàs Son Cha-son i Lluc Hwang Sok-tu, catequistes, que per la fe de Crist van morir decapitats. (1866)

12. A Nàpols, a Itàlia, beat Lluís (Arcàngel) Palmentieri de Casáuria, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, impulsat pel fervor de la caritat cap als pobres de Crist, va instituir dos congregacions: els Germans de la Caritat i les Germanes Franciscanes de Santa Isabel. (1885)

13. A Torí, també a Itàlia, sant Lleonard Murialdo, prevere, que va fundar la Congregació de Sant Josep, per a educar en la fe i la caritat cristianes els xiquets abandonats. (1900)

14. Al llogaret de San Julián, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Juli Álvarez, prevere i màrtir, que en la cruel persecució contra la religió va testificar amb la seua sang la seua fidelitat a Crist. (1927)

15. Prop de Viena, a Àustria, beata Maria Restituta (Helena) Kafka, verge de la Congregació de les Germanes Franciscanes de la Caritat Cristiana i màrtir, la qual, originària de Moràvia, va exercir el servici d'infermera en un hospital i, detinguda en temps de guerra pels enemics de la fe, va morir decapitada. (1943)