20 de març de 2024, dimecres V de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Quaresma: la fidelitat allibera

Lectura primera Dn 3,14-20.91-92.95

Déu ha enviat el seu àngel per a alliberar els seus servents

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, el rei Nabucodonosor va dir: «¿És veritat, Sidrac, Misac i Abde-Nagó, que vosaltres no venereu els meus déus ni voleu adorar l'estàtua d'or que jo he fet alçar? Si esteu disposats a adorar-la, en el moment que sentireu tocar els corns, les flautes, les cítares, les lires, les arpes, les cornamuses i tots els altres instruments, prosterneu-vos i adoreu l'estàtua que jo he fet. I si no la voleu adorar, a l'instant vos faré tirar al forn. ¿I quin déu serà capaç de salvar-vos de les meues mans?» 
Sidrac, Misac i Abde-Nagó respongueren al rei Nabucodonosor: «No cal ni parlar-ne. Hi ha un Déu, aquell que nosaltres venerem, que ens pot alliberar del foc i de les teues mans. Però, encara que no ho fera, que sàpia la teua majestat que no venerarem els teus déus ni adorarem l'estàtua que has fet erigir».
Nabucodonosor es va posar furiós contra Sidrac, Misac i Abde-Nagó, i l'expressió de la seua cara es transmudà. Immediatament ordenà que encengueren el forn set vegades més fort que de costum i que els hòmens més forçuts del seu exèrcit lligaren Sidrac, Misac i Abde-Nagó i els tiraren al forn en flames. 
Una vegada tirats al foc, Nabucodonosor es va alçar de colp i va dir als seus consellers: «¿No havíem tirat al foc tres hòmens lligats?» Ells li respongueren: «És veritat». El rei va dir: «Jo veig quatre hòmens que es passegen lliurement al mig del forn, deslligats, i el quart té l'aspecte d'un àngel». 
I Nabucodonosor exclamà: «Siga beneït el Déu de Sidrac, Misac i Abde-Nagó, que ha enviat el seu àngel per a alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït les órdens del rei i s'han exposat a la mort per a no adorar ningun altre déu fora del seu».

Salm responsorial Dn 3,52.53.54.55.56

Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares,
és beneït el vostre nom gloriós i sant.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el temple de la vostra glòria.
R. Glòria i lloança per sempre.  
 
Sou beneït en el vostre soli reial.
R. Glòria i lloança per sempre. 
 
Sou beneït en la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el firmament del cel.
R. Glòria i lloança per sempre.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil
guarden la paraula de Déu
i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Jo 8,31-42

Si el Fill vos fa lliures, sereu lliures de deveres

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus que havien cregut en ell: «Si vos manteniu ferms en la meua paraula, sereu realment deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat vos farà lliures». Ells li respongueren: «Som descendents d'Abraham; no hem sigut mai esclaus de ningú. ¿Com pots dir que serem lliures?» 
Jesús els va contestar: «En veritat vos dic que el qui peca es fa esclau del pecat i l'esclau no es queda sempre en la casa; el fill sí que s'hi queda sempre. Per això, si el Fill vos fa lliures, sereu lliures de deveres. Ja sé que sou descendents d'Abraham, però voleu matar-me, perquè la meua paraula no té cabuda en vosaltres. Jo vos parle d'allò que he vist estant amb mon Pare, mentres que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare».
Ells insistiren: «El nostre pare és Abraham». Els diu Jesús: «Si fóreu fills d'Abraham, faríeu les obres d'Abraham. Però ara resulta que em voleu matar, a mi, que vos he dit la veritat tal com l'he sentida de Déu. Abraham no va fer això. No, vosaltres feu les obres del vostre pare». Li responen: «Nosaltres no som fills bords. No tenim més pare que Déu». Jesús els diu: «Si Déu fora el vostre pare, m'estimaríeu a mi, perquè jo he eixit de Déu i vinc de Déu; no he vingut pel meu compte, sinó que ell m'ha enviat». 
* * * * *


Aniversari del naiximent del papa Lleó XIII (1810)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de març

1. Commemoració de sant Arquip, company de l'apòstol sant Pau, que el recorda en les cartes a Filemó i als Colossencs. (s. I)

2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants Pau, Ciril i altres, màrtirs(s. inc)

3. A Metz, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Urbici, bisbe(c. 450)

Sant Martí de Braga
4. A Braga, ciutat de Portugal, sant Martí, bisbe, oriünd de Pannònia, conegut pel sobrenom de "Dumenc" per haver regit primer la seu de Dumium [Dume], des de la qual va passar després a la de Braga, on amb el seu zel i predicació, van abandonar els sueus d'eixa diòcesi l'heretgia arriana i van abraçar la fe catòlica. (c. 579)

5. A l'illa de Farne, a Northúmbria, actual Anglaterra, trànsit de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que en el seu ministeri pastoral es va distingir per la diligència que abans havia demostrat al monestir i a l'erm, i va harmonitzar pacíficament les austeritats i gènere de vida dels celtes amb els costums romans. (687)

6. A l'abadia de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sepultura de sant Volfram, qui, sent monjo, va ser elegit bisbe de Sens i es va dedicar a evangelitzar els frisons. Finalment, tornat a l'esmentada abadia, va descansar allí en la pau del Senyor. (c. 700)

7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe d'Apol·lònia, a Macedònia, actual Albània, que, per donar culte a les santes imatges, va ser enviat a l'exili per l'emperador Lleó l'Armeni. (733)

8. A la laura de Sant Sabas, a Palestina, martiri de vint sants monjos, asfixiats amb fum a l'església de la Mare de Déu pels sarraïns, que havien assaltat el monestir. (797)

9. A Siena, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Ambròs Sansedoni, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser deixeble de sant Albert el Gran, i encara que eximi en doctrina i predicació, es va mostrar al mateix temps senzill envers tots. (1287)

10. A Praga, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Joan Nepomucé, prevere i màrtir, que per defendre l'Església va patir moltes injúries per part del rei Venceslau IV, i sotmés a turments i tortures, encara amb vida va ser llançat al riu Moldava. (1393)

11. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Baptista Spagnoli, prevere de l'Orde dels Carmelites, que va fomentar la pau entre els prínceps i va reformar el mateix Orde, de la qual va ser nomenat prepòsit pel papa Lleó X. (1516)

12. A Florència, ciutat de la Toscana, també a Itàlia, beat Hipòlit Galantini, fundador de l'Associació de la Doctrina Cristiana de sant Francesc d'Assís, que va realitzar una destacadíssima labor en la instrucció catequètica dels xiquets i de la gent senzilla. (1619)

13. A Ernée, a la regió de Mayenne, a França, beata Joana Véron, verge i màrtir, que es va entregar a la cura dels xiquets i els malalts, i que, per haver ocultat dels perseguidors a sacerdots durant la Revolució Francesa, va ser morta a espasa. (1794)

14. A Tarragona, beat Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau i Quer, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, que en el ministeri va suportar greus vexacions i, acusat falsament, va ser relegat a l'illa d'Eivissa i abandonat per tots. (1872)

15. A Bilbao, ciutat del País Basc, santa Maria Josepa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Serventes de Jesús de la Caritat, a les quals va formar especialment per a la cura dels malalts i dels pobres. (1912)
16. A Lviv, a Ucraïna, sant Josep Bilczewski, bisbe, que es va dedicar amb gran caritat a l'edificació dels costums i a la instrucció del clero i del poble de ritu llatí, i en l'atroç temps de guerra que va assolar aquella regió va fer quant era a la seua mà per a ajudar els pobres i necessitats. (1923) Canonitzat en 2005.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

23 de novembre de 2024, dissabte XXXIII

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 11,4-12 Estos dos profetes eren un turment constant per als habitants de la terra Lect...

entrades populars