DIVENDRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA
La Quaresma: amar a Déu sobre totes les coses
Lectura primera Os 14,2-10
No direm més "Déu nostre" a l'obra de les nostres mansLectura de la profecia d'OseesDiu el Senyor:«Israel, torna al Senyor, el teu Déu.La teua culpa t'ha fet caure.Prepara't les paraules,torna al Senyor i dis-li:"Perdoneu-nos les culpes,i accepteu el bon desig.Vos oferim, en lloc de vedells,
la pregària dels nostres llavis.Els assiris no poden salvar-nos,no muntarem més a cavall,no direm més 'Déu nostre'a l'obra de les nostres mans.En vós troben misericòrdia els òrfens"».
I el Senyor respon:
«Jo els curaré de la seua infidelitat,els amaré amb tot el cor;ja no estic indignat amb ells.Seré per a Israel com la rosada;florirà com el lliri,arrelarà com un arbre del Líban,creixeran els seus rebrots,tindrà la bellesa de l'oliverai la fragància del Líban.Es refaran a la meua ombra,seran fecunds com el blat,creixeran com una vinyai els recordaran com el vi del Líban.¿Què tinc a vore amb els ídols, Efraïm?Jo els responc i els guie.Soc com un xiprer frondós.Jo faig que donen fruit».
Que ho comprenguen els savis,que ho entenguen els doctes.Els camins del Senyor són planers,i els justos els seguixen,però els rebels hi entropessen.
Salm responsorial 80,6c-8a.8bc-9.10-11ab.14 i 17 (R.: cf. 11 i 9a)
Sent un parlar desconegut:«Li he llevat el pes dels muscles,i els cabassos de les mans.M'has cridat en l'aflicció i t'he salvat».
R. Jo soc el Senyor, el teu Déu;escolta la meua veu.T'he respost, ocult en el tro,t'he provat en les fonts de Meribà.Escolta, poble meu:
vullc declarar contra tu.
¡Israel, si tu m'escoltares! R.No tingues un déu estranger,
ni adores un déu estrany.
Jo soc el Senyor, el teu Déu,que t'he tret de la terra d'Egipte. R.Si el meu poble m'escoltara,si Israel caminara pel meu camí,l'alimentaria amb la flor del blat,amb la mel abundant de les roques. R.
Vers abans de l'evangeli Mt 4,17
Convertiu-vos, diu el Senyor,que el Regne del cel està prop.
Evangeli Mc 12,28b-34
El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama'l᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, u dels mestres de la Llei es va acostar a Jesús i li va fer esta pregunta: «¿Quin és el primer de tots els manaments?»
Jesús li va respondre: «El primer és: "Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces".
El segon és este: "Estima els altres com a tu mateix". No hi ha cap manament més gran que estos».El mestre de la Llei li va dir: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és l'únic i que no n'hi ha cap altre fora d'ell, i que amar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix, val més que tots els holocaustos i sacrificis».
Jesús, veent que havia parlat sàviament, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu».
I ningú es va atrevir a fer-li ninguna pregunta més.
- Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
* * * * *
Aniversari del traspàs de monsenyor Rafael Palmero Ramos, que fou bisbe d'Oriola-Alacant (2021)
Commemoració de Sant Joan de Déu, religiós.
Joan Cidade Duarte va nàixer a Montemor-o-Novo (Alentejo portugués) en 1495. A 8 anys marxà de casa i va fer de pastor, soldat, llibreter ambulant… fins que obrí una petita llibreria a Granada. Allí, un sermó de Joan d’Àvila el va impressionar tant que el van prendre per boig i el van tancar al manicomi. I, després d'haver experimentat la duresa del tracte, en va eixir disposat a obrir un hospital amb mètodes nous. La seua obra es va anar estenent, ajudat de molts col·laboradors: els Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu.
Ell, que mai no havia escrit cap regla, tenia molt clar que hem de servir el nostre Déu en els nostres germans malalts, «no per interés de la glòria que ha de donar als qui el servixen, sinó només per la seua bondat» (Carta a la duquessa de Sessa). Va morir a Granada el 8 de març de 1550 i fou canonitzat el 16 d’octubre de 1690 pel papa Alexandre VIII. Juntament amb Sant Camil de Lel·lis, fou proclamat pel papa Lleó XIII en 1886 patró dels hospitals i dels malalts. En 1930 el papa Pius XI el designà protector dels malalts i de les seues associacions. [font]
► “Març, marçador, que de nit fa fred, i de dia, calor”: el sol ja calfa al migdia, però a la nit la calor desapareix.
Dia Internacional de la Dona
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 8 de març
Sant Joan de Déu, religiós, nascut a Portugal, que, després d'una vida plena de perills en la milícia humana, va prestar ajuda amb constant caritat als necessitats i malalts en un hospital fundat per ell, i es va associar companys, amb els quals va constituir després l'Orde d'Hospitalari de Sant Joan de Déu. En este dia, a la ciutat de Granada, a Espanya, va passar al descans etern. (1550)
2. Commemoració de sant Ponç, a Cartago, a l'actual Tunísia, diaca de sant Cebrià, al qual va acompanyar en el desterrament fins a la seua mort i, a més, va deixar un admirable relat de la seua vida i de la seua passió. (s. III)
3. A Arsinoe, d'Egipte, sants Apol·loni i Filemó, màrtirs. (287)
4. A Como, a la regió de Ligúria, a Itàlia actualment, sant Proví, bisbe, fidel deixeble de sant Ambrosi, que va preservar de l'heretgia arriana l'Església que se li havia encomanat. (c. 420)
5. A l'illa de Cathaig (hui Scattery), a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Senan, abat. (s. VI)
6. A Dunwich, a Anglaterra, sant Fèlix, bisbe, que, oriünd de Burgúndia, va evangelitzar els anglesos orientals en temps del rei Sigebert. (c. 646)
7. A la ciutat de Bitínia, a Nicomèdia, actual Turquia, sant Teofilacte, bisbe, que, desterrat per defensar el culte de les sagrades imatges, va morir a Estròbil de Cària. (c. 840)
8. Al territori de Thérouanne, a França, sant Humfrid, bisbe, el qual després de ser destruïda la ciutat pels normands, va procurar infatigablement congregar i consolar al seu ramat. (871)
9. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Litifred, bisbe. (874)
10. Al lloc de Tayne, a Escòcia, sepultura de sant Dutac, bisbe de Ross. (c. 1065)
11. A la ciutat d'Estella, a Navarra, sant Veremon, abat d'Irache, el qual, havent abraçat des de jove la vida monàstica, va estimular els seus monjos a buscar la perfecció amb el seu exemple i amb dejunis i vigílies. (c. 1095)
12. A Obasina, prop de Llemotges, a Aquitània, actualment a França, sant Esteve, primer abat d'este monestir, que en la cerca de Déu, va unir a l'Orde Cistercenc els tres monestirs que havia fundat. (1159)
13. Al monestir de Jedrzejów, a Polònia, trànsit del beat Vicent Kadłubek bisbe de Cracòvia, el qual, després de renunciar al seu càrrec, va professar allí la vida monàstica. (1223)
14. A la ciutat de Getafe, prop de Madrid, sant Faustí Míguez, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de la Mare de Déu de l'Escola Pia, que, ordenat sacerdot, es va entregar completament a la tasca docent i va aconseguir gran prestigi com a mestre i perit en ciències naturals. Va ser diligent en la seua activitat pastoral i va fundar l'Institut Calassanci de Filles de la Divina Pastora, per a l'educació integral de la dona. (1925) Canonitzat en 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada