13 de març de 2024, dimecres IV de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: escoltar el Fill i creure en el Pare és arribar a la llum i a la vida

Lectura primera Is 49,8-15

Et destine a ser aliança del poble, a restaurar el país

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:

«T'he escoltat en l'hora favorable,

t'he ajudat el dia de la salvació;

jo t'he creat i et destine

a ser aliança del poble,

a restaurar el país,

a repartir les heretats devastades,

a dir als captius: "Eixiu",

i als qui viuen en la foscor:

"Eixiu a la llum".

Pasturaran pels camins,

trobaran prats en totes les clarianes,

no passaran fam ni set,

no els farà mal el sol ni la calor,

perquè els guiarà el qui té compassió

i els durà a les fonts d'aigua viva.

Convertiré les muntanyes en camins,

anivellaré les meues sendes.

Mireu, uns venen de l'orient,

d'altres, del nord o del mar,

uns altres, de les fronteres del Nil».

Cel, exulta; celebra-ho, terra;

muntanyes, esclateu en crits de festa.

El Senyor consola el seu poble,

té compassió dels afligits.

Sió deia: «El Senyor m'ha abandonat,

el meu Déu s'ha oblidat de mi».

¿Pot una mare oblidar-se de la seua criatura,

i no apiadar-se del fill de les seues entranyes?

Però, encara que alguna l'oblidara,

jo no m'oblidaria mai de tu.

Salm responsorial 144,8-9.13cd-14.17-18 (R.: 8a)

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo amb tots,

estima entranyablement

totes les seues criatures. 

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Totes les paraules del Senyor són fidels,

les seues obres són obres d'amor.

El Senyor sosté els qui van a caure,

redreça els qui han entropessat. R.

El Senyor és just en tots el seus camins,

i bondadós en totes les seues obres.

El Senyor està prop dels qui l'invoquen,

dels qui l'invoquen amb sinceritat. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a.26

Jo soc la resurrecció i la vida,

diu el Senyor;

els qui creuen en mi no moriran mai més.

Evangeli Jo 5,17-30

Així com el Pare ressuscita els morts i els dona la vida,

també el Fill dona la vida als qui vol

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus: «El meu Pare no ha deixat mai de treballar, i jo també treballe». 

Per això els jueus, més que mai, volien matar-lo, perquè veien que, a més de trencar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era son Pare i es feia igual a Déu. 

Jesús va prendre la paraula i els va dir: «Vos ho dic de veres: El Fill no pot fer res que no veja fer al Pare; allò que el Pare fa, ho fa igualment el Fill; perquè el Pare ama el Fill i li mostra tot el que fa. I li mostrarà obres més grans encara, i en quedareu meravellats. Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dona la vida, també el Fill dona la vida a qui ell vol. I el Pare no s'ha reservat el juí de ningú, sinó que ha confiat tot el juí al Fill, perquè vol que tots honren el Fill com honren el Pare. Qui no vol honrar el Fill, no vol honrar el Pare que l'ha enviat. 

Vos ho dic de veres: Els qui escolten la meua paraula i creuen en aquell que m'ha enviat, tenen la vida eterna; i s'estalvien el juí, perquè ja han passat de la mort a la vida. 

En veritat vos dic que s'acosta l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l'hauran sentida viuran. Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho siga. I també, com a Fill de l'home, li ha donat poder de jutjar. No vos estranyeu d'açò que vos dic: S'acosta l'hora que tots els qui estan en els sepulcres sentiran la veu del Fill de Déu i, si han fet el bé, n'eixiran per a ressuscitar i viure; però si han fet el mal, per a ressuscitar i ser jutjats. 

Jo no puc fer res pel meu compte; jutge escoltant el Pare, i les sentències que jo done són justes, perquè no vullc fer la meua voluntat, sinó la d'aquell que m'ha enviat».

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

* * * * *

Aniversari de l'elecció del papa Francesc (2013)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Deu anys del papa Francesc (2023, març 8)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de març

1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Macedoni, prevere, Patrícia, la seua esposa, i Modesta, la seua filla. (s. inc.)

Encara que, de fet, en deuen haver moltes, poques famílies senceres han pujat al podi de la santedat oficial. La de hui, n’és una. El pare, Macedoni, prevere de la comunitat de Macedònia; l’esposa, Patrícia i la filla, Modesta. Formen part del grup de cristians de la regió de Nicomèdia que, obligats a refugiar-se en coves davant l’escomesa de la persecució de Dioclecià, mostraren, però, una fe ben valenta quan els portaren davant dels tribunals pagans. «Els sants són com nosaltres: van viure una vida normal, amb alegria i dolors» (Papa Francesc, Àngelus, 01.11.2013). [font]

2. A Hermòpolis, a Egipte, sant Sabí, màrtir, que després de diversos suplicis va acabar sent llançat al riu. (s. IV)

3. A Pèrsia, actual Iran, santa Cristina, màrtir, que, assotada amb vares, va consumar el martiri en temps de Cosroes I, rei dels perses. (559)

4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, sant Pient, bisbe, que tant va ajudar la beata Radegunda en la fundació de cenobis. (s. VI)

5. A Sevilla, a Hispània, sant Leandre, bisbe, que a Espanya se celebra el dia 13 de novembre. (c. 600)

6. Al monestir de Novalesa, als peus del Montecenisio, a la vall de Susa, a Itàlia, sant Eldrad, abat, que, apassionat del culte diví, va revisar el saltiri i va promoure la construcció de noves esglésies. (c. 840)

Sant Roderic (Murillo)

7 . A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, passió dels sants Roderic, prevere, i Salomó, màrtirs. El primer, en negar-se a acceptar a Mahoma com el verdader profeta enviat per l'Omnipotent, va ser empresonat. En la captivitat va coincidir amb Salomó, que algun temps abans havia pertangut a la religió mahometana, i en ser decapitats tots dos alhora, acabaren gloriosament el curs del seu combat. (857)

8. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Ansoví, bisbe. (868)

9. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, també a Itàlia, beat Pere II, abat. (1208)

10. A Oxford, a Anglaterra, beat Anyell de Pisa, prevere, que enviat per sant Francesc a França i després a Anglaterra, va establir allí l'Orde dels Germans Menors i va promoure les ciències sagrades. (c. 1236)

11. A Ernée, de la regió de Mayenne, a França, beata Francesca Tréhet, verge de la Congregació de la Caritat i màrtir, que, entregada amb tota diligència a la instrucció dels xiquets i a la cura dels malalts, durant la Revolució Francesa va ser guillotinada, i va completar així el seu gloriós martiri per Crist. (1794)

Va nàixer a Saint-Mars-sur-la-Futaie (França), el 8 d'abril de 1756, en el si d'una família de grangers. De joveneta va ingressar a la Congregació de Germanes de la Caritat, que es dedicaven a l'ensenyança dels infants i a obres de misericòrdia. Va ser destinada a Saint-Pierre-des-Landes, i prompte va ser coneguda per les seues virtuts. Era de caràcter enèrgic i molt bona organitzadora. Quan va arribar la Revolució, una llei del 17 d'abril de 1791 va imposar que tots els mestres havien de jurar la constitució civil del clergat. Ella s'hi va negar i va perdre el seu càrrec de mestra, però va continuar exercint com a catequista i visitant els malalts. A l'escola tenia com a companya la beata Joana Véron, que seria martiritzada pocs dies després que ella. Ambdós van ser detingudes a finals del mes de febrer de 1794. El dia 13 de març va comparéixer davant de la comissió revolucionària, que la va acusar d'haver acollit preveres refractaris, d'haver-se negat a jurar fidelitat a la pàtria i d'haver alimentat i protegit els soldats vandeans. No va voler alabar la República i va dir que com a cristiana ajudava a tothom, perquè tots som germans de Crist. Va ser condemnada a mort i guillotinada aquell mateix dia. Va ser beatificada el 19 de juny de 1955. [font]