Vigília Pasqual de 2024

PASQUA

Resurrecció del Senyor 
(Vicent Macip)
Museu de la Seu de
València


El temps pasqual comença amb la Vigília Pasqual i acaba el diumenge de Pentecosta. Són cinquanta dies que cal celebrar amb alegria.

  • La paraula del dia: Pasqua (AVL).


Vigília Pasqual


Esta celebració commemora la Nit Santa en què el Senyor va ressuscitar i és figura de la Pasqua autèntica de Crist, de la nit de l’alliberament verdader, en què «rompudes les cadenes de la mort, Crist puja victoriós de l’abisme» (Pregó pasqual).

Segons una antiquíssima tradició, esta és una nit de vetla en honor del Senyor, i la Vigília que hi té lloc, commemorant la Nit Santa en què el Senyor va ressuscitar, ha de considerar-se com «la mare de totes les Santes Vigílies» (sant Agustí).

Durant la Vigília, l'Església espera la Resurrecció del Senyor i la celebra amb els sagraments de la iniciació cristiana (CO, 332). Els fidels, tal com ho recomana l'Evangeli (Lc 12, 35-48), han d'assemblar-se als criats que amb els llums encesos a les mans esperen el retorn del seu Senyor, a fi que, quan arribe, els trobe en vetla i els convide a compartir la seua taula.

La primera part de la Vigília és un solemne lucernari en el qual es beneïx el signe de hui, el ciri pasqual. La llum de Crist, que ressuscita gloriós, dissiparà les tenebres del nostre esperit.

La litúrgia de la Paraula ens presentarà les fites més importants de la Història de la Salvació, fins que en l'Al·leluia solemne pregonem l'alegria i la certesa de la resurrecció de Crist.


A continuació, alguns textos en versió pròpia

Lectura primera Gn 1,1-2,2

    Déu veié que tot el que havia fet era molt bo

    Lectura del llibre del Gènesi
Al principi Déu va crear el cel i la terra. La terra era un món buit i sense cap orde, la foscor cobria tota la superfície de l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre les aigües. Déu va dir: «Que existixca la llum». I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona. Déu la separà de la foscor i donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor, el de «nit». Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: «Que hi haja un firmament enmig de les aigües per a separar unes aigües de les altres». Déu va fer la volta del firmament i separà les aigües que hi ha davall de la volta de les que hi ha damunt. I va ser així. Déu veié que el firmament era bo, i li donà el nom de «cel». Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el segon dia. Déu digué: «Que les aigües de davall del cel es reunixquen totes en un sol lloc i apareguen els continents». I va ser així. I Déu donà als continents el nom de «terra», i a les aigües reunides, el de «mar». Déu ho veié, i era bo.
Déu digué: «Que la terra produïxca la vegetació: herbes que facen llavor i arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor, per tota la terra». I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota classe que fan la seua llavor i els arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor. Déu ho veié i era bo. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el tercer dia. Déu digué: «Que hi haja en el firmament del cel unes lluminàries que separen el dia de la nit, i assenyalen les festivitats, els dies i els anys i, des del firmament del cel, il·luminen la terra». I va ser així. Déu va fer els dos astres gegants: un de més gran que regnara sobre el dia, i un de més menut, que governara la nit; va fer també les estreles. Déu els col·locà en el firmament del cel perquè il·luminaren la terra, regnaren sobre el dia i la nit i separaren la llum de la foscor. Déu ho veié i era bo. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el quart dia.
Déu digué: «Que les aigües produïxquen sers vius que hi naden, i animals alats que volen entre la terra i el firmament del cel». Déu creà els grans monstres marins, sers vius de tota classe que naden dins de l'aigua i tota classe d'animals alats. Déu ho veié, i era bo. Déu els beneí dient-los: «Sigau fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües de la mar, i que els animals alats es multipliquen en la terra». Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el dia que feia cinc.
Déu digué: «Que la terra produïxca sers vius de tota classe: bestioles i tota classe d'animals domèstics i feréstecs». I va ser així. Déu va fer tota classe d'animals feréstecs i domèstics i tota classe de cucs i bestioles. Déu ho veié, i era bo.
Déu digué també: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeta els peixos del mar, els ocells del cel, i les bèsties i totes les bestioles que es mouen per tota la terra». Déu va crear l'home a la seua imatge, el va crear a imatge de Déu; va crear l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: «Sigau fecunds, multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i tots els animals que es mouen per terra».
Déu digué encara: «Vos done totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor; seran el vostre aliment. I a tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que es mouen per terra, a tots els sers vius, els done l'herba verda com a aliment». I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el dia que feia sis.
Així quedaren acabats el cel i la terra amb tot el que hi ha. Déu acabà la seua obra el dia que feia set, i el dia que feia set va descansar de tota l'obra que havia fet.

Salm responsorial 103,1-2a.5-6.10 i 12.13-14.24 i 35c (R.: 30)

Beneïx el Senyor, ànima meua.
Senyor, Déu meu, ¡que gran que sou!
Aneu vestit d'esplendor i majestat,
vos rodeja la llum com un mantell.

R. Senyor, envieu el vostre Esperit,
que renove la faç de la terra.

Assentàreu la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
Li donàreu l'oceà com a vestit,
les aigües sepultaven les muntanyes. R.

Feu brollar torrents de les fonts,
que s'esgolen entre les muntanyes;
en les vores fan niu els ocells,
refilen entre les branques. R.

Des del vostre palau regueu les muntanyes,
sacieu la terra de pluges del cel;
feu nàixer l'herba per als animals
i les plantes que l'home cultiva. R.

Que variades que són, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes sàviament.
La terra està plena de les vostres criatures.
Beneïx el Senyor, ànima meua. R.

O bé:

Salm 32,4-5.6-7.12-13.20 i 22 (R.: 5b)

R. Senyor, la terra està plena de la vostra misericòrdia.

Lectura segona Gn 22,1-18

Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi 
 
En aquells dies, Déu, per a posar a prova a Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Ací em teniu». Déu li digué: «Pren a Isaac, el teu fill únic, que tant ames, ves-te'n al país de Morià, i allí, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust». 
Abraham es va alçar de bon matí, va guarnir la somera, va prendre dos criats i el seu fill Isaac, va asclar la llenya per al foc de l'holocaust i es va posar en camí cap al lloc que Déu li havia dit. Al tercer dia Abraham va alçar els ulls i va vore de lluny el lloc. Llavors va dir als criats: «Quedeu-vos ací amb la somera; jo i el xiquet pujarem allí per a adorar a Déu i després tornarem». Abraham va carregar la llenya de l'holocaust a l'esquena del seu fill Isaac, i ell portava el foc i el ganivet. I començaren a caminar els dos junts. 
Isaac va dir a son pare: «Escolta, pare». Abraham va respondre: «¿Què vols, fill?» Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust, però la víctima, ¿on està?» Abraham li respon: «Déu mateix ens procurarà la víctima del sacrifici, fill meu». I continuaren caminant els dos. 
Arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va alçar un altar, va apilar la llenya, va lligar el seu fill, Isaac, i el va posar en l'altar, damunt de la llenya. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per a degollar el seu fill. 
Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li va dir: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no t'has reservat el teu fill únic». 
En aquell moment Abraham va alçar els ulls i va vore un moltó enredrat per les banyes en un albarzer. Va anar, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. 
A aquell lloc, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveïx». Per això, encara hui, la gent diu: «En la muntanya el Senyor es proveïx». 
L'àngel del Senyor tornà a cridar a Abraham des del cel i li digué: 
«Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet açò de no reservar-te el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teua descendència com les estreles del cel i com els grans d'arena de vora mar; els teus descendents conquistaran les ciutats dels seus enemics, i totes les nacions de la terra seran beneïdes en la teua descendència, perquè has escoltat la meua veu"».

Salm responsorial 15,5 i 8.9-10.11 (R.: 1)

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Lectura tercera Ex 14,15-15,1a

Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «¿Per què t'aclames a mi? Ordena als israelites que es posen en marxa, i tu alça la vara, estén la mà cap al mar i es partirà en dos a fi que els israelites caminen per terra eixuta, enmig del mar. Jo faré que els egipcis s'obstinen a entrar darrere d'ells. I mostraré el meu poder sobre el Faraó i sobre tot el seu exèrcit, sobre els seus carros de guerra i els seus guerrers. Els egipcis sabran que jo soc el Senyor, quan la meua glòria s'haurà manifestat en el Faraó, en els seus carros i en els seus guerrers».
L'àngel de Déu que caminava davant de la formació d'Israel es posà a caminar darrere d'ells, i també la columna de núvol que tenien davant es posà darrere i es va situar entre la formació dels egipcis i la d'Israel. El núvol era tenebrós per als uns, mentres que per als altres il·luminava la nit. En tota la nit les dos formacions no s'acostaren l'una a l'altra.
Moisés estengué la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant, que durà tota la nit, va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta. Les aigües es partiren i els israelites entraren caminant per terra eixuta enmig del mar, amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.
Els egipcis intentaren perseguir-los, i tota la cavalleria del Faraó, amb els carros i els cavallers, entraren darrere d'ells en el llit de la mar.
A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, posà la mirada sobre la formació dels egipcis i  sembrà la confusió: encallà les rodes dels carros i feia que a les tropes els costara molt avançar. Els egipcis digueren: «Fugim d'Israel! El Senyor lluita a favor seu contra Egipte». Llavors el Senyor digué a Moisès: «Estén la mà cap al mar: que es tornen a ajuntar les aigües i que cobrixquen els egipcis, els seus carros i els seus guerrers».
Moisés estengué la mà cap al mar i, de bon matí, quan el mar se'n tornà al seu lloc de sempre, es trobà amb els egipcis que fugien, i el Senyor els va precipitar al mig del mar. Les aigües tornaren i cobriren els carros amb els  cavallers. De totes les tropes del Faraó que havien entrat darrere dels israelites en el llit de la mar, no quedà ni un sol home. Però els israelites caminaven per terra eixuta enmig del mar, amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.
Aquell dia el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcis i els israelites veren els egipcis morts a la vora del mar. Quan els israelites veren la gran gesta que el Senyor havia obrat contra Egipte, tot el poble sentí un gran temor de Déu i cregueren en ell i en el seu servent Moisés.
Llavors Moisés i els israelites entonaren este càntic en honor del Senyor.

Després d'esta lectura no es diu «Paraula de Déu».

Salm responsorial Ex 15,1-2.3-4.5-6.17-18 (R.: 1a)

Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria,
ha tirat al mar cavalls i cavallers.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
És el meu Déu, i jo l'he d'alabar,
és el Déu del meu pare i jo l'he d'enaltir.

R. Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria.

El Senyor és un gran guerrer,
el seu nom és "el Senyor".
Ha tirat al mar els carros del Faraó i el seu exèrcit;
els millors combatents s'han afonat al mar Roig. R.

Els han coberts les ones
i han baixat al fons com una pedra.
La vostra dreta, Senyor, té un poder magnífic,
la vostra dreta, Senyor, ha desfet l'enemic. R.

Feu entrar i planteu el vostre poble
en la muntanya de la vostra heretat,
el lloc, Senyor, que heu preparat per a viure,
el santuari, Senyor, que han bastit les vostres mans.
¡El Senyor serà rei per sempre més! R. 

Lectura quarta Is 54,5-14

El Senyor, el teu redemptor, t'estima amb un amor etern

Lectura del llibre d'Isaïes

El teu creador s'ha fet el teu marit,
el seu nom és "El Senyor de l'univers";
t'ha rehabilitat el Sant d'Israel,
anomenat "Déu de tota la terra".
El Senyor t'ha cridat com qui crida
l'esposa abandonada que s'enyora.
¿Pot ser repudiada la muller de la joventut?,
diu el teu Déu.
Jo t'havia abandonat per poc de temps,
però ara et recobre amb un afecte immens.
En una flamerada d'indignació
t'havia amagat un moment la meua mirada,
però ara t'estime amb un amor etern,
diu el teu redemptor, el Senyor.
Faré com vaig fer en els dies de Noé:
Llavors vaig jurar que el diluvi de Noé
no inundaria mai més la terra;
ara jure que no m'irritaré
ni t'amenaçaré mai més.
Encara que es moguen les muntanyes
i se somoguen els tossals,
no es mourà l'amor que jo et tinc
ni se somourà el meu pacte de pau,
diu el Senyor, el qui t'estima.
Oh pobra, batuda per les tempestes, desolada.
Faré posar les teues pedres sobre ambre negre,
i et donaré uns fonaments de safir;
faré de robins els teus merlets,
les teues portes de cristall de roca
i tot el teu recinte de pedres precioses.
Tots els teus fills sera deixebles del Senyor
i serà gran la seua prosperitat.
Tindràs el fonament en la justícia,
lluny de tota amenaça: no hauràs de témer per res;
lluny de tot terror: no s'acostarà a tu.

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a)

R. Amb quin goig vos exalce, Senyor.

Lectura quinta Is 55,1-11

Veniu a mi, i vos saciaré de vida.
Pactaré amb vosaltres una aliança eterna

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor:
«Oh, tots els qui teniu set, veniu a l'aigua,
veniu els qui no teniu diners,
compreu i mengeu sense diners,
compreu llet i vi sense pagar res.
¿Per què perdeu els diners en un pa que no alimenta,
i malgasteu el salari en menjars que no satisfan?

Escolteu bé, i tastareu cosa bona,
assaborireu plats suculents.
Estigueu atents, veniu a mi,
i vos saciareu de vida.
Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,
els favors segurs promesos a David.
El vaig fer testimoni davant dels pobles,
guia i sobirà de nacions.
Cridaràs un poble que tu no coneixies,
i eixe poble, sense conéixer-te, vindrà corrents,
buscant el Senyor, el teu Déu,
el Sant d'Israel, que t'ha honrat.

Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,
invoqueu-lo, ara que està prop.
Que l'injust abandone els seus camins,
i el malvat els seus propòsits;
que torne al Senyor i s'apiadarà d'ell,
al nostre Déu, tan generós per a perdonar.

Perquè els meus pensaments no són els vostres,
i els vostres camins no són els meus, diu el Senyor.
Els meus camins i els meus pensaments
estan molt lluny dels vostres,
com la distància del cel a la terra. 
 
Tal com la pluja i la neu cauen del cel  
i no retornen sense amerar la terra, 
fecundar-la i fer-la germinar, 
per a donar gra al sembrador  
i pa a qui ha de menjar, 
així serà la paraula que ix dels meus llavis: 
no tornarà a mi de buit
sense haver fet allò que jo volia
i haver complit la seua missió».

Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)
    El Senyor és el Déu que em salva,
    confie en ell, no m'espante.
    D'ell em ve la força i el triomf,
    és ell qui m'ha salvat.

    R. Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
    de les fonts de salvació.
    Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
    de les fonts de salvació.
    Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
    feu conèixer entre els pobles les seues gestes.
    Recordeu que el seu nom és Excels. R.

    Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
    Que ho publiquen per tota la terra.
    Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
    perquè el Sant d'Israel
    és gran en la teua ciutat. R.

Lectura sexta Ba 3,9-15.32-4,4

Avança pel camí que conduïx a la claror del Senyor

Lectura del llibre de Baruc

Escolta, Israel, els preceptes de vida, estigues atent i aprendràs la prudència.
¿Com és, Israel, que et trobes en país enemic i t'has fet vell en una terra que no és teua, que tots eviten el teu contacte, com evitarien el contacte d'un difunt, i et tracten igual que si estigueres en el país dels morts?
És que has abandonat la font de la Saviesa. Si hagueres seguit el camí de Déu, hauries viscut en pau per sempre.
Aprèn on es troba la prudència, on està el vigor, on està la intel·ligència, i sabràs també on es troba la vida llarga i on està la llum dels ulls i la pau.
Però, ¿qui ha descobert el lloc de la prudència? ¿Qui ha penetrat en les cambres on guarda els tresors? Només la coneix el qui ho sap tot. És ell qui l'ha trobada amb el seu enteniment. Ell ha agençat la terra per sempre i l'ha poblada d'animals; quan envia la llum, ella se'n va; quan la crida, ella l'obeïx tremolant; les estrelles brillaven en el lloc on es ponen, celebrant allí la seua festa; ell les cridà i li respongueren: «Ací ens teniu», i amb alegria brillaren per al seu creador.
Ell és el nostre Déu, ningú no se li pot comparar. I és ell qui ha descobert tots els camins de la Saviesa i l'ha donada a Jacob, el seu servent, a Israel, el seu amat.
Després d'això s'aparegué ací en la terra, on convisqué amb els hòmens.
És això el llibre dels manaments de Déu, la llei que perdura per sempre més. Tots els qui la guarden s'encaminen a la vida, però els qui l'abandonen moriran.
Retorna, poble de Jacob, i apodera-te'n, avança pel camí que conduïx a la claror de la seua llum. No dones a un altre poble la teua glòria, no cedisques el teu privilegi a una gent forastera. ¡Que feliços som nosaltres, poble d'Israel! Nosaltres coneixem com hem d'agradar a Déu.

Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: Jo 6,68b)

R. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.

Lectura sèptima Ez 36,16-17a.18-28

Abocaré sobre vosaltres aigua pura i vos donaré un cor nou

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué: 
 
«Fill d'home, 
quan la casa d'Israel habitava la seua terra, 
la profanà amb la seua actitud i els seus actes. 
Per això vaig abocar sobre ells el meu rigor,
per la sang que havien escampat en aquella terra,
pels ídols amb què l'havien profanada. 
Els vaig dispersar entre els altres pobles, 
els vaig escampar per diversos països 
en pena de la seua actitud i els seus actes.
Entre els pobles a on anaren 
profanaren el meu sant nom, 
fent que digueren d'ells: 
"Eixe era el poble del Senyor, 
i ha hagut d'abandonar el seu país".
Però m'ha dolgut vore el meu sant nom 
profanat per la casa d'Israel 
entre els pobles a on anaren. 
Per això, digues a la casa d'Israel: 
Açò diu el Senyor, el teu Déu: 
"No ho faré per vosaltres, casa d'Israel, 
sinó pel meu sant nom, 
profanat per vosaltres 
entre els pobles a on anàreu. 
Jo santificaré el meu gran nom,
profanat entre els altres pobles,
profanat per vosaltres enmig d'ells.
I, quan jo mostraré en vosaltres la meua santedat,
als ulls dels pobles, sabran que jo soc el Senyor.
Ho dic jo, el Senyor Déu sobirà.

Vos prendré d'entre els altres pobles,
vos reuniré de tots els països
i vos faré tornar a la vostra terra.
Abocaré sobre vosaltres aigua clara
i quedareu nets de tota taca
i de tots els vostres ídols.
Vos donaré un cor nou
i posaré en vosaltres un esperit nou;
trauré de la vostra carn el cor de pedra
i vos en donaré un de carn.
Posaré en vosaltres el meu esperit
i faré que seguiu els meus preceptes,
que compliu i guardeu les meues lleis.
Habitareu el país que vaig donar als vostres pares.
Vosaltres sereu el meu poble,
i jo seré el vostre Déu"».

Salm responsorial 41,3.5bcd;42,3.4 (R.: 41,2)

R. Com la cérvola sospira per l'aigua viva,
també sospire jo per vós, Déu meu.

Quan se celebra el baptisme, el salm responsorial serà Is 12, 2.3-4bcd.5-6, com després de la lectura quinta.

O bé:

Salm 50,12-13.14-15.18-19 (R.: 12a)

R. Déu meu, creeu en mi un cor ben net.

Lectura de l'apòstol Rm 6,3-11

Crist, una volta ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
Tots els qui hem sigut batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seua mort. Pel baptisme hem sigut sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d'entre els morts, també nosaltres mamprenguem una nova vida. I si nosaltres hem sigut units a ell en una mort com la seua, també hem de ser-ho en una resurrecció com la seua. Hem de saber que l'home vell que hi ha en nosaltres ha sigut crucificat amb ell; a fi que el cos pecador perda el seu domini i d'ara en avant no sigam esclaus del pecat: el qui ha mort queda alliberat del pecat.
I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, una volta ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre d'ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, considereu-vos morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.

Al·leluia Salm 117,1-2.16ab-17,22-23

R. Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Evangeli Mc 16,1-7

Jesús de Natzaret, el crucificat, ha ressuscitat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren olis aromàtics per a anar a ungir el cos de Jesús.
El diumenge, el primer dia de la setmana, molt de matí, arribaren al sepulcre a l'eixida del sol. Entre elles es preguntaven: «¿Qui ens farà redolar la pedra que tanca l'entrada del sepulcre?».
Llavors alçaren els ulls i observaren que la pedra ja havia sigut apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre i veren assentat a la dreta un jove vestit de blanc, i s'espantaren.
Ell els diu: «No tingueu por. Busqueu a Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no està ací. Mireu el lloc on l'havien posat. I ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere que anirà davant de vosaltres a Galilea; allà el voreu, tal com ell vos va dir». 
 
Nit santa i feliç per a celebrar les cadenes trencades de la mort. Contemplem la història de la salvació, des de la creació fins a la gran profecia del cor nou, i en el centre el pas de la mar enmig de la nit amb el cant final d'alliberament. Creació i alliberament s'unixen en un mateix designi diví, i nosaltres anem responent amb el cant dels salms lloant amb el cor. En cos i ànima renovats per a entregar-nos al servici del Déu que il·lumina esta nit. Tot culmina amb la proclamació de la resurrecció a les dones en el matí d'aquell primer diumenge.

La tercera part de la celebració de hui es dedica a actualitzar el nostre baptisme, per al qual ens hem preparat en la Quaresma. Renovarem la nostra adhesió a Crist per la fe, expressada en les promeses baptismals. La benedicció de l'aigua de la pila baptismal i l'aspersió amb ella ens recorden la nostra mort a l'home vell pel baptisme i el nostre naiximent a la nova vida en el Senyor Ressuscitat. La litúrgia eucarística ens retorna en el sagrament la presència gojosa del Senyor Jesucrist, la nostra Víctima Pasqual.


at
Labels: , , , , , , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

entrada destacada

23 de novembre de 2024, dissabte XXXIII

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 11,4-12 Estos dos profetes eren un turment constant per als habitants de la terra Lect...

entrades populars