14 de març de 2025, divendres I de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: reconciliació amb Déu i amb els germans

Lectura primera Ez 18,21-28

¿Vos penseu que vullc la mort del pecador

i no que abandone el mal camí i que visca?

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor diu:

«Si el malvat es penedix de tots els seus pecats,

guarda els meus preceptes

i obra amb justícia i bondat,

certament viurà i no morirà.

No se li recordarà la seua infidelitat,

sinó el bé que ha fet, i viurà.

¿Vos penseu que vullc la mort del pecador

-diu el Senyor Déu-

i no que abandone el mal camí i que visca?

Però si el just s'aparta del bé i obra el mal

i les accions detestables que sol fer un malvat,

¿vos penseu que viurà?

No se li recordarà el bé que ha fet:

morirà per la seua infidelitat i pel seu pecat.

Però vosaltres penseu:

"La manera d'obrar del Senyor no és justa".

Casa d'Israel, escolta bé açò que et dic:

¿No és la vostra manera d'obrar, i no la meua,

la que no és justa?

Si el just s'aparta del bé i obra el mal, 

morirà; morirà pel mal que ha fet.

Però, si el malvat s'aparta del mal

i obra amb justícia i bondat,

salvarà la seua vida.

Només que reflexione

i abandone la seua infidelitat,

certament viurà i no morirà».

Salm responsorial 129,1-2.3-4,5-7a.7b-8 (R.: 3)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.

Senyor, escolteu el meu clam.

Estigueu atent, escolteu

este clam que vos suplica.

R. Si teniu en compte les culpes, 

Senyor, ¿qui es pot sostindre?

Si teniu en compte les culpes,

Senyor, ¿qui es pot sostindre?

Però és molt vostre perdonar,

i això ens infon respecte. R.

Jo confie en el Senyor,

confie en la seua paraula.

La meua ànima espera el Senyor,

més que els sentinel·les el matí 

Més que els sentinel·les el matí, 

que Israel espere el Senyor. R.

Perquè són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

És ell qui redimirà Israel

de totes les seues culpes. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 18,31

Aparteu de vosaltres totes les infidelitats, diu el Senyor,

i renoveu el vostre cor i el vostre esperit.

Evangeli Mt 5,20-26

Ves primer a fer les paus amb el teu germà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Si no sou més justs del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu en el Regne del cel.

Ja sabeu que als antics els manaren: "No mates", i tot aquell que mate serà reu davant del tribunal. Però jo vos dic: qui es baralle amb el seu germà, serà reu davant del tribunal; qui l'insulte, serà reu davant del Sanedrí; i qui el maleïxca, acabarà en el foc de l'infern.

Per això, si en el moment de presentar l'ofrena en l'altar, recordes que un germà teu té alguna cosa contra tu, deixa l'ofrena davant de l'altar, i ves primer a fer les paus amb el germà. Ja tornaràs després a presentar l'ofrena.

Si algú et porta al jutjat, mentres hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. T'ho dic de veres: Una vegada allí, no n'eixiràs fins que no hages pagat l'últim cèntim». 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

De tot açò, es comprén que Jesús no dona importància senzillament a l'observança disciplinària i a la conducta exterior. Ell va a l'arrel de la Llei, apuntant sobretot a la intenció i, per tant, al cor de l'home, on tenen origen les nostres accions bones i roïnes. Per a tindre comportaments bons i honestos no són suficients les normes jurídiques, sinó que calen motivacions profundes, expressions d'una saviesa oculta, la Saviesa de Déu, que es pot acollir gràcies a l'Esperit Sant. I nosaltres, per la fe en Crist, ens podem obrir a l'acció de l'Esperit, que ens fa capaços de viure l'amor diví. A la llum d'este ensenyament, cada precepte revela el seu significat ple com a exigència d'amor, i tots s'unixen en el manament més gran: ama a Déu amb tot el cor i ama els altres com a tu mateix. (Àngelus, 16 de febrer de 2014) 

* * * * *

Beat Agnus de Saragossa, bisbe i franciscà (m. 1260)

Serventa de Déu Zita de Borbó-Parma, emperadriu (1892-1989)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de març

1. A Pidna, lloc de Macedònia, actualment a Albània, sant Alexandre, màrtir. (c. 390)

2. A Milà, ciutat de l'actual regió italiana de Ligúria, sant Llàtzer, bisbe. (s. V)

3. A Chartres, a la Gàl·lia, hui França, sant Leobí, bisbe. (c. 557)

4. A Quedlinburg, a Saxònia, ara Alemanya, santa Matilde, esposa fidelíssima del rei Enric I, la qual, conspícua per la humilitat i la paciència, es va dedicar a alleujar els pobres i a fundar hospitals i monestirs. (968)

Filla del comte Dietrich de Westfalia (895) fou educada per la seua àvia, l’abadessa de Herford. A catorze anys la casen amb Enric l’Ocellaire, futur rei d’Alemanya (919), amb qui tindrà cinc fills, entre ells l’emperador Otó I i (sant) Brunó el Gran. Molts dels béns que tenia els escapolia, dissimuladament, cap als pobres. Mort el seu home (936) -i després d’algunes trifulgues dinàstiques amb els seus propis fills, que aconseguí reconciliar-, es retirà al monestir de Nordhausen on portà una vida exemplar i on hi morí el dia 14 de març del 968. [font]

5. A la regió de Fulda, a Alemanya, santa Paulina, religiosa. (1107)

6. A Lieja, a la Lotaríngia, hui Bèlgica, beata Eva del Mont Corneli, reclosa al costat del cenobi de Sant Martí, que amb santa Juliana, priora del mateix cenobi, va treballar molt perquè el papa Urbà IV instituïra la festa del Cos de Crist. (1265)

7. A Palerm, a la regió de Sicília, a Itàlia, beat Jaume Cusmano, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents i Serventes dels Pobres, i es va destacar per la seua caritat cap als necessitats i malalts (1888)

8. Beata Maria Josefina de Jesús Crucificat (1894- Nàpols, Itàlia 1948). Religiosa carmelita descalça.