28 de març de 2024: Dijous Sant

TRÍDUUM PASQUAL

És el centre culminant de tot l’any litúrgic. Comença el Dijous Sant, amb la missa vespertina «en la cena del Senyor», continua durant el Divendres Sant i el Dissabte Sant, té el seu centre en la Vigília Pasqual i acaba amb les vespres del Diumenge de Resurrecció. Este període de temps s’anomena justament el «tríduum del crucificat, sepultat i ressuscitat».

• Lectures bíbliques per al tríduum pasqual.
• Manual per a viure la Setmana Santa des de casa (Arquebisbat de València, 2020)

Dijous Sant

La missa vespertina «en la cena del Senyor» evoca aquella Cena en què Jesús, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang. Hui celebrem la institució de l’Eucaristia, la institució de l’Orde Sacerdotal i el manament del Senyor sobre l’amor fratern.

Amb la missa que té lloc en les hores vespertines de dijous de la Setmana Santa, l'Església comença el Tridu pasqual i evoca aquella Cena en la qual el Senyor Jesús, en la nit en què anava a ser entregat, havent estimat fins a l'extrem els seus que estaven en el món, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang sota les espècies del pa i del vi i els va entregar als apòstols perquè els sumiren, manant-los que ells i els seus successors en el sacerdoci també l'oferiren (Caeremoniale Episcoporum, n. 297).

Tota l'atenció de l'esperit ha de centrar-se en els misteris que es recorden en la Missa: és a dir, la institució de l'Eucaristia, la institució de l'Ordre sacerdotal i el manament del Senyor sobre la caritat fraterna; són estos els punts que convé recordar als fidels en l'homilia, perquè tan grans misteris puguen penetrar més profundament en la seua pietat i els visquen intensament en els seus costums i en la seua vida.

Missa en la Cena del Senyor: lectures (AVL):

- Lectura primera Ex 12,1-8.11-14: El ritual del sopar pasqual

- Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16): El calze de la benedicció és comunió amb la sang de Crist

- Lectura segona 1C 11,23-26: Cada vegada que mengem este pa i bevem este calze, anunciem la mort del Senyor

- Vers abans de l'evangeli Jo 13,34

- Evangeli Jo 13,1-15: Jesús els amà fins a l'extrem

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Era abans de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seua hora, la de passar d'este món al Pare. Ell, que havia amat els seus que vivien en el món, els amà fins a l'extrem.

Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució d'entregar-lo, Jesús, sabent que el Pare havia deixat en les seues mans totes les coses, i que venia de Déu i a Déu tornava, s'alçà de taula, deixà els vestits i se cenyí una tovallola; després abocà aigua en un llibrell i es posà a llavar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia cenyida.

Quan va arribar a Simó Pere, este li diu: «Senyor, ¿vós voleu llavar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens açò que estic fent; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em llavareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et llave, tu no seràs dels meus». Li diu Simó Pere: «Senyor, no em llaveu només els peus, sinó també les mans i el cap». Jesús li respon: «El qui s'ha banyat només necessita llavar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, però no tots». Jesús sabia qui l'havia d'entregar; per això va dir que no tots estaven nets.

Després de llavar-los els peus, prengué els seus vestits i es posà de nou en taula, i els digué: «¿Enteneu açò que vos acabe de fer? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si jo, que soc el Mestre i el Senyor, vos he llavat els peus, també vosaltres heu de llavar-vos els peus els uns als altres. Vos he donat exemple per a que vosaltres ho feu tal com jo vos ho he fet».

L'eucaristia és el sagrament que fa a l'Església. És memòria pasqual del sacrifici nou i etern, del pas de la servitud a la llibertat per tal que pugam arribar a la plenitud de caritat i de vida. L'eucaristia és una ensenyança sobre el servici i el diàleg, perquè és la narració d'allò que Jesús va fer per tots nosaltres, del seu servici, de la seua entrega en la creu. L'eucaristia ens ensenya a no crear enemistat, a no tancar-nos, encara que sabem que en este camí ens podem trobar amb la creu. L'altar, la santa eucaristia, són l'escola espiritual, la càtedra de l'Evangeli, la memòria del diàleg i el servici, la medicina de l'eternitat, el lloc de la fraternitat i l'anunci que la unitat entre tots és possible.

• Sant Agustí: La plenitud de l’amor.
• Adoro te devote (Sant Tomàs d'Aquino - Mossén Sorribes).
• Bartomeu Cucala: La crossa del pastor (1524).
• Sant Pau VI: Homilia «in Cœna Domini» (1964).
• J.M. Bausset: Dijous Sant (2015).

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de març

1. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, sant Castor, màrtir. (s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs Prisc, Malc [o Malcus] i Alexandre, els quals, durant la persecució sota l'emperador Valerià, vivien en una granja prop de Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, i sabent que en eixa ciutat s'oferien celestials corones de martiri, inflamats de l'ardor diví de la fe es van presentar espontàniament davant del jutge i li van retraure que s'acarnissara tant amb la sang dels sants, i este, immediatament, els va entregar a les feres perquè els devoraren. (260)

3. A Heliòpolis, a Fenícia, hui el Líban, sant Ciril, diaca i màrtir, que sota l'emperador Julià Apòstata va patir un martiri cruel. (c. 362)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Proteri, bisbe, que el Dijous Sant, després d'un tumult popular, va ser cruelment assassinat pels monofisites, seguidors del seu predecessor Diòscor. (454)

Sant Guntram

5. A Chalon-sur-Saône, a la regió hui francesa de Burgúndia, sepultura de sant Guntram, rei dels francs, que va distribuir els seus tresors entre les esglésies i als pobres. (593)

6. Prop de la muntanya de l'Olimp, a Bitínia, actualment Grècia, sant Hilarió, abat del monestir de Pelecete, que va lluitar valerosament en defensa del culte de les santes imatges. (s. VIII)

7. A l'abadia de Cister, a Borgonya, a l'actual França, sant Esteve Harding, abat, que, juntament amb altres monjos, va arribar de Molesme i va estar, més tard, al capdavant d'este cèlebre cenobi, on va instituir els germans conversos, va rebre sant Bernat amb trenta companys i va fundar dotze monestirs, unint-los amb el vincle de la Carta de Caritat, perquè no hi haguera cap discòrdia entre ells, de manera que els monjos actuaren amb unitat d'amor, de Regla i amb costums similars. (1134)

8. A Naso, prop de Messina, a l'illa italiana de Sicília, sant Conó, monjo, el qual, de retorn d'una peregrinació als Sants Llocs, en trobar difunts els seus pares, va distribuir la seua hisenda familiar entre els indigents i va abraçar la vida eremítica, segons la disciplina dels monjos orientals. (1236)

9. A Monticiano, prop de Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Antoni Patrizi, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va distingir pel seu eximi amor als germans i al proïsme. (c. 1311)

10. A Tours, ciutat de França, beata Joana Maria de Maillé, la qual, en morir el seu espòs en la guerra, va quedar reduïda a la misèria i, desallotjada pels seus de sa casa, va viure abandonada de tots i reclosa en una cel·la menuda prop del convent dels Germans Menors, mendicant el pa, però plena de confiança en el Senyor. (1414)

11. A York, a Anglaterra, beat Cristòfol Wharton, prevere, màrtir en temps de la reina Isabel I, ajusticiat per ser sacerdot. (1600)

12. A Angers, a França, beata Renata Maria Feillatreau, màrtir, que, estant casada, durant la Revolució Francesa va morir guillotinada per la seua fidelitat a l'Església catòlica. (1794)

13. Beat Lluís-Eduard Cestac (1801- Anglet, França 1868). Sacerdot diocesà, fundador de l'Institut de les Serventes de Maria d'Anglet.

14. A Przemysl, lloc de Polònia, sant Josep Sebastià Pelczar, bisbe, fundador de la Congregació d'Esclaves del Sagrat Cor i mestre eximi de la vida espiritual. (1924)

15. Beata Maria Felícia de Jesús Sacramentat Guggiari Echeverría (1925- Asunción, Paraguai 1959). Religiosa professa de l'Orde de les Carmelites Descalces.