DIMARTS DE LA SETMANA III DE QUARESMA
La Quaresma: la compassió de Déu invita a perdonar
Lectura de la profecia de DanielEn aquells dies, Azaries, dret enmig del foc, es posà a pregar dient:«Senyor, per amor del vostre nom,
no ens abandoneu per sempre,no trenqueu la vostra aliança,no ens negueu els vostres favors,per amor d'Abraham, el vostre amic,d'Isaac, el vostre servent,i d'Israel, el vostre sant;vós els vau prometre multiplicar
la seua descendència com les estrelles del cel,com l'arena de la vora de la mar.
Però ara, Senyor, pels nostres pecats,som el més menut de tots els pobles,humiliat per tota la terra.No tenim reis, ni profetes, ni cabdills;ningú ofereix víctimes,ni flor de farina, ni encens;no tenim on presentar-vos les primícies,per a obtindre el vostre favor.Però accepteu el nostre cor penediti el nostre esperit humiliatcom si vos oferírem moltons i bousi milers de corders grossos.Que este siga hui el nostre sacrifici,agradable en la vostra presència,ja que els qui confien en vósno tindran mai un desengany.
Ara vos seguim amb tot el cor,vos venerem i busquem la vostra faç.No ens defraudeu.Per la vostra paciència i el vostre amor,sigueu bondadós amb nosaltres.Vós que obreu tants prodigis,allibereu-nos, Senyor,i glorifiqueu així el vostre nom».
Feu que conega, Senyor, els vostres camins,que aprenga les vostres sendes,Feu que camine en la veritat,instruïu-me, Déu i salvador meu.R. Recordeu, Senyor, la vostra tendresa.Recordeu, Senyor, la vostra tendresai l'amor que heu guardat des de sempre.Recordeu-me amb misericòrdia,
vós que sou bo, Senyor. R.El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Guia els humils per sendes de justícia,els ensenya el seu camí. R.Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13
Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,
diu el Senyor,
que soc clement i misericordiós.
El Pare no vos perdonarà si cada u no perdona de tot cor el seu germà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Pere li va preguntar, a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un senyor que va voler demanar comptes als seus servents. Només començar, ja li'n van presentar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per a pagar, el senyor va manar que, per a poder pagar el deute, el vengueren amb la dona, els fills i amb tots els seus béns. Però ell se li va tirar als peus i li deia: "Tingueu paciència i vos ho pagaré tot". En aquell moment el senyor va tindre compassió, el deixà lliure i li perdonà el deute.Quan eixia, trobà un dels seus companys que li devia cent denaris, l'agafà i l'ofegava dient-li: "Paga'm tot el que em deus". L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: "Tingues paciència i ja t'ho pagaré". Però ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute.Els altres companys, en vore-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar el senyor de tot el que havia passat. El senyor el cridà i li digué: "¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió també tu del teu company, com jo havia tingut compassió de tu?" Així el senyor, indignat, el posà en mans dels torturadors, fins que pagara tot el deute. Açò farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».
- Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
* * * * *
Aniversari del traspàs de Max Jacob, pintor, poeta i escriptor, després de ser deportat pel règim nazi (1944)
Elogis del 5 de març
1. Commemoració de sant Teòfil, bisbe de Cesarea de Palestina, que sota l'emperador Septimi Sever va brillar per la seua saviesa i integritat de vida. (195)
2. A Pamfília, a l'actual Turquia, sant Conó, màrtir, hortolà de professió, que en temps de l'emperador Deci va ser obligat a córrer davant d'un carro amb els peus travessats per claus i, caent de genolls, va entregar l'esperit mentres resava. (c. 250)
3. A Roma, a la via Àpia, al cementeri de Calixt, sepultura de sant Luci, papa, successor de Corneli, que va patir l'exili per la fe de Crist i, en temps angoixants, va ser eximi confessor de la fe, actuant amb moderació i prudència. (254)
4. A Sinope, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Focas l'Hortolà, màrtir, llaurador d'ofici, que va patir moltes injúries pel nom del Redemptor. (c. s. IV)
5. A Cesarea de Palestina, sant Adrià, màrtir, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, en el dia en què solien celebrar-se els festejos de la Fortuna, per ordre del procurador Firmilià, i per la seua fe de Crist, va ser llançat davant d'un lleó i després degollat a espasa. (309)
Va nàixer a Lícia. Primer va ser monjo i després anacoreta a la seua regió, però després va anar a Palestina i es va establir per la redor de la mar Morta. Per influència del bisbe intrús Teodosi, va abraçar el monofisisme, però l'en va traure sant Eutimi el Gran. Cap a l'any 455 va fundar un monestir a la vora del riu Jordà, que va presidir amb gran santedat i prudència fins que va morir, el 5 de març de l'any 475. S'explica d'ell que cada any, per Quaresma, es reunia amb Eutimi i observava un rigorós dejuni que només interrompia per rebre l'eucaristia. És cèlebre la llegenda que diu que va curar un lleó traent-li una espina de la pota, i que l'animal es va quedar amb ell fins que, un cop mort el sant, es va ajaure sobre la seua tomba i s'hi va estar fins que va morir. [font]
7. A Saighir, a la regió d'Ossory, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Kieran [o Ciaran], bisbe i abat. (530)
8. A Arle, ciutat de Provença, a l'actual França, sant Virgili, bisbe, que va rebre com a hostes sant Agustí i els seus monjos quan viatjaven cap a Anglaterra per encàrrec del papa sant Gregori el Gran. (c. 618)
9. A Vigevano, a la regió italiana de Llombardia, beat Cristòfol Macassoli, prevere de l'Orde de Germans Menors, insigne per la seua predicació i la seua caritat envers els pobres. (1485)
10. A Nàpols, ciutat de Campània, de nou a Itàlia, beat Jeremies (Joan) Kostistik de Valacchia, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que, amb caritat i alegria, va assistir incessantment els malalts durant quaranta anys. (1625)
11. També a la mateixa ciutat de Nàpols, sant Joan Josep de la Creu (Carles Caietà) Calosirto, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, seguint les petjades de sant Pere d'Alcántara, va restablir la disciplina de la Regla en molts convents de la regió napolitana. (1734)
Carles Gaietà Calosirto va nàixer a l’illa napolitana d’Ischia el 1654. Acabades les humanitats a 16 anys va ser el primer italià a seguir la reforma franciscana de sant Pere d’Alcàntara, que pretenia que l’orde tornara a l’esperit original. Ben prompte va destacar per la seua gran ascesi (penitència, pregària i austeritat), i els seus superiors, veient la seva vàlua, li van encarregar fundar un convent nou, el van nomenar mestre de novicis i finalment provincial de l’orde.
Els seus contemporanis expliquen que tenia el do de la profecia, de la guarició i de la bilocació. Va ser igualment conegut com a bon confessor i director espiritual de persones que també acabarien sent santes, com ara Alfons Maria de Liguori. Va morir el 5 de març de 1734 a Lucia del Monte, prop de Nàpols. Canonitzat en 1811 per Gregori XVI. [font]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada