12 de març de 2024, dimarts IV de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: recordar l'aigua que dona vida i cura

Lectura primera Ez 47,1-9.12

Vaig vore que naixia aigua del santuari.

Allà on arribe l'aigua del riu, tot viurà

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, l'àngel em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig vore que de davall del llindar del santuari, que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'esgolava cap a l'orient, passant al sud de l'altar. Em va fer eixir per la porta del nord, em va fer pegar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l'orient, i vaig vore que l'aigua baixava del costat dret. 

Aquell home s'encaminà cap a l'orient, amb un cordell en la mà, i va mesurar mil colzes; em va fer travessar el riu: l'aigua m'arribava als turmells. Mesurà mil colzes més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. En mesurà mil més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava a la cintura. Encara en mesurà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar; era un corrent d'aigua on calia nadar, un riu que no es podia travessar. Ell em va dir: «¿Has vist, fill d'home?» Em va fer tornar arrere, a la vora del riu, i vaig vore molts arbres a banda i banda.

Llavors em va dir: «Esta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins de les aigües salades i les saneja. Per totes parts on penetrarà l'aigua d'este riu, hi viuran tota classe d'animals que naden en l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, a on arribe esta aigua, la mar serà sanejada. Allà a on arribe l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixeran tota classe d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega naix del santuari. Els seus fruits donaran aliment, i les seues fulles seran un remei».

Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 8)

Déu és la nostra força i el nostre cau,

auxili cert en hores de perill.

No tenim por si la terra tremola,

i les muntanyes s'afonen en el mar. 

R. El Senyor de l'univers està amb nosaltres,

el nostre castell és el Déu de Jacob.

Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,

la casa més sagrada de l'Altíssim.

Déu està enmig d'ella: no se somou.

Déu la socorre de bon matí. R.

El Senyor de l'univers està amb nosaltres,

el nostre castell és el Déu de Jacob.

Veniu, mireu els fets del Senyor,

les meravelles que escampa pel món. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 50,12a.14a

Déu meu, creeu en mi un cor ben net,

torneu-me el goig de la vostra salvació.

Evangeli Jo 5,1-16

A l'instant aquell home es va curar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Un dia de festa dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. Allí, vora la porta de les Ovelles, hi ha una piscina, que en hebreu es diu Betzata. Davall dels seus cinc pòrtics hi havia sempre molts malalts: cegos, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, malalt feia trenta-huit anys. Jesús el va vore gitat i, sabent que estava així des de feia molt de temps, li va dir: «¿Vols curar-te?» Aquell malalt li va contestar: «Senyor, no tinc a ningú que em baixe a la piscina en el moment que l'aigua es remou i, mentres jo hi vaig, un altre hi ha baixat primer». Jesús li diu: «Alça't, pren la llitera i camina». A l'instant aquell home es va curar, va prendre la llitera i caminava. 

Però aquell dia era dissabte, i els jueus digueren a l'home que s'havia curat: «Hui és dissabte i no t'és permés portar la llitera». Ell els va respondre: «El qui m'ha donat la salut m'ha dit: "Pren la llitera i camina"». Li preguntaren: «¿Qui t'ha dit "Pren la llitera i camina"?» Però l'home que s'havia curat no sabia qui era, perquè Jesús s'havia esmunyit d'entre la gent que hi havia per allí. 

Després Jesús el va trobar al temple i li va dir: «Ara ja estàs curat. No peques més, que no et passen coses pitjors». Aquell home va anar a dir als jueus que era Jesús el qui l'havia curat. Els jueus, veent que Jesús ho havia fet en dissabte, començaren a perseguir-lo.

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

 

Papa Francesc: Homilia en Santa Marta (28 de març de 2017)

El paralític ni tan sols li havia donat les gràcies a Jesús, no li havia preguntat ni el seu nom. Es va alçar amb aquella peresa que fa viure perquè l'oxigen és gratis, fa viure sempre mirant els altres que són més feliços que jo, i s'està en la tristesa, s'oblida l'alegria. La peresa és un pecat que paralitza, ens torna paralítics. No ens deixa caminar. També hui el Senyor ens mira a cada u, tots tenim pecats, tots som pecadors, però mirant eixe pecat ens diu: Alça't. Hui el Senyor ens diu a cada u: 'Alça't, pren la teua vida com siga, bonica, lletja, com siga, pren-la i ves avant. No tingues por, ves avant amb la teua llitera' - 'Però, Senyor, no és l'últim model...'. Continua avant! Amb eixa llitera lletja, potser, però ves avant! És la teua vida, és la teua alegria. Vols curar-te?, és la primera pregunta que hui ens fa el Senyor. 'Sí, Senyor' - 'Doncs, alça't'. I en l'antífona d'entrada estava eixe començament tan bonic: Assedegats, acudiu per aigua -diu el Senyor-, veniu els qui no teniu diners i beveu amb alegria. I si diem al Senyor: 'Sí, vullc curar-me. Sí, Senyor, ajuda'm que vullc alçar-me', sabrem com és l'alegria de la salvació.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de març

1. A Tebessa, a Numídia, actual Algèria, sant Maximilià, màrtir, que, sent fill del veterà Víctor i cridat també a l'exèrcit, va respondre al procònsol Dion que a un fidel cristià no li era lícit ser soldat i, després de refusar el jurament militar, va ser ajusticiat a espasa. (295)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui a Turquia, commemoració dels sants màrtirs Migdó, prevere, Eugeni, Màxim, Domna, Mardoni, Esmaragde i Hilari, que van ser ofegats un darrere l'altre en dies successius, per a atemorir els altres. (303)

3. A la mateixa ciutat de Nicomèdia, passió de sant Pere, màrtir, que, sent ajudant de cambra de l'emperador Dioclecià, es va lamentar amb una certa llibertat dels suplicis dels màrtirs, per mandat del mateix august va ser detingut i penjat, sent torturat primer amb prolongats assots i després a foc en una graella. Doroteu i Gorgoni, servidors també de l'emperador, per haver protestat van ser sotmesos als mateixos suplicis i, finalment, estrangulats. (303)

4. A Roma, al cementeri de Poncià, sepultura de sant Innocenci I, papa, que va defensar sant Joan Crisòstom, va consolar sant Jeroni i va aprovar sant Agustí. (417)

Era natural d'Albano, al Laci, i pertanyia al clero de Roma, que el va elegir papa l'any 401. Va ser papa durant setze anys i va tindre clara consciència de la seua dignitat papal i del lloc que la seu romana ocupa en l'Església universal. Va escriure a nombrosos bisbes sobre assumptes eclesiàstics, va defensar el celibat sacerdotal i va donar suport a sant Joan Crisòstom quan este va ser obligat a exiliar-se. Quan els bisbes africans van condemnar el pelagianisme en els concilis de Cartago i Milet, el papa va confirmar-ne els acords. Va morir el 12 de març de l'any 417. [font]

5. A la ciutat de Saint-Pol-de-Léon, a la Bretanya Armòrica, hui França, sant Pau Aurelià, primer bisbe d'esta ciutat. (s. VI)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Gregori I, papa, de sobrenom el Gran, la memòria del qual se celebra el dia 3 de setembre, aniversari de la seua ordenació. (604)

És patró de Navarrés.

7. A Sigriana, a Bitínia, actual Turquia, al monestir de Campogrande, sepultura de sant Teòfanes, per sobrenom "Cronista", que sent molt ric va preferir fer-se pobre monjo, i per defensar el culte de les sagrades imatges va ser empresonat per l'emperador Lleó l'Armeni durant dos anys i deportat després a Samotràcia, on, esgotat pels patiments, va entregar l'esperit. (817)

8. A Winchester, a Anglaterra, sant Elpegi [o Alfegi], bisbe i monjo, que va procurar amb gran obstinació la instauració de la vida cenobítica. (951)

9. A la ciutat de San Gimignano, a la regió italiana de Toscana, beata Fina, verge, que des d'edat primerenca va suportar amb invicta paciència, recolzada únicament en Déu, una prolongada i greu malaltia. (1253)

10. A Arezzo, també a Toscana, beata Justina Francucci Bezzoli, verge de l'Orde de Sant Benet i reclusa. (1319)

11. A Recanati, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Jeroni Gherarducci, prevere, de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí, que va treballar per la pau i la concòrdia dels pobles. (c. 1369)

12. A la ciutat de Guiyang, de la província xinesa de Guangxi, sant Josep Zhang Dapeng, màrtir, el qual, rebuda la llum de la fe, a penes batejat va obrir sa casa a missioners i catequistes, i va ajudar pobres, malalts i xiquets fins que, condemnat a la crucifixió, va escampar llàgrimes d'alegria per haver sigut considerat digne de morir per Crist. (1815)

13. A Cracòvia, a Polònia, beata Àngela Salawa, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que, triant entregar la seua vida en el servici domèstic, va viure humilment entre les criades, i en summa pobresa va descansar en el Senyor. (1922)

14. A la ciutat de Sanremo, a la regió de Ligúria, a Itàlia, sant Lluís Orione, prevere, que va instituir l'Obreta de la Divina Providència, per a bé dels jóvens i de tots els marginats. (1940)

15. Beats Rutili Grande García, sacerdot de la Companyia de Jesús, Manuel Solórzano i Nelson Rutili Lemus, laics, màrtirs (1977) per odi a la fe a El Salvador.