4 de març de 2024, dilluns III de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: desconfiar dels privilegis i obrir-se a la universalitat de la salvació

Lectura primera 2R 5,1-15a

Hi havia molts leprosos a Israel,

però cap d'ells no va ser purificat del seu mal,

sinó Naaman, un leprós de Síria

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Naaman, comandant dels exèrcits del rei d'Aram, era un home molt apreciat del seu sobirà, perquè per mitjà d'ell el Senyor havia donat la victòria als arameus. Era un home molt valent, però era leprós.

Els arameus, en una incursió en el territori d'Israel, s'havien endut captiva una jove, que va entrar al servici de la dona de Naaman. Esta criada va dir a la seua ama: «¡Si el meu senyor es presentara al profeta que viu a Samaria! A hores d'ara ja estaria bo de la lepra».

Naaman va anar a dir-li al rei: «Mireu què ha dit la jove israelita que tenim a casa». El rei li contestà: «Ves-hi. Jo et faré una carta per al rei d'Israel».

Naaman s'endugué tres-cents cinquanta quilos de plata, sis mil peces d'or i deu mudes de vestits, i portà al rei d'Israel la carta del seu rei, que deia: «Amb esta carta et faig saber que t'envie a Naaman, el meu servent, per a que el cures de la lepra».

Quan el rei d'Israel llegí la carta, s'esgarrà els vestits i exclamà: «¿Que es pensa que soc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m'envia un home per a que jo el cure de la lepra? Açò no és més que un pretext per a buscar-me raons». 

Quan Eliseu, l'home de Déu, va saber que el rei d'Israel s'havia esgarrat els vestits, li va fer dir: «¿Per què t'has esgarrat els vestits?  Fes-lo vindre i sabrà que hi ha un profeta a Israel».

Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i va parar a l'entrada de la casa d'Eliseu. Eliseu li envià un missatger a dir-li: «Ves a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà neta de la lepra». 

Naaman s'indignà i se'n tornava dient: «Jo em pensava que eixiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà sobre el lloc del mal, i la lepra desapareixeria. Els rius de Damasc, l'Amanà i el Parpar, ¿no són millors que totes les aigües d'Israel? ¿Què em costava de banyar-me en qualsevol d'ells, si amb això havia de quedar net de la lepra?» 

I es posà en camí tot indignat. Però els seus servidors se li van acostar i li van dir: «Pare, si el profeta vos haguera manat una cosa difícil, ¿no l'hauríeu feta? Molt més, per tant, si vos diu que vos banyeu i quedareu net».

Llavors Naaman baixà al Jordà i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se li tornà com la d'una criatura acabada de nàixer: havia quedat net de la lepra. Després se'n tornà amb tot el seu seguici a ca l'home de Déu, entrà a sa casa i, dret davant d'ell, va proclamar: «Ara sé ben cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d'Israel».

Salm responsorial 41,2.3;42,3.4 (R.: 41,3)

Com la cérvola ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu?

Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu? R.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien,

que em duguen al vostre Mont Sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

Senyor, Déu meu. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Salm 129,5.7

Confie en el Senyor,

confie en la seua paraula;

perquè són d'ell l'amor fidel

i la redempció generosa.

Evangeli Lc 4,24-30

Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és enviat només als jueus

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà a dir: 

«En veritat vos dic que cap profeta és ben rebut en el seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells va ser purificat, sinó Naaman, de Síria».

En sentir açò, tots els qui estaven en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren fora del poble i el dugueren cap a un espadat de la muntanya, sobre la qual estava edificat el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però ell, passant entremig d'ells, se'n va anar.

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

* * * * *

Commemoració de Sant Casimir, príncep.

Anomenat “el pacificador” pels polonesos, Casimir (1458-1484) fou el tercer dels tretze fills de Casimir IV, rei de Polònia, i d’Isabel d’Àustria. De molt menut es va consagrar a l’oració i a la penitència, i la seua principal preocupació eren els pobres: «Convencia cada dia son pare que governara amb equitat el seu regne i es prenia com si foren seues les causes dels indigents» (Biografia).

Tractava de viure tan pregonament l’evangeli que a 13 anys va preferir rebutjar una corona, la d’Hongria, abans que aconseguir-la per les armes. Morí de tuberculosi a 25 anys el 4 de març de 1484 a Hrodna (Bielorússia). Sense deixar les obligacions de príncep, la Mare de Déu i l’eucaristia l’acompanyaven sempre. Canonitzat en 1521. [font]

    Març al refranyer.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de març

Sant Casimir, fill del rei de Polònia, que, sent príncep, va destacar pel zel en la fe, per la castedat i la penitència, la benignitat cap als pobres i la devota veneració a l'Eucaristia i a la Benaurada Mare de Déu, i, encara jove, consumit per la tuberculosi, va descansar piadosament a la ciutat de Hrodna (Bielorússia), prop de Vílnius (Lituània). (1484)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sants Foci, Arquelau, Quirí i altres dèsset, tots màrtirs (s. III/IV).

3. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Basí, bisbe, de la família dels ducs del regne d'Austràsia, que primer va ser monjo, després abat de Sant Màxim de Trèveris, i elevat finalment a la seu episcopal de la ciutat, va aprovar la fundació del monestir d'Echternach, realitzada per santa Irmina. (705)

4. A Comacchio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Apià, monjo, que, enviat des del monestir de Pavia, va portar vida eremítica en esta ciutat. (s. VIII)

5. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Pere, que, havent seguit des de la seua joventut vida eremítica, va ser elegit bisbe de Policastro, però cansat del clam de la vida mundana, va tornar al monestir, on, constituït abat, va restablir admirablement la disciplina. (1123)

6. A Chambéry, a Savoia, hui França, beat Umbert, tercer comte de Savoia, que, coaccionat a deixar el claustre per a ocupar-se del govern, va tornar més tard a la vida monàstica, que va viure amb fidelitat. (1188)

7. A Londres, a Anglaterra, beats Cristòfol Bales, prevere, Alexandre Blake i Nicolau Horner, màrtirs, els quals en la persecució duta a terme sota el regnat d'Isabel I, van rebre, al mateix temps, la corona de la glòria. (1590)

8. Beata Maria Lluïsa de Lamoignon (1763- Vannes, França 1825). Esposa, mare de família, viuda en ser guillotinat el seu marit durant la Revolució Francesa. Fundadora i Superiora de les Germanes de la Caritat de Sant Lluís de Vannes, és coneguda com a Mare Sant Lluís.

9. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a Normandia, regió de França, beata Plàcida (Eulàlia) Viel, verge, que va brillar pel seu zel i humilitat dirigint la Congregació de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia. (1877)

10. A Vicenza, ciutat d'Itàlia, beat Joan Antoni Farina, bisbe, el treball del qual en el camp de la pastoral va ser intens. Va fundar l'Institut de les Germanes Mestres de Santa Dorotea Filles dels Sagrats Cors, per a la formació de les jóvens pobres i ajuda a les persones afligides per la marginació. (1888)

11. A la vila de Berezwecz, prop de la ciutat de Glebokie, a Polònia, beats Miecislau Bohatkiewick, Ladislau Mackowiak i Estanislau Pyrtek, preveres i màrtirs, que, per la fe de Crist que professaven, en temps de guerra van ser empresonats i després afusellats. (1942)

12. Beat Zoltan Lluís Meszlényi (1892- Kistárcsa, Hongria 1951). Bisbe Auxiliar d'Esztergom Hongria, màrtir, pres del règim comunista en el camp de concentració de Kistarcsa, va morir aïllat, després de huit mesos d'una presó cruel, amb fred i fam, treballs forçats, violència i tortures.